Castells del Baix Pallars

  • Castell de Mur, una gran fortalesa

  • Pedalant amb vistes cap al pantà de Terradets

  • Creuem diversos poblets petits

  • Cementiri i església de Sant Esteve de la Sarga

  • Carrers estrets d'Alsamora, bonic poble medieval

  • Torre d'Alsamora. Al fons el congost de Mont-rebei

  • Cua del pantà de Canelles, on comença el congost de Mont-rebei

  • Cementiri i església de la Torre d'Amargós

  • Cases abandonades a la Torre d'Amargós

  • Pujant cap a Castellnou de Montsec

  • Reposem a la plaça de Castellnou de Montsec

  • Deixem Castellnou de Montsec

  • Castell del Meüll

  • Passem sota l'antic poblat de Miravet

  • Arribem de nou al Castell de Mur

Sota el magnífic castell de Mur comencem a circular pel vessant nord del Montsec d'Ares. Baixem cap a la Guàrdia de Tremp, i per pista asfaltada pedalem direcció oest passant per petites poblacions com l'Alzina, Beniure i Sant Esteve de la Sarga. Comencem a baixar i ens aturem a Alsamora, bonic poble medieval, amb una elegant torre. Continuem fins a Mont-rebei, on comencem el camí de tornada pujant cap a la Clua, el despoblat de la Torre d'Amargós i l'encimbellat fortificat Castellnou de Montsec. Baixem fins un barranc poc ciclable, enfilem cap el petit poble del Meüll coronat pel seu castell, i ja planejant fins al punt d'inici. Mitja muntanya remota, amb petits nuclis fortament castigats per la despoblació.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta
  • Lloc de sortida: Castell de Mur La Guàrdia de Tremp (Pallars Jussà)
  • Distància: 55,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.475 metres
  • Temps: 8:40 hores
  • Dificultat: Fàcil Tècnicament fàcil. Físicament exigent
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Fort desnivell. Tram llarg no ciclable (4 km.)
  • Cartografia: Montsec d'Ares Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) 1:25.000

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Castell de Mur 00:00 0:00 0,0
Castell de Guàrdia 00:15 0:15 3,7
La Guàrdia de Tremp 00:38 0:53 6,2
Moror 00:36 1:29 11,5
Sant Esteve de la Sarga 00:52 2:21 21,4
Alsamora 00:20 2:41 24,6
Mont-rebei 00:58 3:39 30,5
La Clua 00:24 4:03 33,7
La Torre d'Amargós 00:28 4:31 37,1
Castellnou de Montsec 00:35 5:06 40,4
Pausa 00:40 5:46
Casa Auberola 00:34 6:20 44,9
Mas de l'Hereu 01:04 7:24 48,1
El Meüll 00:31 7:55 50,3
Miravet 00:36 8:31 53,8
Castell de Mur 00:10 8:41 55,5

Crònica

A l'Alta Edat Mitjana les tropes de l'Al-Andalus castigaven l'imperi carolingi pel seu flanc sud. Amb el declivi de Carlemany els comtes catalans van guanyar protagonisme i alhora la responsabilitat de defensar-se de les incursions sarraïnes. En tota la línia que separava la Catalunya Vella dels territoris sarraïns es va bastir una línia de defensa per part dels comtats catalans: castells, torres, viles closes i casals fortificats, normalment comunicats entre ells per una línia visual. La zona que avui recorrerem era un territori de frontera amb el que més endavant esdevindria la Catalunya Nova després de la reconquesta. Un territori en ebullició llavors, i pràcticament en l'oblit ara. Ens mourem per petits pobles, alguns despoblats i alguns escassament habitats, en un territori feréstec, secà i solitari.

Anomenar aquesta ruta amb el nom de Castells del Baix Pallars és pretenciós, ja que no visitarem ni de bon tros tots els castells del Pallars. N'hi ha d'altres i de ben interessants repartits per aquesta gran comarca. De fet la ruta transita pel vessant nord de la serra del Montsec d'Ares, al sud-oest de l'actual Pallars Jussà. L'hem batejat com la ruta dels castells perquè passarem per la vora de diverses construccions fortificades, i sortirem des d'un dels màxims exponents de la construcció defensiva civil medieval: el Castell de Mur.

La ruta és força llarga i amb considerable desnivell, ja que el terreny és muntanyós. L'itinerari en general és fàcil, principalment per pistes asfaltades o de terra en bones condicions. Hi ha però un tram de baixa ciclabilitat pel fons d'un torrent, tot i que després vam veure que s'hauria pogut evitar per una pista en condicions acceptables. L'atractiu principal de la ruta és sens dubte el castell de Mur, a l'inici, però també val la pena conèixer uns petits pobles que lluiten per sobreviure. Alguns han perdut definitivament la partida i han caigut en l'oblit. Altres mantenen tot just algunes cases com a segones residències. I els més afortunats conserven uns pocs veïns, normalment d'edat avançada.

Amb la Sílvia començarem a pedalar des de l'aparcament del Castell de Mur. S'hi arriba per una pista asfaltada des de la Guàrdia de Tremp, just per sobre de la cua del pantà de Terradets. De fet la ruta es podria començar perfectament des d'aquesta població, la més important d'aquest sector, però ens fa il·lusió sortir del peu de les muralles, i gaudir dels primers rajos de sol des de dalt del turó que alberga aquesta bonica fortificació.

El Castell de Mur és un edifici imponent, de grans dimensions, bastit sobre un cap de cinglera i amb un mur exterior de gran alçada. És un edifici sobri, amb els extrems arrodonits, i amb una gran torre central. Sembla un gran vaixell navegant des de les alçades. Havia estat la llar del cavaller Arnau Mir de Tost, figura clau en la reconquesta per part dels comtes catalans. A l'exterior del castell hi trobem la Col·legiata de Santa Maria de Mur, també molt ben conservada. Tot el conjunt arquitectònic es pot visitar els dies festius. Malauradament la visita és incompatible amb els nostres horaris, i la deixem per una altra ocasió, tot i que ens dol no conèixer l'interior d'aquesta gran fortificació.

Sortim per la pista asfaltada que ens ha portat fins al castell, i baixem fins a passar el petit nucli de Collmorter. Seguim baixant només uns centenars de metres, ja que cal parar atenció a una pista poc evident que trobem a l'esquerra pràcticament arran del penyasegat. Fem un revolt de 180º i baixem per aquesta pista en direcció est. Al cap de poc ja s'albira una torre a la línia carenera. La pista ens porta fins al Castell de Guàrdia, una torre de vigilància sufragània del castell principal i que permetia un control visual del pas pel congost de Terradets. A l'exterior de la torre hi ha un bonic mirador cap al poble de la Guàrdia i bona part de la conca de Tremp.

S'acaba la pista i comença un camí estret, primer ciclable, però aviat massa dret i pedregós pels que som poc hàbils en el descens. Potser algun bon baixador podria fer-lo sobre la bicicleta, però nosaltres recorrem aquest tram més dret del camí a peu. Uns metres més avall trobem una altra vella pista que volta el morral del serrat i baixa fins a creuar el barranc de Fontaté. Uns metres més endavant trobem la carretera que seguim en baixada menys de mig quilòmetre fins al poble de la Guàrdia de Tremp. Entrem als carrers estrets de la petita població pallaresa, creuem un portal i anem a sortir a la part alta, on hi ha l'alberg Montsec-Mur, una bona alternativa d'allotjament per visitar la zona.

Tornem a la pista principal i la seguim amunt. És una petita carretera asfaltada que puja cap als petits nuclis que anirem trobant en tot el recorregut. Tot i ser asfalt, és una carretera estreta i precària, en què pots circular hores sense coincidir amb cap més vehicle, sobretot a mesura que anem pujant. Al cap d'aproximadament 10 quilòmetres d'haver sortit trobem el trencant cap al poblet d'Estorm, que queda uns metres per sobre de la carretera. S'hi conserva una part de la paret de la Torre d'Estorm, una altra de les construccions defensives d'aquest territori.

Pocs minuts més endavant passem pel petit poblet de Moror, on destaca la casa fortificada Sanui, a peu de carretera. La ruta sempre va pujant, però és una pujada fàcil i agradable, per la tranquil·la pista asfaltada. A la nostra esquerra sempre tenim el vessant nord del Montsec d'Ares, obac, progressiu i boscós, ben diferent del vessant sud, abrupte, sec i rocallós. Passem el poblet de l'Alzina, al cap de poc Beniure i finalment Sant Esteve de la Sarga, cap de municipi que agrupa tots els petits nuclis. Sant Esteve és igualment un poblet molt petit; hi consten censades una vintena de persones.

Passat Sant Esteve de la Sarga tenim l'opció d'escurçar la ruta. Podríem prendre el trencant a la dreta que puja cap a Castellnou de Monstec, reduint la ruta gairebé 20 quilòmetres i un considerable desnivell. Nosaltres però avui anem sense pressa, gaudint del biciexcursionisme per aquests terrenys poc poblats. Seguim pujant fins a la collada de Fabregada, on la pista comença un fort descens fins a l'encantador poblet d'Alsamora, on fem una bona parada per recórrer el seu estret carrer.

El primer que sobta d'Alsamora és la torre que domina el poble, construïda sobre un cap de roc. A sota un carrer llarg i estret amb casetes de pedra adossades. La majoria de les cases estan despoblades, i moltes en estat de ruïna. Algunes però es conserven i estan ben arreglades com a segones residències, i fins i tot hi ha dos veïns que viuen permenentment en el poble. En general es veu un nucli ben arreglat, estèticament cuidat, i amb l'encant de les viles medievals. Des del peu de la torre, on hi ha una mena de mirador metàl·lic mig abandonat, es pot veure de lluny l'estret de Mont-rebei que parteix el Montsec d'Ares i el Montsec d'Estall. Val la pena dedicar una estona a recórrer Alsamora i gaudir del sabor de les pedres que parlen d'un passat més esplendorós.

Passat Alsamora seguim baixant vertigionsament fins a tocar les aigües de la Noguera Ribagorçana, just a la cua del gran pantà de Canelles, aquest any tan ple que arriba a tapar les restes del petit nucli de Mont-rebei. Gaudim de la vista sobre les aigües del pantà, que fins i tot cobreixen zones habitualment seques, i molts arbres sobresurten directament de l'aigua que els ha anegat. A l'altra cantó del riu, ja a la Ribagorça, contemplem a pocs metres la torre del Castell de Girbeta. Passem al costat de l'aparcament de la Masieta, punt habitual d'inici de la visita al congost de Mont-rebei. Uns metres més endavant, ja a les envistes del vell nucli de Mont-rebei, abans del revolt que fa la carretera, trobem un trencant a la dreta i el seguim. Comencem a pujar per una pista amb un asfalt vell i corcat que va seguint el GR 1.4.

Comencem una llarguíssima pujada que es perllongarà una bona estona. El primer tram és més suau, i enfila progressivament fins al petit poblet de la Clua, on hi viuen poques persones, tot i que disposa de dues cases de turisme rural: Cal Sidro i Casa Blasi. És un petit nucli rural al voltant de l'ermita de Santa Maria. Els núvols van cobrint el cel i fins i tot arriben a ser amenaçadors. La part positiva és que l'absència de sol fa més suportable la forta pujada que hem d'anar superant.

Passat la Clua s'acaba l'asfalt i pugem ara per una pista de terra en bones condicions. Una estona més tard arribem a la Torre d'Amargós, un despoblat ubicat a mitja pujada. Es conserven encara dempeus algunes cases, tot i que la majoria ja han sucumbit, i la malesa es va apoderant dels vells carrers ara inerts. La volta de l'església està esfondrada, tot i que se'n conserva la façana. El vell cementiri ple d'herbes és un indici de l'estat d'abandó d'aquest nucli ben bonic.

Deixem enrere la Torre d'Amargós i seguim la nostra ruta ascendent amb els ulls posats al poblet que es veu al cap d'amunt de la muntanyeta que tenim davant. És Castellnou de Montsec, on arribarem al cap d'una bona estona d'esbufegar i pedalar amb desenvolupaments molt curts. Castellnou de Montsec està situat dalt d'un turó visible des de quilòmetres lluny. És un poble molt bonic, amb algunes cases construïdes sobre mateix de la cinglera, literalment suspeses al buit. Moltes de les cases del poble estan abandonades, però encara conserva alguns habitants permanents. La plaça principal està ben restaurada, i es conserva l'església i algunes cases de l'entorn, com la magnífica casa Portolà, un gran edifici fortificat, que està en desús. Parlem uns minuts amb uns amables veïns, que ens expliquen amb certa nostàlgia el procés d'abandonament que ha anat seguint el poble. Tot i això ens expliquen que aquí i estan molt bé, i esperem que per molts anys!

Aprofitem la relativa comoditat de la plaça del poble per fer una parada més llarga, reposar i dinar. Som al punt més alt de la ruta, tot i que encara ens queda un tram incert que serà força complicat. Havent dinat reprenem la marxa. Baixem cap a la part baixa del poble i prenem una pista que marxa a l'esquerra en baixada. Aquí vam cometre l'error més gran de la ruta, ja que baixarem fort cap al fons d'un barranc per pistes pràcticament abandonades, i per tornar a guanyar alçada haurem d'empènyer una bona estona la bicicleta. Segons vam saber més tard hagués estat una opció més ciclable baixar uns metres per la carretera direcció Sant Esteve de la Sarga i llavors prendre una pista a l'esquerra, que no baixa tant i planeja per la serra.

Però com que no ho sabíem, nosaltres seguim el traçat inicial que havíem dibuixat al mapa, amb l'ajut també d'informació trobada d'altres persones que havíen recorregut aquesta zona. Baixem per la pista que neix al mateix poble, passem al costat d'unes granges, i ens anem entaforant cap al fons d'una barrancada. La pista cada vegada és més precària i amb penes i treballs baixem al curs del barranc del Coscó. Arribem al petit nucli abandonat de Casa Auberola, on queden les restes d'algunes edificacions vora el torrent. Encara es conserven al voltant alguns estris d'ús agrícola, com una llauradora o una ventadora, que separava el gra de la palla.

Passada la Casa Auberola comença el nostre particular via crucis. La pista desapareix, i tot just d'endevina un camí precari per on sembla que ningú no transita. El fenàs ha anat cobrint el vell camí, i la despoblació de la zona ha fet perdre l'interès per aquest lloc realment remot i perdut. El camí s'endevina, i segueix primer un tram del barranc Gros fins que el creua i comença a seguir el de Sant Eloi, pujant més fort. Tot aquest tram el fem empenyent la bicicleta, i només pedalant alguns breus moments. Durant aproximadament 4 quilòmetres i més d'una hora, anem amb la bicicleta al costat per terreny esquerp on estic segur que fa anys no hi ha passat ningú, tret potser, com a molt, d'algun caçador.

Al cap d'una bona estona d'anar pujant empenyent la bicicleta arribem a un altre petit nucli abandonat, el Mas de l'Hereu. Es tracta d'un petit nucli despoblat, amb algunes cases mig dempeus i altres en estat de ruïna. El mapa també parla d'una capella que som incapaços de reconèixer. A partir d'aquí podem tornar a circular sobre la bicicleta, això sí, amb el molinet i poc a poc per una pista en desús que va pujant força per sobre del barranc del Meüll. Anem guanyant alçada fins que veiem una gran torre que sobresurt al cap d'amunt d'un turonet. Arribem al nucli del Meüll.

>Com altres poblets de la contrada, el Meüll no ha estat una excepció en el progressiu despoblament rural. Actualment no hi viu ningú de forma permanent, però hi ha diverses cases arreglades com a segona residència. Igualment el castell de Meüll, una gran torre rectangular situada al punt més alt del poblet, és de propietat particular i s'utilitza com a segona residència. Altres cases del poble estan en estat de ruïna.

Portem ja cinquanta quilòmetres, i estem força cansats. Seguint les indicacions d'un veí del poble prenem una pista que continua cap a llevant, flanquejant la serra de Meüll. Amb algun pujador sobtat, la pista va planejant fins a vorejar el morral de la serra i començar a baixar per l'altre costat. Després d'uns metres de baixada passem pels peus de Miravet, on hi havia hagut un petit nucli fortificat del qual queden només algunes parets mig ensorrades. Davant nostre ja s'aixeca el turó sobre el qual descansa el castell de Mur, la més destacada de les construccions defensives del Pallars.

En còmoda baixada acabem de recórrer els últims quilòmetres, sempre meravellats per l'esplendor del gran recinte fortificat que s'aixeca dalt del turó. Malauradament el dia és grisós i ennuvolat, i no permet gaudir ni fotografiar com cal aquesta meravella de l'arquitectura medieval. Acabada la ruta pugem fins al recinte del castell i fem una volta per l'exterior, així com la col·legiata. És massa tard i ja no es pot visitar, però només la contemplació exterior és una autèntica meravella. Tanquem així una ruta llarga i exigent pel desnivell, tot i que bona part es fa per bones pistes. Un recorregut paisatgístic i històric que ens porta a recordar l'època dels comtats catalans, i que alhora ens ajuda a reflexionar sobre una problemàtica ben actual com és el despoblament rural.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari