Volta a l'Aiguille de la Vanoise

Des de Pralognan pugem còmodament amb un telecadira fins al refugi de les Barmettes, on comencem una de les rutes més populars i boniques de la Vanoise. Pujant suaument en aproximadament una hora arribem fins al Lac des Vaches, un planell semi-inundat amb unes característiques passeres de pedra que el creuen, i amb la imatge al fons de la Grande Casse, sostre del massís. Passat aquest punt emblemàtic seguim pujant cap a la base de la gran muntanya, on hi ha el coll i el refugi de la Vanoise. Mentrestant hem anat voltant per l'esquerra la característica agulla de la Vanoise. Després d'una pausa contemplant la muntanya i l'entorn voltem el refugi i baixem per la paral·lela vall d'Arcelin, tancant la volta a l'agulla. Desfem la llarga vall i baixem fins a Pralognan, on entrem per la bonica cascada de la Fraiche.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Refugi de les Barmettes Pralognan-la-Vanoise, Savoia, França
  • Distància: 12,40 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 520 metres
  • Temps: 6:50 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Les Trois Vallées IGN

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Refugi de les Barmettes 00:00 00:00 0
Lac des Vaches 01:10 01:10 2,4
Pausa 00:30 01:40
Refugi del Col de la Vanoise 01:00 02:40 4,7
Pausa 00:45 03:25
Circ d'Arcelin 01:50 05:15 8,7
Pralognan-la-Vanoise 01:35 06:50 12,4

Crònica

Ens disposem avui a fer una de les rutes més habituals i concorregudes de tot el Parc Nacional de la Vanoise, però la bellesa de l'indret ho justifica. Ens enfilarem fins als peus de la muntanya més alta del massís, i de camí passarem per un dels indrets més carismàtics, l'estany de les Vaques amb les seves característiques passeres. Sempre tindrem l'estètica agulla de la Vanoise ben a prop, a la dreta, primer pujant pel camí més habitual que surt del refugi de les Barmettes, i de baixada la voltarem per la vall d'Arcelin, una mica més al sud. El punt de confluència dels dos camins és el refugi del Col de la Vanoise, un indret molt concorregut sobretot pels excursionistes que recorren el Tour de les Glaceres de la Vanoise.

Podríem haver sortit des del fons de la vall, del poble de Pralognan, però evitarem els primers 600 metres de desnivell pujant amb el telecadira de Génépy. A l'estiu, aquest remuntador mecànic funciona tres dies a la setmana, els dilluns, dimecres i divendres. S'agafa al petit nucli de Fontanettes, a dos quilòmetres del centre de la població. Quan hi arribem l'aparcament és gairebé ple, i ja veiem que avui no estarem pas sols. Comprem els bitllets i ens enfilem al còmode telecadira desembragable que en pocs minuts ens deixa a la cota 2.000, al peu del refugi de les Barmettes, on començarem la ruta.

Només arribar al peu del refugi els ulls se'n van cap a l'Aiguille de la Vanoise, una petita muntanya molt característica i estètica. Té el seu vessant nord totalment retallat, una gran roca vertical on s'hi practica l'escalada. Els prats de verd intens arriben fins al peu de la roca i formen una postal molt bonica. Darrere de l'agulla també observem el cim més elevat de la Vanoise, la Grande Casse (3.855 m.) Ens havíem plantejat la possibilitat d'intentar pujar a la muntanya, però la impossibilitat de trobar plaça al refugi, i el fet que ara a l'estiu la pujada pel fort pendent glacial és complicada i fins i tot perillosa ja que és pràcticament gel viu, ens fa desdir i ens conformem amb activitats més lleugeres.

Comencem a caminar en direcció est per un camí ample, fresat i ben indicat. De fet només cal anar seguint la multitud, ja que és probablement la ruta més popular de la zona. Avancem per una zona de pastures, amb algunes petites bordes i el bestiar que campa lliurement. Un bonic camí empedrat entre dues parets de pedra seca avança en pujada molt suau i en direcció a la preciosa agulla. Poc més endavant el pendent es redreça i pugem més fort seguint la marea. De nou el camí es torna a aplanar pocs metres abans d'arribar a un dels punts més emblemàtics, el Lac des Vaches o estany de les Vaques. Es tracta d'un gran altiplà situat just a sota de la característica agulla, però no és un pla normal, sinó que està inundat amb tan sols 4 dits d'aigua que l'hi confereixen una imatge particular. Un camí fet de grans lloses de pedra creua l'aiguamoll just pel centre. Seguint el recorregut visual, més enllà de l'estany tenim la Grande Casse al fons, que tanca un paisatge d'allò més bucòlic.

Fem una llarga pausa en aquest bonic indret, ja que val la pena contemplar l'estanyol, les parets de l'agulla i les grans muntanyes al fons. A part de la Grande Casse també despunten agulles punxegudes que s'enfilen per sobre dels 3.000 metres. És un lloc preciós, una gran síntesi del paisatge alpí, amb pastures, estanys, agulles rocalloses i muntanyes glacials. Després d'uns minuts de pausa on el disparador de les màquines de fotografies no s'aturen ni un moment, creuem les característiques passeres fins a l'altre cantó de l'estanyol. Comença llavors un camí que s'enfila fort i guanya altura ràpidament. Al cap d'una bona estona de forta pujada seguint el camí arribem als peus del Lac Long, un estany situat exactament a la base de la Grande Casse. El camí va girant a la dreta, ara més suau. En pocs minuts arribem al peu del refugi del Col de la Vanoise.

És l'hora de dinar pels francesos, i tant la terrassa del refugi com els voltants estan plens a vessar. Ens afegim a la festa. Ens asseiem en un cap de roc amb vistes cap a la muntanya, i endrapem els nostres modestos entrepans. La vista des del lloc és realment bonica. Tenim als nostres peus les aigües turqueses del Lac Long, i just a l'altra riba ja s'alcen les parets de roca que culminen al punt més alt de la Vanoise, la Grande Casse. Mirada des d'aquí la muntanya és com un gran Pedraforca, amb dues puntes clarament diferenciades i una gran canal central, que en el cas del Pedraforca seria la Tartera, i que aquí la Grande Casse és la glacera dels Grands Couloirs. Com dèiem és una muntanya molt interessant a nivell alpinístic, però a ple estiu la glacera es complica notablement ja que trobem un pendent continu de 400 metres pràcticament de gel viu, cosa que el fa molt delicat. És més recomanable fer el cim a la primavera, quan la neu cobreix la glacera i la dificultat i sobretot el risc disminueixen.

El refugi del Col de la Vanoise és un edifici gran, situat en un altiplà sota la gran muntanya. Té capacitat gairebé per 100 persones, però a ple estiu és gairebé sempre ple. La ruta coneguda com a Tour des Glaciers de la Vanoise, el GR-55, és un itinerari de diversos dies molt popular que recorre els indrets més emblemàtics del massís, i aquest és un d'ells. Després de dinar voltem el refugi i prenem el camí que comença a baixar per la vall paral·lela a la que hem pujat. Entremig deixarem l'agulla de la Vanoise, que des d'aquí té una perspectiva diferent, més allargassada i recallosa. De fet és una bonica cresta que es pot recórrer íntegrament escalant.

El camí comença baixant suaument fins passat el Lac des Assiettes, uns altres aiguamolls però aquests assecats, almenys actualment. Després el camí comença a baixar més fort, sempre paral·lel a la cresta de l'Aiguille de la Vanoise. Anem endinsant-nos en la coma de l'Arcelin, i perdem altura ràpidament amb la vista posada al cim del Grand Marchet. Ens havíem plantejat pujar-hi, però el camí baixa molt avall, i hauríem de remuntar més de 800 metres de desnivell. Com que ja és mitja tarda ho deixem per una altra ocasió. Seguim baixant una mica més, i la Pilar, el Pep i el Lluís marxen per un camí cap a l'esquerra fins a l'aparcament de les Fontanettes, on havíem aparcat i agafat el remuntador. Amb la Sílvia seguim caminant avall fins al mateix poble de Pralognan. Hi entrem per un camí que passa sota la bonica cascada de la Fraiche, excavada literalment a la roca. Al voltant de la cascada hi ha una divertida via ferrada que obliga a una bona remullada. Una bona idea per una altra ocasió.

Tanquem la ruta al bell mig de Pralognan. Creuem els seus carrers amb cases tradicionals de pedra i fusta, ben decorades per flors de tota mena. Pralognan-la-Vanoise és una bonica localitat alpina que ens ha enamorat. És un indret turístic però no massificat, i la bellesa de la vall i les muntanyes que l'envolten és sensacional. La gent del poble són molt amables, tant a la oficina d'informació turística com els diferents establiments on vam estar. Encara passarem un dia més a la població, ja que aquí les possibilitats d'excursions semblen infinites.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari