Roc de Sant Aventí (1.482 m.)

Al peu de l'estany de Montcortès comencem a pedalar entremig de pastures i camps de cereals fins a trobar un bonic corriol que amb algun tram difícil ens permet pujar al cap d'amunt de la serra de Peracalç. Per un caminet pedregós baixem al poble del mateix nom i prenem una pista que continua pujant fins al vèrtex geodèsic del Roc de Sant Aventí, sostre de la ruta. Tot baixant passem pel panoràmic pla de Peracauba i baixem fins enllaçar amb el mateix corriol de pujada. De nou al peu de l'estany pugem fins al petit nucli de Cabestany per contemplar una altra perspectiva.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Estany de Montcortès Montcortès de Pallars, Baix Pallars (Pallars Sobirà)
• Distància: 23,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 750 metres
• Temps: 3:20 hores
• Dificultat: IBP=74 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Tram de corriol de pujada difícil
• Cartografia: Vall Fosca ICGC (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Fem una ruta de caràcter exploratori des de l'estany de Montcortès i fins al Roc de Sant Aventí a través de pistes i corriols en un sector ben poc transitat. Passàvem un cap de setmana per la zona del Baix Pallars i vam decidir canviar els plans previstos i conèixer una mica la zona de l'estany de Montcortès. En ser un canvi de plans no teníem cap ruta preparada, i la vam improvisar una mica sobre el terreny, amb els mapes i una mica d'intuïció. Ens vam plantejar pujar fins un cimet que ja que coneixíem d'una altra excursió caminant des del sector de la Pobla de Segur (Roc de Sant Aventí), però si en aquella ocasió vam pujar-hi pel vessant sud, avui ho farem pel nord. Possiblement després de conèixer la zona faria alguns canvis a la ruta, ja que no és del tot rodona, però ens permet conèixer aquest sector poc transitat.

El punt de sortida és a l'aparcament de l'estany de Montcortès. Està situat en un petit altiplà a mig camí entre la vall de la Noguera Pallaresa (a l'est) i la Vall Fosca (a l'oest), en una zona de mitja muntanya esquitxada per petits poblets escassament poblats. Som al terme del Baix Pallars, al sud del Pallars Sobirà, un terme força gran que agrupa diversos nuclis petits amb Gerri de la Sal com a cap de municipi. Precisament des d'aquest poble surt la carretera que ens porta fins a l'estany de Montcortès, on hi ha un aparcament i fins i tot una petita àrea recreativa. Al peu de l'estany hi ha un petit camí arranjat que permet acostar-se i voltar un petit tram d'aquest llac d'origen càrstic.

L'estany de Montcortès forma una acumulació d'aigua d'origen càrstic, i precisament això el fa diferent de la gran majoria dels estanys pirinencs, que són d'origen glacial. Aquest, juntament amb el de Basturs, és l'únic estany càrstic dels Pirineus, és a dir, que l'aportació d'aigua prové dels corrents subterranis que circulen per un terreny calcari. Té una forma més o menys arrodonida i unes dimensions modestes, amb la part més ampla que gairebé fa 500 metres, i la més estreta que en fa poc més de tres-cents. Es troba a mig camí entre el nucli de Montcortès de Pallars a l'est, i més a prop el petit nucli de Cabestany, ubicat en un turó a l'oest a poca distància de l'estany. Des de la petita àrea recreativa al peu de l'estany, on hi ha una font i un parell de taules, comencem la ruta.

Sortim per una pista que comença al peu de l'estany i puja suaument cap al sud entremig d'una zona de pastures i alguns camps que en alguna època deuen estar sembrats de cereals. El primer tram de la ruta és per un terreny obert que puja poc a poc cap a la base de la serra de Peracalç. Passem la borda de Perelló i al cap de poc deixem la pista i prenem un camí que surt a la dreta. Deixem també la zona de prats i entrem en un bosc obac i fresc, al vessant nord de la serra. Enfilem per un bonic corriol que al principi és totalment ciclable. Pugem per la baga de les Canals durant uns minuts per un caminet molt agradable que conflueix en una pista. No prenem la pista (més tard tornarem per aquí) sinó que la cruem i seguim pel camí a l'altra banda. A partir d'aquí el camí ja no és tan bo, i puja més fort per terreny pedregós. Aviat hem d'empènyer la bicicleta durant uns minuts fins a assolir la carena de la serra de Peracalç.

Des de la carena de la serra de Peracalç podem gaudir d'una visió àmplia, i també veiem el petit poble del mateix nom just a sota. Des d'aquí també es pot anar a peu cap al les puntes de la Geganta Adormida, unes característiques roques al vessant més meridional d'aquesta serra. Nosaltres prenem el camí que baixa per l'altra banda, i que igual que el de pujada, tampoc no és ciclable, així que baixem empenyent la bicicleta fins a un collet damunt d'uns camps per sobre del nucli de Peracalç. M'hi apropo per fer-hi una ullada, i tot seguit torno enrere i continuem per la pista asfaltada que planeja al peu d'unes granges i per una zona de pastures. Segurament si tornés a fer la ruta canviaria aquest tram poc ciclable i pujaria per la pista asfaltada, però clar, això ho veig ara.

Passades les granges, i enmig d'una gran planúria, marxa una pista a l'esquerra. La Sílvia i el Fum es quedaran per aquí ja que volen fer una activitat curta. Jo segueixo per la pista que comença a pujar entremig de pastures. Passat el dolmen de Perauba emprenc una pujada més decidida per la pista que s'enfila cap al pla del Llac. Segueixo la pista de Montsor direcció sud fins un punt en què es veu clarament com surt a l'esquerra una pista secundària que puja molt fort cap a una petita carena. És l'últim pujador, i també el més dur, que m'enfila fins al vèrtex geodèsic del Roc de Sant Aventí, a 1.482 metres. Descanso uns minuts i faig algunes fotos, sobretot cap al vessant sud i oest, que fins ara no havia pogut contemplar. També cap al nord i l'est s'albiren alguns dels grans cims pirinencs, i a sota el petit poble de Peracalç per on hem passat abans.

Al cap de pocs minuts torno enrere fins a enllaçar amb la mateixa pista principal, i de nou la torno a deixar per enfilar-me a un altre cimet més secundari, però més orientat al nord, des del qual es pot contemplar l'estany de Montcortès des de dalt. Torno a baixar per la pista ja coneguda fins a l'altiplà de la serra de Peracalç, on em retrobo amb la Sílvia i el Fum i reprenem la ruta. Baixem gairebé un quilòmetre per la pista asfaltada, i al revolt de l'Escala de Peracalç prenem una pista poc evident que surt al costat d'un camp. Baixem per aquesta pista secundària i ombrívola gairebé 1,5 km. fins a trobar el camí per on ja havíem pujat. Iniciem aquí un divertit descens per un fantàstic corriol ben ciclable per dins del bosc. És el tram més divertit de la ruta que ens torna als prats que envolten l'estany.

Arribem al punt de partida, l'estany de Montcortès, i la Sílvia i el Fum es queden aquí. Com que encara és d'hora, i per acabar de rematar la jornada, pujo per la pista asfaltada fins el petit nucli de Cabestany, situat uns metres per damunt del llac. Per baixar prenc un camí directe tot i que no és del tot ciclable. De nou a l'estany de Montcortès donem per tancada una ruta improvisada i que es podria millorar, però que ens permet conèixer aquest sector poc visitat del Pallars.