Rocs de Picamill

La Sílvia iniciant la grimpada a l'agulla Pujant per la cresta fàcil, amb la vall de Sant Romà de la Clusa al fons Altres agulles mirant cap al sud. Al fons el Sobrepuny Primer ràpel Baixem després d'escalar una petita agulla fàcil (III) Feixa del Cim, una petita cresta que guardem per algun altre dia Tornem per un camí obac, dins d'una fageda Una de les agulles de Picamill que hem pujat, amb el Sobrepuny al fons

Fem una ruta d'exploració a un conjunt d'agulles i dents rocoses situades a llevant del Sobrepuny. Ens sorprèn trobar un tram equipat en una petita cresta aèria i fàcil de pujar, i amb un parell de ràpels per l'altre costat. Les dues agulles següents no estan equipades i les descartem per complicades. Seguint la mateixa línia escalem una petita agulla (III), abans de la darrera protuberància, les Collades, que també descartem per manca de temps. De tornada enfilem el petit cim del Roig.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Àrea recreativa El Clot, prop de Sant Romà de la Clusa, Castell de l'Areny (Berguedà)
  • Distància: 6,6 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 530 metres
  • Temps: 5:25 hores
  • Dificultat: PD+
  • Sensació de dificultat: Mitjana. Trams aeris. Diversos ràpels. Trams sense camí. Breu tram d'escalada.
  • Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Àrea recreativa El Clot 00:00 00:00 0
Primera agulla 00:42 00:42 1,3
Planell del Bac 01:32 02:14 2,4
Agulla o Dent de Picamill 00:38 02:52 2,8
Collada de Baix 01:20 04:12 3,5
Cap del Roig 00:32 04:44 4,5
Àrea recreativa El Clot 00:41 05:25 6,6

Crònica

La sortida d'aquest dissabte és una mica extranya si no l'entenem com el que era, una exploració del terreny sense una idea clara d'on aniríem ni de què trobaríem. Amb això vull dir que no és una ruta "rodona" per recomanar tal qual, són simplement apunts de la nostra incursió en aquest territori força salvatge. Feia temps que tenia la idea de fer un cop d'ull a un conjunt d'agulles o dents que es dibuixen en línia nord-est / sud-est entre aproximadament Sant Romà de la Clusa i el Sobrepuny. Mirat transversalment de lluny ens recorda fàcilment la forma d'una esquena de dinosaure, amb diferents puntes triangulars disposades en línia.

Sortim doncs amb la Sílvia a explorar aquest territori, sense haver buscant abans informació, simplement anem de descoberta. Ens enduem un mínim equipament d'escalada per si veiem interessant o factible enfilar algun dels rocs. Iniciem el recorregut a l'àrea recreativa del Clot, situada al peu de la pista de terra que conecta Vilada amb Sant Romà de la Clusa, i que continua cap a la capçalera del Catllaràs. Podem prendre la pista indicada directament a Vilada i recórrer uns 7 o 8 quilòmetres, però és més recomanable seguir la carretera cap al Castell de l'Areny durant uns 5 quilòmetres, i poc abans d'arribar al poble, en un revolt trobarem la indicació de Sant Romà de la Clusa. 4 quilòmetres més per pista acceptable i arribem a l'àrea recreativa, en un indret obert i molt bonic. Aquest lloc és ben conegut pels barranquistes, ja que també és punt de sortida per baixar el barranc de l'Escalell. De fet avui n'hi ha molts, ja que aquest cap de setmana es celebra al Berguedà la trobada Espeleocanyons

Mirant cap a l'esquerra des de la mateixa pista ja veurem les diferents protuberàncies rocoses a sobre. No són grans elevacions, sinó més aviat estretes dents calcàries que sobresurten sobre un territori boscós, amb gran contrast entre el verd intens de la primavera i el gris blanquinós del calcari d'aquesta zona. Més al nord ens queden també algunes agulles més, continuació d'aquest mateix "cordal", si és que n'hi podem dir així. Es trobem més amunt del barranc de la Foranca que baixa de les masies del Rossinyol. Nosaltres però ens centrarem en el sector que queda al sud de l'àrea recreativa.

Prenem una pista tancada al trànsit per unes barres de fusta que marxa a l'esquerra, fent un angle de gairebé 180º. La pista precària aviat gira, i l'anem seguint durant aproximadament 600 metres, fins que en trobem una altra que marxa a la dreta. Girem fortament a la dreta i anem pujant fins un petit coll, en què veiem que a la dreta queda un tram de cresta també molt interessant, i que anirem a investigar algun altre dia. La intenció és enfilar-nos per la marcada cresta que marxa a l'esquerra. Continuem uns metres per la pista ja que l'accés des del mateix coll sembla difícil. Deixem la pista, i entremig d'arbres i boixos anem a buscar el fil de la cresta pel pas que ens sembla més lògic, sense camí. Un cop dalt la cresta ens sobta trobar alguna senyal de pintura blanca. Comencem a crestejar direcció sud-est, per un tram fàcil i planer, i quan comença a enfilar més fort trobem un primer parabolt.

Pensàvem que era un racó ben poc explorat i resulta que està fins i tot equipat. Anem pujant per la cresta fàcil, sense encordar-nos, ja que el pas és fàcil i segur. La cresta té una amplada constant de poc més d'un metre, i a mesura que pugem esdevé més aèria. Caminem en molts trams i grimpem el d'altres. Trobem diversos parabolts durant el recorregut, que poden ser útils per assegurar a persones poc avesades a circular per terrenys aeris, però la ruta sempre és fàcil i franca. Després d'una estona de pujar arribem al petit cim, coronat per una estelada. Mirem cap a l'altra banda, i es veu força més dret. Desgrimpem uns primers metres, amb compte, però sense gran complicació. Quan la cresta es trenca bruscament, fixant-nos-hi trobem una anella perfecta per iniciar el primer ràpel.

Com que no tenim cap referència i només portem una corda de 30m. anem amb compte i ens ho mirem bé. El ràpel té uns 9-10 metres de distància. Els primers dos metres són poc inclinats, però després ja trenca en vertical. Després del ràpel continuem baixant mig caminant mig desgrimpant. Poc més endavant troben un nou punt vertical, força més dret que el primer. Trobem una instal·lació de ràpel amb dos cordinos nuats a uns boixos. Aquí la caiguda és més llarga i vertical, i tenim dubtes que la corda arribi. Un cop lligat ens acostem fins al precipici i veiem que la corda no acaba d'arribar a baix per poc més d'un metre. Comptem que amb l'elasticitat de la corda pel pes acabarem d'arribar, i així és. Cal però anar amb compte ja que el ràpel és totalment vertical, i cal assegurar que la corda estigui exactament a la meitat si és de 30 metres. Aquest ràpel tindria aproximadament 16 o 17 metres, i també està assegurat amb parabolts per escalar-lo pujant. No sembla difícil ja que hi ha bones preses, però en tot cas fer la cresta en sentit contrari de com l'hem fet és més complicat, i cal escalar una mica.

Després del segon ràpel ja s'acaben les dificultats, i caminant acabem d'arribar a la base sud d'aquesta agulla, la més espectacular del conjunt. Trobem senyals de camí que tornen enrere per l'est de l'agulla. Però nosaltres volem anar a veure si es pot escalar també la següent agulla. Continuem direcció sud i ens aproximem a la base d'aquesta altra protuberància. No hi ha cap indici d'equipament ni d'accés a peu. Trobem un esperó de roca molt dret, inviable d'escalar amb el nostre grau ni amb els mitjans que portem. Descartem aquesta segona agulla i ens dirigim per la dreta cap a la tercera. Creuem un petit torrent i ens acostem a la base d'aquesta altra agulla, i també la veiem inviable. També la voregem per la dreta, anant a buscar una antiga pista que passa una mica més amunt. Seguim una estona la pista en pujada fins que ens situa sota una nova agulla. Si les altres eren allargades, com una esquena d'ase, aquesta és punxeguda, una autèntica agulla. Pel vessant est veiem factible de pujar-hi, escalant per una fisura molt marcada.

Escalem doncs per la vora d'aquesta ampla fisura (III) durant uns 10 metres fins arribar a un pi, i d'aquí fent una marcada ela acabem d'arribar a dalt en un últim tram de III fins al cim. Assegurem amb algunes bagues savineres. Més tard, consultant informació a internet, veig que aquesta agulla es pot escalar com Déu mana pel vessant oest (ressenya al bloc La vida és vertical), on hi ha algunes vies d'escalada interessants, però fora del nostre abast (tot i que no tinc clar que sigui exactament aquesta agulla). Ens conformem en pujar-hi per la discreta porta del darrere. La veritat és que la nostra és una escalada poc interessant a una agulla amb vista limitada, però la curiositat ens hi ha fet pujar.

Baixem fent dos ràpels incòmodes però fàcils, tots dos d'aventura, i enmig d'un ruixat. El primer directament des de la soca que es veu prou segura, i el següent del pi del cap d'amunt de la fisura. Un cop a baix del tram d'escalada acabem d'arribar caminant a la base de l'agulla, al peu de la pista. La seguim encara més cap al sud. Deixem a l'esquerra les roques de la Collada Alta de Picamill, unes agulles rocoses molt accentuades que serien el final d'aquest "cordal" que hem anat resseguint. No ens hi acostem ja que és tard i ens costaria una bona estona trobar alguna forma assequible de pujar-hi. L'última punta del Roc de les Collades és molt vertical i visible arreu. De fet des del Baix Berguedà, si ens hi fixem, veurem una agulla que creix a la dreta del Sobrepuny. Sabem que hi ha una via d'escalada al vessant sud d'aquesta agulla (ressenya al bloc del Gatsaule).

Arribem fins a la Collada de Baix, on hi ha una cruïlla de pistes i trobem també els senyals del GR. Deixem la pista principal. Hi ha dues pistes que marxen a l'esquerra, girant gairebé 180º. Descartem la primera i seguim la segona. Comencem a baixar per una antiga pista que ara ja és camí. Poc més avall una fita a la dreta marca l'inici d'un camí que seguim per enfilar fins al Cap del Roig (1.528 m.) Pugem fort per camí poc definit enmig d'un bosc espès de faig i boixos. Arribats a un petit collet deixem les fites que baixen per dirigir-se cap al Puig Cubell (sud), i girem a l'esquerra per acabar d'arribar al cim per l'aresta, grimpant en algun punt. Cim poc interessant i amb vistes limitades. Destaca només la visió cap al vessant est, cap al sector més oriental del Catllaràs i cap als Rasos de Tubau. Sí que destaca cap al sud, ben a prop, la petita cresta de la Feixa del Cim, que m'apunto per investigar en alguna altra ocasió. Avui anem tard.

Desfem el camí en baixada fins al camí principal. Continuem en baixada cap a la dreta per una coma marcada, dins d'un bonic bosc de faig, que aquests dies conserva un bonic color verd clar de la fulla nova. Les pluges recents han fet reviscolar i acolorir els nostres boscos. Sense abandonar el camí direcció nord-oest, sempre per vessant obac anem perdent alçada. Passem al peu d'una font i continuem baixant fins que desemboquem directament a l'àrea recreativa del Clot, punt d'origen de la nostra ruta.

Hem fet doncs una ruta d'investigació per un terreny salvatge però molt bonic. Evidentment avui faria la ruta diferent, eliminant alguns trams i afegint-ne alguns altres, però hi tornarem alguna altra estona i ho explicarem. Més tard, parlant amb la gent del refugi de La Clusa (tel. 93. 802 92 09) ens comenten que estan equipant alguns recorreguts a la zona, tot i que encara no estan acabats ni divulgats. Sense saber-ho ens hem avançat a algun dels trams que estan preparant. Hi tornarem quan estiguin a punt. La proposta sembla ben interessant.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de l'excursió als Rocs de Picamill 12-05-2012



Afegeix un nou comentari