Castells del Sió

  • Montfalcó Murallat

  • Contrast de colors als camps de la Segarra

  • Ens apropem al nucli de Malgrat

  • Afores de Malgrat, amb el castell encimbellat

  • Castell de Montcortès de Segarra

  • Nucli d'Aranyó, amb el seu castell

  • Circulem davant del bonic castell-molí de Ratera

  • Castell de les Pallargues

  • Pedalejant entremig d'ufanosos camps de cereals

  • Interior de Florejacs

  • Castell de les Sitges

  • Camp d'ordi i roselles

  • Sant Ramon

  • Muralles de Montfalcó il·luminades

Des de Montfalcó Murallat comencem una llarga ruta circular que ens conduirà als peus d'un bon nombre de castells a la plana de la Segarra. Creuarem extenses planures on el blat i l'ordi tenyeixen de verd, amb el permís de les roselles, un territori suau i sinuós d'on sobresurten petits turons que es van aprofitar per bastir-hi fortificacions de defensa. Un recorregut molt interessant i rodador on gaudirem d'aires medievals enmig d'una primavera alegre i colorista.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya / Cicloturisme
  • Lloc de sortida: Montfalcó Murallat, Les Oluges (La Segarra)
  • Distància: 89,5 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.150 metres
  • Temps: 10:00 hores
  • Dificultat: Fàcil
  • Sensació de dificultat: Fàcil. L'única dificultat és la distància
  • Cartografia: La Segarra, Mapes Comarcals. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Castell de Montfalcó Murallat 00:00 00:00 0
Les Olugues, castell 00:28 00:28 4,2
Castell de Malgrat 00:17 00:45 7,0
Castell de la Prenyanosa 00:11 00:56 8,8
Castell de Montcortès de Segarra 00:30 01:26 16,8
Castell de l'Aranyó 00:12 01:38 17,7
Hostafrancs 00:32 02:10 23,2
Castell de Concabella 00:08 02:18 25,2
Castell-molí de Ratera 00:19 02:37 26,3
Castell de les Pallargues 00:20 02:57 30,3
Castell de Florejacs 00:42 03:39 35,8
Castell de les Sitges 00:33 04:12 40,3
Creu de Condomines 00:25 04:37 45,4
Guissona 00:10 04:47 48,6
Pausa 01:05 05:52
Castell de Sant Guim de la Plana 00:45 06:37 53,8
Vicfred 00:20 06:57 57,3
El Llor 00:45 07:42 66,9
Castell de Gospí 00:22 08:04 71,0
Sant Ramon 00:20 08:24 73,5
Castell d'Alta-riba 00:22 08:46 78,1
Castell d'Estaràs 00:33 09:19 83,0
Castell de Santa Fe 00:25 09:44 86,1
Montfalcó Murallat 00:14 09:58 89,5

Crònica

Al voltant del segle XI la Marca Hispànica dividia els territoris de domini serraí (al sud-oest del Llobregat) i els dominis dels comtes catalans. L'actual Segarra estava al límit d'aquesta frontera indefinida, i per protegir els territoris del nord de les invasions serraïnes es van bastir un seguit de fortificacions defensives. Així trobem en la majoria de turons i promontoris castells, alguns de considerables dimensions, pobles emmurallats o viles closes. Molts d'aquests castells han canviat moltíssim des de l'època medieval, adaptant-se als usos de l'època. Alguns han desaparegut i alguns van esdevenir castells-palau destinats a la residència de famílies benestants. Queda però un riquíssim patrimoni que val la pena visitar i conèixer.

La primavera porta una veritable simfonia de colors a la Segarra: el verd intens del blat, el verd esgrogueït de l'ordi; el blau intens del cel lluminós tacat pels núvols blanquinosos; el groc dels camps de colza; el vermell viu de les roselles i l'ocre de la pedra, la pedra dels castells, de les viles medievals i dels centenars parets de pedra seca que racionalitzen el territori per a l'ús humà. Per tots aquests motius és imprescindible visitar la Segarra durant la primavera, a part de gaudir d'un dia llarg i una temperatura molt agradable per a la pràctica esportiva.

Quan vaig començar a preparar aquesta ruta no tenia molt clar quin itinerari seguir. Hi ha moltes possibilitats i molts castells i llocs interessants per visitar. El plantejament era fer una ruta de muntanya però amb caràcter cicloturista, és a dir, circular tant com poguéssim per pistes forestals i camins, però sense buscar la dificultat sinó evitant-la per poder recórrer àgilment un ampli territori. Buscant a internet es poden trobar moltes idees, com per exemple la ruta dels Castells del Sió (Gencat.cat), de 44 quilòmetres, que ens quedava una mica curta ja que no visita una part interessant que ens agradava conèixer. A l'altre extrem trobem la ruta Pedal Medieval, molt interessant i completa, però de 190 quilòmetres, la qual s'escapava de les nostres possibilitats per a un cap de setmana al ritme que ens agrada pedalar, gaudint del paisatge. Finalment mirant sobre el mapa els llocs que ens agradaria visitar vam veure que la ruta Castells i pobles de la Segarra, de Toni Fitó encaixava força bé amb el nostre plantejament. Així doncs, amb alguns petits canvis, ens apropiem d'aquest itinerari que encaixa amb el que volíem tant en dificultat (distància, desnivell i tipus de terreny) com en la zona que ens atreïa. Recorrerem la riba del riu Sió, però també ens en apartarem per la plana segarrenca.

Val a dir que és molt recomanable portar GPS en rutes com aquesta, ja que recorrerem molts quilòmetres i prendrem cents de trencants per pistes, carreteres secundàries i corriols. Seguir tota la ruta amb un mapa de paper allargaria molt el temps dedicat a l'orientació, i en canvi portar el GPS al manillar de la bicicleta facilita molt l'avenç.

La ruta es pot començar en qualsevol punt, ja que pràcticament tots els castells i pobles són accessibles en vehicle. Si comencem més al centre tindrem diverses possibilitats d'escapatòria, ja que hi ha moltes carreteres secundàries que permetrien escurçar el recorregut si se'ns fa llarg, estem cansats o canvia el temps. Nosaltres però vam sortir des del cap d'avall. Vam triar sortir de Montfalcó Murallat principalment perquè és un lloc molt atractiu, un petit poble dalt d'un turó completament tancat per la muralla. A més a més hi ha un bon aparcament i l'accés és còmode, al costat mateix de l'Eix Transversal (C-25).

Des de l'aparcament de Montfalcó Murallat comencem la ruta, primer endinsant-nos dins dels carrerons estrets de la vila closa. Dues portalades consecutives, amb arc de dovella, donen accés a l'interior del poble, bàsicament un seguit de construccions que parteixen de la plaça principal, on ara hi ha un restaurant. Les dues portes donaven un plus de seguretat. El poblet està situat dalt d'un marcat turó, amb bona vista de la rodalia. Està totalment emmurallat per una paret de pedra alta i sòlida. Circular intramurs, pels pocs carrerons estrets, és una agradable sensació que evoca èpoques antigues.

Una llegenda relata que en un dels múltiples atacs que va patir el poble de Montfalcó, després de diversos dies de setge les tropes assaltants van suggerir la rendició al pobletans, convençuts que estarien mig morts de fam. El rebuig dels montfalconencs va tornar acompanyat d'un peix fresc, de manera que els assaltants van desistir del setge en veure que no serviria als seus propòsits. Expliquen que hi havia una mina que comunicava el castell amb les Oluges, un túnel de prou dimensió com per passar-hi muntat a cavall.

Sortim de Montfalcó i baixem ràpidament per asfalt fins a creuar la riera de Vergós al peu de la carretera. La seguim a la dreta fins a les Oluges, un poble proper situat en un pendent del terreny. Pugem pels carrers en fortíssim pendent fins a la part alta. El pendent és tan fort que hem de baixar de la bicicleta el tram superior. Baixem de nou pels carrers costeruts i passem al peu del seu castell, enmig de la plaça. Curiosament aquest poble i d'altres de la rodalia van pertànyer a la marca de Berga el segle XI. Baixem pel sector occidental del poble fins a trobar una pista forestal que seguim a la dreta. Avancem fins a trobar una bonica creu de terme, prop de Castellnou d'Oluges, que ens queda a l'esquerra i no hi acabem d'arribar. Trenquem a la dreta per arribar-nos al petit nucli de Malgrat, del qual en destaca el seu castell de planta quadrada.

Avancem per pista fins al petit nucli de Malgrat. Voregem l'església i pugem fins al peu del castell, auster, d'aspecte sòlid i reformat com a vivenda. Baixem per la part del darrere del poble fins una carretera que seguim a la dreta. En pocs minuts creuem el riu Sió i arribem al nucli de la Prenyanosa. Passem al peu del seu auster castell, enmig del poble. Sortim del poble i continuem pedalant entremig d'extensos camps d'ordi durant gairebé mitja hora per pista en bon estat. Arribem a la carretera i la seguim a la dreta durant dos quilòmetres fins a Montcortès de Segarra, visible des de lluny.

El nucli de Montcortès és petit, bàsicament un únic carrer amb cases a banda i banda, però destaca pel seu castell imponent. No és el castell original del segle XI, sinó que és una actualització posterior, potser de XV. Es tracta d'un edifici sobri, de planta rectangular de la qual sobresurten dues torres en el frontal. Construït amb carreus ben retallats i pol·lits, fet que destaca la importància del llinatge o si més no els diners que van poder invertir-hi. Actualment sembla en estat de semiabandó, tot i que manté la seva elegància i majestuositat. Passem al costat del castell, el contemplem i tornem a la carretera d'on veníem.

Avancem uns metres més per la carretera fins el trencant d'Aranyó, que veiem a la nostra esquerra. Acabem d'arribar al poble en aproximadament mig quilòmetre. Fem un volt pel petit nucli, de caràcter rural i aspecte medieval. Passem vora el castell, rehabilitat com a residència al segle XVI. Una placa a la porta d'entrada ens indica que aquí va néixer l'escriptor Manuel de Pedrolo. Tornem enrere per on havíem vingut fins a la carretera principal. La creuem i seguim per una pista que marxa a l'altra cantó.

De nou avancem entre camps de cereals que mostren un aspecte immillorable. Tant l'ordi, com el blat, com la civada ben espigats, frondosos gràcies a l'elevada pluviometria d'aquesta primavera, i lluint uns colors intensos. Durant gairebé mitja hora circulem per pistes entre sembrats, i arribem al nucli d'Hostrafrancs. Expliquen a Hostafrancs que un traginer del poble va construir el segle XIX un hostal prop de Barcelona, i d'aquí el nom d'aquest barri barceloní. Creuem el petit nucli també d'aspecte medieval pels carrerons, i prenem la carretera que ens porta en poc més d'un quilòmetre de llarga recta fins a Concabella.

Fem una petita pausa al peu del castell de Concabella, al bell mig del poble. Té poca vistositat per estar ubicat entremig de les cases del poble, i amb carrers estrets. Destaca però per tenir unes altíssimes parets d'aspecte inexpugnable. Des de Concabella contineum per la carretera i ens desviem poc després de l'ermita de Sant Vicenç. Un indicador ens assenyala la proximitat del bonic castell-molí de Ratera. Per pista de terra hi arribem en pocs minuts.

El castell-molí de Ratera va ser primer castell i després molí. És un edifici molt elegant que va ser declarat bé cultural d'interès nacional. Tot i ser d'origen molt antic, del segle X, va ser modificat els segles XIV i XV per convertir-lo en en un casal gòtic, i més tard en molí aprofitant la força hidràulica del riu Sió, que passa al peu. Es conserva en bon estat, sobretot gràcies a la restauració que es va fer el segle XX, però no és visitable,. Tot i no ser dels castells més grans, sí que es un dels més bonics.

Continuem per la pista, i tot seguit un tram pràcticament de camí al peu del riu Sió, amb abundant bosc de ribera. Recuperem la pista i un pujador intens ens deixa al peu del canal Segarra-Garrigues, el qual remuntem paral·lels fins desviar-nos per una pista a la dreta fins al peu del mas Golonor, on no cal acabar d'arribar, sinó que cal continuar per la pista de sota fins a passar per sota un aqüeducte del canal. Passem el petit nucli de Sisteró i continuem fins trobar la carretera, la qual seguim a l'esquerra fins arribar al nucli de les Pallargues.

Entrem dins del petit nucli de les Pallargues fins a trobar el seu espectacular castell, del qual destaca la magnífica arcada gòtica de l'entrada, coronada per un escut. És també un bé cultural d'interès nacional, i es pot visitar. És un gran castell-palau, que destaca, a part de la gran arcada gòtica, per la regularitat i mida dels carreus de la gran façana. Evidentment no ens entretenim a visitar l'interior dels castells, d'altra banda prou interessant, però no encaixaria amb la llarga ruta que estem fent amb bicicleta. Sortim del poble cap al nord i prenem una pista que passa vora el cementiri i que va a creuar el canal Segarra-Garrigues per un pas elevat.

Pedalejarem una bona estona sense passar per cap nucli, enmig de grans extensions de cereals que creixen ufanosos. La ruta puja lleugerament, sempre en direcció nord. Ens encarem cap a Florejacs, que veiem des de lluny. Poc abans d'arribar al poble deixem la pista i enfilem per un corriol que ens obliga a baixar de la bicicleta en algun punt, tot i que és majoritàriament ciclable. Passem vora d'uns camps ben arranjats, amb parets de pedra seca que anivellen els cultius.

Entrem a Florejacs, un bonic poble d'aire eminentment medieval, amb carrers estrets i construccions de pedra. Arribem a sota del gran castell de la població, sobri com la majoria, i amb unes altíssimes parets i una torre quadrada. Una antiga llegenda plana per aquestes terres. Sembla que una bella dama vivia al castell de Florejacs, i la seva bellesa seduïa cavallers i trobadors, que venien de lluny a festejar-la. La Dama del castell, promíscua, un cop havia gaudit dels plaers carnals enverinava les seves efímeres parelles amb una flor encantada, l'aroma de la qual els convertia en precisament una flor. La Dama tenia un extens jardí floral, però el rei va descobrir les males arts de la dama i la va fer executar. D'aquí el nom del poble. Alguns diuen que de tant en tant el fantasma de la Dama ronda pel castell, amb una flor a la mà.

Sortim de Florejacs pel cantó oposat d'on havíem entrat. Sortim per la carretera i aviat l'abandonem per prendre una pista a l'esquerra. Una pista que també abandonem per una altra de secundària també a l'esquerra, la qual comença a baixar fins un rec, i després puja fins a esdevenir camí. Per terreny poc definit enfilem la serra de Llorenç fins a desembocar de nou en una pista prop del castell de les Sitges. Hem fet aquest tram seguint un dels tracks del GPS, però després veiem que sense abandonar la pista principal hi haguéssim anat de dret evitant un tram de poc interès en què en algun punt fins i tot vam haver de baixar de la bicicleta.

Arribem a l'espectacular castell de les Sitges, en una zona deshabitada enmig de cultius. Es tracta d'una construcció gran, sòbria i elegant d'estil romànic i gòtic. És el clàssic castell que dibuixaria un nen, amb planta quadrada, espitlleres i merlets. Al seu interior s'alça una torre d'homenatge de més de 20 metres d'alçada. El castell es pot visitar un diumenge al mes. Passem davant mateix del castell i continuem per la pista, la qual pocs metres després voreja la petita ermita romànica de Sant Pere. Seguim per la pista, en suau baixada fins arribar a la carretera. La creuem i passem pel petit nucli de Palou.

Avancem una bona estona entremig de camps de cereals, i anem pujant de forma constant fins passar sote el mirador de les Condomines, on hi ha un vèrtex geodèsic i una bona vista alçada d'aquest sector oriental de la Segarra. Ens incorporem a la carretera i després d'una llarga recta entrem a Guissona. Al centre del poble parem a dinar en una terrassa. Agafem forces i reprenem la marxa, entrant pel Portal de l'Àngel al nucli antic. Passem per l'església de Santa Maria, d'estil neoclàssic, i per la plaça Major, porticada. Sortim per l'est d'aquesta població, la més gran i important de les que passarem, on hi ha molt moviment, sobretot a partir de la potent indústria alimentària de la Cooperativa Alimentària de Guissona.

Continuem la tònica de combinar el pas per poblacions amb el trànsit per grans extensions de cultiu. Continuem meravellant-nos amb els contrasts cromàtics entre el verd intens de l'ordi i les roselles que apareixen als marges.

El proper castell és el de Sant Guim de la Plana. Es tracta d'un edifici senzill, de planta quadrada molt sòbria. Sembla més una gran casa fortificada que no pas un castell. Sortim del petit nucli i avancem cap a l'est entremig dels camps de cereals ben espigats. Enguany si no hi ha cap imprevist meteorològic hi haurà una bona collita gràcies a les abundants pluges de primavera. Arribem a Vicfred després d'una bona pujada. Creuem el nucli i continuem cap al proper, Viver de Segarra. Baixarem una bona estona i creuerem els petits nuclis de Comabella i el Far abans d'arribar al Llor, d'on destaca el campanar de l'església de Sant Julià.

Avancem pels plans de Gospí, que no són tan plans sinó que pugem progressivament fins a Gospí. Del petit nucli en destaca el castell, amb una torre circular. Sortim del poble i continuem pujant, sempre suaument i per pistes en molt bon estat. Creuem camps i arribem a Sant Ramon, un poble gran i concentrat al voltant del seu llarg carrer principal. El gran monestir de Sant Ramon Nonat dóna nom i personalitat al poble. Es tracta d'un gran monestir elegant i racional, construït en diverses èpoques, però d'estil principalment barroc. És un edifici molt bonic. Creuem el carrer principal del poble i pugem fins al nucli antic, on hi havia hagut el castell de la Manresana. Tornem vora el monestir, i prenem la carretera secundària que passa per sobre de l'Eix Transversal. Avancem uns metres fins el trancant del petit nucli d'Alta-riba.

Després de gairebé 80 quilòmetres el fort pujador fins a les restes de l'antic castell, encimbellat, se'ns fa feixuc. Del castell només en resten les ruïnes, en estat d'abandó. Tot i això en ser un punt elevat tenim bones vistes de la zona. Malauradament el dia es va tapant, i uns núvols amenaçadors ens conviden a marxar ràpid. Avancem per la carretera secundària, de baixada amb algun pujador sobtat. Sí que baixem més decididament fins al poble d'Estaràs, i remuntem els seus costeruts carrers fins al castell, d'origen gòtic.

Comencen a caure algunes gotes i ja tenim ganes d'anar acabant la ruta. Continuem per la carretera però ens desviem a la dreta per pujar i de quina manera fins al petit poble de Santa Fe, de poc més de 30 habitants. Pugem fins a la part alta del poble on hi ha el castell, sembla que habitat. Amb la pluja a l'esquena baixem a tota bufa per la carretera asfaltada, i acabem de fer l'últim pujador, dur i exigent fins a Montfalcó Murallat, inici del nostre periple.

Sens dubte una ruta molt satisfactòria en tots els sentits. Esportivament és un bon repte cobrir gairebé 90 quilòmetres en bicicleta, tot i ser desnivells suaus i per terreny molt rodador. Culturalment és una ruta de gran interès, i passarem per castells de gran bellesa estètica i amb un bagatge al darrere molt interessant de conèixer. Paisatgísticament, almenys si hi anem a la primavera, guadirem d'un contrast de colors riquíssim i de gran bellesa.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari