Alta Muntanya als Pirineus dels Països Catalans

Pica d'Estats (3.143 m.) per la ruta dels 6 "tres-mils"

Via Gabarró i Pica d'Estats

Enllacem els 6 cims de més de 3.000 metres del massís de la Pica d'Estats en un itinerari circular. Passat el barranc d'Areste enfilem per terreny incòmode fins el Rodó de Canalbona (3.005 m.), seguim per cresta fins a la Punta Gabarró (3.114 m.) i continuem per la cresta, ara més aèria i exposada fins a la Pica d'Estats (3.143 m.) Amb pocs minuts més ens arribem al Verdaguer (3.133 m.), fem una mica de marrada per arribar al Montcalm (3.077 m.) i finalment grimpem fins arribar al Sotllo (3.073 m), des d'on tornarem per per l'aresta sud. Un itinerari llarg i amb fort desnivell.

Font Blanca (2.904 m.)

Font Blanca

Enfilem fins al cim d'un dels pics més alts d'Andorra des d'on es pot gaudir d'una esplèndida vista de les muntanyes i valls del Principat, així com d'alguns dels grans cims dels Pirineus. Fem un itinerari circular pujant per la vall de Rialb i tornant per Besalí. El tram més divertit de la ruta és la cresta que ens porta des de la portella de Rialb fins al cim.

Canigó (2.784 m.)

Canigó des de la cresta de Barbet

Pugem una de les muntanyes clàssiques de l'excursionisme català sortint des del refugi de Marialles, enfilant la vall del Cadí tot seguint l'evident camí de l'Alta Ruta Pirenaica. Després de la divertida grimpada arribem al cim, i arrodonim la sortida baixant al refugi de Cortalets i pujant la cresta de Barbet, des d'on es pot contemplar un vessant més feréstec i interessant del pic del Canigó.

Pic de Salòria (2.789 m.)

Arribant al cim

El sostre de l'Alt Urgell és un cim fàcil de pujar, que no té cap complicació més enllà d'una mitja grimpada. Des de prop d'Os de Civís remunto el riu Salòria fins al Coll de Conflent, per enfilar llavors sense camí evident en un tram molt dret fins a trobar la cresta, on el pendent es suavitza. La llarga cresta porta fins al mateix cim, des d'on hi ha una àmplia panoràmica.

Serrera, Cabaneta i Estanyó

Caminant cap a l'Estanyó

Amb uns quants amics fem una ruta circular que permet enfilar-nos fins alguns dels cims més elevats d'Andorra gaudint d'unes perspectives immillorables. El Pic de l'Estanyó és conegut com el mirador d'Andorra, per la seva alçada i posició privilegiada. L'itinerari transcorre pel Parc Natural de la Vall de Sorteny.

Puigmal i Pic de Segre

Puigmal des de Fontalba

El segon dia que passem per la zona fem tot un clàssic, el cim més elevat d'aquesta àrea, el Puigmal. Enfilem pel camí més directe, des de Fontalba. Allargarem la sortida seguint la carena de l'Olla de Núria fins al Coll de Finestrelles, tot passant pel Pic del Segre. De baixada, després de passar Núria, una calamarsada ens fa córrer més del que volíem.

Balandrau i Camí dels Enginyers

Coma de Freser i Jaça de les Eugues

Tot i ser una zona molt concorreguda, la Vall de Núria ofereix rutes molt interessants, i podem trobar-hi una gran varietat de camins. Des de la part baixa de la vall, prop de Queralbs, enfilem fins al Balandrau, passem pel refugi Coma de Vaca, recorrem l'espectacular camí dels Enginyers i passem pel centre neuràlgic, el santuari de Núria. Una ruta llarga i amb molt desnivell.

Circ de Baborte

La Sílvia contemplant l'estany i el pic de Baborte

El segon dia a la Vall Ferrera canviem l'obaga per la solana, però continuem gaudint d'un ambient solitari d'alta muntanya. La neu no és present fins molt amunt en el vessant sud, per tant deixem esquís i raquetes i marxem caminant. Portem piolet i grampons que ens seran ben útils en la part alta del serrat de la Costa de Larí, poc abans d'arribar a l'impressionant circ glacial de Baborte.

Canal de l'Ordiguer

Sílvia pujant la canal de l'Ordiguer

Les moltes canals que es desprenen per la paret nord del Cadí tenen aquest hivern unes condicions de neu excepcionals. Amb poca experiència, equipament insuficient i mal temps enfilem pels forts pendents de l'Ordiguer. Pugem sense més problemes, però la boira, el vent i la forta nevada ens dificulten moltíssim la baixada, i hem d'improvitzar una sortida a la situació.

Pic de Peguera (2.983 m.)

Estany de Mar

La Vall Fosca és una de les zones dels Pirineus més interessants i que encara no ha estat gaire perjudicada per la implacable mà de l'home. Hi ha moltes rutes interessants per gaudir dels llacs, prats i cims propers. Aquesta zona aviat quedarà afectada per la nova estació d'esquí que s'està construint, la Vall Fosca Resort. Abans la zona no canviï en excés, comenci la construcció massiva i perdi el seu encant, vam decidir visitar-la.

Pàgines