Volta a Ensija

Comença l'itinerari a Vallcebre per la pista que marxa cap al barri de la Barceloneta i va pujant en direcció oest voltant la serra de Mata-rodona. A la font Freda continuem pujant per la pista que voreja l'obaga nord d'Ensija fins a la roca del Llamp, i gira pel vessant occidental fins al Portet. Entremig dels preciosos planells d'alçada, a més de 1.800 m. s'inicia un fort descens primer per camí i després per pista fins a la font del Pi, des d'on es pot contempla la impressionant roca de Ferrús. Torna la dinàmica ascendent per pista fins al despoblat de Peguera, i tot seguit per un camí fàcil avancem cap al coll de Fumanya, on hi ha el centre dels dinosaures. Un corriol divertit planeja sota els cingles de Conangle fins que els creua i continua per l'altre vessant baixant per uns terrers fins prop del poble.

     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Vallcebre (Berguedà)
  • Distància: 34,40 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.235 metres
  • Temps: 4:20 hores
  • Dificultat: IBP=122 / Vermella
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Principalment pistes. Trams de fort pendent. Trams de corriol amb algun pas complicat
  • Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Vallcebre 00:00 00:00 0,0
Els Rocs (cruïlla) 00:40 00:40 5,8
Font Freda 00:40 01:20 10,9
El Portet 00:40 02:00 16,1
Font del Pi 00:50 02:50 21,1
Peguera 00:30 03:20 25,0
Coll de Fumanya 00:20 03:40 29,5
Vallcebre 00:40 04:20 34,4

Crònica

Avui potser és el primer dia d'autèntic bon temps d'aquesta moguda primavera de 2021. Almenys és un dels primers dies de cap de setmana ideals per sortir a la muntanya. Per això penso que és una bona ocasió per fer una volta que feia dies que tenia al cap, però necessitava estabilitat en el temps per poder-la gaudir plenament, i deixar assecar una mica el terreny, ja que després de tantes pluges, sé que alguns dels sectors per on passaré es formen notables fangueres. En aquest cap, el Berguedà està esplèndid, en plena explosió de vida i colors, i és bon moment per gaudir-lo. Avui surto sol amb la idea de voltar en bicicleta la petita serra d'Ensija pels seus quatre costats, principalment per pistes, però també per alguns trams de corriol ben divertits.

De fet ja fa uns anys que havia fet la Volta a Ensija en BTT, amb parts del recorregut comuns. En aquella ocasió però vaig fer la volta en sentit horari i amb un itinerari més llarg que s'allunyava més de la serra. La d'avui és una ruta més curta i alhora intensa que transita per la base mateix de la serra, i de fet s'enfila força amunt fins al Portet, el sostre de l'itinerari a més de 1.800 metres. A part de la pròpia serra d'Ensija el Pedraforca serà també el gran protagonista, ja que des de diversos punts del recorregut es pot contemplar una magnífica imatge.

M'arribo fins a Vallcebre, aparco i preparo els estris. En pocs minuts estic pedalant per la pista que surt al cap d'amunt del poble i avança en direcció nord cap al barri de la Barceloneta, on hi ha diverses cases disperses. La pista es comença a enfilar més fort i va a trobar una línia d'alta tensió, a partir de la qual va tombant cap a ponent. La pista segueix el traçat de la línia, i és precisament aquesta aparatosa infraestructura la que espatlla un paisatge que d'altra forma seria molt bonic, ja que avança per un bosc d'alta muntanya. El pendent s'incrementa, però com que són els primers quilòmetres les cames encara responen. Arribats a una mena de collet s'obre la que seria una vista preciosa del Pedraforca, però les torres i els cables elèctrics arruinen la visió. La pista es suavitza uns metres a la plana de Guit, on puc agafar aire, i tot seguit continua pujant amb alguns trams exigents.

Després de tres o quatre revolts en forta pujada arribo a una cruïlla. La pista principal que marxa de dret començaria a baixar direcció Saldes. Però giro a l'esquerra fent un revolt de gairebé 180º i continuo pujant. Avanço per la pista entremig d'un bosc obert. Passo al costat d'uns terrers de colors rojos i ocres, i vaig guanyant metres cap a la base de la serra d'Ensija. Des de la collada dels Prats es pot contemplar una magnífica panoràmica del Pedraforca, Saldes i bona part del Cadí. És un tram agradable i força planer on es pot gaudir d'un paisatge magnífic i ben característic del Berguedà. Pujo uns metres més fins al Portell Solà, on la pista canvia de direcció cap al sud. Baixo uns metres i just passat el barranc de les Llobateres deixo la pista principal que continua fins a prop del coll de Pradell. Segueixo la pista de la dreta, més precària, que segueix baixant fins a trobar la carretera asfaltada prop de la Font Freda, just on comença el camí habitual per pujar cap als cims i el refugi d'Ensija.

Un cop a l'asfalt, aquest es pot evitar per una mena de pista o camí paral·lel que hi ha a l'altre cantó. Segueixo cap a la dreta en baixada direcció a Saldes, però al cap d'uns 700 metres prenc una pista a l'esquerra barrada al pas de vehicles per una tanca. La pista surt aproximadament als 1.650 metres i va pujant suaument per la falda nord-occidental d'Ensija. Em moc ara per un terreny obac amb pins negres de notables dimensions, un paisatge totalment d'alta muntanya. La pista és agradable i puja moderadament i sense estridències. En alguns moments, entre la vegetació, es pot continuar contemplant el Pedraforca, ara el seu abrupte vessant sud. Avanço cap a l'oest fins a vorejar la roca dels Llamps, on la pista gira cap al sud i inicia la pujada definitiva i una mica més pendent fins al punt més alt de la ruta, el coll del Portet.

Abans d'arribar ben bé al coll trobo la font del Portet, d'aigua abundant i fresca. Aprofito per refrescar-me i reomplir el bidó. Un últim pujador exigent em porta fins als preciosos plans del Portet, unes pastures inclinades d'alta muntanya, a 1.628 m. que en aquesta època estan en la seva màxima esplendor, amb un verd brillant esperant l'arribada del bestiar. És un lloc preciós, un coll ample que obre la visió cap al vessant més abrupte de la serra d'Ensija, la seva cara oest amb parets i cingleres notables. M'aturo uns minuts a reposar, menjar uns ganyips i gaudir de l'esplèndida vista. A l'esquerra la impressionant paret que s'aixeca cap a les Roques Blanques, i a la dreta el Ras del Portet, uns prats inclinats d'un verd intensíssim.

Em quedaria una bona estona al Portet. És un lloc magnífic, i encara més en aquest lluminós dia de primavera. Però toca començar el descens per l'altre vessant. Aquí cal parar una mica d'atenció, ja que no s'ha de seguir el GR que s'enfila cap a la base de les roques a la rua de l'Orenella. En realitat cal creuar el coll i començar a baixar pel mig dels prats, sense camí definit. Cal buscar l'embut dels prats inclinats, i anar baixant fins que es troba un rastre de camí. El descens pels prats és molt agradable, dret però fàcil, i amb la bonica vista de les parets d'Ensija al davant. Al final dels prats el camí és una mica més trencat, i baixo uns 50m. de la bicicleta fins a trobar una pista precària que hi ha uns metres més avall. Un cop a la pista ja és més fàcil, i simplement cal anar baixant. Algun tram és molt dret i pedregós, i per prudència també poso el peu a terra, però són trams molt curts.

Aquesta pista precària creua el torrent de l'Infern i va baixant sempre amb fort pendent vorejant les altives parets d'Ensija, que es poden conemplar en tot moment, a l'esquerra de la nostra baixada. En sentit contrari, en algun punt es pot albirar el despoblat de Bonner damunt del riu de Valls i el Port del Comte al fons. La pista, trencada i pedregosa, baixa molt fort fins a la collada de Molar, i encara uns metres més fins a entroncar amb una pista més principal prop de la font del Pi. Aquí s'acaba el territori més salvatge d'alta muntanya i s'entra en un terreny més humanitzat, amb diverses cases disperses, tot i que cap d'elles està habitada actualment. Giro a l'esquerra per la pista principal, ara tot gaudint d'una preciosa vista de la paret de Ferrús, el que vindria a ser el Gran Capitán del Berguedà. La pista avança cap la bonica raconada de la Font del Pi, on cal creuar el torrent. Un indret preciós amb la gran roca que serveix de fons ideal per a les fotografies.

Fa estona que baixo, i ara canvien les tornes. Deixo enrere la petita masia de la Plana i la imatge bucòlica amb la paret de Ferrús darrere, i començo a pujar per la pista obaga en direcció cap a Peguera. No és una pujada molt dura, però té alguns pujadors força drets que aquestes alçades de la ruta ja es fan feixucs. Precisament en aquesta zona encara trobo alguns trams una mica enfangats, tot i que no representen cap dificultat ja que fa uns dies que el sol escalfa de valent. Aquest tram després de pluges és poc recomanable. Vaig pujant a ritme suau, afortunadament amb l'ombra d'un bosc dens. Arribo a la font de la Bruixa i segueixo ara planejant fins al portell dels Terrers o collada de Salamó. Arribo a la carretera asfaltada que ve des de Fumanya just al mig dels immensos planells de Peguera. Giro a l'esquerra per l'asfalt un centenar de metres, i tot seguit a la dreta per la pista que creua els plans i arriba fins al despoblat de Peguera.

Peguera és un dels llocs idíl·lics del Berguedà, un antic poble ara abandonat arrecerat al peu d'una gran roca que el protegeix de la inclemència del nord, i envoltat per extensos prats a 1.600 metres d'alçada. Peguera va ser un antic nucli miner, i encara queden molts vestigis de l'antiga activitat minera. És un lloc molt interessant per visitar amb més calma, i de fet recomano la ruta a peu que vam fer fa uns anys: Entorn miner i Roc de Peguera (1.704 m.). La pista passa entremig de les antigues cases ensorrades que queden a l'esquerra, i la petita església de Sant Miquel i el cementiri, que queden a la dreta. Baixo uns metres fins a l'abundosa font de Cal Coix, on de nou faig parada per refrescar-me i agafar aigua. Tot seguit torno a pujar uns metres fins al pla de la Creu de Fumanya, on abandono la pista principal i marxo a la dreta. Planejo entremig d'un bosc esclarissat molt bonic per una pista durant uns metres. Aviat trobo un indicador on cal abandonar la pista i seguir per un caminet a l'esquerra que baixa suaument fins a la casa ensorrada de la Creu de Fumanya. Després d'aquest tram de corriol fàcil, planejo entremig de pastures fins a trobar la carretera asfaltada.

Un cop a l'asfalt baixo uns 500 metres fins a la propera cruïlla, i giro a l'esquerre direcció Vallcebre. Pocs metres més endavant la pista asfaltada passa davant del centre d'interpretació dels dinosaures de Fumanya. Continuo uns metres més endavant fins al coll de Fumanya, on la carretera començaria a baixar. Just en aquest punt deixo l'asfalt i giro a la dreta per un indici de pista. Uns metres més endavant un indicador assenyala un camí que baixa a l'esquerra. És un corriol fàcil i agradable que avança per dins del bosc per sota dels cingles de Conangle. És estret però molt ciclable, i avanço sense grans dificultats més enllà d'algun petit esglaó que em fa posar el peu a terra fins un petit grau on el camí creua el cingle. Aquí el camí es complica una mica, i baixa cap a la dreta fent un zig-zag força dret per un tram rocós. Faig uns metres a peu, i tot seguit continuo pel caminet que avança ara pel vessant assolellat.

Un cop creuat el cingle de Conangle s'arriba al solei de Belians, i el corriol baixa més decidit fins una zona de terrers oberta i divertida, just a sota dels cingles de l'Empalomar, on hi ha les vies ferrades de Vallcebre. El corriol enllaça amb el vial d'accés a unes cases, i just sota una d'elles, cal General, cal deixar la pista i continuar per un camí que marxa a l'esquerre entremig dels prats. Com a curiositat es passa a tocar d'una banyera situada enmig de les pastures. Avanço pel corriol en direcció nord uns minuts fins a desembocar de nou a la pista que ben aviat creua per damunt d'un pont el torrent del Forat Negre, un lloc on és habitual veure gent practicant el descens de barrancs. Passo al costat de dues cases molt ben arranjades i arribo a la carretera asfaltada uns metres més amunt de Vallcebre. Per evitar l'asfalt agafo un corriol que baixa en paral·lel i creua uns bancals fins arribar a Vallcebre.

De nou a Vallcebre, un bonic poble enfilat dalt d'una cinglera i amb un destacat passat miner, dono per acabada una ruta molt bonica que m'ha portat a fer tota la volta a la serra d'Ensija gaudint del paisatge dels seus quatre vessants: una llarga pista dins del bosc al vessant oriental, amb vistes al Pedraforca; la cara nord més abrupte dins d'un bosc d'alta muntanya fins el punt més alt a l'idíl·lic coll del Portet; tot seguit el vessant occidental, sota les impressionants parets de les Roques Blanques i més avall del Ferrús, la cara més salvatge i alhora fascinant de la serra d'Ensija; i finalment el vessant sud als plans de Peguera i els divertits corriols sota el cingle de Conangle. Un itinerari ben variat, molt panoràmic, sense grans dificultats ja que bona part es realitza per pistes d'alta muntanya, i alguns trams de corriols força fàcils i ahora emocionants.

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
    Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
    Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

    Imatges

    Comentaris

    Per descarregar el track, baixa amb format gpx.txt i no em permet entrarla al wahoo.
    La podeu penjar amb format .gpx
    Gràcies i felicitats pel web i les rutes

    Hi ha alguns navegadors que afegeixen l'extensió ".txt" als tracks. Hem detectat aquest problema amb sistemes operatius Mac i navegadors Safari. De moment no hem trobat una solució definitiva per a aquest problema. Una solució ràpida que pots fer és, des de l'ordinador, canviar manualment el nom. Simplement eliminant l'extensió ".txt" i deixant el track acabat en ".GPX" funcionarà perfectament. En altres navegadors com Chrome no tenim detectat aquest problema, i els tracks baixen correctament.

    A Internet hi ha molts altres llocs que tenen aquest problema, i són temes de configuració que no hem pogut resoldre. Com deia, hi ha una solució fàcil, simplement canviant el nom. Tot i això, intentarem aconseguir una solució més fàcil que permeti una descàrrega directa sense haver de canviar el nom.

    Gràcies per l'observació.

    Afegeix un nou comentari