Serra dels Tossals i Roc de les Monges

Santuari dels Tossals Cingles de Capolat Vista cap al Pla de Busa Plans de Vilella i Busa i el Port del Comte al fons Grimpant cap al cim del Roc de les Monges Roc de les Monges Tossal de Vilella

Fem la clàssica volta dels Tossals anant pel vessant sud, solei i panoràmic, i tornant pel vessant nord, obac i emboscat. Per fer-lo més entretingut enfilem el Tossal de Trasserra on hi ha el vèrtex geodèsic i el Tossal de Vilella, punt més elevat de la serra. Finalment pugem tot grimpant l'estètic Roc de les Monges, un petit turó de conglomerat molt bonic situat sobre els plans de Vilella.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Boca sud Túnel de la Mina, Capolat (Berguedà)
  • Distància: 11,5 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 830 metres
  • Temps: 4:45 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Curta grimpada al Roc de les Monges.
  • Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
La Mina 00:00 00:00 0
Coll de Jouet 00:09 00:09 0,2
Santuari dels Tossals 00:19 00:28 1,3
Mal Pas de Runers 00:33 01:01 2,9
Tossal de Trasserra 00:24 01:25 4,6
Tossal de Vilella 00:35 02:00 5,7
Roc de les Monges 00:52 02:52 6,8
Coll de l'Era 01:00 03:52 8,2
Pujada del Matamatxos 00:19 04:11 9,4
Coll de Jouet 00:29 04:40 11,3
La Mina 00:05 04:45 11,5

Crònica

La volta a la Serra dels Tossals és un itinerari ben conegut i freqüentat. Amb una curta matinal es pot recórrer aquesta petita serra prepirinenca de cap a cap, amb la facilitat afegida que es pot fer la volta circular, ja que hi ha un camí pel nord i un altre pel sud. Tot i això l'objectiu d'avui està situat fora d'aquesta petita serra. Volíem enfilar el Roc de les Monges, un petit turó de conglomerat amb una característica i vertical forma cònica. Vam veure aquest petit cim en la ruta pels contorns de Vilella que vam fer fa gairebé dos anys, i la seva silueta i verticalitat ens van atreure. De fet si només haguéssim volgut pujar a aquest petit i amagat cim, el més fàcil hauria estat arribar amb vehicle fins al peu de la masia de Vilella, i pujar amb poc més de mitja hora. Però trobem una bona combinació recórrer la Serra dels Tossals amb els seus cims significatius i el característic Roc.

Així doncs amb l'Imma i la Sílvia pugem per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys i aparquem a la boca sud del túnel de La Mina. Just a la dreta de l'entrada veiem un cartell indicador de camins i l'inici del corriol que amb una forta pujada ens deixa al Coll de Jouet en 10 minuts. Dalt el coll avancem uns metres per la pista cimentada que a algú se li va acudir de construir en aquest punt i que no va enlloc més que l'enrunat Santuari dels Tossals. Deixem la pista i continuem uns metres pel camí tradicional, que torna a desembocar a la pista. Passat el Serrat del Moro la pista baixa fort i la tornem a deixar per fer un últim tram pel camí en considerable pujada fins al Santuari dels Tossals.

El Santuari dels Tossals es troba situat en un turó panoràmic amb excel·lents vistes cap a la plana central de Catalunya. De fet aquesta serra marca la frontera entre la plana central i el prepirineu. Sota mateix podem contemplar els plans de Capolat, i les seves cases disseminades. El santuari està enrunat, i només algunes parets es conserven parcialment. Sembla que l'ajuntament de Capolat volia reconstruir-lo i fer-hi un refugi, suposem que per això s'hi va construir l'esgarrifosa pista de ciment. De moment no hi ha senyals que el projecte avanci, i l'únic que s'hi ha construït és un petit campanar. Als plans de darrere el santuari s'hi celebra cada 15 d'agost l'aplec dels Tossals.

Passem els plans i arribem a un petit collet on hi ha una cruïlla de camins. Descartem el camí de la dreta i el de l'esquerra i continuem endavant pel del mig, seguint el GR-1 direcció ponent. Comencem una curta pujada per la base del Tossal de Runers, seguint per la vora d'una petita cinglera. Seguim sempre l'evident camí que va seguint principalment la cinglera, tot i que en alguns punts s'endinsa al bosc. El camí principalment planeja, amb suaus pujades i baixades. És un sender molt còmode, que molta gent utilitza per entrenar corrent. Arribem al Mal Pas de Runers, un breu tram rocós que superarem sense ni posar les mans a terra.

Avancem a bon ritme per l'ample camí, que en algun tram fins i tot és pista. Amb suaus pujades i baixades creuem el Pla de Trasserra i avancem fins a la base del Tossal de Trasserra (1.525 m.) Pel vessant de llevant per on venim el Tossal és força dret, i l'anem vorejant fins a trobar el petit caminet que l'ataca pel vessant nord. Una curta però intensa pujada ens permet arribar a aquest petit cim poc destacat, al cap d'amunt del qual hi ha un vèrtex geodèsic. Baixem pel mateix camí i retrobem el GR. Acabem de vorejar el vessant nord del Tossal i arribem a un petit collet on hi ha una cruïlla de camins. Deixem el GR i seguim cap a la dreta en lleugera baixada.

Avancem per un tram obac que voreja primer el poc definit Tossal de Casòliba, i tot seguit el Tossal de Vilella (1.526 m.) Just al vessant nord d'aquest enfilem amunt, sense camí clar, entremig de la vegetació buscant algun indici de sender. En pocs minuts som a dalt del punt més elevat de la Serra dels Tossals, tot i que els arbres impedeixen la vista. Cal baixar uns metres cap a ponent per trobar un espectacular mirador que s'aboca verticalment sobre els plans de Vilella, i permet una gran perspectiva del sector de Busa i la Vall d'Ora.

Des de l'espectacular balcó contemplem els amplis plans de Vilella i les Fraus que aquí s'inicien i van perforant el terreny fins a desembocar a la Vall d'Ora. Enllà el gran altiplà de Busa, un gran castell amb muralles a totes bandes. Baixem per un indici de sender fins a retrobar el camí principal, i aquí seguim senyals difusos per baixar per un tram de fort pendent. Sembla que no hi hagi camí, però és que en realitat cal baixar un marge força pronunciat, ajudant-nos amb arbres, boixos i roques. Cal mig desgrimpar aquest grau que travessa un petit cingle i baixar tot seguint els pocs senyals que trobem en alguns arbres. Aviat el pendent es suavitza i acabem de baixar més còmodament fins un petit planell on trobem un camí molt més fresat.

Entreveiem a poca distància el proper objectiu, el Roc de les Monges, que s'alça desafiant a la nostra esquerra entremig de l'espessa vegetació. Abandonem el camí i baixem uns 50 metres per una marcada coma, en direcció evident a la base del con summital. Situats a la base ja només queda enfilar amunt per l'aresta de conglomerat. De lluny el petit cim sembla molt dret, però és fàcil pujar sense complicació per l'aresta sud-est. Pugem per terreny franc de conflomerat i en fort pendent. El primer tram és el més fàcil, però es va redreçant. Arriba un punt en què el pas esdevé més vertical i complicat, i no veiem clar si atacar l'últim tram per una petita canaleta boscosa a la dreta, o bé tendir més a l'esquerra i vorejar el cim. Equivocadament prenem la segona opció, ja que em sembla que la primera és més exposada. En realitat pel cantó esquerra acabem fent uns passos més exposats i incòmodes. Després baixant veiem clarament que calia pujar per una petita canal molt curta (sud-est), de 10 o 15 metres que hi ha just sota el cim, i que ens permet superar fàcilment el darrer tram, el més dret.

El Roc de les Monges (1.415 m.) és un cim ben modest, 100 metres més baix que els altres dos cims dels Tossals d'on venim, però sens dubte té molt més caràcter. Contemplem el paisatge des d'aquest cim tan poc conegut durant uns minuts, i prenem el camí de tornada. Ara no ens equivoquem i baixem per la canaleta que marxa directament del cim. Cal fer una petita desgrimpada i acabar de baixar per la part ampla del con. Ha estat la part més divertida de la sortida d'avui.

Sota mateix del cim, al Coll del Bosc de Vilella ja trobem el camí de tornada. Si no es coneix, val la pena fer una escapada fins als plans de Vilella per contemplar la casa i la petita església de Santa Margarida. Com que ja ho coneixem i volem ser a dinar d'hora, des del collet prenem el camí de tornada en direcció llevant. El llarg caminet que recorrerem flanqueja el vessant nord de la Serra dels Tossals. Creuarem una gran fageda per terreny humit i obac. Després d'un breu tram de suau pujada començarem a baixar durant una bona estona. Tornem a pujar lleugerament al Coll de l'Era, però el camí principalment flanqueja suaument. Suavitat que es trenca bruscament a la ben anomenada Pujada del Matamatxos, un fort pujador sobtat enmig de la fageda.

Després del fatigós tirapits continuem avançant sense sobresurts, tot i que encara ens queda un últim pujador lleu. A mesura que ens apropem a La Mina el camí esdevé més ample fins a convertir-se en pista. Abans d'arribar a la carretera deixem però aquesta pista i emprenem l'última pujadeta cap a la dreta per assolir el Coll de Jouet, just a sobre del túnel. Des d'aquí ja només ens queda baixar per l'altre costat i en cinc minuts som al punt d'origen.

Es tracta d'una ruta curta i fàcil, però entretinguda i recomanable per gaudir d'una bona matinal. La curiositat de la sortida és el petit i desconegut Roc de les Monges, que ja la primera vegada que el vam veure ens va fer gràcia per la seva forma airosa, i que avui finalment hem anat a conèixer.

Perfil

Mapa i track GPS

Mapa de la zona

Mapa de la zona. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

© Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

Mapa de Google Maps

{mosmap width='800px'|height='500px'|lat='42.092975'|lon='1.761545'|zoom='13'|zoomType='Large'|zoomNew='0'|mapType='Hybrid'|showMaptype='1'|overview='1'|text=''|tooltip=''|marker='0'|align='center'|kml='http://www.engarrista.com/tracks/2012/2012-01-29_Tossals/2012-01-29_Toss...'|key='ABQIAAAA1PhG-035ssp4kwRi9IOynRRJH_JUw-AoVkLROyDqWeO93ccYBBQsqtBZlTELMG2nz0quUQOchpkhcw'}

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de la ruta a la Serra dels Tossals i el Roc de les Monges 29-01-2012



Afegeix un nou comentari