Salt de la Perdiu

  • Tercer ràpel, vertical i engorjat. 20 m.

  • Baixant el quart ràpel, de 15 m.

  • El cinquè i últim ràpel és volat

  • Espectacular línia de ràpel

  • Sortim del torrent per una via ferrada

  • Tram horitzontal de la ferrada

  • Final de la ferrada curta i intensa

A llevant del poble de Canalda l'aigua i els anys han escolpit un magnífic engorjat que avui descendirem amb l'ajuda de cordes. Sortim prop de Cal Pubilló i en 10 minuts arribem al llit del torrent, avui sec. Caminem per la llera evitant petites badines fins a trobar el primer dels cinc ràpels pràcticament encadenats. Els tres darrers són seguits, verticals i molt estètics. Des del fons del torrent sortim per una via ferrada curta però vertical i atlètica que ens retorna pràcticament al punt de partida.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Barranc
  • Lloc de sortida: Font de Cal Pubilló Odèn (Solsonès)
  • Distància: 0,90 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 100 metres
  • Temps: 2:50 hores
  • Dificultat: Mitjana
  • Sensació de dificultat: Poc difícil Últim ràpel volat i amb sortida incòmoda. Ferrada atlètica
  • Cartografia: Port del Comte - Vall de Lord Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Font de Sant Joan o de Cal Pubilló 00:00 0:00 0
Torrent 00:10 00:10 0,4
Primer ràpel 00:30 00:30 0,6
Final 5è ràpel 01:25 01:55 0,6
Inici ferrada 00:05 02:00 0,7
Final ferrada 00:40 02:40 0,7
Inici 00:10 02:50 0,9

Crònica

És 25 de desembre, i avui fem una activitat curta no fos cas que arribéssim tard al tradicional dinar de Nadal. Curta però intensa, ja que en menys d'un quilòmetre encadenarem un espectacular barranc amb una via ferrada per la tornada. El barranc del Salt de la Perdiu normalment porta un fil d'aigua, i en èpoques de desgel o després de pluges en pot portar una bona quantitat, fins a fer-lo impossible o molt perillós per al descens esportiu. Després d'un hivern molt sec, avui el trobarem sense aigua, tot i que tindrem unes bones feinades per esquivar algunes badines.

Des de Sant Llorenç de Morunys pugem fins a Coll de Jou, i canviem de vessant cap al cantó de Canalda. Al cap de dos quilòmetres trobem el trencant a l'esquerra que marxa cap al complex d'agroturisme del Puig Arnau i Cal Pubilló. Prenem el trencant només uns metres fins a la font de Sant Joan o font de Cal Pubilló, on aparquem, carreguem els estris a les motxilles i comencem a caminar reculant per la mateixa pista per on havíem arribat. Al cap de poc trobem un caminet indicat a l'esquerra, i el seguim uns metres fins a trobar el torrent, 10 minuts després d'haver sortit.

Ens fiquem dins del torrent just al peu de la carretera, en el punt en què fa un marcat revolt. Ens sorprèn trobar un fil d'aigua després de tanta secada, però comencem a caminar pel llit sense problemes. Esquivem algun petit toll i avancem per un tram pla que mica en mica es va estrenyent. Al cap de 10 minuts més caminant per dins del torrent, just quan s'estreny més, trobem la primera instal·lació. Fem mans i mànigues per evitar una estreta i fonda badina, i just al final trobem la doble anella per on baixarem.

El primer ràpel té 20 metres, i la corda de 40 en doble ens vindrà ben justa, tot i que el tram final és poc dret i es podria baixar fàcilment. La línia del ràpel s'entafora per un espai estret, supera un roc encastat i continua baixant fins al peu d'una altra badina fonda, tant que ens arribaria a cobrir. La feina principal és evitar que la corda, però sobretot nosaltres mateixos, acabem ficant-nos dins de l'aigua. Arribant al toll l'evitem per l'esquerra amb una maniobra incòmoda, mig desgrimpant en precari i alhora controlant la corda.

Finalitzada la primera maniobra caminem uns metres més de pla pel torrent, estret i encaixonat, fins a trobar un segon ràpel inclinat i més curt, només 6 metres. De nou el ràpel acaba en una petita badina, aquesta afortunadament més fàcil d'esquivar mig grimpant amb l'ajuda d'un boix. Veient que els primers ràpels han acabat en petits gorgs plens d'aigua, tenim el dubte de com trobarem el tram més vertical, on ja no hi ha marxa enrere. Poc després del segon ràpel arribem pròpiament al Salt de la Perdiu, el tram més vertical del recorregut, i comprovem que està totalment sec.

Amb una doble anella instal·lem la corda del tercer ràpel, aquest més vertical, encaixonat, bonic i llarg, de 19 metres. La línia ressegueix la forma contorsionada i polida que l'aigua ha anat modelant. És un ràpel fàcil i molt bonic en què baixes envoltat de les parets erosionades per la força hidràulica durant mil·lenis. El ràpel acaba en una petita lleixa estreta on hi caben 2 o 3 persones màxim, just al punt en què enllaça amb el quart ràpel.

El quart ràpel segueix la tònica de l'anterior, vertical per dins la canal excavada per l'aigua sobre conglomerat. Té 15 metres, és vertical i fàcil, i acaba en un petit balconet suspès al buit sobre l'últim tram de la canal. Baixem aquest bonic tram observant les parets desgastades i arrodonides. Imaginem que amb aigua ha de ser un barranc ben divertit. A la primavera s'haurà de provar amb els neoprens. Avui, plàcidament en sec podem gaudir d'un agradable sol d'hivern que té l'orientació precisa per entrar dins la canal encaixonada.

El cinquè i últim ràpel (d'uns 10 m.) comença des del petit balcó suspès sobre un gran toll sec al fons del Salt de la Perdiu. És el ràpel més difícil, sobretot per la sortida, la qual és incòmoda en fer panxa i quedar suspesa al buit. És doncs un ràpel volat, amb una mica de pèndol a la sortida, un cert fregament de la corda, i la dificultat de superar el llavi de roca fins a quedar suspès. Un cop sobrepassat el llavi, el descens volat és ben fàcil i entretingut, contemplant les parets d'aquesta immensa olla. Al fons del ràpel hi ha un gran toll, ara totalment sec, amb una roda de tractor que algú deuria llençar des de la carretera. Una estona abans n'hem passat una altra a la part alta del torrent.

Pleguem la corda i sortim de la part més fosca del barranc, el qual de seguida s'obre. Trobem un bon camí que cap a la dreta marxaria cap a Canalda i cap a l'esquerra pujaria cap a les cases del Puig Arnau i Cal Pubilló. Si no volem fer la via ferrada, aquesta segona opció ens portaria al punt d'inici en aproximadament un quart d'hora. Però nosaltres tenim més ganes d'aventura, i decidim pujar pel dret. Tot just 50 metres després de prendre el camí, ja veurem un petit indicador i la ferramenta a les parets de la nostra esquerra.

Ja havíem fet aquesta petita ferrada fa uns anys, combinant-la amb una interessant excursió a la roca de Canalda. La ferrada és curta però intensa. Supera un mur de paret d'uns 60-80 metres. No és difícil, però els esglaons estan molt separats, i obliga a fer passos atlètics i fer algun salt per abastar el següent esglaó. El primer tram enfila un mur vertical, gairebé extraplomat. Més amunt hi ha dos petits desploms intensos que posen a prova els braços, tot i que són molt curts. Una petita lleixa ens dóna un breu descans, i tot seguit cal flanquejar cap a la dreta. Un altre desplom curt i acusat i un nou mur més fàcil ens condueixen a la part superior de la roca on s'acaba la via.

Sortim dalt d'una gran roca que queda penjada per sobre del barranc. Tenim la pista pocs metres per sobre nostre. Abans prenem un camí cap a la dreta que ens porta cap a les cases de Cal Pubilló, però com que tenim el cotxe a la font, abans d'arribar a la casa deixem el camí i ens enfilem directes al punt d'inici, visible i a pocs metres. Tanquem així una ruta aventurera, curta però divertida i concentrada, en què hem combinat un bonic i intens barranc amb una explosiva via ferrada.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Comentaris

Hola,

Quina altura té l'ultim ràpel?

Gràcies

Afegeix un nou comentari