Sant Salvador (1.151 m.) i Cingle de Malla (1.241 m.)

  • Pugem per un caminet entremig d'arbres nevats

  • Interior de la bòfia de Torneula

  • Cingle de Malla

  • Pantà de l'Espunyola

  • Camps de l'Espunyola

  • Cingle de Malla

Des de l'ajuntament de l'Espunyola veiem cap al nord dos morrals molt marcats en la llarga carena que separa l'Alt i el Baix Berguedà. Enfilem cap a l'est per una pujada progressiva fins a la punta de Sant Salvador, on hi ha les restes d'una antiga ermita, un vèrtex geodèsic i bones vistes cap a la plana central. Carenegem cap a ponent tot passant per la bòfia de Torneula, un antic dipòsit natural d'aigua, i tot seguit fins al pantà. Pugem el cingle de Malla, gaudim de les grans vistes i baixem de nou cap als Sants Metges.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Ajuntament de l'Espunyola (Berguedà)
  • Distància: 9,7 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 525 metres
  • Temps: 3:45 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Ajuntament de l'Espunyola 00:00 00:00 0
Sants Metges 00:11 00:11 0,6
Sant Salvador 00:59 01:10 3,0
Bòfia de Torneula 00:16 01:26 3,7
Pantà de l'Espunyola 00:37 02:03 5,2
Cingle de Malla 00:37 02:40 6,3
Bauma de Comamorera 00:24 03:04 7,2
Aj. de l'Espunyola 00:40 03:44 9,7

Crònica

L'Alt i el Baix Berguedà tenen idiosincràsies ben diferents. Muntanyós i abrupte el primer, i arrodonit i agrícola el segon. No hi ha transició. Passem bruscament de la plana a la muntanya. I un dels llocs on observar aquesta diferència és als cingles que s'aixequen al nord de l'Espunyola. De fet entre Berga i la Vall d'Ora una llarga cinglera marca el canvi entre la plana i la muntanya. Aquesta llarga cinglera té diferents sortints o morrals que són bons miradors sobretot cap a la plana, però també cap a la muntanya. Avui pugem dos d'aquests morrals, situats sobre mateix de l'Espunyola.

Sortim des de l'ajuntament d'aquest municipi amb masies disperses, sense un nucli pròpiament dit. L'ajuntament de l'Espunyola es troba en una recta a la carretera que uneix Berga i Solsona, passat el restaurant de Cal Marçalet. Hi ha un ampli aparcament des d'on veiem perfectament els dos morrals que unirem avui en una ruta amb pendent progressiu i còmode. Entremig passarem per la bonica bòfia de Torneula, amb un petit estanyol dins, que havia servit de reserva d'aigua per a la masia propera.

Comencem a caminar direcció nord, seguint el GR. Passem vora uns camps i arribem al peu de l'ermita dels Sants Metges, on també hi ha la masia de turisme rural de Cal Macià. Podem escurçar 10 minuts la ruta arribant amb cotxe fins aquest punt, però val la pena sortir des de l'ajuntament per veure amb més perspectiva els dos grans morrals que unirem mitjançant un camí carener: Sant Salvador a la dreta i el cingle de Malla a l'esquerra. Darrere mateix de l'església hi ha una cruïlla de camins indicada. Seguim cap a la dreta seguint el senyal de Sant Salvador.

Passem per sobre la casa de Cal Miquelet i anem planejant pel camí fins a creuar el torrent del Clot de Foubes. Passat el torrent el camí comença a pujar més decidit. Anem trepitjant una lleugera capa de neu humida que ha caigut aquesta nit. El dia és fred i boirós, però sembla que s'aixecarà. Després d'una bona estona remuntant la cinglera en diagonal arribem dalt del pla prop de Sant Salvador. Trobem la pista que mena fins al petit cim, tombem a la dreta i hi acabem d'arribar després d'un pujador intens.

Arribats al desdibuixat cim de Sant Salvador (1151 m.) trobem les runes de l'antiga església i també el vèrtex geodèsic. Els núvols s'han anat esvaint, i entremig de les seves restes comencem a entreveure la zona agrícola de l'Espunyola i rodalies. Aquest morral (conegut també com la tercera Maria) sobresurt cap al sud de la llarga línia dels cingles de Capolat, una línia corvada, amb diversos morrals que sobresurten. Contemplem el paisatge, sobretot cap al sud, on gaudim d'un mosaic multicolor dels camps particionats. Passat el vèrtex tombem cap a la dreta per un camí indefinit que ens torna a deixar al que ja havíem pujat. Desfem uns metres el camí fins que aquest comença a baixar, i just en aquest punt en trobem un altre que continua cap a la dreta i que comença a resseguir el cingle. Avancem uns metres fins arribar a la bòfia de Torneula.

Al peu mateix de la cinglera un forat d'aproximadament un metre per un metre dóna accés a una bòfia de mida considerable. Entrem ajupits els primers metres, però de seguida ens podem posar drets i gaudir d'una única gran sala rodona amb un estanyol al mig, el qual havia servit de magatzem natural d'aigua per a les masies properes. Aquesta gran sala té 26 metres de profunditat, uns 13 d'amplada i 4 d'alçada en el punt més elevat (dades de Espeleoindex.com). Tot i que la cavitat no està concrecionada, sí que es desprèn alguna estalactita ampla i de poc recorregut.

Sortim de la cova i continuem pel camí que va resseguint la cinglera en direcció oest. Planejant avancem cap al cap d'amunt del Clot de Foubes, una gran rasa que separa els morrals de Sant Salvador (est) i el cingle de Malla (oest). Baixem lleugerament fins arribar al pantà de l'Espunyola, amb un joc de colors ben bonic amb l'aigua verda, el cel blau i els arbres blancs per la neu.

Ens arribem a la cua del pantà i creuem a l'altra banda, on trobem una pista. No la seguim, sinó que en prenem una altra de secundària que comença a pujar suaument cap a la dreta. Quan s'acaba anem pujant sense camí evident però sense dificultats fins a la part alta de la cinglera, on de nou gaudim d'esplèndides vistes. Avancem fins a al punta del cingle, on hi ha una senyera i un bon mirador. Trobem una cabra ben instal·lada en aquest punt panoràmic, i sembla que n'ha fet la seva llar. No fa gaire cas de la nostre visita.

De nou gaudim del bonic paisatge des d'aquest segon morral, el Cingle de Malla (1.241 m.) Les vistes són similars, tret que aquí tenim millor perspectiva cap al sector de ponent, el sector agrícola de l'Espunyola i Montmajor. Pugem fins al punt més alt del serrat, a pocs metres del mirador de la cinglera, i seguim un caminet poc definit però que anem trobant gràcies a alguns punts vermells. Baixem uns metres fins a trobar el GR-1, que seguirem cap a l'esquerra de baixada. Abans però ens entretenim baixant fins a la Bauma de Comamorera, una gran roca buida per sota que forma una balma de gans dimensions que, per clares evidències, serveix de corral per a cabres. N'hi caben diversos centenars.

Baixem pel GR en un descens directe i decidit fins a la zona de Peu de Roques. Ja planejant el camí ens torna a portar als Sants Metges, i en 10 minuts més retornem al punt d'inici després d'una suau ruta matinal de menys de 4 hores. Ideal per dies freds d'hivern amb bona visibilitat, o per quan el temps no ens permet emprendre activitats de més entitat.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari