Ras de Clarent

  • Sant Vicenç del Castell de l'Areny

  • Rocs del Castell, la cinglera sobre el poble

  • Feixa superior, on hi ha la Balma del Rei

  • Restes de parets a la Balma del Rei

  • Acabem de creuar la feixa superior fins al Ras de Clarent

  • Nucli de la Clusa, amb el refugi i l'ermita de Sant Romà

  • Les Pilones, restes d'un antic telefèric i bon mirador

Des del Castell de l'Areny marxem cap al coll Jovell i seguim enllà fins trobar l'inici de la Canal Curta, on anys enrere hi havia hagut un camí. Actualment només se n'endevina el traç, que es recargola en un entorn feréstec i en fortíssim pendent. Un bon tros amunt prenem un caminet que ressegueix les lleixes de la cinglera fins a la Balma del Rei, amb restes d'edificacions troglodítiques. Amb poca vista per la boira, al Ras Clarent baixem pel caminet que segueix el rec fins a Sant Romà de la Clusa. Una suau pujada fins a les Pilones i una baixada picada fins al poble.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Castell de l'Areny, (Berguedà)
  • Distància: 8,9 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 830 metres
  • Temps: 4:45 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Trams amb camí poc definit o inexistent
  • Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Castell de l'Areny 00:00 00:00 0,0
Cal Sastre 00:23 00:23 1,3
Inici Canal Curta 00:15 00:38 1,8
Camí a l'esquerra de la canal 00:57 01:35 2,8
Balma del Rei 00:35 02:10 3,6
Ras de Clarent 00:05 02:15 3,8
Sant Romà de la Clusa 00:55 03:10 5,5
Les Pilones 00:38 03:48 7,0
Castell de l'Areny 00:57 04:45 8,9

Crònica

Un dissabte més amb inestabilitat meteorològica, i gairebé ja n'he perdut el compte. Busquem doncs una ruta curta i poc compromesa prop de casa. Normalment aprofitem aquests dies rúfols per acostar-nos a conèixer algun raconet que teníem pendent. I és que la nostra comarca del Berguedà és ben rica en indrets que mereixen una excursió matinal.

Amb el Pep, el Ferran, la Sílvia i un servidor ens acostem fins al poble del Castell de l'Areny i aparquem a la plaça. Com és habitual ens ve a recebre el Rintin, un simpatiquíssim pastor alemany propietat dels amos del restaurant de la plaça. Ja ens ha acompanyat en alguna altra excursió que havíem fet, i alguna que altra aventura havíem viscut plegats. De fet comprovo que els gossos tenen poca memòria, ja que l'última vegada que va venir amb nosaltres vam acabar fent un salt acrobàtic per un marge, amb capitomba inclosa, davant l'obstinació de no voler baixar un ressalt.

Sortim caminant des de la mateixa plaça cap al nord-est, seguint el GR i l'indicador que hi ha al costat de l'última casa del nucli. Pugem suaument fins al coll Jovell, on arribem en pocs minuts. Abandonem aquí el camí i prenem la pista que ens queda uns metres per sota. Seguim la pista a l'esquerra. Baixem primer i llavors planegem fins passar per sobre de la casa de la Barraca, i al cap de pocs metres Cal Sastre. No hi acabem d'arribar, sinó que uns 50 metres abans de la casa abandonem la pista i seguim un camí a l'esquerra. El camí està marcat amb senyals grocs, de la Xarxa Lenta del Berguedà.

Avancem per aquest camí agradable entremig del bosc, tot planejant. Al cap d'uns metres el camí es bifurca. Deixem els senyals grocs que baixen cap a la dreta, i seguim de pla a l'esquerra. Pugem lleugerament fins una raconada que fa un petit replà, on el camí es desdibuixa. Pugem uns metres a l'esquerra i trobem una vella pista que seguim a la dreta fins al Griell, un petit replà just a la confluència de la Canal Curta. El temps és insegur, i tan aviat plovisqueja com se n'està.

Un evident camí enfila direcció cap a la canal. Però el que al principi és un camí molt clar aviat es desdibuixa. La manca d'ús, la caiguda d'algunes grans roques i la tendència de la vegetació a reconquerir el espais desocupats, pràcticament l'han fet desaparèixer. Pugem endimoniadament per la canal, sense treva. Puja sempre, i puja molt fort. En alguns trams el camí s'endevina, i en l'altres te l'has d'imaginar. En alguns punts cal mig grimpar pels blocs caiguts, i en altres esquivar com pots els esbarzers i els boixos. Anem pujant sempre fort, fent algunes marcades esses per superar el desnivell. En alguns punts el camí és ben evident, i de cop i volta desapareix.

En un punt cal tendir a la dreta per evitar un mur infranquejable sense equipament. En canvi per la dreta es troba el pas fent unes zetes, com si fos un grau. Anem endevinant el camí i superem la part més estreta de la canal. La idea inicial era pujar fins al cap d'amunt, arribant a les Calamites o Cal Tibat. Però trobem un camí a l'esquerra, i com que a les Calamites ja hi hem estat altres ocasions, decidim provar aquest camí. Fa uns anys ja vam fer una excursió pel Vessant sud del Catllaràs, i vam passar per aquesta antiga masia troglodítica. Així doncs quan la canal ja comença a obrir-se formant un ampli embut, veiem un evident camí que marxa a l'esquerra. Seguim aquest camí i arribem a una ampla lleixa sobre la cinglera. És una lleixa de fàcil accés, on hi vénen les vaques, tot i que em pregunto per on.

Resseguim l'ampla lleixa fins que s'acaba, i quedem suspesos a la cinglera, amb una bona vista cap al sud. Bé, bona vista si el temps ho permetés. Avui el dia és fosc, apagat pels núvols. Busquem doncs un pas per accedir a la lleixa superior, i fent una petita zeta trobem un pas molt evident, un grau natural que sense esforç ens permet pujar al pis superior. Aquí trobem una altra lleixa molt més llarga, i l'anirem seguint arran de parets. Aquí ja ens apareixen els primers signes de construcció.

Les parets d'aquesta llarga cinglera formen una també llarga balma. És poc fonda, però molt llarga, i es poden observar fàcilment restes de les parets que tancaven algunes estances. És la Balma del Rei, possiblement dita així per la seva gran magnitud, en comparació amb altres de més petites que segons sembla es poden trobar en altres punts propers de la cinglera. Queda ben poca cosa d'aquestes antigues construccions, i tampoc en sabem l'ús, potser habitatges temporals dels pastors. Segons explica Alexis Rosell al seu treball sobre la toponímia de la Clusa, sembla que en aquest feixant s'hi cultivaven uns pèsols excel·lents. Mirat avui sembla estrany que en aquesta petita porció de terra gairebé penjada al buit s'hi pogués plantar res.

Un cop observada la Balma del Rei, de fet queden ben pocs vestigis, acabem de recórrer la llarga feixa i pugem al planell ja a la part superior de la cinglera. Arribem al Ras de Clarent, on la boira pràcticament ho cobreix tot i ens impedeix gaudir de la vista que des d'aquest punt, us puc assegurar, és fantàstica. Fem una breu parada per menjar uns ganyips i continuem la ruta.

El GR passa pel Ras de Clarent, i una pista en desús ens portaria fins a Sant Romà de la Clusa. Però hi ha un camí més interessant que ressegueix el rec de Clarent. És un camí que mena per una zona obaga, ara coberta de neu, i està marcat amb senyals blancs pintats als arbres. Seguim doncs aquest agradable camí en baixada. Fa fresca, ja que aquest sector és obac, i a més a més hi ha boira i la neu cobreix el terra. Avancem sense dificultats pel bon camí durant una bona estona. En algun punt el torrent s'engorja una mica formant bonics racons. Ara però baixa sec, imaginem que a la primavera ha de ser encara més bonic.

Arribem a les envistes del petit nucli de Sant Romà de la Clusa. Aquest llogarret torna a tenir vida després de l'obertura del refugi de la Clusa, fa uns anys, que ocupa la gran pairalia de la Clusa. Havia estat un poblet, amb la seva pròpia parròquia. Conserva una petita però ben conservada església medieval. La majoria dels edificis del poble estan ben conservats, i a part de la gran masia, destaca una bonica pallisa amb una gran volta. A part del petit nucli, hi ha pels voltants diverses masies disseminades, algunes que s'utilitzen per finalitats agrícoles i d'altres com a segones residències. Ens apropem fins al refugi i xerrem uns minuts amb el Ramon, el guarda, com sempre molt amable. (Refugi de la Clusa, telèfon 93 802 92 09).

Reprenem la marxa des del peu del refugi. Canviem ara de direcció i anem cap al sud seguint el GR-4. Pugem lleugerament per una zona de faigs, i tot seguit planegem per un camí molt agradable i ben fresat. Uns minuts més tard arribem a les Pilones o Cap dels Rocs. Es tracta d'un morral on la cinglera dels Rocs del Castell s'uneix amb el camí que ve de Sant Romà. Resten aquí els fonaments d'un antic telefèric que servia per transportar la fusta que baixava del Catllaràs. Segons sembla va funcionar durant poc temps. Aquí la vista és esplèndida cap al sector sud del Catllaràs. Tenim enfront el Sobrepuny, tot i que avui les boires i els núvols baixos ho tapen tot.

Des de les Pilones comença un camí vertiginós cap al Castell de l'Areny, que veiem molt ensota. El camí però és còmode i de bon traç. Després de creuar un grau baixa fent llargues llaçades. Anem baixant poc a poc veient sempre l'objectiu final. Ens continua acompanyant el Rintin, el pastor alemany que avui ha compartit la ruta amb nosaltres. Un tros avall ens entretenim uns minuts buscant l'avenc de l'Areny, però com que no portem les indicacions exactes ho deixem per un altre dia. Seguim el camí fins al Coll Jovell, on retrobem el camí de pujada i el desfem en pocs minuts fins a la plaça del poble.

Ha estat una d'aquelles rutes minoritaries, dedicades a conèixer el Catllaràs més profund. No puja cap cim principal ni cap racó espectacular, però és prou interessant conèixer els indrets peculiars com la Balma del Rei, o pujar per l'antic i costerut camí de la Canal Curta i fer un petit recés al bonic nucli de Sant Romà de la Clusa.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari