Prop del naixement del Ter iniciem la ruta circular que ens portarà a enfilar sis cims, entre ells dos dels més característics dels Pirineus orientals. Es tracta d'una ruta carenera, en què en tot moment tenim àmplies perspectives cap a totes bandes, en un entorn de muntanyes arrodonides i amables.
És potser el cim més emblemàtic de la Val d'Aran, i un dels més concorreguts tant a l'estiu com a l'hivern. La inqüestionable bellesa del territori, la facilitat de l'itinerari i l'atracció que representa des del fons de la vall són els seus principals actius. Pugem la talaia de l'Aran pel camí habitual, passant per l'estany i el refugi de la Restanca.
Al nord de l'Alta Ribagorça, tocant a la Val d'Aran s'aixeca de nord a sud el massís del Besiberri. Es tracta d'un massís granític estret i llagarut amb diversos cims que superen els tres-mil metres d'alçada. Pugem un dels cims més característics del massís, el Besiberri Sud, probablement el més fàcil, tot i que exigent pel desnivell, la distància i el terreny incòmode.
Es tracta d'un cim modest i de pendents progressius, excepte pel vessant oest, que és més escarpat. És una opció molt interessant per fer a l'hivern amb esquís, amb amples pales i diversos itineraris possibles. A l'estiu és una caminada fàcil i amb excel·lents vistes sobre una àmplia zona lacustre. Pugem per l'incòmode barranc de la Coma del Forn i tornem pel torrent de Mascarida.
Tot i ser un dels grans cims del Pallars, és relativament poc freqüentat. Possiblement la presència de "tres-mils" propers i la llarga aproximació li resten interès. És una muntanya amb personalitat, molt escarpada pels dos vessants, el català i l'occità. Té tres cims definits en una estreta cresta fàcil de resseguir, tot i que en alguns punts cal grimpar per terreny aeri.
Tornem al cim del Principat d'Andorra amb una bona colla d'amics per la ruta normal. Creuem cap al vessant català fins arribar a l'espectacular Circ de Baiau, on passarem la nit aprofitant el magnífic refugi lliure que hi ha vora el llac. El dia següent tornem pels Estanys Forcats, en una zona on pràcticament tot l'any hi trobarem neu.
El cim més elevat dels Pirineus Orientals està envoltat d'una de les zones lacustres més importants de tota la serralada. Pujar el cim del Capcir té doncs un doble interès, per la pròpia entitat de la muntanya i per un entorn molt espectacular. Durant la primavera el contrast del verd intens de l'herba, el blau dels llacs i en blanc de la neu fan l'excursió encara més atractiva.
Es tracta d'una forma diferent d'ascendir la muntanya més elevada d'Andorra a través d'un camí directíssim que arriba fins al mateix cim. La Canal de l'Alt, orientada a l'est, té 900 metres de desnivell continuat, una de les més llargues dels Pirineus. El pendent és sostingut, d'uns 40º, tot i que el darrer tram és una mica més dret (45º). És un itinerari de poca dificultat, però molt exigent físicament.
Enfilem un parell de cims fàcils i pocs coneguts situats al centre d'Andorra, fet que els ofereix una posició privilegiada. Tot pujant contemplem la zona més poblada d'Andorra des de les alçades. Després, des de la carena del Caser dels Pans tenim una interessant vista aèria de la vall de Madriu. Descobrim també una joia amagada, l'estany Blau, encerclat per un circ molt tancat. Tornem tot gaudint de la bonica vall de Madriu.
Força distanciada dels cims més propers, aquesta muntanya ofereix una gran panoràmica de tot el massís de la Pica d'Estats i també dels veïns cims de la capçalera andorrana. Té una bonica forma piramidal de tres cares, només visible de lluny. Dels diversos camins possibles, triem la fàcil carena oest per pujar-hi i l'escarpada i pendent cresta del Port de Boet per baixar.