Pic de l'Alba (2.764 m.)

Sortim de l'Ospitalet i busquem un camí que s'enfila fort cap a l'oest fins a trobar la vall del Siscar. Remuntem suaument la coma tot passant pel petit refugi de la Vesina, on el riu fa uns bonics meandres. Sempre amb el pic d'Escobes i la cresta de Siscaró enfront avancem cap a l'estany de Siscar, on girem a la dreta i pugem més fort fins a la portella del Siscar, just a sota de l'airós pic de Regalecio. Baixem uns metres cap al nord i abandonem el camí per començar a remuntar fortíssims pendents d'herba fins a la carena, i llavors cap al cim. Grans panoràmiques cap als pics d'Escobes i Rulhe, amb els seus respectius estanys. Baixem cap a l'estany de Pedurrers i desfem la vall d'Arques tancant una llarga circular.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / Alta muntanya
• Lloc de sortida: L'Ospitalet Arieja
• Distància: 18,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.525 metres
• Temps: 8:25 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Tram superior sense camí i amb pendents molt drets
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Avui fem cap a l'Arieja, molt a prop del límit amb la Cerdanya. Des del coll del Pimorent baixem cap al vessant nord fins el primer poble, l'Ospitalet, on aparquem i comencem la ruta. Al centre del poble hi ha un bon aparcament, però també podem arribar fins una petita àrea recreativa al pont de Santa Susanna, al peu de les vies del tren. Comencem a caminar força a vall, al peu del riu Arieja, aproximadament a 1.400 metres, o sigui que haurem de remuntar un bon desnivell. Trobarem senyals que ens indiquen una ruta circular per les valls de Siscar i Arques, que és precisament la volta que farem, però afegint-hi l'ascensió al pic de l'Alba.

Sortim amb la Sílvia del centre de l'Ospitalet i caminem per un carreró estret seguint els senyals de pintura dels diferents itineraris senderistes. Arribem al peu de les vies del tren que es creuen per un pas elevat, i tot seguit creuem el pont de Santa Susana sobre el riu Arieja. Marxem a la dreta i creuem una petita àrea recreativa. Pocs metres més avall hem de passar per sota del pont de la carretera. Just a l'altra banda el camí gira a l'esquerra i s'enfila amunt. Passem pel costat d'un petit telefèric que utilitzen a l'hivern per controlar les allaus, i comencem a pujar fort pel camí. De seguida guanyem alçada sobre la carretera i el poble ja que el camí s'enfila de valent. Avancem per terreny obert i mica en mica el camí va girant a l'esquerra cap a la jaça de Pusola. Trobem un bonic pont tradicional sobre el riu del Siscar bastit amb dues lloses molt grans de granit. Just aquí el camí es bifurca.

La volta que farem és circular, i des de la cruïlla marxarem a l'esquerra tot remuntant el riu del Siscar. Avancem per un camí còmode amb un pendent molt més moderat que el tram inicial. Avancem per una coma força oberta amb grans pendents a banda i banda. A la dreta les costes del pic de Nerassol, i a l'esquerra les costes de la serra del Roc Maler. El camí és molt agradable, al costat del rierol i enmig d'una vall plàcida i plena de flors. Passem al costat d'una petita cascada coneguda com a salt del Toro, i seguim pujant suaument en direcció nord-oest. Passem al costat d'un petit estanyol amb una presa artificial, i seguim endavant. S'obre cap a l'horitzó la vista cap a la cresta de Siscaró, fronterera amb Andorra, i al bell mig el pic d'Escobes, molt destacat. A la seva esquerra el petit però vertical Cilindre d'Escobes.

La vall s'obre i el rierol fa uns bonics meandres d'ample a ample. Creuem una gran esplanada just abans d'arribar al refugi de la Vésina, auster però en bones condicions. Seguim endavant aproximant-nos al circ del Siscar, on la vall queda tancada per les capçaleres de les muntanyes. Arribem al circ i ens trobem amb l'antiga presa de l'estany del Siscar, on hi ha una petita cabana que pot servir de refugi. L'estany és llarg, estret i poc prodund, i té una característica illa circular enmig. Està situat sota les notables parets del pic d'Escobes. Des d'aquí es pot pujar aquest cim, però avui no és la idea. Més cap a la dreta (nord-est) s'aixeca un cim molt atractiu, és el pic de Regalecio. No és gaire alt, però és esvelt i punxegut. A la seva esquerra, difuminat per la llarga carena es pot endevinar el nostre objectiu, el pic de l'Alba.

No hi ha cap camí gaire clar per pujar el pic de l'Alba. Una opció podria ser encarar-ho de dret i pujar per una canaleta molt dreta i evident que es veu al fons. Però nosaltres confiem en un camí que assenyalen els mapes pel vessant nord del pic de Regalecio. Així doncs al peu de l'estany del Siscar girem a la dreta i pugem encara per camí ben fresat per una zona de prats d'altura. El camí va pujant progressivament i fa un marcat gir per adaptar-se a les corbes de nivell. Mica en mica acabem d'arribar a la portella de Sistar, just a sota de l'estètic pic de Regalecio, el qual es pot pujar fent una grimpada des del mateix coll. No hi pugem perquè el nostre objectiu és un altre. El pic de l'Alba queda ocult darrere l'escarpada cresta de Regalecio. Així doncs baixem per l'altre cantó de la portella fins a situar-nos sota de les parets verticals del pic de Regalecio i la seva cresta.

Els mapes de l'editorial Alpina assenyalen un camí que flanqueja la base nord de la cresta de Regalecio i s'enfilen cap al llom del pic de l'Alba. Busquem aquest camí però no el veiem enlloc. No sembla una zona gaire transitada. Sí que ho és la volta circular de les dues valls, però no l'accés als cims. Així doncs marxem marges a través i tracem una línia per sota de la cresta. Creuem una zona de grans blocs, tot buscant el millor pas, però no n'hi ha cap de còmode. De tant en tant trobem algunes fites antigues, però cap rastre de camí. Seguim més o menys les fites, però també ens movem per intuïció buscant els passos més lògics. Veiem unes canaletes herbardes molt dretes per on sembla factible pujar cap a la carena. Ens dirigim cap a la base i comencem a pujar molt fort. En alguns punts hem d'ajudar-nos de les mans, i anar amb compte de no relliscar ja que el pendent és fortíssim. En cas que l'herba estigués molla o glaçada seria impossible pujar per aquí.

Amb esforç i fins i tot algun petit ensurt, anem pujant fort fins a la carena. Aquí el pendent es suavitza. Estem a l'altre extrem de la cresta de Regalecio, on el terreny es suavitza i canvia els gendarmes escarpats per la carena d'herba. Sembla que som a prop, però el cim no es veu, i encara queda una bona estona de pujar per un pendent d'herba molt obert. De fet no veiem el cim fins que pràcticament hi som. Superat el llarg pendent d'herba arribem al petit cim, retallat i abrupte pel vessant nord. Excel·lents vistes cap al pic de Rulhe, just davant nostre, però separat per una profunda fondalada on hi ha els estanys de l'Alba i de Quart. També tenim una preciosa perspectiva de la serrada cresta d'Alba que s'allarga en direcció sud-oest fins al pic d'Escobes, el qual es mostra altiu i senyorial.

Fem una bona pausa al cim, tot contemplant l'ampli paisatge. Fins arribar-hi no havíem vist el cim, ja que és arrodonit i amagat pels seus veïns. Però un cop a dalt és abrupte i escarpat cap al sector de Juclar i Rulhe. Bones vistes d'una zona esquerpa i retallada, amb cims severs de roca fosca, i una bona colecció d'estanys a les fondalades. Aprofitem aquest mirador per descansar uns minuts i dinar. El cim fa dues puntes separades per una petita i fàcil cresta. Des del primer cim sembla que el segon sigui més alt, però un cop allà l'altímetre ho desmenteix.

Per baixar seguirem el mateix camí. Desfem els pendents herbats i oberts de la part superior fins arribar al final de la cresta de Regalecio. Al peu de la roca baixem fort a l'esquerra amb molt de compte per unes canaletes d'herba en fortíssim pendent. Un cop avall anem buscant el millor pas i tracem una línia diagonal cap al fons de la vall, que es veu força lluny. Intentem evitar les zones de blocs, i sense camí baixem per trams d'herba, trams de bloc, i trams de neret i altres matolls més alts que fan de mal passar. Arribem al fons de la coma que separa el pic d'Alba i el pic de Nerassol, i trobem un camí còmode que baixa molt suaument fins a l'estany de Pedorrers.

Voregem la cua de l'estany per la dreta, al peu de la presa, on hi ha un grup de pescadors acampats. Passada la petita presa trobem un caminet que marxa a la dreta i que comença a desfer la vall del riu d'Arques. El camí és fàcil, però tenim per davant una llarga baixada. Anem desfent l'ampla coma pel camí que passa vora el rierol. Passem un petit estanyol amb presa, i tot seguir comencem a baixar més fort. Més endavant, ja a les envistes de la vall de l'Arieja, el camí va girant a la dreta i baixa més fort. Passa per sota d'una canalització d'aigua de la central hidroelèctrica i tot seguit conflueix al pont on ja havíem passat de pujada. Girem a l'esquerra i acabem de baixar el tram ja conegut fins a l'Ospitalet.

Tanquem una volta llarga i amb considerable desnivell per un sector poc conegut de l'Arieja. La circular entre les valls del Siscar i d'Arques a través de la portella del Siscar és una ruta fàcil i interessant. Nosaltres l'hem complementat amb l'ascens al pic d'Alba per aconseguir una altra perspectiva. L'ascens al cim és pesat ja que es fa sense camí i per terreny molt dret, però tenim la recompensa d'unes vistes extraordinàries del sector d'Escobes, Juclar i Rulhe. Una opció per no allargar tant la ruta seria enfilar-se al pic de Regalecio, que queda just a sobre del coll que separa els dos vessants. En qualsevol cas, fem la ruta que fem gaudirem de la tranquil·litat d'unes muntanyes feréstegues i poc freqüentades, amb una interessant combinació zones plàcides de prat alpí i cims encrestats i abruptes.