Puig Peric (2.810 m.)

  • Peric i Petit Peric des de la Bullosa

  • Ens apropem a la base del Peric

  • Estanyol al peu d'un refugi metàl·lic

  • Ens enfilem fort cap a l'aresta

  • El pendent per la carena és fort i constant

  • Tram superior de la carena

  • Llom per on hem pujat. Al fons la Bullosa

  • Baixant del cim cap al Petit Peric

  • Arribant al Petit Peric. Al fons el germà gran

  • Cal sortejar alguns rierols

Ens enfilem fins al sostre del Capcir tot creuant la més gran zona lacustre dels Pirineus orientals. Sortim des de la presa de la Bullosa i la voregem per l'esquerra. Creuem un gran altiplà farcit d'aiguamolls, especialment bonics a la coma de la Grava. Anem a buscar la base de la carena que ens portarà fins al cim, primer pujant per un fort pendent d'esquistos, i després resseguint el llom sempre amb vistes panoràmiques cap al Carlit, el Puig de la Grava i els estanys de la zona. Amb alguna petita i fàcil grimpada assolim el cim, i baixem cap a l'est seguint la carena que connecta amb el Petit Peric. Baixem per l'ample i suau llom fins als plans de la Balmeta i enllacem amb el camí d'anada prop de la cua de la Bollosa.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Estany de la Bullosa Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Capcir)
  • Distància: 18,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 980 metres
  • Temps: 7:25 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Alguna petita grimpada (I)
  • Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
La Bullosa 00:00 00:00 0,0
Passarel·la. Deixem el GR 01:10 01:10 3,3
Refugi lliure metàl·lic 00:50 02:00 6,2
Puig Peric 01:25 03:25 8,7
Pausa 00:15 03:40
Petit Peric 00:30 04:10 9,6
Pausa 00:15 04:25
Plans de la Balmeta 01:10 05:35 13,1
Inici 01:50 07:25 18,5

Crònica

Tot i ser un cim relativament proper, interessant i fàcil, encara no havíem pujat mai el Peric. Sí que havíem pujat el seu germà petit, el Petit Peric, però a l'hivern i amb esquís. Precisament decidim venir cap a l'Alta Cerdanya i el Capcir amb la idea de pujar una muntanya sense neu. L'orientació sud de la carena del Peric i la seva roca fosca feia pensar que la neu ja s'hauria fos, i realment era així, mentre que en d'altres cims propers, fins i tot de menor alçada, encara se n'hi conserva força. També ens motivava contemplar aquesta gran zona lacustre en plena brillantor primaveral, amb aigua brollant per tot arreu, els grans planells ben entapissats de verd i l'efervescència floral que adorna el paisatge amb espurnes de color.

Sortim de la presa de la Bullosa, al límit entre l'Alta Cerdanya i el Capcir. Es pot pujar el Peric des de diversos punts, per exemple des dels Angles o des de Formiguera, amb la interessant visita als estanys de Camporrells. Però feia temps que no anàvem a la zona de la Bullosa, també farcida de llacs, estanyols i aiguamolls, i el mes de juny és la millor època, abans no tanquin l'accés al juliol i calgui agafar l'autobús llançadora. Així doncs fem la llarga pista asfaltada fins al peu de la presa on hi ha un gran aparcament i comencem a caminar per l'esquerra del barratge.

Voregem el llac de la Bullosa durant una bona estona, ja que és immens. Es va construir a principis del segle XX per generar electricitat i abastir el Tren Groc. Per la seva riba dreta anem creuant diversos torrents que l'alimenten, especialment ufanosos aquesta època, i fins i tot hem de fer equilibris per no mullar-nos els peus. També trobem diversos prats que gairebé semblen aiguamolls, anegats de l'aigua que ja no són capaços d'absorbir. Des de la mateixa riba de l'estany ja veiem enfront la bonica silueta del Puig Peric, però el camí per arribar-hi és llarg.

Un cop passat l'estany tot planejant, amb petites pujades i baixades, arribem a la part baixa de la llarga coma de la Grava, una zona plana i molt bonica plena d'aiguamolls i rierols que es retorcen formant unes aigües tortes. Anem seguint sempre el GR fins a creuar una passarel·la sobre la Tet, riu acabat de néixer poc més amunt de la confluència dels diferents torrents de la coma de la Grava. En aquest punt cal parar atenció ja que abandonarem els camins més evidents i senyalitzats com a GR, i en prendrem un de secundari. Abans de creuar la passarel·la deixem el GR-10 que se'n va cap a la coma de la Grava, i després de la passarel·la deixem el GR PTCA (Pays du Tour du Capcir), que marxa cap a la dreta en direcció cap a la Balmeta. Prenem un camí que marxa en direcció inequívoca cap al nord entremig d'un prat inclinat, just després de la passarel·la.

Fins aquest punt havíem anat planejant, amb petites pujades i baixades dels torrents que desemboquen a la Bullosa. Després de la passarel·la comencem a pujar de forma més decidida. El camí traça una diagonal ascendent pels pendents orientals de la coma de la Grava, que ens queda sempre a sota i a l'esquerra. Anem pujant progressivament seguint un caminet força evident amb algun senyal discret de color blau. Pugem una estona fins apropar-nos a l'estany de l'Esparver, que ens queda pocs metres a la dreta, però no cal acabar d'arribar-hi. Seguim guanyant alçada fins a superar els 2.200 metres, on el pendent remet i entrem de nou en terreny suau.

Planegem uns minuts per un altiplà ben bonic amb vistes de biaix cap al nostre objectiu, que tenim cada cop més a prop. Passem per un petit estanyol alimentat pel rec de la Llosa, paral·lel al camí. Arribem a un petit refugi lliure metàl·lic, ja prop de la base de l'aresta del Peric. Aquí el camí es difumina una mica. Segons el mapa just al peu d'aquest petit refugi hem de marxar a la dreta per un caminet poc fresat fins a la base sud de l'aresta. No localitzem aquest camí i seguim el principal, que va seguint el rec de la Llosa. Però de seguida veiem que el camí marxa cap a la coma i els estanys de la Llosa, que queden just per sota del Peric. Girem doncs a la dreta per un gran pla inclinat que ens porta directament a la base de la gran carena per on ens haurem d'enfilar. Hi arribem sense camí però sense cap dificultat, ja que és un terreny de prat alpí, obert, evident i a la vista.

Situats a la base de la gran carena deixem la comoditat de l'altiplà i comencem a pujar fort. Trobem algunes petites fites i un sender poc definit que s'enfila per un fort pendent d'esquistos i pissarres. El camí fa diversos girs per guanya alçada més còmodament, però aquest primer tram és especialment dret, i fins i tot cal utilitzar les mans en algun punt. La pujada és dura però fàcil, i de seguida hem superat un primer ressalt que ja ens obre la vista a la llarga carena que tenim per davant.

Anem resseguint la carena, sempre molt panoràmica. A l'esquerra tenim la coma de la Llosa, amb els seus petits estanys, i la coma i els pics de la Grava més enllà. Encara més a l'oest treu el nas el Carlit, sostre de la Cerdanya, que encara es veu força nevat. En ser dalt del llom de la carena també tenim vistes cap a l'altre cantó, monopolitzades en aquest cas pel Petit Peric, germà petit del que estem enfilant i de característiques similars, amb una carena orientada de sud a nord, en el seu cas més ampla i suau.

Pugem sempre pel fil de l'ampla carena sobre esquistos força trencats. El pas és fàcil i evident, amb un indici de camí i algunes fites. La pujada és força dreta i constant, sense descans. En alguns punts fins i tot es redreça. El tram superior enfila més fort, i de nou cal tornar a utilitzar mínimament les mans, però sempre parlem d'una ruta fàcil apta per a tots els públics. Voregem alguna congesta de neu, però no n'arribem a trepitjar, ja que la perfecta orientació sud-est i la foscor de les roques fan que amb les primeres calors la neu de seguida es fongui en aquest cim.

Si girem la mirada enrere contemplem la llarga aresta que hem anat pujant, i més enllà el gran estany de la Bullosa. Un últim esforç i arribem als 2.810 metres del cim del Peric, on hi ha alguns excursionistes. En arribar al cim s'obre davant nostre una nova perspectiva de les muntanyes més al nord, cap al cor del Capcir. Despunten el Tarbesó i el Roc Blanc, dos vells coneguts i estimats. Fem una petita pausa per contemplar el paisatge, però els núvols es van compactant, i la previsió del temps indica possibilitat de tempestes per la tarda. Així que no ens entretenim i comencem el descens.

No baixem pel mateix camí, sinó que des del mateix cim girem a la dreta i comecem el descens per un camí molt costerut que baixa fins al coll que separa els dos cims, el Peric i el Petit Peric. El camí és molt dret, més fins i tot que l'aresta per on havíem pujat. Un tros abans trobem una petita congesta de neu que no podem evitar, i que baixem amb compte. Seguim sempre l'aresta que uneix els dos cims, i aviat arribem al punt més baix entremig. Tornem a remuntar poc menys de 100 metres fins al segon cim, el Petit Peric (2.690 m.), més discret i arrodonit que el primer. Des d'aquí el Peric es mostra altiu i desafiant, però a vegades les aparences enganyen, i ja sabem que és menys brau del que vol semblar.

Fem un mossec al cim, ja que és l'hora de dinar, i tot seguit comencem a baixar pel llarg i ample llom. És una baixada constant i sense cap complicació, una baixada que ens porta bons records de la temporada d'esquí, ja que aquest és un dels cims més recomanables i fàcils del sector per fer-los amb els esquís de muntanya. Baixem fins a la base del cim, voregem uns petits estanyols i anem tendint cap a la dreta fins a l'estany de la Llosa, aquest més notable. En tota aquesta zona el camí no sempre és evident, però és terreny obert i no costa orientar-se. No diria el mateix en cas de boira, precisament pel fet de ser una zona oberta i amb poques referències.

Des de l'estany de la Llosa seguim un caminet que transita paral·lel al rec del Puig Peric, i que planeja o baixa suaument fins als prats de la Balmeta. Veiem el refugi lliure de la Balmeta, però no cal arribar-hi, i adrecem pels plans cap a la dreta fins a retrobar el GR que ve de la banda de Camporrells. Espantem un petit cèrvol que campa plàcidament pels amplis prats d'aquesta zona envoltats per torrents i rierols, alguns dels quals oposen certa resistència a ser creuats. Trobem el GR i el seguim en suau descens fins a trobar de nou la passarel·la on havíem abandonat el camí principal d'anada. Ja només ens queda desfer el camí ja conegut, però encara durant una bona estona, ja que vorejar de nou la Bullosa ens ocuparà més d'una hora.

Arribem de nou a la presa de la Bullosa després de més de 7 hores de ruta, pràcticament 1.000 metres de desnivell i més de 18 quilòmetres a les nostres cames. És una ruta llarga però molt distreta i variada, amb estanys, aiguamolls, muntanyes, rierols, altiplans, flors i animals. Hem guanyat el cim seguint la carena, que sempre assegura molt bones vistes cap a totes bandes, i hem gaudit d'un dia esplèndid de primavera tot caminant fins al sostre del Capcir.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari