Pica Roja (2.903 m.)

Força distanciada dels cims més propers, aquesta muntanya ofereix una gran panoràmica de tot el massís de la Pica d'Estats i també dels veïns cims de la capçalera andorrana. Té una bonica forma piramidal de tres cares, només visible de lluny. Dels diversos camins possibles, triem la fàcil carena oest per pujar-hi i l'escarpada i pendent cresta del Port de Boet per baixar.

Fitxa

• Lloc de sortida: Pont de la Molinassa, (Àreu)
• Distància: 11,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.135 metres
• Temps aproximat: 6:00 h., (incloent-hi parades)
• Nivell de dificultat: F
• Sensació de dificultat: Mitjà. Cresta del cim al Port de Boet força pendent, amb passos de desgrimpada (II) una mica aeris.

Crònica

Sortim de nou del pont de la Molinassa, després de passar-hi la segona nit. Refem el primer tram de camí que ja vam fer ahir: pugem cap al refugi de la Vall Ferrera (10'), seguim el camí habitual cap a la Pica d'Estats i quan trobem la cruïlla del barranc d'Areste prenem el camí de la dreta (25'). Seguim el camí fins a trobar un petit pont sobre el torrent, poc abans de l'aiguabarreig entre els torrents d'Areste i el del Port Vell. Creuem el pont i seguim pel peu del torrent del Port Vell, remuntant-lo pel seu vessant esquerre tot seguint algunes fites i el camí més o menys definit segons els trams.

Després de superar una petita cascada que fa el torrent, el barranc del Port Vell s'obre i la vall es fa més ampla. A la nostra dreta ja veiem tota l'amplitud de la carena que mena cap al cim mateix de la Pica Roja. En aquest punt deixem el camí i enfilem amunt, buscant el millor pas entre esteses de neret i trams més pedregosos, sense camí. Pugem fort fins assolir la carena, ajudant-nos en algun punt amb les mans. Un cop som a dalt de l'àmplia carena ja només queda anar pujant de forma més progressiva en marcada direcció est fins al cim.

Encara queda una bona pujada, però aquesta ja és més progressiva. Des de la carena contemplem les vistes cap als dos vessants. Cap a la dreta (N) veiem tot el massís de la Pica d'Estats, i tenim una fantàstica vista frontal dels sis cims de més de tres-mil metres que havíem fet el dia anterior. D'oest a est: Sotllo, Verdaguer (no visible), Pica d'Estats, Punt Gabarró, Rodó de Canalbona i Montcalm. Més cap a l'est també es diferencien perfectament la gran piràmide del Baborte i el Pic dels Estanys. Al fons de la vall, més a prop, contemplem l'Estany del Port Vell. També es pot contemplar un dels altres camins que porten al cim de la Pica Roja, el que puja pel fons de la Vall del Port Vell, i un cop al port remunta la cresta nord. Cap al sud, a mitjana distància anem descobrint l'estany i el refugi de Baiau, i just a sobre el pic de Sansfons. Poc més a l'est el Comapedrosa i la Roca Entravessada, els dos cims més elevats d'Andorra, i tot seguit el tri-fronterer Medacorba.

Pugem plàcidament per l'ampla carena fins assolir el cim, on hi ha una gran fita. Des del cim la panoràmica de 360º és molt àmplia, ja que és un cim molt distanciat de qualsevol altra elevació. En arribar-hi s'obre una bonica perspectiva cap a la vall de Solcèn (Arieja) que fins ara no havíem pogut veure. A sota mateix veiem l'estany de Socarana. Des del cim es veuen perfectament les tres crestes que el formen: la més llarga i planera que és la que hem pujat (O), una de més escarpada cap al Port Vell (N), i finalment la més escarpada de totes, la que porta cap al Port de Boet (SE).

Després de contemplar l'amplia perspectiva cap a totes bandes i jugar a endevinar cims, recuperem forces amb quatre ganyips i comencem el descens pel camí marcat amb fites, i amb uns punts grocs al principi que perd alçada ràpidament per la cresta sud-est, direcció Port de Boet. No pensava que el camí fos tan escarpat. La tarda anterior el guarda del refugi de la Vall Ferrera m'havia comentat que el camí era molt dret, però no pensava que ho fos tant. Al principi és escarpat, i amb algun pas una mica aeri. Però quan sembla que el més difícil ja s'ha acabat comencen els passos més complicats. Seguint la cresta cal desgrimpar en diversos punts, amb alguns passos de II força aeris. Alguns d'aquests passos es poden evitar seguint pel vessant del ferrerenc, però fins i tot els passos alternatius són força verticals. Trobem una parella que pugen encordats. És una cresta ben entretinguda, sense cap pas especialment complicat. Sense acabar d'arribar al final de la cresta, es veu un corriol ben marcat que baixa pel vessant nord que ens porta fins al mateix Port de Boet, punt de pas tradicional i d'intercanvi comercial entre la Vall Ferrera i la Vall de Solcèn (Arieja).

Des del Port de Boet ja només queda anar baixant tranquil·lament per l'ampla vall. Passem al costat de l'Estanyol de Port de Boet, gairebé al cap d'amunt de la vall, i anem seguint les fites i les marques del GR (Alta Ruta Pirenaica) tot caminant per àmplies pastures. Al cap d'una bona estona d'anar baixant arribem a l'ampli Pla de Boet, amb la cabana del mateix nom. Aprofitem el bonic prat per dinar i descansar una mica. Tot seguit acabem de baixar els últims metres per pista fins a l'aparcament del Pont de la Molinassa, al qual arribem després de 6 hores de marxa i més de 1.100 metres de desnivell.

La Pica Roja no és una muntanya molt coneguda, però sí molt interessant. Mirada des de lluny té una estètica forma de piràmide, molt evident gràcies a l'absència de cap altre muntanya propera. Aquesta mateixa característica fa que des del seu cim es puguin contemplar unes boniques panoràmiques. Pujar-lo per la carena és ben senzill, i la cresta del vessant del Port de Boet és força entretinguda, donant una mica més de caràcter alpí a una ascensió que no té cap altra dificultat.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta