Serrateix - Castelladral en BTT

  • Entorn de Sant Joan de Montdarn

  • Creu de Santfeliu

  • Pista de la Serra de Santfeliu

  • Els Cellers, entremig dels camps

  • Un cliclista davant de Sant Cugat del Racó

  • Castelladral, dalt d'un turó

  • Mirador del Castellot, a Castelladral

  • Monestir de Santa Maria de Serrateix

  • Cel amenaçador sobre Sant Joan de Montdarn

Des de Sant Joan de Montdarn una pista enfila cap a l'altiplà de Serrateix, i permet arribar fins al sostre del terme, al Montbordó. Després d'una breu baixada anem a buscar la llarga serra de Santfeliu i planegem ràpid en direcció sud fins a la preciosa ermita romànica de Sant Cugat del Racó. Suau baixada i remuntada de nou fins al nucli encimbellat de Castelladral. Després d'un descens vertiginós fins la riera d'Hortons encarem una pujada progressiva cap a l'altiplà de Serrateix per la serra de Santa Maria, tancant la volta circular.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta
  • Lloc de sortida: Sant Joan de Montdarn, Viver i Serrateix (Berguedà)
  • Distància: 37,3 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 730 metres
  • Temps: 4:25 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Berguedà i Bages, Mapes comarcals ICC (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Sant Joan de Montdarn 00:00 00:00 0,0
Montbordó 00:27 00:27 3,7
Sant Cugat del Racó 01:00 01:27 13,9
Castelladral 00:50 02:17 19,9
Pausa 00:20 02:37
Llastanosa 00:47 03:24 25,6
Serrateix 00:33 03:57 31,7
Sant Joan de Montdarn 00:29 04:26 37,3

Crònica

Tant el Baix Berguedà com bona part del Bages són zones idònies per a la pràctica de la bicicleta de muntanya. Relleus moderats, una àmplia xarxa de pistes i senders, i un paisatge acolorit, especialment a la primavera, en què constrasta el verd de les pinedes, el groc dels camps de cereals a punt de llaurar i el torrat de les masies i petites esglesioles distribuïdes pel territori.

Avui surto sol, i he previst una ruta intercomarcal amb sortida i arribada al petit nucli de Sant Joan de Montdarn, al nord del terme de Viver i Serrateix. He previst diverses configuracions de la ruta, amb més o menys distància i desnivell. Sobre la marxa acabaré de decidir com vaig tancant l'itinerari en funció del cansament, l'estat de les pistes i camins, les ganes de pedalar i el temps, una mica inestable a mesura que avança el dia.

Aparco a l'esplanada de Sant Joan de Montdarn, al costat de la masia de Cor-de-roure (quin nom més bonic!) S'hi arriba per la carretera forestal asfaltada que uneix Casserres i Viver o Montmajor i Viver. Sant Joan de Montdarn havia estat i és una cruïlla de camins, i antigament hi havia hagut un hostal. La parròquia aplegava els feligresos d'una àmplia zona rural. Queda ben poc de l'original església romànica, possiblement només l'absis i algunes tombes antropomorfes a l'exterior. L'edifici és bonic, com també ho és l'entorn, una esplanada plena de camps de cereals que ara tenen un bonic color groguenc, a l'espera de la sega.

Començo a pedalar per la pista asfaltada que marxa en direcció cap a Viver, però només un centenar de metres, ja que de seguida cal prendre una pista de terra que marxa a la dreta i en pujada. Al costat mateix de l'inici de la pista, als camps de sobre ens fixem en un gran roca amb una capelleta excavada, el Roc de Sant Joan. La pista comença a pujar fort, i de seguida molt fort. Afortunadament són pendents intensos però breus, i de seguida les pulsacions tornen sota el llindar de confort. La pista serpenteja, passa al costat del Roc Estret i enfila suaument fins l'altiplà de Serrateix, on es troba la carretera asfaltada que ve de Viver.

Un cop a la carretera, veient la proximitat del petit cim del Montbordó, no em puc resistir la temptació d'arribar-m'hi, més sabent que és el punt més elevat del terme de Viver i Serrateix, que és molt a prop, i que s'hi pot arribar fàcilment amb la bicicleta. Així doncs prenc la carretera a la dreta aproximadament mig quilòmetre fins trobar un trencant a la dreta indicat amb un rètol. La pista enfila decidida i en pocs minuts em situo als camps sota el turonet coronat per un vèrtex geodèsic que marca els 787 metres del Montbordó. Si hagués sabut a priori que acabaria tornant des de Serrateix per la carretera, hauria reservat l'escapada al Montbordó per la tornada, però com ja he explicat la ruta d'avui es va anar autoconstruint sobre la marxa.

De nou doncs a la carretera entre els termes de Viver i Serrateix, baixo en direcció cap al primer i faig una llarga recta en baixada pronunciada. Poc després del quilòmetre 12 un trencant a la dreta indica la direcció de Santfeliu. Deixo doncs l'asfalt i pujo suaument per la pista de terra en bon estat. La pista ressegueix l'ampla serra de Santfeliu, dita així per la masia que es troba al cap de poc, lleugerament desplaçada a la dreta. La serra és ampla i allargassada de nord a sud, i tot i que l'anomenem genèricament com a serra de Santfeliu, en diferents punts del recorregut veiem als mapes que adopta diferents noms.

La pista és plàcida, molt agradable i rodadora. Després d'una lleu pujada inicial va planejant pel límit oriental de la serra, oferint unes bones vistes cap a les planes inferiors de l'àrea de Viver. Per l'altra costat, la serra cau cap a la riera de Sant Cugat, per on també hi ha una altra pista molt ciclable, que fa el mateix recorregut nord-sud, però pel forns de la rasa. Al principi passem per la creu de Santfeliu, la típica creu de terme força habitual a la zona, i que donava la benvinguda a les masies més importants. De seguida la pista pren la inequívoca direcció sud, passant primer vora la masia d'Albesa i després prop de Cerdans.

Assolim la part superior de la serra sense esforç, planejant a ritme còmode. Comencem a baixar també suaument, i la pista ja és aquí menys transitada, ja que no hi ha masies al voltant. Cap a l'esquerra ens queda la plana de la zona agrícola prop de Navàs, i vaig gaudint l'agradable baixada. Més endavant la baixada s'accentua, i després d'un parell de revolts la pista desemboca en una d'asfaltada, ja a les envistes de Sant Cugat del Racó. La casa de Cellers queda lleugerament a la dreta, passats uns camps extensos. Tot seguit el nucli de Sant Cugat del Racó, amb la bonica església que l'hi dóna nom.

Enmig d'un entorn rural ple de camps de cereals, s'alça un petit turonet on hi ha el nucli, format per l'església i un parell de cases. L'església és romànica, del segle XI, i adopta la poc freqüent forma de creu grega coronada per un cimbori circular. Tant l'absis com algunes de les parets exteriors estan decorades amb arcuacions llombardes. Tot el conjunt és molt bonic, un dels exemplars romànics més interessants de la zona. El petit nucli era el punt de reunió d'una munió de masies disperses en un entorn eminentment agrícola.

Descanso uns minuts a Sant Cugat i aprofito per contemplar aquesta joia del romànic. Tot seguit continuo per la pista que passa entre la masia i una de les cases, amb el permís dels gossos cridaners, i un cop passades les construccions canvio de direcció i prenc la pista que marxa a la dreta, just a sota dels estables. La pista marxa planera, en lleugera baixada. És també una pista ràpida i rodadora. Al cap de poc passo per la casa de Taurons, mig enrunada. Tot seguit fa un parell de giravolts molt marcats i s'inicia una forta baixada fins a la riera de Sant Cugat.

Creuo la riera de Sant Cugat per un petit pont, i marxo a l'esquerra només uns metres. De seguida cal tombar a la dreta i fer un gir de més de 180º. Prenc doncs la pista secundària que comença a pujar, seguint els senyals del GR-176, o Ruta de les 20 Ermites, que he anat trobant en diferents punts. La pista comença a pujar fort, i més endavant es suavitza. Uns metres més amunt un petit indicador assenyala una tomba excavada a la roca, a pocs metres de la pista. Reprenc la ruta i continuo pujant fins al mas enrunat de Cal Reixes, on hi ha unes antigues tines. La pista es bifurca i cal prendre al ramal de la dreta, que comença a pujar molt fort. El proper tram és dur, ja que la pista puja molt decidida fins a la masia de Filaborres, on ja més suaument s'acaba d'acostar fins a la base de Castelladral.

Planejant ja per la pista m'acosto cap al nucli encimbellat de Castelladral, construït a redós de l'antic castell que coronava el petit turó, conegut com el Castellot. Pujo fins al nucli, tot ben arranjat, tot i que s'hi veu molt poc moviment. A la plaça hi ha un alberg, que també funciona com a restaurant. Al darrere l'església de Sant Miquel, amb un campanar alt i esbelt. Encara més amunt les restes del Castellot, on ara hi ha un mirador amb una àmplia perspectiva de la Catalunya Central que abasta fins a Montserrat. Un bon lloc per fer una pausa i menjar uns ganyips.

Reprenc la marxa tornant a baixar fins a la base de la població. Prenc la carretera asfaltada direcció Súria, però només uns metres, ja que de seguida veig els senyals de GR que marxen cap a la dreta per un divertit senderol ciclable que marxa de pla. Aquest breu tram de sender adreça la pista, la qual, un cop retrobada comença a baixar vertiginosament fins la riera d'Hortons. La baixada és molt pronunciada, i cal anar amb compte. Un cop a la riera es creua per un petit pontet, i marxo a l'esquerra només uns metres, ja que de seguida trobo una altra pista secundària que continua a la dreta.

Evidentment després d'una baixada vertiginosa fins al fons de la rasa tocava pujar. Afortunadament la pujada per aquest vessant és més suau. Comencem ja a encaminar-nos cap al nord seguint una pista poc freqüentada que remunta la costa de Llastanosa. La pujada és contínua i progressiva, però sense dificultats. Quan comença a aplanar-se ja veig enllà la masia de Llastanosa, i uns núvols amenaçadors en la mateixa direcció cap on he d'anar, però no tinc opció. La pista passa al peu mateix de la casa, i continua cap al nord encara pujant. Uns quilòmetres més enllà cal passar també al costat de la gran masia de la Capçada, i encara seguir pujant, ara una mica més fort, fins a coronar el cap d'amunt de la serra de Santa Maria.

La pluja m'enxampa gairebé al cap d'amunt de la serra de Santa Maria, tot i haver accelerat el ritme. Un cop a dalt avanço ràpidament per terreny més planer durant uns quilòmetres fins a la gran masia de Puigventós, envoltada de camps, i amb una petita ermita al costat. Una pista més bona a l'esquerra em porta a la carretera asfaltada, i aproximadament un quilòmetre més enllà a la dreta ja es veu la silueta del monestir de Santa Maria, centre neuràlgic del petit nucli de Serrateix. Paro uns minuts al racer del porxo de les antigues escoles, davant mateix del monestir, esperant que la pluja s'espassi.

El monestir de Santa Maria de Serrateix és un gran edifici romànic, antic monestir benedictí i posteriorment església parroquial. És un edifici gran i auster, fortificat i amb un ampli campanar que alhora havia servit de torre de defensa. Els diumenges es pot visitar tot el recinte gràcies a l'esforç dels veïns del poble que fan de guies altruistes. Fa un temps vam fer-hi una visita, i val molt la pena.

Després d'uns minuts d'eixopluc, em poso l'impermeable i quan veig que la pluja amaina començo a pedalar de nou. Vist el temps descarto qualsevol altra opció que no sigui tornar el més ràpid possible. Per tant agafo la carretera direcció Viver durant exactament 3 quilòmetres, passat el Montbordó, on trobo la pista per on ja havia passat d'anada. Trenco a l'esquerra i ressegueixo la pista, principalment en baixada, fins a Sant Joan de Montdarn passant per sota el Roc Estret. Finalment la pluja m'ha respectat, i l'amenaçadora cortina de precipitació només m'ha tocat d'esquitllada, i ha passat més a llevant.

Es tracta d'una ruta fàcil i molt agradable, 100% rodadora i amb un desnivell assequible. Permet recórrer una part ben interessant dels termes de Viver i Serrateix (Berguedà) i de Navàs (Bages). Sortint de Sant Joan de Montdarn hem recorregut la llarga i còmoda serra de Santfeliu fins a la bonica església de Sant Cugat del Racó. Hem pujat a Castelladral i hem tornat fins a l'altiplà de Serrateix passant pel nucli principal, on hi ha l'interessant monestir de Santa Maria.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges



Afegeix un nou comentari