Bosc de Virós

Amb el Monteixo com a sentinella sempre vigilant, ens anem enfilant amb una llarga i progressiva pujada pels boscos damunt del poble d'Alins fins arribar al punt més alt de la ruta, a 2.400 metres sota mateix del cim del Covil. Al tram superior planegem a molta alçada per un tram de pista obert i panoràmic que ems permet contemplar la vall Ferrera i molts dels cims del Parc Nacional d'Aigüestortes. El descens ens porta cap als boscos de Virós, i fem una pausa al refugi del Gall Fer. Passat el refugi un corriol preciós dins d'un bosc d'avets ens porta fins a les bordes de Virós, i una lleugera pujada ens torna de nou al pla de Buiro on hem començat la ruta.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Bordes de Buiro Alins (Pallars Sobirà)
  • Distància: 41,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.510 metres
  • Temps: 4:40 hores
  • Dificultat: IBP=106 / Blava
  • Sensació de dificultat: Fàcil Llarga pujada continuada per bona pista. Descens principalment per pista i un tram de corriol força fàcil
  • Cartografia: Parc Natural de l'Alt Pirineu Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Bordes de Buiro 00:00 00:00 0,0
Alins 00:20 00:20 6,1
Mirador Pardina de Cassós 00:25 00:45 10,1
Camí lo Covil (punt més alt, 2.400 m.) 02:20 03:05 23,3
Refugi del Gall Fer 00:45 03:50 34,0
Borda de Virós 00:35 04:25 37,6
Bordes de Buiro 00:15 04:40 40,0

Crònica

Rodar amb la bicicleta de muntanya a la vall Ferrera implica necessàriament assumir desnivells importants, però també garanteix vistes espectaculars un cop assolides les parts altes. No en va les muntanyes més altes del país es localitzen al fons d'aquesta vall pallaresa tancada per notables serres a banda i banda. El color vermellós d'aquest terreny ric en material ferrinosos acaba de donar una personalitat marcada a la zona. La idea d'avui és pedalar fins un dels punts més elevats factibles sobre la bicicleta, i fer-ho amb intinerari circular que s'enfila pels boscos d'Alins, faldeja gairebé a tocar el cim del Covil, i baixa per l'espectacular bosc de Virós entremig de preciosos avets.

Ens desplacem un cap de setmana cap a la vall Ferrera, la més oriental de les 3 valls principals que conformen la meitat nord del Pallars Sobirà, i que conflueixen prop de Llavorsí a la Noguera Pallaresa. La ruta d'avui és senzilla tècnicament, ja que tota la pujada és pista en bon estat i també bona part de la baixada excepte un preciós tram de corriol al bosc de Virós. El punt de sortida natural d'aquesta ruta podria ser el poble d'Alins, punt més baix de la ruta, de manera que començaríem en pujada i acabaríem en baixada. També podríem començar a les bordes de Virós ja que és un lloc ben agradable. Avui però el punt d'inici serà el pla de Buiro on hi ha les bordes del mateix nom, ja que és un lloc molt agradable i a més a més permet combinar la ruta en bicicleta que ara explicaré amb una ruta a peu que faran la Sílvia i el Fum fins a la punta del Farro, punt panoràmic que s'aboca sobre Tírvia i la coma de Burg.

Així doncs surto sol amb bicicleta mentre que la Sílvia i el Fum ho fan a peu i ens trobarem més tard. Des del costat mateix de les bordes de Buiro marxo avall per la pista que arriba en poc menys de 2 km. a tocar de la borda de Virós. Just a la cruïlla abans d'arribar-hi, on ja està asfaltat, giro 180º a la dreta i prenc una pista que baixa direcció est fins a la carretera uns metres abans del poble d'Alins, on acabo d'arribar per asfalt. Fins aquí ben senzill, 6 km. de baixada en uns 20 minuts a ritme tranquil, i abrigat ja que el matí és fresc i la baixada és tota per un bosc obac. Però la tranquil·litat s'acaba aquí, ja que tot seguit comença una pujada llarga i alhora progressiva que em portarà des dels 1.000 metres de la població fins als 2.400 aproximadament del punt més alt de la ruta.

Creuo el nucli d'Alins en direcció nord, i just a la sortida prenc la pista asfaltada que marxa a la dreta cap als pobles de Tor i Norís. Pujo per la pista asfaltada aproximadament 2 km. fins abans de creuar el pont sobre el barranc de Ribaleres. Arribats a aquest punt deixo l'asfalt i prenc una pista que gira fort a la dreta i comença a pujar. La pista s'enfilarà durant quilòmetres amb un pendent molt progressiu, gairebé linial. Fins i tot és curiós fixar-se en el gràfic de desnivell per veure que la pujada és constant. No hi ha treva ni un sol moment, però tampoc és una pujada que ofega. Així, el còmput global de desnivell és considerable (més de 1.500 m.), però estan tan ben repartits que la pujada és ben agradable i no es fa feixuga en cap moment. També hi ajuden les bones vistes que es poden gaudir a tota hora.

Tota l'ascensió es fa pel vessant nord-oest i majoritàriament per una zona boscosa, de manera que l'ombra i la fresca també són bons companys de ruta. Faig un primer tram de pujada des del trencant de la pista asfaltada fins al revolt on hi ha l'accés al mirador, l'antena i les bordes de la Pardina de Cassós (gairebé 2 km.) Faig una breu pausa i m'enfilo fins a sota del mirador des d'on es pot contemplar una bona visió de la vall Ferrera, amb el poble d'Alins ja força avall, i mirant cap al nord l'imponent Monteixo i la seva forma piramidal. Segueixo amunt amb la llarga i solitària pujada gaudint dels boscos frescos i de les bones vistes que s'obren en diferents punts, sobretot en alguns revolts que va fent la pista per amotllar-se al terreny. Sempre va pujant pels boscos de damunt del poble d'Alins, i dibuixa diversos zig-zags a mesura que s'enfila.

La visió del Monteixo és molt bonica, ja que és un cim molt elegant, una gran piràmide amb la base ampla i culminant amb un cim estret i punxegut. És també una muntanya ben curiosa perquè de la base fins al cim s'aixeca més de 1.700 metres. Tot pujant em fixo en els petits pobles d'Àreu, situat a l'oest del cim (més conegut ja que és l'últim poble abans de la pista que marxa cap a la base de la Pica d'Estats), i Norís, un poblet petit i encantador situat al vessant sud. Amb les vistes cap a la vall Ferrera, el Monteixo i els cims propers em vaig distraient i la pujada se'm fa molt amena. També em permet contemplar bona part dels cims més característics del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, mirant cap a l'oest. S'identifiquen clarament alguns dels més destacats com el Montsent de Pallars, el pic de la Mainera, el gran Peguera i fins i tot els Encantats.

Més amunt dels 2.000 metres la vegetació va desapareixent i entro en una zona d'alta muntanya oberta que em permet contemplar l'entorn. El pendent s'incrementa lleugerament, i l'estat de la pista és més precari, ja que ben poca gent s'enfila fins aquí. En tot cas és una pista pedregosa però es pot pedalar sense cap problema més enllà de l'esforç acumulat. Vaig guanyant metres i visions diferents en cada revolt. Cap als 2.300 la pista fa una marrada molt marcada cap a l'est, ja prop el cim de Salòria, que puc veure a la meva esquerra tot pujant. Queda ja només un últim esforç vorejant la part superior del pic del Covil fins als 2.400 metres, punt més alt de la pista. Just aquí marxa un caminet que permet arribar al cim en poc menys de 200 metres. Avui però ho descarto, ja que vull arribar d'hora i amb les sabates de cales l'ascensió seria força penosa. En tot cas, pujant he gaudit d'unes vistes similars a les que es poden assolir al cim. En total, des d'Alins, són uns 17 km. continuats de pujada i uns 1.400 m. de desnivell positiu, pels quals he trigat unes 2 h. i 45 minuts a ritme suau, contemplant el paisatge i fent fotos. Una pujada molt continuada i exigent, però que permet pedalar sense estrebades.

Des de la zona alta grans vistes de la part inferior i central de la Vall Ferrera. Cap al sud l'immens bosc de Virós cap on baixaré tot seguit, i la vall que es comença a obrir; cap a l'oest les muntanyes que coronen el Parc Nacional d'Aigüestortes; i cap al nord el gran Monteixo i la part central de l'estreta vall Ferrera fins al poble d'Àreu, on gira i contorneja precisament l'ampla base del Monteixo, un cim molt diferenciat de la resta i amb personalitat pròpia. Per davant tinc una pista que planeja a força alçada per sota de la carena del pic Covil en direcció cap al proper pic de la Màniga, d'alçada similar. És una carena arrodonida i suau, i la pista el voreja uns 200 metres per sota del fil. Aquest tram planer a gran alçada és molt bonic, i alhora solitari, ja que és una zona molt poc transitada.

La pista comença a baixar lleugerament direcció oest i fa un parell de grans girs sota el pic de la Màniga, al mateix temps que va perdent alçada. Aquesta pista baixa de forma més contundent que la que hem utilitzat de pujada, i també és més trencada, o sigui que he encertat la direcció. Al quart revolt passo pel pla de Llagunes, on torno a canviar de direcció i baixo una mica més fins a la pista principal que porta cap al refugi del Gall Fer. Però en comptes d'agafar aquesta pista, segueixo per una altra de paral·lela just per sobre d'aquella. És una pista secundària, gairebé un caminet que porta directament fins al refugi, situat a 1.675 m. d'alçada. Són gairebé 10 km. de baixada continuada des del punt més alt. El refugi està en un racó agradable i tranquil al mig del vessant de la muntanya, amb vistes cap als cims del Parc Nacional i també cap al Monteixo. Faig una lleugera pausa i agafo aigua, tot i que convida a asseure's a la terrassa, fer una cervesa i gaudir de les vistes. Avui però segueixo avall per reunir-me amb la Sílvia i el Fum que han anat a caminar.

Passo per davant mateix del refugi i prenc una pista en desús que continua cap a l'est per dins d'un bosc espès i bonic d'avets. Uns metres més enllà, a la propera cruïlla deixo la pista i segueixo de dret per un preciós corriol que creua el bosc. Aquí comença la part més divertida de l'excursió, ja que els propers 2,5 quilòmetres avancen per un corriol molt amè i divertit, prou fàcil per fer-lo pràcticament tot sobre la bicicleta, i alhora amb suficient emoció per gaudir dels girs i les petites dificultats del terreny. És un caminet deliciós que baixa fort per dins de l'avetosa i que em porta gairebé fins a la borda de Virós, on aprofito per agafar aigua fresca de la font, i per desviar-me una cinquantena de metres per visitar la petita ermita de Sant Lliser, d'origen pre-romànic i de mida diminuta.

L'excursió d'avui es va acabant, i ja només queda remuntar la pista per on havia baixat tot just començar, uns 2 km. i 100 metres de desnivell afortunadament per dins del bosc, ja que és migdia i la calor es fa notar. Ens retrobem amb la Sílvia i el Fum que han pujat cap al refugi i cap al cim del Farro i comentem la jugada. La ruta en BTT és una pedalada fàcil i molt panoràmica per pistes d'alta muntanya que ens porten fins als 2.400 metres sota el pic del Covil amb grans vistes sobre la vall Ferrera, els pics d'Aigüestortes i el gran Monteixo present en tot moment. Una llarga i progressiva pujada, un tram planer d'alta muntanya i un descens molt fort, primer per pistes pedregoses i després per un corriol preciós passat el refugi del Gall Fer.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari