Tuc de Parros (avantcim 2.700 m.)

• 

  Deixem el Pla de Beret i planegem amb el Barlonguèra al fons

• 

  Baixem a la coma del riu Parros

• 

  Recorrem tota la coma de Parros

• 

  Deixem a la dreta el Cap dels Clòsos, on anirem després

• 

  Remuntem una pala llarga i en considerable pendent

• 

  Ens situem sobre l'Estanh Nere, amb el Tuc de Parros al fons

• 

  Encadenem diverses pales

• 

  Tornem a posar pells cap al Tuc de Parros

Des del Pla de Beret planegem per les pistes d'esquí de fons i perdem una mica d'alçada per anar a buscar la coma de l'Arriu de Parros traçant una diagonal entremig d'un bosc esclarissat. Remuntem la plàcida coma abundantment innivada fins a la capçalera, on comencem a enfilar més fort per pales amples fent llargues zetes. Fem un flanqueig per terreny força dret fins treure el nas sobre l'Estanh Nere, i acabem de pujar fins l'avantcim on ens rep una forta ventolera. Baixem per les amples pales força pendents fins a la coma, on tornem a posar pells i remuntem el vessant nord del Cap dels Clòsos. Baixada plàcida per pendent moderat i neu primavera.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Pla de Beret Naut Aran (Val d'Aran)
• Distància: 14,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.050 metres
• Temps: 6:30 hores
• Dificultat: S2 / BE/ F Puntual S3
• Sensació de dificultat: Força fàcil Algun tram més pendent
• Cartografia: Val d'Aran Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Segon dia a la Val d'Aran i ens mantenim a la zona del Pla de Beret, un dels punts amb un accés més còmode on pots sortir amb els esquís als peus. Les nevades de la setmana anterior han canviat el panorama, i les muntanyes mostren un bon aspecte hivernal. Però no ens fem excessives il·lusions, continuem amb un hivern d'escassetat, i tot i la bona aparença els gruixos continuen sent minsos. Tot i això, aprofitem la neu que ens han regalat recentment i sobretot el diumenge que es lleva esplèndid, assolellat i poc fred al nord-est de la Val d'Aran.

Calcem esquís i comencem a foquejar de pla per les pistes d'esquí de fons que marxen cap a Montgarri, seguint el curs de la recent nascuda Noguera Pallaresa. Anem planejant uns minuts i fins i tot baixem una mica fins a trobar el riu de Barlongueta que s'incorpora per l'esquerra. Pocs metres més endavant deixem la pista i comencem a traçar una diagonal a l'esquerra per un bosc esclarissat. Aquesta diagonal ens estalviarà baixar fins a la cabana de Parros i perdre més alçada. Avancem per terreny obert gairebé de pla, evitant allà on el bosc es fa més espès, alhora que contemplem la bonica línia muntanyosa que s'aixeca darrere mateix de Montgarri, amb l'espectacular frontal del Tuc de Barlonguèra enmig.

Acabem baixant uns metres més ja davant mateix de l'ampla coma de Parros que s'obre davant nostre. Creuem una gran planície i ens incorporem a la coma per l'esquerre. Hi traces a banda i banda del torrent, i avancem per l'esquerre que ens és més còmode. Iniciem així una llarga travessa que ens portarà a recórrer la coma de cap a cap. És un recorregut fàcil i agradable, força solitari, ja que pràcticament no veiem ningú, enmig d'un paisatge molt bonic per la neu recent. A l'horitzó, a la dreta, ja es van endevinant els pendents més forts que haurem d'anar remuntant camí del cim.

Tot i això el cim del Tuc de Parros no s'arriba a veure. Arribant a la capçalera de la coma creuem el riu i anem tendint cap a la dreta. Fins aquí la coma era molt planera, i ara comencem a pujar una mica més, tot i que encara ens movem en terreny suau i còmode. Avancem per pales amplíssimes i poc pendents, fent llargues diagonals que no requereixen ni tan sols girar. A l'esquerra observem traces de baixada al vessant nord del Cap dels Clòsos, on haurem de pujar després de tornada.

Ens anem encarant a la Sèrra dera Mòrto i tombem mica en mica cap al nord. El pendent s'incrementa progressivament, i trobem una gran pala que remuntem encadenant diverses zetes. Atrapem un grup de francesos, i tots plegats anem seguint la traça ja oberta. Després d'aquesta pala més llarga i pendent arribem a un petit collet, on cal fer un flanqueig sobre un fort pendent que ens porta a un altre collet. La neu és humida, tova, i creuem el flanqueig sense problemes. En cas de trobar neu dura aquest flanqueig podria ser més desafiant, ja que el pendent és molt fort i cau cap un gran embut que desemboca al Clòt des Hònts, molts metres avall.

Després del flanqueig arribem a un petit plató suspès, on pugem una mica més i ens situem just per sobre de l'Estanh Nere de Parros, darrere del qual contemplem en tota la seva esplendor el cim del Tuc de Parros, amb grans cornisses que es desplomen cap al vessant oriental. No acabem de baixar a l'estany, i fem un gir a l'esquerra per pendents moderats que ens porten fins un primer cimet, i tot seguit, pujant uns metres més, fins a l'avantcim on posem punt i final a la nostra pujada, al voltant de 2.700 metres.

En arribar a l'avantcim el vent és molt fort, i gairebé ens tira enrere. Descartem acabar d'arribar al cim principal del Tuc de Parros, que queda un bon tros enllà resseguint l'aresta. Fins i tot ens quedem uns 30 metres per sota de l'avantcim, ja que el vent és fort i ens situem a recer per fer el canvi de pells i iniciar el descens. Comencem a baixar seguint la mateixa ruta. Desfem el primer tram més dret i estret fins situar-nos de nou per sobre de l'estany. La neu és molt canviant, principalment humida als trams assolellats, una mica crosta allà on el sol hi toca de biaix, i pols exquisita als brevíssims trams encarats a nord.

Més avall de l'estany tornem a fer el flanqueig suspès sobre l'embut, ara de baixada, i arribem a un petit collet que precedeix a la pala més llarga i interessant de la ruta. Baixem aquesta llarga pala en considerable pendent, però molt ampla i fàcil gràcies a la neu humida d'aquest vessant sud. El terreny s'aplana transitòriament després de la gran pala i tot seguit en trobem una altra també ampla i molt esquiable que ens deixa al fons de la coma de Parros, gairebé a la seva capçalera. Fem una breu pausa al tram pla, sota mateix de la punta sud de la Serrà dera Mòrto, que en alguns mapes apareix mencionat com al Tossal dels Clòsos.

Tornem a posar les pells per encarar l'última pujada al Cap dels Clòsos. Comencem a seguir una traça que encara el cim pel seu vessant nord, fent una llarguíssima diagonal en considerable pendent. A mesura que pugem el vent fueteja de valent, i en pocs minuts tapa completament la traça existent. Això ens obliga a obrir traça de nou amb el hàndicap del vent de cara, molt molest ja que la neu ens bufeteja i el vent dificulta la progressió. Amb penes i treballs anem guanyant alçada, sense deixar d'observar i admirar-nos del bonic paisatge que tenim sobretot a la nostra dreta, cap a l'oest, amb la llarga vall del riu Unhòla i alguns cims bonics i ben innivats com el Tuc dera Pincèla i la resta de la serra d'Arenho. Des del fons de la coma cal remuntar uns 200 metres de desnivell fins al cim del Cap dels Clòsos (2.416 m.)

Traiem pells sense encantar-nos ja que el vent no dóna treva. Comencem el descens fàcil i agraït pels suaus i progressius lloms del vessant sud-est de la serra de Pèdescauç. Tracem una llarga diagonal per no baixar al fons de la coma i haver de remar, tot i que potser hauria estat més divertit aprofitar algunes de les pales que anem veient sota nostre. Flanquegem per sota el Tuc deth Miei i anem baixant fins situar-nos sobre mateix del Pla de Beret, on fem ja l'últim descens per terreny obert, ampli, però amb la neu que comença a escassejar pel sol. Buscant però el millor traçat baixem sense problemes i amb els equís als peus fins al pla de Beret on havíem començat la ruta unes hores abans.

Tanquem així una ruta interessant a un cim ben esquiable i sense grans dificultats. La part superior del cim és molt estètica, amb una llarga aresta de neu (i la seva corresponent cornissa) sobre l'Estanh Nere de Parros, encaixonat entre les parets. No hem acabat de coronar el cim principal ja que és menys esquiable, i normalment es puja només fins a l'avantcim, però hem pogut gaudir de bones vistes i la sensació d'alta muntanya. El descens també és molt agraït, amb pales amples i de considerable pendent, i després de tornar a posar pells fins al Cap dels Clòsos, hem continuat baixant per vessants amplíssims i fàcils. Tot un clàssic.

Imatges