Congost de Fraguerau, els Ventadors i Punta dels Pins Carrassers (1.061 m.)

Les arrugues característiques d'aquest sector del Montsant Sant Bartomeu de Fraguerau Cresta dels Ventadors Els Ventadors Avançant per la carena Lleixes inclinades dels Ventadors Punta dels Pins Carrassers, ja de baixada

Una ruta circular molt contrastada ens porta al nord del Priorat, allà on el riu Montsant s'esmuny per profundes fondalades. Des del fons remuntem fort fins a guanyar l'espectacular carena dels Ventadors, i la recorrem superant alguns trams aeris. Des del punt més elevat contemplem a vol d'ocell les peculiars formes arrugades d'aquest vessant nord, i tornem al punt de sortida a través del Grau del Llop.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Sant Antoni, prop d'Ulldemolins (Priorat)
  • Distància: 12,0 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 715 metres
  • Temps: 4:50 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Algun tram aeri.
  • Cartografia: Serra de Montsant, Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Sant Antoni 00:00 00:00 0
Mirador de les Cadolles Fondes 00:23 00:23 1,5
Pont Penjat 00:39 01:02 3,5
Sant Bartomeu de Fraguerau 00:15 01:17 4,2
Inici carena dels Ventadors 01:25 02:42 7,8
Punta dels Pins Carrassers 01:04 03:46 9,5
Grau del Llop 00:18 04:04 9,8
Sant Antoni 00:46 04:50 12,0

Crònica

A mig camí entre la llegenda i la realitat, sembla que fra Guerau Miquel va fundar el segle XII l'ermita de Sant Bartomeu en un petit replà dins d'un barranc a la dreta del riu Montsant. També hi va construir una casa troglodita, aprofitant les grans balmes que formen les lleixes característiques de la zona. Sembla que aquest indret entaforat va ser habitat fins a mitjans del segls XIX, quan el beat Francesc Palau i Quer, el darrer eremita, va abandonar-lo. Aquesta zona no només té una bellesa mística, sinó també física, ja que ens endinsem en un territori peculiar, modelat per l'orogènesi i l'erosió de l'aigua, amb formes capricioses i caòtiques.

Sortim amb la Sílvia des de l'ermita de Sant Antoni, on hi ha un ampli aparcament, una zona de pícnic i un refugi. S'hi arriba des d'Ulldemolins per pista asfaltada. Començarem caminant de pla per la pista, però de seguida començem a perdre alçada. Seguim el GR 65-5 que adreça la pista en alguns punts. Anem baixant per terreny obert fins arribar a la Font de la Gleva, on hi ha una captació d'aigua. Aquí s'acaba la pista, i poc més endavant arribem al mirador de les Cadolles Fondes. Des d'aquest mirador es pot contemplar un meandre que forma el riu Montsant per una zona molt congosta i fonda. El mirador permet contemplar aquesta bonica giragonsa del riu des de considerable alçada. El camí continua en direcció oest, i passa per sota la Roca Balladora.

Anem avançant pel GR, gairebé de pla, baixant lleugerament. A la dreta marxa un camí indicat que s'endinsa al Racó de la Pastera un barranc lateral molt marcat. Seguim endavant pel camí principal, sempre a certa alçada del Congost de Fraguerau, que veiem amb dificultat entremig de l'espessa vegetació. Tant el riu com el camí fan una marcada semicircumferència per vorejar el morral del Camell, la roca característica que veiem a la nostra dreta. Passat aquest indret arribem al Pont Penjat que permet creuar el riu Montsant.

Creuem el pont i ens endinsem al barranc de Sant Bartomeu. Caminarem durant uns minuts pel sender que transita pel fons del barranc, entremig de peculiars formacions rocoses que creixen a banda i banda. Sense dificultats arribem a l'ermita de Sant Bartomeu, alçada en un petit replà. Ben a la vora hi ha una gran construcció adossada a la roca, de la qual es conserven bona part de les parets exteriors i alguna interior. Al fons de la cova també hi ha la font dels Cossis que goteja sobre una petita basseta.

Francesc Palau i Quer descrivia aquest territori que tant estimava: "Aquesta vall profunda conté penya-segats espantosos i és horriblement solitaria. Les seves coves estan amagades pel bosc. En diferents llocs hi ha fonts i una mica de terra conreada, hi ha moltes coves que els paigesos han tancat, els serveixen d'abric les que estan enmig dels penya-segats. Precisament a nosaltres ens atreuen especialment aquests penya-segats "espantosos" i la solitud que encara ara s'hi viu.

Passada l'ermita encara avancem una mica pel camí, tot i que sabem que girarem cua. Simplement ens endisem una mica més en el barranc per contemplar aquest territori enclotat. Arribem fins un petit turonet després de passar per dins d'una espècie de cova que forma una gran roca encastada enmig del camí. Girem cua i tornem sobre els nostres passos fins al Pont Penjat.

Tornem a creuar el pont i prenem el camí cap a la dreta, tot seguint el curs del riu i abandonant el GR. El camí aviat es separa del riu i guanya alçada tot tombant cap al sud i vorejant per sota un gran morral amb protuberàncies rocoses característiques: el Bisbe i el Formatge. El camí es bifurca. Descartem el de la dreta que baixa i s'encamina cap a Margalef, i prenem el de l'esquerra, que es va separant del riu emprenent una considerable pujada enmig del bosc. Aviat el pendent s'accentua, i suem de valent fins assolir la carena dels Ventadors.

Arribats a la carena canviem el bosc per la cresta rocosa. També canviem de direcció i emprenem la cresta cap a l'est, iniciant el camí de retorn des del punt més allunyat. El primer tram de carena que trobem és molt aèria, i de sobte veiem que la cinglera s'esbalça verticalment cal al sud. Anem trobant fites que ens indiquen el pas evident per aquest terreny encinglerat, on no val a badar. Continuem pujant un bon tram pel fil de la cresta fins arribar un punt en què esdevé molt abrupte. En aquest punt creuem el Portell de Ventadors, un petit collet que ens permet baixar des del fil de la cresta a la lleixa immediatament inferior.

Els Ventadors és un serrat que mirat de sud cap a nord està format per un seguit d'estrats conglomerats inclinats. De lluny sembla un plec de papers o llibres mig tombats. Des d'on som no tenim prou perspectiva per veure aquest espectacle natural, però des d'un dels camins més al sud que vam fer fa més de dos anys en vam tenir una gran perspectiva. Tot i els nuls coneixements de geologia, bona part del terreny d'aquest sector està format per capes de conglomerat calcari alternades amb capes de material més tou com ara argiles. Habitualment aquests estrats estan disposats en horitzontal, i és difícil de veure'ls transversalment, però en alguns punts, gràcies als plecs i falles produïts per forces tectòniques apareixen aquest conjunt de lleixes inclinades alternades de vegetació i roca.

Així doncs passem el Portell de Ventadors i abandonem el fil de la cresta per continuar per una de les lleixes o faixes inclinades. El algun punt el camí continua sent aeri, i fins i tot hi ha un pas equipat amb un cable d'acer. No té cap mena de dificultat, tret que es pateixi vertigen. Cap al sud podem contemplar la varietat de plecs sinclinals que forma la Serra de Montsant. És un paisatge singular i espectacular. Avancem pel camí que avança sobre la lleixa fins que pràcticament tornem a guanyar la carena quan aquesta esdevé menys accidentada. Trobem l'indicador d'un camí que baixa de nou cap al congost de Fraguerau a través del Grau de la Cornereda, però el descartem i continuem endavant uns minuts més fins arribar al punt més elevat de la zona, la Punta dels Pins Carrassers (1.061 m.)

Dalt d'aquest petit turonet que emergeix de la serra tenim una gran panoràmica cap al nord, amb el poble d'Ulldemolins en primer terme lleugerament a llevant, la serra de Prades enfront, i més enllà la plana de les Garrigues. Al sud la Serra Major de Montsant i les capricioses formes arrugades i inclinades del conglomerat. Assaborim el panorama durant uns minuts i baixem continuant el camí vers llevant.

No gaire lluny del petit cim trobem un indicador de camins que ens assenyala el Grau del Llop. Iniciem el descens per aquest sender en fort pendent, sobretot al principi, on ens ajudem amb les mans. Passat el Grau del Llop el camí és menys pendent, tot i que sempre baixa fort. Perdem alçada ràpidament per dins d'un bosc obac i espès. Un bon tros avall fem una marcada giragonsa per baixar la petita cinglera de la Trona. Sempre en tendència nord-est anem baixant fins arribar a una bassa artificial per on ja havíem passat a primera hora. Pocs minuts ens separen del punt d'origen. En arribar aprofitem per visitar la petita ermita de Sant Antoni i les rodalies, amb una zona de pícnic i un refugi.

És una d'aquelles excursions que et deixen amb un molt bon gust de boca, ja que amb una fàcil ruta matinal hem pogut combinar paisatges molt contrastats, com la fondalada del Congost de Fraguerau, l'ermita romànica de Sant Bartomeu, situada en un indret inhòspit, i l'espectacular carena dels Ventadors, aèria i amb grans vistes. Ens adonem també que aquest sector nord del Montsant té moltes possibilitats que caldrà descobrir.

Perfil

Mapa i track GPS

Mapa de la zona

Mapa de la zona. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

© Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

Mapa de Google Maps

{mosmap width='800px'|height='500px'|lat='41.310985'|lon='0.858240'|zoom='14'|zoomType='Large'|zoomNew='0'|mapType='Hybrid'|showMaptype='1'|overview='1'|text=''|tooltip=''|marker='0'|align='center'|kml='http://www.engarrista.com/tracks/2012/2012-01-22_Fraguerau-Ventadors/201...'|key='ABQIAAAA1PhG-035ssp4kwRi9IOynRRJH_JUw-AoVkLROyDqWeO93ccYBBQsqtBZlTELMG2nz0quUQOchpkhcw'}

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de la ruta al Congost de Fraguerau, carena dels Ventadors i Punta dels Pins Carrassers 22-01-2012



Afegeix un nou comentari