Tête de Viraysse (2.772 m.)

Al vessant nord de la vall d'Ubayette trobem un cim panoràmic molt a prop de la frontera italiana i al cap d'amunt del qual hi ha un antic fort militar. Per arribar-hi amb bicicleta hem de fer una forta pujada que iniciem al petit poblet de Saint Ours. La pista que surt del poble de seguida comença a pujar, i després de la cruïlla on s'uneixen l'anada i la tornada ho fa encara més fort. L'antiga pista militar ressegueix la bonica vall del riu Pinet envoltat d'altes muntanyes, i tot fent giragonses arriba als barracons de Viraysse, on hi havia el fort inferior. S'acaba la pista i comença un camí que puja fins al coll de Mallemort i continua en forta pujada fins al cim on hi ha el fort superior. Contemplem una extensa panoràmica i tornem al coll, on comença un camí molt difícil que fem pràcticament a peu fins al Pleteau de Mallemort, des d'on tornem tot planejant fins al punt d'inici.

     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Saint Ours Val-d'Oronaye, Alps de l'Alta Provença, (França)
  • Distància: 20,70 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.185 metres
  • Temps: 5:20 hores
  • Dificultat: IBP=143 / Vermella
  • Sensació de dificultat: Difícil Última pujada a peu. Descens per corriol difícil
  • Cartografia: Aiguille de Chambeyron IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Saint Ours 00:00 00:00 0,0
Cruïlla 00:25 00:25 2,4
Cabana Vallonet (cruïlla) 00:45 01:10 5,3
Barracons de Virayse (fort inferior) 00:40 01:50 7,8
Coll de Mallemort 00:15 02:05 8,5
Tête de Viraysse (fort superior) 00:50 02:55 10,7
Pausa i visita al fort 00:25 03:20
Coll de Mallemort 00:30 03:50 12,9
Plateau de Mallemort 00:50 04:40 15,1
Saint Ours 00:40 05:20 20,7

Crònica

Iniciem les vacances de l'estiu que dedicarem a conèixer diversos sectors dels Alps del sud, o Alps Marítims, o altres denominacions segons la zona. No són els Alps més espectaculars ni coneguts ni vistosos, però hi ha centenars de racons per descobrir i meravellar-se. Són especialment interessants per circular en bicicleta, que és l'activitat que farem principalment. Durant aquests dies ens mourem sobretot per un sector fronterer entre Itàlia i França on hi ha antigues pistes militars que connectaven amb forts i instal·lacions diverses, i que avui ens permeten gaudir còmodament dels paisatges d'alta muntanya. En primer lloc ens aturem a la vall d'Ubaia (Ubaye en francès), i comencem per enfilar-nos fins un cim de força entitat al cap d'amunt del qual hi ha un antic fort militar que protegia la vall d'Ubayette i el coll de Larche, fronterer amb Itàlia.

Començarem la ruta el petit poble de Saint Ours, situat per damunt del poble de Maironas (en francès Meyronnes), un nucli més gran que alhora pertany al municipi de Vau d'Oronaia (en francès, Val-d'Oronaye). És el poble que agrupa els diferents nuclis de la vall francesa que enllaça amb Itàlia a través del coll de Larche, dit de la Maddalena al vessant italià. La ruta d'avui consisteix en pujar fins a dos forts construïts a finals del segle XIX, situats en una zona alta prop de la línia fronterera i que protegien aquest vessant francès de possibles invasions italianes, i després baixar per un caminet que permet fer una circular ben interessant. Ens situem doncs al petit poblet de Saint Ours, al final del qual hi ha un aparcament i una petita zona recreativa. Agafem aigua de la font i comencem a pedalar.

Creuem bona part del petit poble, com si volguéssim tornar a la carretera principal, i abans de sortir del poble girem per l'últim carrer a l'esquerra. Al final del carrer comença la pista que seguirem una bona estona. Comença amb una pujada forta que ens fa pujar els colors, però afortunadament es suavitza al cap de poc. Planegem seguint una còmoda pista que coincideix amb el GR tot circulant per damunt del riu de Pinet. Més endavant el creuem i al cap de poc trobem una cruïlla. Cal girar totalment a l'esquerra i enfilar-se per un pujador molt fort. Passat aquest tirapit la pista és més assequible, i va remuntant prop de l'esmentat riu que tornarem a creuar una mica més amunt. El pendent de la pista, sense ser excessiu, és sempre considerable, i no permet una pedalada còmoda, ja que el terreny és pedregós. Cal doncs esforçar-se de valent per anar guanyant alçada.

La vall es va obrint i la vegetació va minvant per damunt dels 2.000 metres. Ens movem en un entorn d'alta muntanya, amb una bonica vall ampla i envoltada de cims pedregosos molt verticals. En un punt tornem a creuar el riu seguint la pista, mentre que el GR segueix de dret cap a una cabana de pastors on nosaltres no arribem. La pista tomba més cap a la dreta, i el pendent encara s'incrementa. El GR fa una marrada cap al fons del Vallonet, mentre que la pista avança més de dret, i es retroben passats els 2.300 metres. Anem tombant cap al sud sota mateix de les espectaculars parets del pic de Meyna, de 3.068 metres, i anem pujant fort per la pista que ressegueix una valleta entaforada entre cims notables. Amb un pendent constant i considerablement dur anem guanyant metres fins arribar als barracons de Viraysse, a 2.503 metres.

Queden les restes d'una gran instal·lació militar situada en una esplanada sota mateix del coll de Mallemort. Formava una unitat amb el fort situat a dalt del cim, el qual era més petit. El fort del cim permetia un control visual de la vall, però la seva altitud i mida feien que els destacaments fossin petits. Mentrestant el fort inferior o barracons de Viraysse formaven una instal·lació de notable entitat, on hi vivien més soldats que anaven rellevant els destacaments del fort superior. Actualment queda un gran recinte i algun dels edificis dempeus, tot i que majoritàriament està en ruïnes. Fem una pausa per contemplar la instal·lació i les boniques muntanyes que l'envolten. Aquí s'acaba la pista, però continua un camí ben fresat que ens porta en pocs minuts al coll de Mallemort (2.558 m.) que ja ens obre la visió cap a la zona del coll de Larche.

El camí continua des del coll i forma un reguitzell de zig-zags ben visibles cap al cim. La Sílvia, molt més raonable, deixa la bicicleta amagada al coll, i jo provo de continuar un tros amunt, tot i que majoritàriament ho faig a peu. A mitja pujada, en un petit túnel amago també la bicicleta i continuo a peu. Queden uns minuts de pujar per un camí dret i pedregós que ens porta fins als 2.772 metres de la Tête de Viraysse, el cim on hi ha el fort superior, conegut com a Fort de Viraysse o Bateria de Viraysse. El fort està tancat, però sovint hi ha un grup de persones que vetllen per la memòria històrica i desinteressadament van restaurant el fort. Avui hi són, i podem entrar a visitar la instal·lació. Molt amablement ens expliquen la història d'aquest important punt de defensa. El fort manté algunes estances dempeus, com la cuina, que és molt interessant. Però realment el més espectacular són les vistes des de la part alta, que abasten una bona zona de muntanyes alpines, i sobretot el fronterer coll de Larche i la vall del riu Ubayette que va baixant cap a França.

Contemplem el magnífic paisatge cap a totes bandes, i passem uns minuts ben agradables a la terrassa natural al cap d'amunt del fort. Tot seguit sortim de la instal·lació i prenem el caminet de baixada. El camí és ben fresat, i es podria baixar sense dificultats amb la bicicleta, més enllà d'alguns punts més pedregosos. Un bon tros avall recupero la bicicleta i acabo de baixar fins al coll de Mallemort, on la Sílvia havia deixat la seva. A partir d'aquí la cosa es complica, ja que saltem cap al vessant sud per un camí molt dret i molt difícil de fer en bicicleta. De fet el fem pràcticament tot a peu, i sincerament, si fos a fer ara no hi passaria sinó que tornaria a baixar per la pista, ja que més enllà de fer la volta circular tampoc no aporta res rellevant a la sortida. Empenyem la bici una bona estona fins assolir el Plateau de Mallemort, on s'acaba el fort pendent.

Un cop al gran plateau tombem cap a ponent i prenem un caminet a la dreta entremig de pastures, el qual més endavant es converteix en una pista precària. Passem al costat del petit fort de Mallemort, una antiga instal·lació militar complementària de les anteriors, i seguim per la pista que més endavant enllaça amb la cruïlla on ja havíem passat. Anem tornant cap al poble, però farem una petita variant enfilant-nos cap al fort de Saint Ours, una antiga instal·lació militar però molt diferent de les altres, ja que aquesta no és del segle XIX, sinó dels anys 30 del segle XX, i formava part de la línia Maginot. Baixem uns minuts més per la pista i arribem de nou a Saint Ours, un petit poblet ben bonic enfilat sobre la vall. Posem fi a la primera ruta de les vacances, un itinerari curt en distància, però intens en pujada i en dificultat del terreny, sobretot en la baixada. Molt interessant la visita als forts i la panoràmica des del cim.

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
    Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
    Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

    Imatges

    Afegeix un nou comentari