Montcabrer (1.390 m.)

  • Arribem a la carena de la serra de Mariola

  • Davant ja tenim el Montcabrer

  • El camí voreja el cim per la seva base

  • Baixant del cim, amb vent, fred i boira

  • Resseguim el camí per la carena

  • Ens arribem al castell de Coceintaina

  • Serra de Mariola des del castell de Cocentaina

Ens situem a l'extrem oriental de la Serra de Mariola amb la intenció de pujar el seu punt més alt. Sortirem des de l'àrea recreativa de Sant Cristòfol, a la part alta de la capital del Comtat, Cocentaina. Acompanyats del vent i la boira anem remuntant cap a l'oest per terreny de carrasques. Passem la font de les Huit Piletes i pugem més fort cap a la base del cim. Passem l'ensorrat mas de Llopis i arribem al coll on flanquegem cap a sota del cim. Ens hi enfilem tot i no gaudir de les vistes per culpa de la boira. Tornem seguint la carena, i allarguem la ruta més del que voldríem per un camí per terreny cremat als incendis del 2012. Abans de tornar al punt d'inici ens enfilem fins a l'icònic castell de Cocentina que presideix la població.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Sant Cristòfol Cocentaina (El Comtat)
  • Distància: 14,80 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.010 metres
  • Temps: 4:40 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Serra de Mariola El Tossal cartografies (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Sant Cristòfol 00:00 0:00 0
Font de les Huit Piletes 00:50 00:50 1,9
Mas de Llopis 00:40 01:30 4,0
Montcabrer 00:35 02:05 5,9
Castell de Cocentaina 02:10 04:15 13,1
Inici 00:23 04:38 14,8

Crònica

Després de passar uns dies a les muntanyes de Granada i Màlaga tornem cap a casa, i de camí fem una parada perquè el viatge no sigui tant carregós. Ens aturem a Cocentaina, a la comarca del Comtat, i ho fem per tres motius: perquè és més o menys a mig camí, perquè hi tinc vincles familiars i perquè tenim ganes de caminar una estona per la serra de Mariola. Des de gairebé qualsevol punt de la població es pot veure el castell, una gran torrassa quadrangular que devia ser el punt més elevat d'una infraestructura defensiva de majors dimensions. Des del centre del poble pugem cap a la zona recreativa que hi ha al voltant de l'ermita de Sant Cristòfol, just a sota del turó del castell, i aquí començarem la ruta.

Sortim de bon matí amb la idea de fer una ruta ràpida i emprendre el camí de tornada. Només sortir de l'aparcament de Sant Cristòfol ja ens equivoquem, ja que pugem cap al cap d'amunt de les escales de la zona recreativa buscant els senyals de PR. Efectivament hem de seguir el PR, però hem de marxar més de pla, just per sobre de l'ermita. Afortunadament trobem dos avis que ens indiquen el camí. Marxem per una pista asfaltada que porta cap una mena d'urbanització. Al cap d'amunt trobem un mural de rajoleta amb la indicació dels camins. Precisament aquí deixem la pista i prenem el camí que comença a passar per sobre camps i alguna caseta aïllada.

Marxem de pla, pujant molt lleugerament, fins arribar a un torrent, on pujarem més fort. El camí és ben definit, i anem avançant suaument fins arribar a la font de les Huit Piletes, on hi ha uns bancs per reposar. A partir d'aquí comencem a enfilar-nos més fort i voregem la base d'una cinglera. Més endavant passem la font de l'Asquererola, sota la paret del cingle, i després la font de Sanxo, en una petita esplanada. Seguim pujant fins arribar al mas enrunat de Llopis, on els dies clars hi ha molt bones vistes de la contrada. No és el cas, ja que fa un dia lleig i enterbolit per boires i núvols que van i vénen al ritme d'un vent força molest.

Vora el Mas de Llopis veiem el camí que traça una llarga diagonal fins a buscar la carena on conflueix el camí que puja per l'altre vessant des d'Agres. Un cop a la carena el vent encara és més molest. I fred. Trobem altres excursionistes que pugen des d'Agres, així com corredors que ja tornen del cim. Des de la carena ja tenim davant la base rocosa del cim del Montcabrer. Girem a l'esquerra (sud) per un camí molt evident que voreja per davant la base del cim. Passem sota una mena de refugi natural on hi ha arecerats del vent un grup d'excursionistes. Seguim uns metres endavant fins trobar de nou la cinglera, ja a l'altra banda del cim. Fem un petit tirabuixó girant a la dreta per pujar els pocs metres que ens deixen al petit vèrtex geodèsic del Montcabrer (1.390 m.), sostre de la serra de Mariola.

No veiem res de res, ja que la boira cobreix tot l'entorn. El vent és gairebé insuportable al cim, i no hi estem més d'un minut, el temps just per fixar-nos en el curiós pessebre de quatre cares que hi ha sobre el vèrtex. És una llàstima ja que segur que la vista des d'aquí arriba a cobrir bona part de la serra de Mariola i tota la zona d'horta de Cocentaina i Alcoi. Desfem l'últim tram de camí des del cim fins a la carena, ampla i plana.

Seguim endavant, engolits per la boira i amb dificultats per orientar-nos. Volíem baixar per un camí poc definit que ressegueix un tram de carena i llavors baixa fort pel Mal Paset directes cap al punt d'inici passant per la font de l'Hedra. Veiem un camí que marxa avall, però un excursionsta ens havia dit que havíem de seguir més tros el camí principal. Realment allà era el lloc de baixada, i nosaltres anem seguint un camí molt planer que només baixa molt a poc a poc. Més endavant dues excursionistes ens indiquen que anem bé per tornar a Cocentaina, però ja veiem que farem la volta més llarga del que volíem, seguint tot el PR circular. Seguim el camí fins que en un punt veiem que n'hi ha un de secundari que retalla i comença a baixar fort per una zona que es va cremar en els grans incendis del 2012.

Comencem a baixar molt fort per aquest camí secundari enmig d'un bosc assolat pels incendis. El camí és precari, i amb prou feines es segueix entre arbres caiguts. Afortunadament anem trobant fites. Baixem fort fins trobar una pedrera abandonada. A la base de l'explotació hi ha una pista asfaltada que seguim avall fins passat el primer revolt, on retrobem el PR i prenem un camí a l'esquerra. Passem per la base d'unes parets plenes de vies d'escalada ben concorregudes. Anem resseguint la base de les parets meridionals de la serra de Mariola, passant vora alguna casa.

Avancem una bona estona planejant per aquest bon camí fins arribar a una urbanització. Seguint sempre les marques del PR-CV 37 pugem lleugerament a la part alta de la urbanització on marxa un camí que s'encara cap al castell de Cocentina, que ara tenim just davant. Baixem uns metres fins a l'esplanada prèvia al castell, on s'hi pot arribar en cotxe. Tornem a remuntar uns metres pel camí empedrat que puja fins a la mateixa torre de planta quadrada coronada per merlets i espitlleres. El castell data del segle XIV, un bon exemple d'arquitectura militar gòtica, tot i que s'assenta sobre una construcció defensiva musulmana més antiga. Està situat sobre un turó molt prominent sobre l'extensa plana de Cocentaina, amb bones vistes també cap a la serra de Mariola d'on venim.

Des del castell baixem per la pista, seguint encara el PR, fins al mateix punt d'inici, a Sant Cristòfol. Tanquem així una ruta circular, que volíem fer més curta, però que finalment s'ha allargat fins a gairebé 15 quilòmetres, més de 1.000 metres de desnivell i més de 4 hores i mitja de ruta. Hem gaudit del paisatge de carrasques de la Serra de Mariola fins assolir el seu punt més alt. Les boires ens han entorpit les vistes, però tot i això hem gaudit d'una bona jornada de muntanya al sud del País Valencià.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari