Santa Magdalena (1.132 m.) i Torrent Fondo

  • La costeruda drecera de Fra Garí

  • Sant Jeroni, Cavall Bernat i zona de Tebaia

  • Miranda de Santa Magdalena

  • Gorra Marinera

  • Escales, balma de Sant Onofre i Sant Joan

  • Ràpel per un tobogan natural

  • 4t ràpel, a la zona més congosta i bonica

  • 8è i últim ràpel, volat

  • Parets montserratines amb les últimes llums

  • Ràpida visita a la cova Freda

Des de Collbató comencem a remuntar el vessant sud de Montserrat per la drecera de Fra Garí, un camí molt dret que ens obliga fins i tot a mig grimpar en algun punt. Arribem a l'ermita de Sant Joan, pugem a Sant Onofre i per unes escales costerudes ens enfilem a la Miranda de Santa Magdalena, punt més alt de la ruta. Tornem a baixar pel mateix camí fins trobar-ne un que flanqueja per la base, i seguim fins al coll de les Garrigoses, on ens fiquem dins del barranc. Caminem una estona fins a trobar els trams equipats, on encadenem 8 ràpels, alguns de ben bonics per unes cubetes molt engorjades. Tornem pel camí de les Feixades fent una petita parada a la cova Freda.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada / Descens de barrancs
  • Lloc de sortida: Collbató (Baix Llobregat)
  • Distància: 9,70 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 955 metres
  • Temps: 7:15 hores
  • Dificultat: PD
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Caminada senzilla. 8 ràpels al torrent
  • Cartografia: Montserrat Editorial Alpina (1:10.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Collbató 00:00 0:00 0
Sant Joan 01:30 01:30 2,7
Miranda de Santa Magdalena 00:25 01:55 3,2
Pla de les Taràntules (cremallera) 01:00 02:55 4,0
Sant Joan (prop) 00:15 03:10 4,7
Pausa 00:25 03:35
Coll de les Garrigoses 00:40 04:15 6,3
Inici tram equipat (ràpels) 00:35 04:50 7,2
Camí de les Feixades 01:20 06:10 7,6
Cova Freda 00:30 06:40 8,6
Collbató 00:35 07:15 9,7

Crònica

No fa un bon dia per pujar muntanyes més altes cap al nord, de manera que ens dirigim al centre de Catalunya i fem una aposta segura. Montserrat és un massís únic al món, característic, especial i icònic. Hi ha moltíssimes rutes que ens descobreixen els racons més inverosímils on podem gaudir de la seva especial morfologia. Normalment tenim més tendència a moure'ns pel vessant nord del massís, però avui anirem més avall. Ens enfilarem fins a les agulles de la zona de Tebes, concretament fins a la miranda de Santa Magdalena, on gaudirem de bones vistes, i després tornarem a baixar per trobar el barranc que descendirem amb l'ajuda de cordes.

Ens situem a Collbató i aparquem al cap d'amunt del poble, en un ampli aparcament al costat del nucli històric. Pugem fins al final de les cases i de seguida trobem un evident camí que marxa cap a la muntanya en direcció nord. Seguim el GR uns minuts, però aviat l'abandonem per prendre el PR i enfilar la drecera de Fra Garí. Seguint doncs els senyals blancs i grocs pugem fort per un camí molt costerut que segueix una mena de línia de carena mig desdibuixada. En alguns punts cal posar les mans a terra ja que el camí és endimoniadament dret. El camí recorda la penitència del llegendari Fra Garí, personatge misteriós gràcies a la seva llegenda que barreja el pecat, el dimoni, el rei i el penediment.

Sense treva anem pujant fort per sobre del torrent de la Font Seca, que ens queda a la dreta. Un bon tros amunt hi confluïm, just al punt en què un grup es prepara per fer també el descens esportiu amb cordes. Nosaltres seguim el camí amunt, i pocs metres més endavant es bifurca. Més tard tornarem a aquest punt, però ara seguim pujant una estona més resseguint la serra de Sant Joan fins a l'ermita. Fem una breu grimpada fins a l'ermita de Sant Joan, situada dalt d'un roc, i així evitem una petita volta. En aquest punt sempre hi ha molta gent, ja que ben a prop hi ha l'arribada del funicular de Sant Joan que puja des del monestir.

Pugem fins a Sant Onofre, tot just uns metres per sobre de Sant Joan. Es tracta d'una antiga construcció eremítica que aprofitava una balma natural de la roca suspesa a mitja cinglera. Sembla que antigament hi havia una passarel·la de fusta que permetia pujar fins al recinte, on hi havia diverses estances. Encara es conserva alguna de les antigues parets, així com algun element funcional com escales i una cisterna per emmagatzemar aigua. Ens hi enfilem per unes escales a sobre mateix de Sant Joan, i creuem tota la llarga balma de Sant Onofre, on una barana protegeix del buit. Al final trobem unes escales molt dretes tallades a la roca que remunten una canal. Pugem les escales, amb esglaons molt drets i un passamà de corda.

Les escales ens porten fins a l'antiga ermita de Sant Magdalena, de la qual només es conserven algunes restes. Hi ha força gent per tot arreu, turistes que han pujat fins aquí amb penes i treballs des del funicular, excursionistes i escaladors. No estem acostumats a trobar tanta gent a la muntanya. Santa Magdalena està situada en una petitíssima esplanada entremig d'agulles. Al límit del precipici es pot contemplar el monestir ensota. Seguim el camí amunt uns metres més i arribem al punt més alt de la ruta, la Miranda de Santa Magdalena (1.132 m.), amb bones vistes cap a la zona de Tebes i les seves agulles, per exemple les Magdalenes, la Gorra Marinera o la Gorra Frígia. Més enllà també s'albira Sant Jeroni i la zona dels Ecos. Cap al sud la vista és extensa sobre la gran plana del Baix Llogregat i el curs baix del riu.

Fem una petita pausa sota la miranda, arecerats del vent, i reprenem la marxa ara de baixada. Passat Santa Magdalena ens desviem uns moments per arribar-nos fins a les escales de Jacob, que baixen cap al camí de Sant Jeroni. Pensem que anirem massa lluny i tornem enrere, tot i que després mirant el mapa hauríem pogut seguir i fer la volta una mica més rodona. En fi, baixem de nou per les escales dretes de Santa Magdalena fins al camí de Sant Joan, i ens arribem fins al Pla de les Taràntules on arriba el funicular. Recordo haver pujat pel funicular quan era petit, i en feia gràcia acabar d'arribar-hi. Si haguéssim baixat per les escales de Jacob també hi hauríem arribat sense haver de repetir camí. Ara tornem enrere pel camí ben dibuixat i farcit de turistes fins tornar a Sant Joan, on farem una pausa en un replà amb vistes prop de l'ermita i aprofitarem per dinar.

Havent dinat comencem a baixar pel mateix camí per on havíem pujat fins a confluir amb el camí vell de Collbató. El seguim a l'esquerra fins arribar a un gran morral que forma la serra de Sant Joan. Just abans d'arribar-hi cal fixar-se en unes fites poc visibles a la dreta. Som a la zona de les Bateries, i prenem un caminet desdibuixat que baixa fort fins al coll de les Garrigoses. Si seguíssim de dret aniríem a trobar la canal del Xacó, més directa i també equipada pel descens esportiu. Però tenim altres plans. A la nostra esquerra es dibuixa una canal molt ampla, i trobem un camí poc fresat que va baixant per una costa de garrics fins que el barranc va tancant-se com un embut.

Fa la impressió de ser una zona poc concorreguda ja que el camí és poc definit, i la vegetació és espessa. Anem baixant seguint el camí precari i algunes fites. Caminem en baixada força estona, en una zona oberta de matolls. Mica en mica el barranc es va tancant i trobem un primer tram engorjat de roca polida on encara podem caminar. Desgrimpem algun petit ressalt i finalment arribem a un primer tram equipat. El primer salt té uns 5 metres. Hi ha una anella per fer ràpel o una corda amb nusos. Com que ja portem el material i per més seguretat baixem rapel·lant per un pas molt encaixonat. Pocs metres més endavant trobem un segon ràpel més tombat, d'uns 10 metres per un tobogan natural i amb instal·lació amb químics. De seguida trobem el tercer, curt i fàcil, d'uns 5 metres.

Després dels tres primers ràpels continuem caminant i desgrimpant per dins del torrent, el qual es va tancant i guanya en interès. Unes cabres molt banyudes ens observen indiferents des de les alçades. Anem baixant i arribem a la zona més bonica, molt engorjada i treballada per l'aigua. Arribem a una olleta natural suspesa al buit, on hi ha el quart ràpel. Tot seguit encadenarem el quart, cinquè i sisè ràpel un darrere l'altre. Els ràpels, de 8, 8 i 5 metres, amb un petit ressalt desgrimpable entre els dos primers són magnífics. Ens movem en un terreny congost, dins d'unes olletes a diferents nivells, arrodonides i connectades per la canal. En aquest tram hi ha cadenes per qui vulgui remuntar la canal en ascens, però cal força de braços i decisió.

Després d'aquest magnífic tram, sens dubte el més bonic, anem arribant al final del torrent. Fem un setè ràpel de 5 metres en què l'única dificultat és no embolicar-se amb una fiquera que creix a la vora. Poc més avall ja veiem una gran roca encastada on hi ha la vuitena i última instal·lació, amb doble espit. Val la pena arribar fins aquesta instal·lació sense haver desmuntat la corda del ràpel anterior, ja que és exposat arribar-hi per muntar les cordes. La instal·lació està sobre el buit, i cal grimpar per la roca i asseure-s'hi per instal·lar. Un cop muntat el ràpel es pot baixar per un petit forat, o més raonable per l'exterior. Amb una sortida delicada, fem aquest ràpel volat d'uns 8 metres que ens deixa al fons d'una cubeta, des d'on es pot sortir caminant fins al camí de les Feixades.

Sortim al camí de les Feixades i avancem cap a la dreta tot delectant-nos amb el color rogenc que adopten les parets montserratines amb els últims rajos de sol. Poc més endavant passem per les petites coves de Cabrafiguera, i més endavant les turístiques de Salnitre, però que ara estan tancades a causa d'un desprendiment que ha malmès el camí d'accés. Un cop a les escales que ens permeten baixar a l'aparcament, encara seguim endavant pel camí que flanqueja la base de les parets fins arribar a la interessant cova Freda. Una porta ens dóna accés a una primera gran sala, i tot seguit trobem diversos conductes que es poden seguir. Fem una visita molt ràpida a aquesta interessant cova de 232 metres de recorregut fixant-nos en algunes concrecions fòssils de l'interior, força malmeses per la mà de l'home.

Reculem uns metres fins a l'aparcament i baixem fins a l'àrea recreativa de l'ermita de la Salut, als afores de Collbató. En pocs minuts tornem a ser al poble després d'haver gaudit d'una bona jornada montserratina. Hem pujat fins a l'ermita de Sant Joan, construïda sobre una roca, hem creuat la balma de Sant Onofre, on hi havien viscut eremites, i hem pujat a la miranda de Santa Magdalena que ens ha donat una gran perpectiva de les agulles farcides d'escaladors. Hem acabat la ruta fent el descens amb cordes del Torrent Fondo i tancant el cercle pel camí de les Feixades, sota les grans parets. Ben interessant!

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari