Vereda de la Estrella

  • Camí de la Vereda de la Estrella

  • Mina de la Probadora

  • Alcazaba (3.364 m.)

  • Alcazaba i Mulhacén, des de la Majada del Palo

  • Trobem un ramat de cabres salvatges

  • Enrere els grans cims: Alcazaba, Mulhacén i Veleta

  • Refugi de la Cucaracha

  • Riu Genil, al Puente de los Burros

Passat el poble de Güejar-Sierra ens endinsem en cotxe cap a Sierra Nevada fins on les aigües del riu Genil s'engorgen, i llavors seguim a peu. Caminem per la riba esquerra en un camí preciós que es va atansant al vessant nord dels colosos que culminen el massís. Avancem vora antigues mines, totes elles abandonades, i arribem fins la Cueva Secreta, un refugi de pastors ja al peu de la paret nord de l'Alcazaba. Tornem pel marge dret del riu, força alçats i amb vistes panoràmiques. Passem els refugis de Aceral i de la Cucaracha i baixem fort per la Cuesta de los Presidiarios.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Mesón de San Juan Güejar-Sierra (Granada, Andalusia, Espanya)
  • Distància: 21,90 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 905 metres
  • Temps: 7:55 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Sierra Nevada Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Mesón de San Juan 00:00 00:00 0,0
Mina de la Probadora 01:55 01:55 6,4
Mina de la Estrella 00:25 02:20 6,9
Mina de la Justicia 00:25 02:45 8,3
Cueva Secreta 00:55 03:40 10,4
Pausa 00:35 04:15
Refugi de Aceral 01:15 05:30 13,4
Refugi de la Cucaracha 00:30 06:00 15,0
Inici 01:55 07:55 21,9

Crònica

Iniciem unes curtes vacances de Nadal per terres andaluses, on busquem el temps atemperat del sud, ja que enguany la neu ens ha fallat. Després de fer una interessant i imprescindible visita a la propera ciutat de Granada, comencem les actitivats amb una caminada pel vessant nord de la Sierra Nevada, que aquests dies no fa honor al seu nom i està ben seca i pelada. Des de Granada ens dirigim cap a la petita població de Güejar-Sierra, on trobem una pista asfaltada molt estreta que remunta el riu Genil fins al Mesón de San Juan, en referència al barranc de San Juan que hi desemboca.

Es pot sortir des de la mateixa població caminant tot seguint l'antiga ruta del tren miner, també al peu del riu, creuant diversos ponts i túnels. Però com que la ruta ja és molt llarga, sortim des del petit aparcament al peu del Mesón, que aquests dies sembla tancat. El dia és lletjot, fins i tot amb una mica de plugim i amb boires que enterboleixen el paisatge. Tot i això, quan comença a clarejar iniciem la llarga ruta tot remuntant el riu Genil.

Un petit pont ens creua a la riba esquerra hidrogràfica (dreta tot pujant). Trobem de seguida un camí molt ben arranjat amb pedres, i en alguns punts fins i tot excavat a la roca. Aquest camí el feien servir antigament per transportar el fruit de les explotacions mineres que trobarem més endavant. Fins al nostre punt de sortida hi arribava el tren, però més amunt carregaven el material amb mules i carretons.

El camí de seguida s'alça sobre el riu, ja que aquest s'engorja amb trams congostos i encinglerats, amb parets de roca infranquejables. Per això el traçat del camí s'alça per sobre les aigües, just on la coma s'eixampla suficientment. Al cap de poca estona de caminar saludem l'Abuelo, un gran castanyer centenari de proporcions notables. Seguim endavant contemplant el bonic traçat del camí, amb considerables parets de pedra que sustenten el camí o els talusos laterals, buscant sempre la ruta més suau i progressiva. Avancem suaument gaudint de l'ambient de muntanya, tot i els núvols i avançar força entaforats dins la vall.

Al cap de gairebé 2 hores de ruta arribem a l'antiga mina de la Probadora, on hi ha restes enrunades dels edificis miners, i la bocamina, on entrem més de 100 metres, amb la llum de frontal, i fins al punt en què un desprendiment n'impedeix la continuació. Reprenem el camí, i al cap d'una estona trobem una altra mina i també les restes de les instal·lacions mineres, aquestes més grans. Som al Cortijo de la Estrella, on també es conserva la mina. En aquesta no hi entrem i seguim endavant. El camí entra lleugerament al barranc Gaurnón i creua les seves aigües per un petit pont.

Seguim guanyant alçada suaument, apropant-nos cada cop més a les muntanyes que tanquen la vall abruptament. Mica en mica els núvols es trenquen i ens apareix la silueta de l'Alcazaba, de 3.364 metres, segon cim més alt de Sierra Nevada. Es veu força a prop, al final de la vall. Passem per les mines de la Justicia, les més altes de la vall, de les quals queden ben poques restes. I encara seguim amunt una estona més fins a la Majada del Palo, una zona de pastures ampla a la capçalera d'una vall més aviat estreta. Al peu d'una petita barraca de pastors a recer d'una gran roca prenem un caminet costerut que ens pocs metres ens deixa a la Cueva Secreta.

La Cueva Secreta és també un petit refugi de pastors que aprofita una balma natural. Està situada a la part alta de la vall, just al peu de les grans muntanyes. S'albiren perfectament la notable silueta de l'Alcazaba, i més a la dreta també el Mulhacén, sostre de la serralada. Les parets nord són molt abruptes i verticals, i formen canals intricades on tot i l'any de sequera encara resta una mica de neu. Aprofitem la petita pleta per reposar uns intants i dinar.

Tornem a baixar a la Majada del Palo en 5 minuts, i creuem el petit pont sobre el barranc de Lucía. Ens entretenim uns minuts amb un ramat de cabres salvatges que vagaregen per la zona. Prenem un caminet secundari que primer puja fort i de seguida comença a flanquejar molt per sobre del riu Genil. Estem iniciant la tornada per la riba oposada, però no baixem, sinó que ens anem enfilant per les costes de La Estrella. Després d'un tram més fort de pujada, seguim en flanqueig ascendent més suau. El camí en alguns punts és fins i tot una mica aeri, ja que el vessant és molt dret. Avancem i deixem enrere una bonica vista dels grans cims de Sierra Nevada.

Després d'una bona estona pujant el camí planeja, entrant i sortint de les diferentes torrenteres que cauen per la dreta de l'aresta nord de Sierra Nevada. Al cap d'una bona estona arribem al petit refugi lliure d'Aceral, i seguim planejant fins arribar al cap de poc a un altre refugi, aquest més gran, el de la Cucaracha, situat en un bonic replà que trenca el fort pendent del vessant. Ens mirem el mapa uns minuts al peu del refugi, per assegurar que triem el camí correcte. Seguim avançant uns metres de pla fins que el camí comença a baixar fort.

Som a la Cuesta de los Presidiarios, nom que es va donar a aquest costerut camí per on passaven els presoners condemnats a galeres quan els traslladaven de Granada cap a Almeria, on hi havia port. Baixem el camí zig-zaguejant, més progressiu del que podia semblar a priori. Tot i això baixem fort una bona estona fins a trobar el riu Genil, que creuem a través del Puente de los Burros. A l'altre cantó del pont hem de pujar uns metres fins a retrobar el camí d'anada. El desfem encara una bona estona fins al punt d'inici.

Hem fet una ruta llarga endinsant-nos al vessant nord de Sierra Nevada fins al peu mateix dels grans cims. És un camí bonic i agradable que ressegueix el riu Genil, amb molts trams engorjats ben bonics. Hem passat al peu de les antigues explotacions mineres, totes elles abandonades, i hem contemplat els cims de més de 3.000 metres cap on ens dirigirem les properes jornades. Diuen que és un dels camins més interessants de Sierra Nevada, i que permet conèixer el paisatge i la vegetació d'aquest sector humit de la serralada.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari