Pointe de l'Observatoire (3.015 m.)

El nom de la muntanya és ben significatiu del què hi trobarem: una excel·lent talaia cap a la zona central del parc de la Vanoise. Arribem fins a l'últim aparcament, el de la Pêche, passat el nucli de les Prioux, i comencem a caminar per una pista còmoda que planeja entremig d'una vall ampla, tapissada pels prats alpins i envoltada de muntanyes. Passem el refugi de la Pêche i seguim planejant fins a les granges de Ritort, on deixem la placidesa de la pista i enfilem fort per un camí ben fresat. Pugem durant molta estona, primer per terreny herbat i més amunt per una gran coma pedregosa i en fort pendent. Arribem al Col d'Aussois, que obre la perspectiva cap al vessant sud i l'espectacular Pointe de l'Echelle. Des del coll ens enfilem a la dreta fins a l'aguda punta, amb alguna petita grimpada. El cim és aeri pel vessant oest, i es desploma vertical sobre la vall, de la qual tenim excel·lents vistes, així com dels cims més elevats de la zona.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Aparcament de la Pêche (les Prioux) Pralognan-la-Vanoise, Savoia, França
  • Distància: 16,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.215 metres
  • Temps: 7:35 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Les Trois Vallées IGN

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Aparcament de la Pêche 00:00 00:00 0
Refugi de la Pêche 00:35 00:35 1,8
Granges de Ritort 00:35 01:10 3,6
Mirador natural 00:25 01:36 4,3
Pausa 00:35 02:10
Col d'Aussois 01:50 04:00 7,6
Pointe de l'Observatoire 00:15 04:15 8,0
Pausa 00:40 04:55
Inici 02:40 07:35 16,0

Crònica

El segon dia per les terres de la Vanoise ens enfilarem una mica més amunt i superarem la cota dels 3.000 metres. Ho farem en una ruta senzilla i de gran bellesa, que ens portarà a caminar primera de pla entre pastures alpines, i després enfilar més fort per terreny pedregós. Pugem des de Pralognan-la-Vanoise fins al petit nucli de les Prioux, i encara seguim uns metres més fins l'aparcament de la Pêche, l'últim lloc fins on està permesa la circulació motoritzada. Des d'aquí continua una pista cap al sud, però només està autoritzada per als ramaders. Estem en una vall ampla, envoltada de muntanyes altes i pedregoses, però amb una base plana farcida de pastures alpines, el que els francesos anomenen alpages. Entremig ramats de vaques i ovelles, i algunes petites granges i bordes que fan palesa la presència humana en aquest paisatge des de temps immemorials.

Comencem a caminar de pla per la pista, al costat de molts altres muntanyencs i turistes que freqüenten la zona a l'estiu. Només arribar fins aquí és molt bonic, i fer una passejada per la pista planera entremig d'una vall tan verda i plàcida és tot un plaer. Pugem lleugerament per la pista fins al refugi de la Pêche, situat en un petit nucli de bordes. Assolim el refugi en poc més de mitja hora. El refugi és ampli i còmode, amb una gran terrassa exterior on hi ha gent prenent el sol i gaudint d'un agradable dia d'estiu. Seguim per la pista, que ara és totalment plana i avança prop del riu que serpenteja a la part més baixa de la vall. Avancem de pla mitja hora més fins arribar a les granges de Ritorn, que ens queden uns metres a l'esquerra de la pista. La pista i el GR-55 continuen cap al sud, direcció al refugi de Peclet-Polset, però nosaltres l'abandonem.

Tombem a l'esquerra i arribem fins a les granges de Ritort, on fan formatge artesà. Precisament el formatge de la denominació d'origen Beaufort és una de les principals fonts de l'economia local a part del turisme. És un formatge que es produeix a la zona a partir de llet crua de vaca. El procés d'eleboració és estricte i controlat per la DOP. La llet procedeix només de vaques que pasturen en llibertat. Un cop a la formatgeria, i barrejada amb el quall, es separa la part sòlida amb draps de lli i es col·loca en uns grans cercles de fusta que seran premsats per extreure el líquid sobrant. Finalment reposaran a les caves un mínim de 5 mesos. Amb tot aquest procés s'aconsegueix un formatge cremós, suau però gustós. Se'n pot comprar directament a les formatgeries de muntanya o a les botigues de la vall. Alguns dels dies vam observar el procés de fabricació en alguna de les granges, i és una experiència ben interessant. Fet el parèntesi del formatge, seguim la ruta.

Sobre mateix de les granges de Ritorn surt un camí que s'enfila fort direcció sud-est. Fa algunes ziga-zagues encara per terreny amb vegetació ufanosa, sobretot falgueres. Si girem la mirada enrere contemplem una bonica perspectiva linial de la vall que hem recorregut, amb la pista que creua les grans pastures. Si mirem endavant també s'endevina una punxa afilada que pensem que pot ser el nostre cim. Efectivament més tard comprovarem que ho és. Pugem fort una estona fins arribar a un petit planell on hi ha el Chalet de Rosoire, una petita cabana de pastors enmig del prat. Després del petit respir del prat el camí continua pujant, i seguim fins un punt elevat que fa de mirador natural, on fem una pausa. La Pilar, el Pep i el Lluís, que va a cavall del seu pare decideixen girar cua, i amb la Sílvia seguim endavant en direcció cap al cim. Creuem el rierol que recull les aigües de la glacera de Rosoire mitjançant una petita passarel·la de fusta i entrem al circ glacial de Rosoire.

Al circ de Rosoire anem canviant la vegetació per la roca, i fins i tot l'herba dóna pas a un terreny de tartera. El camí és evident, ja que és una zona força concorreguda a l'estiu, i veig també que té moltes possibilitats hivernals amb esquís. Avancem ara en direcció sud creuant una coma pedregosa. Aquí el camí és una mica més feixuc, amb algun tram de blocs i altres de tartera. Però anem seguint les fites per buscar el pas més fàcil, evitant una gran llengua de neu residual per la dreta. Tenim davant el Col d'Aussois, però costa acabar d'arribar-hi. Finalment, i després d'una bona estona d'esforç i pujada dura i continuada assolim l'ample coll, situat sota mateix del cim, a 2.916 metres. Obrim perspectiva cap a l'altre cantó, monopolitzada per la Pointe de l'Echelle, una elegant muntanya de roca fosca amb una punta aguda i piramidal que el corona.

Observem la perspectiva des del coll i deixem el camí principal que continua cap al vessant sud. Girem a la dreta i comencem a enfilar seguint les fites. Hem de superar només un centenar de metres de desnivell, amb un terreny cada cop més dret. La part superior de la muntanya fa honor al seu nom, i realment és una punta. Cal grimpar per terreny de blocs fàcils els últims metres fins arribar al punt més elevat, la Pointe de l'Observatoire, a 3.015 m. El cim és agut, retallat bruscament pel cantó oest, que cau en vertical fins al fons de la vall. Hi ha diverses vies d'escalada en aquest sector. Observem el fantàstic paisatge que podem albirar des d'aquest mirador privilegiat. Les puntes de Peclet i Polset (3.521 m.) a l'oest, mig cobertes de boira; la bonica Pointe de l'Echelle (3.422 m.) al sud; i la Dent Parrachée (3.697 m.) a l'est. Sota la vertical retallada de la muntanya s'allargassa la vall per on hem vingut, la qual ens ofereix una preciosa estampa de verd entre el gris de la roca a la zona mitjana i el blanc de les capçaleres glacials.

Aprofitem per dinar dalt del cim, ja que portem més de 4 hores de ruta i ja és l'hora de menjar, especialment si ens regim pels horaris francesos. No ens entretenim ja que els núvols avancen d'oest cap a est, i s'ennegreixen de forma alarmant. Desfem el camí ja conegut fins al coll, on comencen a caure algunes gotes. Va ser només un avís momentani i vam poder fer la tornada sense cap problema. Desfem el camí ja conegut, gaudint ara de la visió encarada cap a la vall i els seus prats. Tot baixant contemplem un ramat de cabres salvatges al fons del circ de Rosoire, així com un ramat de cavalls al peu del rierol. Seguim baixant fort cap a les granges de Ritort, i finalment planegem una bona estona per l'ampla i plàcida vall.

Tanquem així la segona jornada als Alps de la Vanoise, amb una ruta senzilla però que ens ha enfilat per sobre dels 3.000 metres fins una bonica talaia de tota la contrada. Una bona combinació de prats alpins, muntanyes rocoses i les capçaleres glacials de les muntanyes més altes de la zona. Una ruta fàcil i bonica per un territori excepcional.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari