La plana del Baix Empordà

  • Plantejant entre Pals i Palau-Sator

  • Les Illes Medes des de la platja de l'Estartit

  • Penyasegat de la Trona, a l'Estartit

  • Goles del Ter

  • Al fons Torroella i el Montgrí

  • Pont Vell de Gualta

  • Extensa plana agrícola

  • Camps als afores de Castell d'Empordà

  • Santa Cristina, als afores de Corçà

  • Nucli medieval de Monells

  • Guardià d'una casa fortificada a Vulpellac

Fem una llarga ruta circular per la plana central del Baix Empordà enllaçant diversos pobles amb flaire medieval. Marxem cap al nord des del bonic nucli empedrat i encibellat de Pals, i pugem fins als peus del Montgrí, des d'on seguim planejant cap al mar fins a l'Estartit, davant mateix de les Illes Medes. Baixem cap a la Gola del Ter i resseguim amunt els últims quilòmetres de l'ample riu. Connectem amb un dels seus afluents, el Daró, i el remuntem fins prop de Corçà. Anem tancant la ruta passejant pels carrers empedrats de Monells, Cruïlles, Vulpellac i Peratallada. Un itinerari molt rodador i agradable entre rius, el Meditarrani, camps de conreu i bonics pobles de pedra.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya / Cicloturisme
  • Lloc de sortida: Pals (Baix Empordà)
  • Distància: 75,10 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 200 metres
  • Temps: 7:40 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Empordà Costa Brava Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Pals 00:00 0:00 0
Torroella de Montgrí (pont) 01:05 01:05 15,1
L'Estartit (Cap de la Barca) 00:55 02:00 24,6
Pausa 01:00 03:00
Gualta 01:10 04:10 38,7
Corçà 01:10 05:20 51,1
Monells 00:35 05:55 55,0
Cruïlles 00:15 06:10 58,0
La Bisbal d'Empordà 00:10 06:20 60,5
Peratallada 00:35 06:55 67,9
Pals 00:45 07:40 75,1

Crònica

Ens encaminem cap a l'Empordà per planejar còmodament per l'extensa xarxa cicloturista que uneix els petits nuclis. Ja hi hem vingut d'altres vegades, especialment a la primavera, quan el clima amable i l'explosió de colors assoleixen el màxim exponent. Sortim sense un rumb fix, simplement amb un mapa de la xarxa cicloturista, que es pot aconseguir gratuïtament en qualsevol oficina de turisme de la zona, i amb ganes de passar un bon dia rodant sense complicacions. La ruta d'avui és totalment cicloturista, pràcticament plana, ja que amb 75 quilòmetres només fem 200 metres de desnivell, sobretot per pistes de terra, amb trams d'asfalt i algun corriol fàcil.

Marxem amb la Sílvia fins a Pals i aparquem a la part baixa de la vil·la medieval. Preparem les bicicletes i comencem a rodar enfilant-nos al Pedró, on hi ha la part més interessant del nucli antic, amb l'església de Sant Pere, la Torre de les Hores, el mirador i tot el conjunt de cases de pedra ben harmòniques. Tornem a baixar a la plana i busquem els senyals de la xarxa ciclouturista empordanesa. Marxem cap al nord per asfalt. Creuem la riera de Llofriu i entremig de camps i granges arribem a Sant Julià de Boada. Deixem l'asfalt i sobre bona pista de terra seguim cap al nord fins el petit nucli de Fontclara i el creuem. Encara en direcció nord seguim planejant entre camps de cereals i d'altres preparats preparats per l'arròs fins a Fontanilles.

Portem ja 7 quilòmetres que hem fet sense patir gens ni mica, ja que el terreny és pla, i el vent d'esquena ens empeny endavant. Tot i que la ruta és plana no és gens avorrida, ja que anem creuant petits poblets tots ells molt bonics. La majoria tenen una part medieval o si més no molt antiga, de pedra. Moltes de les cases han estat restaurades com a segones residències, algunes ben elegants. I al costat d'aquestes masies ben arreglades és fàcil trobar-hi encara cases de pagès, amb les gallines picotejant per l'era. Entremig dels poblets grans extensions de camps que ara a la primavera tenen colors ben bonics.

No acabem d'entrar a Fontanilles, sinó que girem primer a la dreta per asfalt i després a l'esquerra seguint el Daró Vell. Seguim la pista que avança cap al nord a la vora del riu, és a dir, seguim el curs natural del riu Daró, el qual va ser canalitzat artificialment prop de Gualta i fins al Ter per regular-ne el tram final i evitar les inundacions freqüents. Poc abans d'arribar a Gualta girem a la dreta i avancem per les pistes totalment planes entremig dels camps fins arribar a Torroella de Montgrí. Creuem el pont sobre el Ter, molt ample en aquest punt, i no entrem pròpiament al nucli, sinó que de seguida girem a la dreta i prenem una pista que planeja al peu del rec del Ter Vell. Sota la serra pedregosa del Montgrí anem marxant de pla en direcció cap al mar seguint les rutes cicloturistes, i sense adonar-nos-en ens plantem a la platja de l'Estartit, enfront mateix de les Illes Medes.

Des de la platja avancem pel passeig marítim fins a la punta nord del poble, on hi ha el cap de la Barra, el punt més proper a les Medes i un lloc habitual de passeig des de l'Estartit. Contemplem el paisatge, sobretot la Meda Gran, però també la bonica raconada darrere mateix del cap, amb una platja rocosa d'aigua turquesa sota un bon penyasegat. Passem uns minuts gaudint del paisatge i aviat tornem cap a l'Estartit, on trobem molta gent amb bicicletes de muntanya, i és que resulta que avui s'hi celebra una competició. Nosaltres a ritme tranquil avancem fins al passeig marítim, on veient que és l'hora de dinar ens asseiem en una terrassa sota l'agradable sol d'abril i dinem tranquil·lament. Una hora més tard, abans no ens agafi la mandra tornem a pedalar.

Creuem de nou l'Estartit cap al sud i passem per la vora de la llarga platja. Després d'una urbanització i un càmping trobem una zona de dunes que voregem per una pista un xic més endins. Avancem per la pista en sentit sud i paral·lels al mar fins arribar a la Gola del Ter, el punt on l'ampli cabal del riu que neix a la capçalera del Pirineu més oriental acaba desembocant plàcidament al mar. Contemplem el canvi d'aigües amb el corresponent joc de colors. Al peu mateix de la desembocadura neix una pista que avança paral·lela al riu, just a la riba, separats només pels encanyissats que creixen ufanosos i progeteixen els ànecs, grues i altres bèsties voladores.

Seguim la riba del Ter fins al pont de Torroella de Montgrí, el primer punt on es pot creuar el riu des de la desembocadura. Passem sota el pont i ens hi enfilem per creuar a la riba dreta. Seguim un caminet indicat amb senyals de la xarxa cicloturista. Passem al costat d'un camp de golf i en pocs minuts arribem a la confluència de la canalització del riu Daró amb el Ter. Prenem la pista que ressegueix el riu Daró, i avançarem per la seva riba durant molts quilòmetres. Al cap de poc arribem a Gualta, punt on el Daró Vell feia un gir i la nova canalització segueix el camí per on venim fins al Ter. Contemplem el fantàstic pont vell i creuem a la riba esquerra, per on seguirem el nostre camí.

Avancem durant uns quants quilòmetres totalment plans al costat del riu Daró, amb trams d'aigua estancada on hi trobem ànecs i d'altres animals aquàtics, i també zones on el riu baixa totalment sec. Anem circulant entre el riu i una gran planície de camps de cultiu. Fem una visita fugaç al petit poblet de la Serra de Daró i tornem al peu del riu per seguir remuntant-lo. El riu i la nostra ruta fa un ampli gir i ens encarem cap al sud, avançant per una zona de camps més monòtona. Ens distreu la vista llunyana d'alguns poblets com Matajudaica a l'oest o Ullastret a l'est, i més endavant el petit però estètic Castell d'Empordà, enfilat dalt d'un petit turó. Abans d'arribar-hi però abandonem el riu i marxem a la dreta fins a Corçà en una de les desviacions de la xarxa cicloturista.

Bufa un molest vent del sud que alenteix la marxa i ens obliga a esforçar-nos més, especialment en els trams oberts. Tot i això quan arribem a les poblacions reposem uns instants i gaudim dels nuclis antics d'aquests poblets de l'interior de l'Empordà. Ara toca Corçà, on ens aturem uns instants sota l'església de Sant Julià i Santa Basilissa. Creuem tota la part antiga i sortim per l'oest de la població. Trobem un trencant a l'esquerra i avancem per un tram molt agradable de caminet que ens porta al peu de la bucòlica ermita de Santa Cristina, avui especialment bonica amb els camps tenyits de verd i amb un ramat d'ovelles al seu voltant.

Passada l'ermita arribem a una pista al peu del Rissec, i seguim fins un dels altres nuclis medievals més destacats de la contrada: Monells. Recentment popularitzat per la filmació d'una pel·lícula, la plaça principal porticada i els seus carrers estrets són una delícia, i fa goig passejar-hi. Després de fer-hi un tomb sortim pel vessant sud seguint pistes entre camps de cereals i continuem encara cap al sud fins a Cruïlles, d'on destaca la seva gran Torre circular. Des de Cruïlles buscava el camí per arribar fins a la magnífica església de Sant Miquel, situada aproximadament a un quilòmetre del poble. Però ens vam equivocar, i veient que ja ens havíem allunyat un bon tros i es feia tard decidim no tornar enrere, tot i que recomano de totes totes una visita si més no a l'exterior de l'església romànica.

Tornem a trobar el nostre amic el riu Daró, i avancem amb ell fins a la Bisbal, capital del Baix Empordà. Entrem d'esquitllada, tot just a la part sud de la vil·la, i anem canviant de direcció, ara cap a l'est. Ens desviem quan trobem el trencant de Fonteta, un altre petit nucli deliciós amb una part antiga molt bonica, i unes quantes cases de luxe al voltant. Abans d'arribar al centre girem a l'esquerra (nord) i creuem la carretera C-66 (molt transitada) a l'alçada de Vulpellac. Creuem el nucli, també preciós, amb cases elegants, algunes fortificades i amb grans carreus de pedra que indiquen la fortalesa econòmica de les famílies que les van construir.

En aquest tram final de la ruta trobem amb poca estona diversos nuclis, tots ells molt interessants. Deixem Vulpellac i avancem cap al nord per una bona pista que creua una carretera i segueix a l'altre cantó també per pista fins al nucli de Canapost, on hi ha una necròpoli medieval. És una llàstima no tenir més temps per poder dedicar a contemplar aquests petits pobles, però es va fent tard i hem de tancar la ruta. Passat Canapost hem de pujar uns metres, poca cosa, però ja fa hores que estem damunt la bicicleta i es fan notar. Pugem fins a la gran masia de Can Torró, i baixem per l'altre costat directament a Peratallada.

Peratallada és un dels nuclis medievals més bonics del Baix Empordà. Els seus carrers empedrats, les seves diverses torres, les places closes o l'edifici amb el castell gòtic són elements molt bonics. És un indret turístic i molt freqüentat per estrangers. Passegem pel centre històric amb les bicicletes, i sortim pel vessant est, on creuem una zona de camps fins al petit nucli de Sant Feliu de Boada. No hi acabem d'entrar, i trobem una pista mig abandonada entre els camps que traça una línia pràcticament recta fins al nostre destí, Pals, que veiem dalt del característic turó enfront de nosaltres. Creuem la pista i entrem a la població pel seu flanc oest, on hem de pujar unes escales fins a la zona de l'ajuntament.

Hem fet més de 75 quilòmetres sobre la bicicleta, però per terreny suau, 100% ciclable i amb poc pendent. Hem contemplat els contrastos del Baix Empordà, on coexisteixen moltes realitats: una rica zona agrícola amb grans extensions de cereals i d'arròs, petits pobles medievals tots ells ben arreglats, segones residències de luxe, camps de golf, els rius Ter i Daró, la llarga platja de l'Estartit i les boniques Illes Medes,... Una mica de tot. Barreja de paisatge mediterrani i entorn rural. Agricultura i luxe l'un a tocar de l'altre. La plana empordanesa i el mar. Una bona ruta per gaudir d'aquests paisatges, dels seus contrastos i també de les seves contradiccions.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari