Tramvia de Sang

  • El Trencacames, sobre la ciutat de Berga

  • Vistes des de les muralles del castell

  • Pont de Cal Nin

  • Passos alçats amb escales

  • Trams equipats amb barana

  • Tram de plataforma construïda amb pedra

  • Pantà de la Baells

  • Cercs

  • Pont semicircular

A finals del segle XIX un tramvia de tracció animal portava el carbó des de les mines de Fígols fins a Berga. Recentment s'ha recuperat el tram de l'antiga ruta entre Cercs i Berga pensant en un ús turístic. Sortim de Berga i pugem primer al castell de Sant Ferran, on fem una ràpida visita. Al coll de Santa Magdalena prenem el camí de les Fonts, i passat l'Estany Clar trobem ja el camí arranjat. Planegem per la plataforma de l'antic carrilet durant quilòmetres, amb algunes pujades i baixades quan el traçat original no és viable. Hi ha trams arranjats amb baranes i escales. Arribem a Sant Jordi i tornem pel mateix camí, fixant-nos en les restes arquitectòniques de l'antic ferrocarril.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Passeig de la Pau Berga (Berguedà)
  • Distància: 23,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 410 metres
  • Temps: 5:50 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Berga 00:00 00:00 0,0
Castell de Sant Ferran 00:15 00:15 1,0
Visita castell 00:20 00:35
Molí de Cal Nin 00:50 01:25 4,5
Sant Jordi de Cercs 02:15 03:40 13,1
Berga 02:10 05:50 23,5

Crònica

Fa poc vam assabentar-nos que el Consell Comarcal del Berguedà ha gestionat un projecte de restauració de part del traçat de l'antic tramvia de sang per a l'ús turístic. El projecte, realitzat gràcies a subvencions de la Generalitat, la Diputació i la Unió Europea, s'emmarca dins un programa més ambiciós de crear un itinerari recreatiu al peu del riu Llobregat. En aquesta mateixa línia s'ha restaurat com a via verda el tram de pista entre el pont de Pedret i Cal Rosal, pensat per al trànsit de bicicletes, i que segurament serà un atractiu turístic ben popular al Berguedà. De fet el dia que vam anar-hi encara no s'havia inaugurat la ruta, però volíem fer una matinal prop de casa i la idea ens va atraure.

El tramvia de sang era un petit ferrocarril de tracció animal que es va posar en funcionament l'any 1871 i va estar en servei fins el 1904, quan va ser substituït pel carrilet de vapor. Transportava el carbó des de les mines de Fígols fins a Berga, concretament fins a la part alta de la vila, al coll de Santa Magdalena, sota el castell de Sant Ferran. Allà el carbó es carregava sobre animals. Després de tants anys d'abandonament bona part del recorregut estava perdut, tot i que el tram més proper a Berga estava més o menys conservat.

Després d'haver recorregut el camí, cal dir que el treball realitzat el podríem considerar com a low cost. S'ha fet una bona feina de desbrossament i recuperació del traçat original, i s'ha marcat. Però per una banda alguns trams havien estat ocupats per la carretera vella de Cercs, i per altra la construcció de l'Eix del Llobregat va espatllar algun tram del recorregut original. Per al tram de la carretera vella de Cercs no s'ha creat cap alternativa, i durant una bona estona cal seguir la carretera, de manera que l'itinerari perd interès i es fa avorrit, més encara quan anem sentint el soroll constant dels cotxes de la C-16. Per altra banda, alguns trams perduts del traçat no s'han regenerat, i els trams arranjats s'han connectat mitjançant escales que pugen i baixen. Això trenca la linialitat i el nivell de la ruta original i impossibilita, per exemple, passar-hi en bicicleta.

Sortim de Berga des del cap d'amunt del passeig de la Pau. Creuem el carrer Ciutat (conegut per tothom com a Carrer Major) i enfilem pel barri vell fins a trobar el Trencacames. Com el seu nom indica és un carrer molt costerut, amb zig-zags constants, que ens enfila directes fins al peu del castell de Sant Ferran, de caràcter medieval tot i que l'origen possiblement és anterior. Recentment s'ha restaurat part de la muralla del castell, i s'hi han realitzat unes excavacions a la part alta. Ens hi enfilem per contemplar les vistes sobre Berga i el Baix Berguedà des del bonic balcó del castell. Aprofitem també per fer una ràpida ullada a uns passadissos subterranis i contemplar la notable muralla. És un recinte abandonat que viu aliè a la ciutat. És un lloc bonic però desaprofitat i descuidat.

Deixem enrere el castell i baixem fins al coll de Santa Magdalena, on neix la carretera vella de Cercs. No tenim molt clar per on cal agafar el camí acabat d'arranjar, i no ens fixem en un indicador que assenyala que cal seguir uns metres per la carretera. Al mateix revolt de Cal Parraquer prenem el camí de les Fonts, que recorre l'obaga de la serra de la Petita i baixa cap a les fonts de Tagastet, Recuit i de la Serra. El camí primer puja suaument, després planeja cap a sobre del túnel de Berga, i més endavant baixa fort fins al molí de Cal Nin. No sembla un camí molt freqüentat, ja que hi ha molt sotabosc. Ben molls per la humitat que resta de les pluges de la nit, baixem amb compte de relliscar fins a trobar l'abandonat molí de Cal Nin. Pocs metres més enllà hi veiem el Canal Industrial, que just en aquell punt entra en un túnel. Un petit pont ens permet creuar la riera de Metge i pujar fins a la sortida nord del túnel de Berga, en una cruïlla de carreteres. Creuem amb compte la carretera de Vilada i arribem al peu del restaurant l'Estany Clar.

Un cop a l'entrada del restaurant dubtem per on continuar. Finalment ens adonem que cal passar per dins del recinte, tot i que no hi ha indicacions. Una pista puja uns metres fins a trobar el torrent de la Font dels Estudiants, on ens incorporem al camí del Tramvia de Sang. De tornada ja seguirem el camí enllà i evitarem la volta que hem fet, però que ha estat ben interessant per conèixer l'obaga del camí de les Fonts i el Bosc de Berga.

Un cop trobem el camí ja només cal anar planejant pel camí còmode. Aviat trobem una barana que protegeix un tram aeri sobre la carretera C-16. Un dels punts negatius de la ruta és que transcorre relativament a prop de la carretera en alguns trams, i el soroll dels cotxes és ben perceptible. Aviat trobem també algunes escales, fet que a primera vista sobta per una ruta que recorre un antic ferrocarril. Però amb la construcció de la carretera C-16 es van construir alguns talusos que van fer desaparèixer parts de l'antiga ruta. Restaurar aquests trams possiblement hauria estat molt costós, i es va optar per fer uns canvis en el traçat, de manera que allà on queda tallat el tram existent cal enfilar-se marges amunt i després tornar a baixar per connectar amb el nou tram. Per fer-ho s'han fet algun tram de camí nou amb escales de fusta. Aquesta llicència només és justificable per qüestions pressupostàries, però resta molt encant al traçat i impossibilita la ciclabilitat. Una llàstima.

Però alguns trams conservats del traçat original són realment bonics, especialment allà on es van construir ponts o plataformes de pedra per anivellar alguns clots. El traçat és sinuós, i va resseguint les formes del terreny, entrant i sortint de les barranqueres i torrents. Algunes de les plataformes en forma semicircular i cobertes de molsa són molt i molt boniques. Els trams originals són pràcticament plans, resseguint sempre la forma de la muntanya a nivell, entrant als torrents i sortint als morrals.

Per sobre la casa de la Tossa el traçat original es perd, i cal pujar uns metres fins a trobar la carretera vella de Cercs. Cal seguir-la durant aproximadament un quilòmetre i mig, fet que trenca la continuïtat i l'atractiu del camí. Quan la carretera passa per sobre del túnel de la Comassa (C-16) retrobem el camí. Una forta pujada amb alguna escala i fins i tot un pont ens enlaira de nou els metres que havíem baixat per la carretera fins a retrobar la línia de l'antic ferrocarril. Seguim planejant amb bones vistes cap a l'embassament de la Baells, el Sobrepuny i el Picancel, que ens queden a la nostra dreta. Poc més endavant contemplem el poble de Cercs força per sota, en un tram bonic i ombrívol.

Passem per sobre Cercs i trobem de nou un tram de pista asfaltada d'aproximadament un quilòmetre però força pesat i amb considerable trànsit. Val a dir que estem en plena temporada de bolets, i aquesta és una zona molt freqüentada. Deixem de nou la pista enmig d'un revolt i tornem a planejar per l'antic traçat fins el torrent de Peguera, que salvem gràcies al pont. Just al costat es poden contemplar les antigues columnes d'un altre pont molt més gran per on passava el carrilet. Seguim uns metres més de pla fins arribar a Sant Jordi.

Amb risc imminent de pluges, de fet fa estona que se senten trons, no ens entretenim i de seguida comencem el retorn. Caminem sobre els nostres passos, ara més ràpid i sense entretenir-nos tant. Creuem al tram asfaltat, voregem el gran esperó sobre el túnel de Cercs i anem desfent el camí ja conegut. Arribats de nou sobre el restaurant de l'Estany Clar seguim el traçat del camí del Tramvia de Sang, mentre que d'anada havíem anat pel camí de les fonts que baixa fins a la riera de Metge. El camí segueix la mateixa tònica planera, i en aquest tram està molt ben conservat. Passem un parell de ponts molt bonics, un especialment, semicircular. Desemboquem a la carretera vella de Cercs i la resseguim uns metres fins a tornar al coll de Santa Magdalena, sobre Berga. Pel carrer de la Pietat creuem el barri vell i tornem al centre de la capital berguedana.

Finalment tot i la tronada ens hem escapat pels pèls de la pluja. Hem conegut el camí recuperat del Tramvia de Sang recorrent-lo en doble sentit, en una llarga caminada de més de 24 quilòmetres. Cal reconèixer l'interès de la iniciativa i la bellesa d'alguns trams del recorregut. Però també cal mencionar una execució deficient, possiblement per motius pressupostaris, però la discontinuïtat del traçat, els llargs trams asfaltats i algunes connexions força barroeres l'hi resten interès.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari