Rabós - Banyuls de la Marenda

Creuem la serra de l'Albera en una ruta transfronterera que iniciem a Rabós (Alt Empordà) i que ens enfila fins als colls de Banyuls i de Vallòria abans de baixar arran de mar a Banyuls de la Marenda (Rosselló). Des del petit poble empordanès planegem entre vinyes i pastures fins a l'espectacular monestir de Sant Quirze de Colera. Tot seguit comencem a pujar fins al coll de Plaja, baixem cap als plans dels Pils, i pugem de nou ara per asfalt fins el coll de Banyuls. Ja al vesssant nord (França) seguim pujant, però més suau, fins al sostre de la ruta, al coll de Vallòria, sota la torre de Madaloc. Amb vistes a la bonica costa Vermella anem baixant fins a Banyuls, on fem una pausa en aquesta bonica localitat costanera. Tornem a pujar al coll de Banyuls entremig de les vinyes cultivades en costers de molt pendent i baixem cap al sud fins a trobar l'Orlina, el riu que seguirem fins al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Rabós (Alt Empordà)
  • Distància: 54,80 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.185 metres
  • Temps: 7:15 hores
  • Dificultat: IBP=98
  • Sensació de dificultat: Fàcil 98% ciclable, generalment per pistes, amb breus trams de corriol i alguns d'asfalt
  • Cartografia: Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera Institut Cartogràfic de Catalunya - ICC (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Rabós 00:00 00:00 0
Sant Quirze de Colera 00:50 00:50 8,9
Coll de Banyuls 00:55 01:45 15,5
Pausa 00:20 02:05
Coll de Vallòria 00:35 02:40 22,4
Banyuls de la Marenda 00:55 03:35 29,3
Pausa 01:25 05:00
Coll de Banyuls 01:10 06:10 42,4
Rabós 01:05 07:15 54,8

Crònica

Ens trobem amb els nostres amics Ariadna i Albert a Rabós, un petit poble molt tranquil de l'Alt Empordà d'escassos 200 habitants. Està situat a la falda sud del massís de l'Albera, i és un indret perfecte per observar la brusca transició entre la immensa plana empordanesa que s'estén quilòmetres i quilòmetres cap al sud i els pendents de la serra de l'Albera, que constituiex el primer contrafort dels Pirineus des del Mediterrani. La carena de la serra de l'Albera divideix les comarques de l'Empordà al sud del Rosselló i el Vallespir al nord, les quals des del Tractat dels Pirineus de 1659 es van repartir Espanya i França. Ens mourem en tot cas dins dels Països Catalans, i podrem comprovar que la topinimia catalana és ben present també al vessant nord sota administració francesa, tot i que la llengua és ben poc present als carrers.

Sortim de Rabós des d'un aparcament que hi ha a la part alta del poble i baixem cap a la part baixa tot fent una volta per aquest petit nucli costerut. Prenem el carrer del pont i arribem fins a l'element arquitectònic que l'hi dóna nom, un petit pont de pedra que supera un bonic engorjat que forma el riu Orlina al se pas pel nucli. A l'altre cantó del pont prenem una pista asfaltada que marxa direcció est i puja suaument. Al cap d'aproximadament un quilòmetre deixem l'asfalt i marxem per una pista que marxa cap a la dreta entre uns camps de vinyes. Baixem fins a creuar un rec i tornem a pujar suaument pels voltants del mas Roquer, al qual no cal arribar. Veurem un indicador del conegut menhir del Roquer, que no visitarem ja que s'hi ha d'arribar caminant i avui ens movem sobre rodes. Tornem a desembocar a una carretera secundària asfaltada i la seguim uns quilòmetres pràcticament de pla. Davant nostre ja es va dibuixant el massís de l'Albera, amb els seus relleus arrodonits però notablement drets.

S'acaba l'asfalt i continuem per una pista de terra en bones condicions que al cap de poc ens deixa davant l'impressionant monestir de Sant Quirze de Colera. Tenim la impressió d'estar en una zona força remota, molt despoblada i lluny de gairebé tot. I de sobre ens trobem davant d'un edifici de culte de considerables proporcions, d'austera bellesa i harmònicament integrat amb l'entorn. Es tracta d'una antiga abadia benedictina ubicada dins de l'històric comptat d'Empúries, i del qual es tenen les primeres referències ja el segle IX. Es conserva una bonica església amb tres naus i els seus tres corresponents absis decorats amb arcuacios llombardes. El recinte monàstic es pot visitar els dies festius. Nosaltres avui descartem fer la visita, ja que queden molts quilòmetres, i les sabates amb cales no són el més adequat per visitar un recinte històric. Però hi tornarem perquè és realment interessant.

Deixem enrere el bonic monestir de Sant Quirze de Colera i tornem uns metres enrere, just fins passar l'ermita també romànica de Santa Maria. Prenem aquí una pista a la dreta que comença a pujar. És una pujada progressiva, que comença més suau però que es va enrabiant i presenta alguns pujadors força durs. És una pista pedregosa, en força bon estat, però als trams més drets cal assegurar bé la traçada, ja que si pares no engeges fàcilment. De seguida anem guanyant alçada enmig d'un paisatge característic d'aquest vessant sud i orienetal de l'Albera. Els arbres només creixen a les parts més baixes, sobretot l'alzina surera, i a partir de mitja alçada trobem un terreny més aviat erm en què només creixen els matolls, sobretot a causa dels incendis. La ginesta, el plena floració, dóna un contrast de groc al verd imperant. Aviat veiem el monestir des de les alçades, enclavat en una depressió sota el puig Bonic i el puig de la Calma.

Amb alguns pujadors forts i persistents superem la primera gran pujada del dia i arribem al coll de Plaja. Deixem enrere el sector de Sant Quirze de Colera i canviem de vessant. Després d'una forta pujada ve la corresponent baixada, i ens deixem lliscar direcció nord per la pista que baixa fins al peu del torrent de Comes Llobes i s'enfonsa cap a la depressió de Pils, on hi ha una ampla esplanada, la confluència de tres torrents i el mas dels Pils, en ruïnes. Baixem més de 2 quilòmetres des del coll i per una pista molt agradable i amb bones vistes fins als plans de Pils. Aquí trobem la carretera asfaltada que puja al coll de Banyuls. Pugem per l'asfalt gairebé 2 quilòmetres en un tram força dur, tot i que l'asfalt ens permet pujar a ritme constant. Arribem al coll que marca la frontera entre l'Alt Empordà i el Rosselló, i també l'entrada a l'Estat francès. Just al coll, uns metres per sobre de l'asfalt, hi ha un petit refugi lliure molt ben cuidat. Hi fem una pausa per descansar de la pujada i contemplar el paisatge.

Un cop al coll de Banyuls, si mirem cap al nord veiem el mar, la subcomarca natural de la Marenda, coneguda també turísticament com a Costa Vermella. Al nostre davant hi tenim una ampla vall que baixa progressivament fins arran de mar. Entremig unes costes força dretes plenes de vinyes confereixen una estètica especial al sector. Després de la pausa tornem sobre la bicicleta. Tot i ser dalt d'un coll i pensar que ara toca baixar, res de res. Al coll mateix deixem l'asfalt que baixa cap al nord, i prenem una pista pedregosa i en força mal estat que marxa cap a l'esquerra, en direcció estrictament nord. La pista comença a pujar molt fort, però tot i l'ensurt inicial de pensar que podria ser molt dura, al cap de poc s'amoroseix i esdevé una pista agradable i de pendent suau. És una pista molt panoràmica, ja que ens movem per la falda del vessant nord de l'Albera, encarats cap al mar. Seguirem aquesta bonica pista gairebé 9 quilòmetres.

Com dèiem, el primer tram de la pista des del coll de Banyuls és força dreta, després planeja uns quilòmetres, i tot seguit torna a pujar més decidida fins al coll de Vallòria, el punt més elevat de la ruta d'avui (430 m.) Just al coll hi ha una confluència de pistes i camins. Estem just a sota de la torre de Madeloc, situada dalt d'un escarpat rocós amb un camí que hi mena des del coll. Nosaltres seguim per la pista principal que va girant a la dreta i comença un suau descens que de sobre s'intensifica fins a baixar fort a trobar la pista asfaltada. Som ja molt a prop de la costa, i sempre des de la nostra posició alçada contemplem la costa de la Marenda. S'endevinen les poblacions de Portvendres més al nord i Banyuls de la Marenda al sud, i entremig els caps de Biarra i Ullastrelll. Tot aquest tram de costa és molt bonic i accidentat, i el litoral entra i surt formant cales, caps i espigons de roca. El contrast del blau del mar, el roig de les teulades dels pobles i els costers de vinya que arriben pràcticament arran de mar formen un conjunt molt estètic.

Prenem l'estreta carretera asfaltada que baixa fort, però just al primer revolt l'abandonem i seguim primer per uns metres de pista que aviat esdevenen camí al peu d'uns camps. El camí és pedregós i baixa molt fort, de manera que els menys hàbils fem alguns trams amb la bicicleta al costat. Les vistes des d'aquí són formidables. Baixem pel caminet entremig de les vinyes que creixen en uns costers de molt pendent i amb una terra pedregosa i pissarrosa. En alguns aspectes ens recorda al Priorat per l'abruptesa del terreny, però amb la notable diferència de tenir el mar just a sota. El camí trial·ler ens deixa a l'ermita de la mare de Déu de la Saleta, un petit edicici pintat de blanc. Al costat hi ha un mirador sobre la població de Banyuls de la Merenda. El sender continua per sota de l'ermita, força dret, però més ciclable. Baixem uns metres més i entrem en una zona d'urbanitzacions de la població. Ens dirigim cap al centre i tot seguit cap al passeig marítim.

Som a Banyuls de la Marenda, una bonica població costanera en plena costa Vermella i fem una llarga pausa. Aprofitem per dinar en una terrassa, tot i que bufa un vent de sud força molest. Havent dinat ens desplacem fins al límit del port, on hi ha el mirador de l'Illa Grossa, que ens dóna una interessant perspectiva de la població, les seves cales i les muntanyes que té just al darrere i per on hem baixat. Després d'una bona estona voltant per Banyuls, tornem al carrer principal i comencem a sortir del poble. Prenem la carretera que marxa cap al port de Banyuls i que ressegueix el riu Vallòria. Seguim aquesta carretera secundària durant 7 quilòmetres. Tot i avançar sobre asfalt (precari), la ruta és molt agradable. Avancem per una vall envoltada de plantacions de vinya a banda i banda. La vinya creix als costers, alguns molt drets on la mà de l'home ha treballat una complexa estructura de feixes, algunes de les quals pràcticament impossibles.

Avancem doncs per asfalt des de Banyuls amb uns primers quilòmetres molt suaus, planejant i en lleuger ascents entremig de vinyes i masos. Al costat del Mas Cornet deixem la carretera asfaltada, que comença a pujar fort, i també pugem fort, però per una pista de terra. La pista s'enfila per sobre del mas i puja fort fins assolir un petit collet on podem contemplar la contrada. Des d'aquí baixa uns metres per retrobar la carretera asfaltada. De nou sobre asfalt, enmig d'un revolt, emprenem l'últim tram de la pujada, que és molt dur. És només un quilòmetre, però s'enfila molt fort, amb algun pujador que et deixa sense esma. Finalment arribem al coll, per on ja havíem passat d'anada. De fet la ruta d'avui dibuixada sobre el mapa traça una forma de 8.

Des del coll de Banyuls no baixem per asfalt, sinó que ho fem per la pista vella que marxa per sota. L'antiga pista va a buscar el torrent i el ressegueix fins arribar a la masia ensorrada dels Pils. Ara tornem a enfilar-nos sobre l'asfalt i baixem a tota velocitat durant 4 quilòmetre. Anem tant de pressa que ens passem el trencant. Afortunadament el GPS ja s'encarrega d'avisar-nos que ens hem passat. Així doncs girem a l'esquerra i anem a passar per sota del mas Girarols. Baixem al torrent i el creuem. A l'altra banda toca pujar uns minuts fins al coll de Belitres. És intensa, però ja és l'última pujada del dia. Al coll prenem una pista que baixa cap al sud. La pista és bona i baixem ràpids. Baixem a buscar el riu de l'Orlina i ja el resseguim fins a l'entrada de Rabós.

Tanquem així una ruta molt bonica en forma de 8, amb un punt comú entremig: el coll de Banyuls, un port fronterer que des de l'Empordà ens obre les portes al Rosselló. És un itinerari que ens permetrà conèixer les dues cares de l'Alt Empordà: la plana i les costes de l'Albera. També coneixerem un dels monuments romànics empordanesos més destacats, Sant Quirze de Colera. Un cop al vessant nord, en territori francès, contemplarem les vinyes plantades en costers molt drets, i acabarem de baixar fins a Banyuls de la Marenda, una bonica població turística a la costa Vermella. Un itinerari fàcil, principalment per pistes, amb diversos trams d'asfalt de connexió, i algun tram breu de corriol més tècnic. Una ruta molt interessant esportivament, culturalment i sobretot paisatgísticament.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari