Puig Cubell (1.460 m.) i Feixa del Cint (1.508 m.)

• 

  Feixa del Cint, la cresta per on grimparem

• 

  Avenc del Puig Cubell, amb les parets blanques

• 

  La cresta comença poc definita

• 

  Bretxa i tram més vertical de la cresta

• 

  Grimpada fàcil però aèria al tram més vertical

• 

  El tram final és més horitzontal

• 

  Fageda sota el Cap del Roig

• 

  Restes de l'antiga mina d'ambre?

A l'est del Sobrepuny s'alcen diverses protuberàncies, com el Roc de les Collades, o el Cap del Roig, on ja havíem estat. Avui enfilem l'arrodonit Puig Cubell, el qual té com a característica més destacada un avenc al seu cim. Més interessant és la Feixa del Cint, una petita cresta calcària que ens permet una breu cavalcada aèria de poca dificultat, però divertida i amb bones vistes de l'entorn. Ja de tornada intuïm els pocs indicis d'una antiga mina d'ambre situada a la baga de Picamill.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / Grimpada
• Lloc de sortida: Terrers d'Espinagais, Vilada (Berguedà)
• Distància: 7,2 quilòmetres
• Desnivell positiu: 640 metres
• Temps: 4:40 hores
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Trams sense camí. Grimpada fàcil però aèria.
• Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Terrers d'Espinagais (prop)	00:00	00:00	0,0
Camp Gran	00:12	00:12	0,7
L'Estimbador (sota)	00:31	00:43	1,8
Puig Cubell	00:29	01:12	2,3
Pausa i visita avenc Puig Cubell	00:42	01:54
Cim Feixa del Cint	01:15	03:09	3,3
Collet del Cint	00:16	03:25	3,6
Mina d'ambre ?	00:14	03:39	4,1
Collada de Baix	00:18	03:57	4,8
Inici	00:43	04:40	7,2

Crònica

Acabem avui de recórrer alguns racons que ens quedaven pendents a l'est del Sobrepuny. Fa pocs dies van enfilar-nos al característic Roc de les Collades, i en diverses ocasions hem estat al Sobrepuny, que hem enfilat i contemplat per tots cantons. M'atreien l'atenció però alguns elements que volia conèixer sobre el terreny: l'avenc situat segons al mapa al cim del Puig Cubell, i amb molt poca informació disponible, i una petita cresta calcària disposada transversalment de nord a sud. Avui ho investigarem.

La d'avui és una ruta d'interès limitat, de caràcter local, però que es pot combinar amb altres al·licients de la zona, per exemple els Cingles de Tastanós i el Sobrepuny, la cova del Calvari o el Castell de Roset i el Roc de les Collades. Per fer una ruta amb cara i ulls per l'entorn el més recomanable seria sortir des de Vilada. Nosaltres avui volem anar per feina i ens acostem motoritzats fins prop del Camp Gran. De fet no hi acabem d'arribar ja que hi ha molt fang a les pistes. Ens dirigim des de Vilada cap al Castell de l'Areny i pugem per la pista que mena cap a la Clusa. Un cop aquesta es troba amb la que ve de Vilada, tendim a l'esquerra, baixant, fins que trobem una altra pista secundària que marxa a la dreta, on hi ha força fang. Avancem uns metres, tot i que hauria estat millor aparcar al peu de la pista principal.

Caminem per la pista en pujada moderada, tot i que hi ha algun pujador fort que evidentment no hauríem fet amb un cotxe normal. Al cap d'aproximadament 10 minuts passem per sobre el Camp Gran, i continuem per la pista fins que trobem un caminet molt evident, marcat amb fites que marxa a la dreta. Abandonem doncs la pista que pujaria cap a la Collada de Pasquals i pugem ara més fort pel camí. El camí és agradable, i al cap de poc arribem al Grau de Dalt, on el camí fa un revolt i contrarevolt. A l'esquerra hi ha una roca amb alguna via d'escalada equipada. Continuem pujant pel camí, amb vistes limitades ja que l'entorn és boscós.

Anem pujant fins a situar-nos sota una evident paret rocosa que s'endevina entre la vegetació a la nostra dreta. És l'Estimbador, i lògicament fent honor al nom és alta i vertical. Es tracta d'una cinglera que s'aixeca des de la base on som cap amunt. Just per sota d'un gran esperó ens hem de fixar que marxa un camí a la dreta, el qual voreja la cinglera per sota. Un cop localitzat el camí és fàcil de seguir, però l'entrada no és gaire evident. El camí marxa a la dreta i puja fort entremig dels pins i els boixos. Anem pujant direcció llevant fins que fa un marcat revolt a l'esquerra i s'encara a nord. Continuem pujant uns minuts més fins que el bosc s'esclareix una mica en un ampli coll situat entre el Puig Cubell, a la dreta (llevant) i la Feixa del Cint a l'esquerra (ponent).

Des del collet pugem sense camí, mig grimpant entre els arbres, i en aproximadament 10 minuts fins al Puig Cubell (1.460 m.) Dalt del cim hi ha una fita. El cim està cobert pels arbres, i per això la visió és limitada. Entre els arbres veiem cap a ponent la cresta rocosa de la Feixa del Cint, cap on anirem més tard. Ara però fem una petita pausa per ganyipar i per intentar localitzar l'Avenc del Puig Cubell, que segons el mapa de l'Editorial Alpina està situat al mateix cim, i que segons els mapes de l'Institut Cartogràfic és molt més avall. Els de Granollers tenen raó, i l'avenc està situat gairebé al mateix cim, una trentena de metres cap al sud.

L'entrada als avencs és vertical, i aquest no és una excepció. Però per la banda sud s'hi pot accedir fàcilment grimpant. Es tracta d'una diàclasi, una gran esquerda per la qual es pot baixar uns metres. Té una fondària aproximada de 20 o 25 metres, i des de la superfície s'enfonsa uns 15 metres. A la part més fonda es veu un pou molt estret que sembla que baixa una mica més, però és massa petit per ficar-s'hi. Potser algú amb esperit contorsionista podria provar-ho, però en tot cas no sembla que hagi de tenir continuïtat. És destacable el color blanc de les parets, el qual desprèn una pols molt clara que ens va deixar ben bruts. Les parets estan formades per centenars de petits glòbuls. Només es veu alguna petita concreció poc destacable. A la boca superior hi ha un gran tronc, potser col·locat expressament per evitar caure-hi. A l'extrem oposat de l'entrada de l'esquerda, hi ha una altra petita entrada que baixa uns metres. Dins hi ha restes òssies d'alguns isards que podien haver-hi entrat i posteriorment no haurien pogut sortir-ne.

Vista la cova tornem uns metres enrere fins al cim, i desfem els nostres passos fins a la collada que hi ha uns metres per sota. Ara sense camí busquem el millor punt per accedir a la Feixa del Cint, la cresta que tenim davant nostre. Hem de recular uns metres pel camí per on havíem pujat fins al punt més baix de la cresta. Entremig de la vegetació anem a buscar un punt dèbil de la roca per enfilar-nos-hi. Un cop sobre la roca anem grimpant sense dificultats. El primer tram és poc aeri, ja que la cresta s'aixeca escassos metres del terra, però mica en mica va guanyant en alçada i verticalitat.

Tot pujant contemplem a la nostra esquerra el veí Roc de les Collades, de característiques similars a la cresta on ens estem enfilant. La roca és de poca qualitat el primer tram, i s'esmicola amb facilitat, de manera que anem amb compte per assegurar cada pas. La grimpada és fàcil (II), i anem guanyant alçada. Enfilem un tram més dret i de sobte veiem una marcada bretxa davant nostre i una bona paret a l'altra banda. Desgrimpem amb compte uns 15 metres, i tot seguit comencem a grimpar el tram més dret de la petita cresta. Es tracta d'un mur fàcil i inclinat d'uns 20 metres. La grimpada no passa de II o II+, però aquest tram és aeri.

Caldria haver portat casc, i no hem estat prou prudents. Amb molt de compte enfilem fins al punt més alt de la Feixa del Cint (1.508 m.) Un cop a la part més alta la cresta encara continua, i encara hem de fer algun altre pas de grimpada delicada, però la cresta ja és més horitzonal. Des de dalt tenim una bona vista cap a la zona del Pla de l'Orri i el vessant sud del Catllaràs. El darrer tram de cresta és fàcil, i caminant sense problemes arribem a la collada del Cint.

Des de la collada podríem pujar al Cap del Roig, però ja hi havíem estat en una altra ocasió, i és poc interessant. Tot i això va ser precisament en aquesta sortida que vam veure la primera imatge de la petita cresta de la Feixa del Cint. Així doncs des de la Collada baixem per un bosc de faigs cap a la nostra esquerra. El camí és indefinit, més ara amb les fulles caigudes. En pocs minuts som en una pista mig abandonada a la baga de Picamill. Des d'aquí podríem pujar en menys de mitja hora al Sobrepuny, però avui tenim una altra idea. Abans de tornar ens queda un últim assumpte pendent: localitzar la mina d'ambre.

Tenim poques referències d'aquesta mina, de fet no sabem què hi ha o què hi havia hagut. Apareix citada al mapa de l'Alpina, i també es menciona en un interessant article sobre la toponímia del Catllaràs a la Revista Muntanya, núm. 698, Agost 1978 (pag. 153). El bosc en aquesta baga és esclarissat, i és fàcil moure-s'hi. Baixem fins on el mapa assenyala la mina. Observem alguna rasa que sembla excavada expressament, però no veiem cap rastre de mina pròpiament dita. Desconec si la mina està ubicada en algun altre lloc o era una petita mina a cel obert, i les rases que veiem eren en realitat la mina. A favor d'aquesta versió trobem només un tros de fusta amb dos antics claus clavats. Cap altre signe d'activitat humana. Marxem pensant que la mina podia haver estat aquí, i que simplement era una excavació oberta.

Iniciem el retorn pujant per la baga uns metres fins a la Collada de Baix, just entremig del Roc de les Collades i la Feixa del Cint. Des d'aquí trobem ja la pista principal, i baixem només fins al primer revolt on agafem el camí a l'esquerra per baixar més directes. Baixem una bona estona passant per sota la petita cresta per on abans hem cavalcat. Un tros més avall, sota l'Estimbador, trobem el trencant que havíem pres d'anada, i ja per camí conegut baixem fins a la pista i la seguim fins on havíem aparcat.

Hem fet avui una ruta d'interès limitat, però amb el divertit tram de la cresta de la Feixa del Cint, breu però entretinguda, amb una grimpada fàcil però aèria. Abans havíem pujat al Puig Cubell i ens havíem entaforat dins del seu avenc. Una ruta matinal per descobrir petits racons poc coneguts d'aquest magnífic Catllaràs.