Leh

  • Pujant cap al Palau Reial de Leh

  • Gompa Tsemo, dalt del turó

  • Jove monjo budista al peu del monestir

  • Deïtat budista

  • Àvies fent girar les rodes de pregària

  • Gompa Tsemo, Palau Reial i Leh

La capital del Ladakh és una ciutat bulliciosa situada en una zona muntanyosa semidesèrtica a més de 3.500 metres d'alçada. Hi arribem amb avió i passem un parell de dies aclimatant i preparant la logística per a les activitats de muntanya que realitzarem. Aprofitem el temps d'aclimatació per conèixer la ciutat i visitar els centres d'interès, com el palau de l'antic reialme de Ladakh, la Gompa Tsemo, monestir budista situat dalt del turó o l'espectacular Stupa Shanti, que presideix la ciutat encimbellada per sobre de més de 500 esglaons.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Breus caminades d'aclimatació
  • Lloc de sortida: Leh , Ladakh (Índia)
  • Temps: 2 dies

Crònica

Arribar en cotxe a Leh des de Delhi implica un penós viatge de 4 o 5 dies creuant ports de muntanya de més de 5.000 metres i carreteres infernals. Tot i que podria ser un vitge èpic i interessant per conèixer la part central de l'estat de Jammu i Caixmir, no tenim tant de temps, i decidim arribar-hi en avió. En poc més d'una hora i quart de vol des de la capital s'accedeix al petit aeroport situat a la riba del riu Indus, en un gran pla que només veus des de l'avió quan hi arribes. La sensació de volar a Leh és intensa, ja que veus que l'avió va perdent alçada entremig d'altíssimes muntanyes, i fins al final no veus clar on aterrarà. Hi ha vols diaris en època estival, tot i que hi ha dies que el vol no és possible per raons climatològiques.

En arribar a Leh percebem una realitat molt diferent que la capital de l'Índia i rodalies. Per començar es nota l'alçada: 3.500 metres de sobte obliguen a prendre-t'ho amb calma. Tot i ser un lloc molt poblat, no té res a veure amb el caos i la hiperpoblació d'altres indrets del país. Racialment els habitants de la zona són diferents, ja que tenen trets mongols, i parlen la llengua ladakhi, una variant del tibetà. Aviat també es perceb que són de religió budista, tant pel seu caràcter tranquil i reposat com pels moltíssims monuments que trobem per la ciutat, ja siguin stupes, rodes de pregàries, gompes (monestirs) i sobretot banderes d'oració que pengen per tot arreu.

El clima a Leh és extrem, amb temperatures altes a l'estiu que poden superar els 30 graus, ja que és una zona semidesèrtica, i hiverns molt durs, amb neu i temperatures que poden baixar dels 30 graus sota zero. Estem de sort i trobem uns dies assolellats, amb només alguns núvols que fan encara més bonic l'ampli paisatge. L'ambient és extremadament sec i polsós, i les vies respiratòries aviat se'n ressenteixen. Sorprenen els cels clars i lluminosos, amb boniques obres provocades pels núvols que es projecten sobre les muntanyes àrides.

La construcció a Leh és precària, i la ciutat força bulliciosa. Està plena d'agències que organtizen tota mena de viatges i trekkings. També hi ha molta gent que lloga motos, normalment les mítiques Royal Enfield, ben adaptades a les alçades, amb el seu ronc característic i que van a fer rutes pels ports de muntanya de l'entorn. Trobem moltes botigues d'artesania i també restaurants per a tots els gustos. Hi ha tota mena de serveis, i l'ambient és agradable, reposat i internacional, amb gent de totes les nacionalitats. Està ple de guesthouses on és possible allotjar-se a preus raonables.

Dedicarem els dos dies previstos a preparar les nostres activitats de muntanya. Hem de parlar amb agències per organitzar la part més complexa de la ruta que volem fer, les ascencions, per a les quals necessitem suport logístic. Aprofitem també per caminar molt per la petita ciutat, comprar allò que ens fa falta i assaborir els contrastos d'aquest peculiar indret. Voltem hores i hores pels carrers estrets que sempre guarden alguna sorpresa, i visitem els llocs més emblemàtics.

El Palau Reial de Ladakh va ser construït al voltant de l'any 1600 pel rei Senge Namgyal, regent de l'antic reialme de Ladakh. Està situat a la part alta de la vila, dalt d'un turó pedregós. És una construcció de gran magnitud, amb fins a set nivells d'alçada, els més elevats dedicats a les estances reials. L'edifici fou restaurat i es conserva en força bon estat, tot i que poca cosa resta a l'interior. Des dels patis superiors es pot gaudir d'una gran vista sobre la ciutat i els cims que l'envolten. A dins també hi ha un petit Gompa (monestir) ben conservat.

Encara més per sobre del Palau Reial hi ha el turó de Namgyal Tsemo, on es troba el monestir Gompa Tsemo, gairebé suspès al buit ja que està construït al límit de l'escarpat turó. El monestir és petit però molt bonic, i es poden contemplar les nombroses figures de la litúrgia budista. Des d'aquest punt elevat la vista de Leh i l'entorn és molt bonica. Només pujar fins al monestir suposa superar un bon desnivell, o sigui que anem aclimatant.

Just a l'altra banda de la ciutat hi ha un altre turó coronat per la vistosa Stupa Shanti, de construcció moderna, però lloc de gran devoció. És una gran stupa circular amb un gran mirador que l'envolta. Cal superar més de 500 esglaons per accedir-hi, i la vista des de dalt és fantàstica, sobretot si hi anem a última hora de la tarda, quan els rajos de llum càlida s'allargassen sobre la ciutat, i els núvols provoquen ombres precioses sobre les muntanyes àrides i torrades dels voltants.

Aprofitem els vespres per degustar la gastronomia local en alguns dels diversos restaurants que hi ha per tota la ciutat. Professo una especial devoció pels momo, una espècie de grans ravioli amb diversos tipus de farciment. És un plat típic de la cuina ladakhi, i són boníssims. Sopes, pastes i diversos combinats de verdures són també molt habituals, en una cuina senzilla, bàsicament vegetariana, i amb tocs especiats.

Hem gaudit dos dies passejant per aquesta petita ciutat de les muntanyes, a l'extrem occidental de l'Himàlaia, copsant els seus contrastos, sabors, olors i paisatges. Hem lligat amb una agència la logística per a les muntanyes que volem ascendir, i el transport pel trekking que iniciarem el dia següent pel nostre compte. Un bon tast per començar a gaudir del Ladakh que ens proporcionarà agrables paisatges i uns dies de muntanya excepcionals.




Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Comentaris

Hola,
Sóc molt seguidora de la vostra pàgina i, certament, esteu fent una gran feina de coneixènça del Berguedà i d'arreu.
Així doncs, aquest estiu tinc la intenció d'anar al Ladakh i m'agradaria saber sobre algun consell pel que fa a roba, utensilis indispensables, diners (en metàlic Rs. en metàlic €, targeta?), vacunes, disponibilitat d'aigua allà i com potabilitzar-la si cal i permisos per la vall de Nubra.
Moltíssimes gràcies espero la vostra resposta :)

El Ladakh és un lloc realment fascinant, tant paisatgísticament com cultural. És difícil donar consells, ja que depèn molt de l'activitat que vulgueu fer allà i de l'experiència. Comentes de roba: com deia, depèn si voleu fer un trekking o una ascensió, o simplement fer el turista per la zona. Si voleu fer activitat, heu de preveure roba de tot temps, fins i tot hivern estricte, ja que l'alçada és considerable, i alguns colls superen els 5.000 metres. En quant a estris, també depèn del que vulgueu fer. En el nostre cas vam fer el trekking pel nostre compte fent nit a Homestays, és a dir, cases particulars que admeten hostes. Així no vam haver de portar estris per dormir, ni per cuinar, ni tampoc menjar. Moure's lleuger és un avantatge si fas jornades llargues. Pel que fa a les dues ascensions, vam contractar muler i guia local a Leh mateix, ja que si no ho fas cal carregar tot el material a sobre (botes d'altura, piolet, grampons, corda,...) durant diversos dies. Si aneu pel vostre compte, important un bon mapa i cert domini de l'orientació, ja que no hi ha res indicat, però els camins principals són molt evidents.

A Leh es pot trobar de tot. Portàvem sobretot diners en metàl·lic per evitar problemes, però als llocs principals es pot pagar amb targeta. No recordo que calgués cap vacuna, almenys per la zona del Ladakh. Altres zones de la Índia potser sí. Pel que fa a l'aigua portàvem pastilles potabilitzadores, tot i que a totes les homestays tenen aigua potabilitzada.

Per anar a la vall de Nubra cal un permís especial (almenys quan hi vam anar), però es pot tramitar en qualsevol de les múltiples agències de viatges que hi ha a Leh.

Per accedir a Leh, nosaltres vam agafar un vol intern des de Delhi, però hi ha diverses formes d'arribar-hi per carretera.

Afegeix un nou comentari