Volta a la Serra de Busa

Serra de Busa Escala de can Orriols A sota ca l'Orriols, al fons la serra dels Tossals Sant Cristòfol de Busa La Sílvia caminant prop del cingle Accés a la Presó de Busa Santuari de Lord i el Puig Sobirà Sant Pere de Graudescales

La Serra de Busa és un gran altiplà separat de la base per altes i verticals parets als quatre vents. Creuem la serra d'est a oest pel fil de la cinglera fins arribar a la mítica presó, tornem pel pla i acabem baixant per Sant Pere de Graudescales. És una zona molt agradable per caminar que combina amplis paisatges, cingles verticals i la tranquil·litat del pla central.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Sant Andreu de la Mora, (Navès)
  • Distància: 23,8 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.180 m. metres
  • Temps aproximat: 6:45 h.
  • Dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Solsonès, Institut Cartogràfic de Catalunya. També "Port del Comte - Serra del Verd", Editorial Alpina (antic, descatalogat)

Itinerari

Punt de pas Parcial (h.) Acumulat (h.) Dist. (km.)
Prop de Sant Andreu de la Móra 00:00 00:00 0
Sant Lleïr de la Vall d'Ora 00:22 00:22 2,6
Cal Solà 00:16 00:38 3,6
Orriols 00:33 01:12 5,3
Escales 00:15 01:27 6,0
Bartolina 00:20 01:47 6,9
Carena 00:23 02:10 8,0
El Cogul 00:33 02:42 9,6
Mirador Serrat de les Gralles 00:52 03:34 10,6
Presó de Busa 00:13 03:46 11,5
La Vila 00:31 04:17 13,5
Cruïlla de pistes 00:22 04:39 14,1
Les Collades 00:28 05:07 16,9
Sant Pere de Graudescales 00:33 05:39 19,1
Sant Lleïr de la Vall d'Ora 00:31 06:10 21,8
Prop Sant Andreu de la Móra 00:36 06:46 23,8

Crònica

Tornem a Busa, una zona coneguda que ens agrada. Terreny solitari especialment aquesta època, tant que en tota la ruta no vam trobar ningú. Aquesta ruta ja l'havíem fet pràcticament igual fa poc més d'un any, amb petites variacions, però ens venia de gust tornar a aquesta zona tan agradable (Els Cingles de Busa, 15-11-2008). L'inici lògic de la ruta és a Sant Lleïr de la Vall d'Ora, però nosaltres sortim des de prop de Sant Andreu de la Mora per una qüestió logística. Per arribar a Sant Lleïr cal prendre la carretera de Berga a Solsona (C-26), i prop del Forn d'Aigua d'Ora cal prendre una pista asfaltada que remunta la vall fins arribar a Sant Lleïr. Fer aquest trajecte des de Berga és llarg, però hi ha una camí molt més ràpid per pista forestal des de l'Espunyola. Aquesta pista normalment està en bon estat, però amb el fang la cosa es complica. Vam poder arribar fins prop de Sant Andreu de la Móra, on vam començar la ruta, allargant l'itinerari prop d'una hora. Així doncs, la ruta lògica i recomanada surt de Sant Lleïr.

Baixem per la pista força enfangada amb la Sílvia, caminant a bon ritme, ja que fa fresca i fa baixada. En vint minuts som a Sant Lleïr de la Vall d'Ora, un petit nucli de cases al voltant d'una petita església. Prop d'aquí va morir a finals del segle IX el comte català Guifré el Pilós en una batalla contra les tropes serraïnes. Un petit monument al peu de la carretera commemora aquesta efemèride, així com la llegenda posterior sobre l'origen de les 4 barres de la bandera catalana. Des de Sant Lleïr continuem uns metres per la pista que remunta el riu Aigua d'Ora fins a veure unes cases a l'altra banda. Ens hi dirigim tot creuant un petit pont. Passat el pont trobem el Molí del Solà i el voregem pel darrera. Passem per la segona casa, el Teixidor de la Vall d'Ora, i anem a buscar la tercera casa, una mica més elevada, Cal Solà. Al darrera d'aquesta casa de considerables dimensions marxa el camí que puja en tendència cap a l'esquerra. Trobem pals indicadors.

Aquest camí de bast va pujant de forma progressiva en direcció evident cap a la cinglera. Un cop sota el cingle el camí el voreja cap a l'esquerra, remuntant un primer gran esglaó pel Grau d'Orriols, un tram més dret del camí però sense cap complicació. Arribem a una pista i passem al costat de la casa d'Orriols, un balcó privilegiat, alçat sobre la Vall d'Ora. Passada la casa deixem la pista i prenem un camí cap a la dreta que va pujant. Al cap de poc trobem una cruïlla de camins amb un indicador que assenyala els dos possibles camins per enfilar a Busa: el de les Collades o el de les Escales. Seguim aquest segon cap a l'esquerra. Ens anem aproximant a la cinglera fins que arribem un punt on sembla que ja no es pugui continuar. Just en aquest punt hi ha una primera escala metàl·lica molt segura que permet superar un pas vertical. Després d'aquesta primera escala, hi ha un tram força dret amb esglaons que faciliten notablement el pas.

Passat el divertit tram de l'escala, ens situem ja sobre la cinglera. A dalt trobem una senyera i un bon mirador cap al sud de la Vall d'Ora i cap als cingles de Taravil. La casa d'Orriols, per on hem passat fa una estona, la veiem molt per sota. Acabem d'arribar fins a dalt del Pla de Busa, que sorprèn precisament per l'extensió de les planures després de venir d'una zona tan accidentada. Caminem per pastures fins a passar al costat mateix de la gran casa de Bartolina, molt ben conservada. Prenem la pista al costat de la casa, i la seguim només uns metres, ja que aviat ens decantem cap a la dreta, començant a pujar progressivament per un camí que es veu des de lluny i que enfila cap a la carena. Seguim amunt per camí definit després de creuar una altra pista. Aquesta pista la utilitzarem més tard per tornar, de forma que l'itinerari té forma de 8, ja que en aquest punt hi passarem dues vegades. Veiem enfront nostre l'ermita de Sant Cristòfol, però no cal arribar-hi. Poc abans d'arribar a dalt de la carena el camí es desdibuixa, però és fàcil orientar-se, ja que és una zona oberta. Només cal acabar d'arribar al fil de la carena, i seguir-la cap a ponent (esquerra). Al cap de poc el camí es torna més definit.

Aquí comença potser el tram més interessant de la ruta. El camí segueix pel mateix fil de la cinglera, la qual es desploma molts metres per sota dels nostres peus cap als Bastets. Cap a la dreta contemplem en primer terme, i per sota de la nostra posició, la serra dels Bastets, amb les seves formes caòtiques. Més enllà el Cadí, el Pedraforca, la Serra del Verd, la Serra d'Ensija i els Rasos de Peguera. Mirant enfront anem veient una excel·lent panoràmica del Port del Comte, i més a prop el Santuari de Lord, amb el seu característic altiplà en forma de vaixell. Més a l'esquerra el Puig Sobirà i les roques de Canalda. Aquest tram de camí és un regal per als sentits. Es podria haver fet la ruta circular en comptes de fer-la en forma de 8, però llavors faríem tot aquest camí d'esquena, i val la pena caminar en direcció est-oest i gaudir d'aquest panorama excel·lent.

Seguint la carena passem pel Cogul (1.526 m.), punt culminant de la Serra de Busa. Es tracta d'un morral que sobresurt de la carena, des d'on el cingle es despenja vertical cap als Bastets. El camí continua pel fil del cingle i comença a perdre alçada. Després d'una bona baixada lleugerament separada del cingle arribem al mirador del Serrat de les Gralles, on hi ha un llibre de registre i una taula guia que indica els llocs que es poden divisar des d'aquí. Seguint l'evident camí ens encarem cap al tram més occidental de la serra, el Capolatell conegut popularment com la Presó de Busa. La "presó" és un petit altiplà que es prolonga del gran altiplà de Busa, però separat d'aquest per un considerable esvoranc, que el fa inaccessible. Aquest petit altiplà està totalment enciglerat per totes bandes, de manera que l'única manera d'accedir-hi és a través d'un pont metàl·lic d'uns 15 metres que supera el barranc. Durant la guerra de la Independència (o del Francès) la zona de Busa va ser utilitzat com a campament militar, i l'altiplà del Capolatell s'utilitzà com a presó natural dels soldats napoleònics capturats. Hi ha moltes històries i llegendes sobre com vivien i sobretot com morien els soldats en aquesta presó a l'aire lliure. En aquesta zona hi ha un parell d'avencs de mida considerable, a l'entrada d'un dels quals es pot veure un dibuix al·legòric d'un dimoni.

Després de contemplar l'esplèndida vista des de la punta del Capolatell (Sant Llorenç de Morunys, pantà de la Llosa del Cavall, Santuari de Lord, Port del Comte,...) tornem enrere pel mateix camí fins al mirador del Serrat de les Gralles. Allí prenem el camí principal que va plenejant cap al pla de Busa. Aviat es converteix en pista, i l'anem seguint durant una bona estona. Passem pel costat de la casa de la Vila, deshabitada. Passem enmig de camps i pastures per una zona plana i oberta. A la dreta, uns metres per sota, ens queda la casa del Rial, l'única habitada tot l'any a Busa, on hi ha un restaurant molt rústic i autèntic.

Sense acabar d'arribar al Rial seguim la pista, deixant també l'ermita de Sant Cristòfol uns metres per sobre. Arribats a una cruïlla molt evident de pistes prenem la que marxa cap a l'esquerra (est). La seguirem durant una bona estona, primer en pujada moderada i després de pla. Aquesta pista segueix la part més oriental de la serra de Busa fins arribar al Grau de les Collades, punt en què es decanta cap al nord i comença a baixar ràpidament. Un cop la pista canvia de vessant, la seguim encara uns metres més, fent dos revolts molt pronunciats abans d'arribar a les Collades, on hi ha una cruïlla de pistes. En aquesta cruïlla descartem les pistes que marxen a dreta i a esquerra i busquem un camí entremig de les dues, que tendeix cap a la dreta i comença a baixar. Anem baixant pel camí evident per zona boscosa i obaga. Més avall el camí circula per un tram força aeri, el Grau de Sant Pere, des d'on es veu el fons de la vall força metres per sota.

Finalment el distret camí va a buscar la canal de Sant Pere i acaba d'arribar al peu mateix de la magnífica església de Sant Pere de Graudescales. Es tracta d'un edifici cruciforme amb cimbori i tres absis. Situada enmig d'un paisatge molt bonic, en una fondalada al peu del riu Aigua d'Ora entre la Serra de Busa i els cingles de Taravil, l'església està ben conservada gràcies a la restauració feta els anys 80. És l'unic edifici que resta d'un antic monestir benedictí, desaparegut molts segles enrere.

Des de Sant Pere de Graudescales anem baixant per la pista que circula arran del riu, pel seu vessant dret. No creuem el pont, sinó que continuem per la pista de la dreta, pràcticament en desús, i per tant més tranquil·la que la del vessant esquerre. En pocs minuts més arribem de nou a la casa del Solà, on ja havíem passat hores abans. Desfem el camí ja conegut, passant de nou per Sant Lleïr i remuntant ara una bona pujada fins al punt d'inici.

Aquesta ruta permet fer-se una bona idea del que és la Serra de Busa, ja que la creua longitudinalment, anant pel fil del cingle i tornant pel pla. La pujada l'hem fet pel distret camí de les escales, i la tornada per la magnífica església de Sant Pere de Graudescales. Un recorregut llarg però molt complet i agraït. Una excursió del tot recomanable.

Mapa i track GPS

{mosmap width='800px'|height='500px'|lat='42.0740882'|lon='1.6809712'|zoom='5'|zoomType='Large'|zoomNew='0'|mapType='Hybrid'|showMaptype='1'|overview='1'|text='Sortida: Prop de Sant Andreu de la Móra (Navès)'|tooltip='Sortida'|marker='1'|align='center'|kml='http://www.engarrista.com/tracks/2010-01-30_Busa/2010-01-30_Busa.KMZ'|key='ABQIAAAA1PhG-035ssp4kwRi9IOynRRJH_JUw-AoVkLROyDqWeO93ccYBBQsqtBZlTELMG2nz0quUQOchpkhcw'}

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de la volta a Busa 30-01-2010

Afegeix un nou comentari