Volta al Montsec de Tost

Des del coll de la Trava baixem suaument fins al coll de Creus, un dels llocs més interessants de la ruta on podrem trepitjar les argiles vermelloses que formen un bonic paisatge. Ens enfilem fins un collet i baixem per camins i pistes abandonades que trobem plens d'arbres caiguts. Poc a poc anem baixant fins a trobar l'accés al despoblat de Sauvanyà i pugem fins al petit nucli abandonat fa anys. Es conserva dempeus la bonica ermita romànica de Sant Esteve. Tot planejant seguim voltejant el vessant nord el Montsec de Tost fins arribar a Torà de Tost, un petit poble on agafem una pista que amb algun pujador fort ens portarà al coll d'Arnat. A dalt baixem per una pista asfaltada fins que trobem l'accés a l'Espluga de Lavansa, un nucli petit de cases habitades ubicades dalt d'un turó rocós. Baixem al fons de la vall de la Vansa i tot seguit pugem fort per pistes entre masies fins al nucli de Sisquer. Per asfalt seguim pujant cap al coll de Bancs, tot seguit el poble d'Adraén i un últim esforç fins al punt d'origen.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Coll de la Trava Adraén (Alt Urgell)
  • Distància: 38,70 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.140 metres
  • Temps: 5:25 hores
  • Dificultat: IBP=90 / Blava
  • Sensació de dificultat: Fàcil Tram de corriol trencat amb arbres caiguts. Alguns pujadors forts
  • Cartografia: Alt Urgell ICGC (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Coll de la Trava 00:00 00:00 0,0
Coll de Creus 00:10 00:10 1,3
Sauvanyà 01:15 01:25 7,8
Visita Sauvanyà 00:15 01:40
Torà de Tost 00:30 02:10 12,0
Pausa 00:15 02:25
Coll d'Arnat 00:35 03:00 16,7
Espluga de Lavansa 00:30 03:30 21,6
La Barceloneta 00:25 03:55 25,0
Sisquer 00:40 04:35 29,6
Coll de Bancs 00:25 05:00 32,2
Adraén 00:15 05:15 36,0
Coll de la Trava 00:10 05:25 38,7

Crònica

La ruta d'avui ens transporta a una zona remota, inhòspita i despoblada situada entre els contraforts occidentals del Cadí i la vall del riu Segre. Hi trobem una gran àrea boscosa de mitja muntanya força accidentada, amb profundes fondalades i muntanyes arrodonides. Hi ha ben poques zones planeres, i per això l'activitat humana hi és escassa. Trobarem algunes antigues masies, però gairebé totes han estat abandonades. També passarem per un poble abandonat situat lluny de tot arreu, Sauvanyà, un indret curiós amb totes les cases fetes amb la pedra rogenca típica del lloc. Val a dir que la ruta d'avui la comencem al coll de la Trava per qüestions logístiques, tot i ser el punt més alt de la ruta. Anem amb el nostre gos, el Fum, i volem evitar-li l'asfalt, que sortint d'aquí concentrarem a la part final. Llavors la Sílvia i el Fum s'esperaran a l'àrea recreativa del coll de Bancs, i jo ens recolliré un cop acabada la ruta. El lloc adequat des d'una lògica ciclista seria començar al fons de la vall de la Vansa, de manera que es concentraria la pujada a la primera meitat de la ruta.

El Montsec de Tost no té res a veure amb la llarga serra del Montsec, situada més al sud entre el Pallars i la Noguera. Bé, posats a buscar-hi relacions, probablement els dos llocs coincideixen en un clima de secà i boscos de mitja muntanya. I per buscar referents històrics, el cavaller català nascut l'any 1.000 Arnau Mir de Tost va néixer en aquest Montsec que avui visitem, però va fer fortuna i va fer créixer els seus dominis precisament a la falda del gran Montsec, a Àger i rodalies. Segurament en l'època medieval devia haver-mi més activitat a la zona que la que hi ha actualment, ja que sobretot el vessant nord del Montsec de Tost resta totalment despoblat. Passarem només pel petit nucli de Torà de Tost, on sí que encara hi viuen algunes famílies, i hi ha diverses cases obertes de segona residència, i al vessant sud, a la vall de la Vansa sí que hi ha força més activitat.

Comencem la ruta al coll de la Trava, dit també de Laguén, situat entre la Seu d'Urgell i Adraén, un parell de quilòmetres abans d'aquest darrer poble. Sortim pedalant la Sílvia i jo mateix acompanyats pel nostre gos, el Fum. Prenem una pista que neix a tocar el coll i que planeja fins al coll de l'Endurant, i segueix baixant suaument fins al coll de Creus, un dels llocs més interessants de la ruta on arribem al cap de 10 minuts de sortir. El més interessant del lloc, a banda de les vistes cap al sector dels Pirineus de l'Alt Urgell i Andorra, és el característic terreny de color vermell. És un roig intens, fruit de les argiles amb alt contingut de ferro. Trepitjarem un terreny curiós i estètic, amb uns turons vermells molt erosionats d'on sobresurten vetes blanquinoses de gresos més resistents a l'erosió. Un lloc ben bonic.

Deixem el coll de Creus i el seu terreny vermell i entrem al domini del verd amb uns prats ufanosos. Seguim momentàniament el GR-150, però de seguida l'abandonem per prendre una pista més trencada a la dreta que ens porta fins al costat de la masia de Colldecreus, habitada, i on ens rep un gos cridaner que protegeix el ramat. La pista continua més amunt de la casa creuant els prats fins un collet, on salta de vessant i entra a l'obaga. A partir d'aquí comença un petit viacrucis. Entrem en una zona molt poc transitada, i agafem una antiga pista que ara és un camí en forta baixada per un bosc obac. El temporal Glòria de principis d'any va fer caure molts arbres, i com que aquesta és una zona remota i de poc interès, trobem centenars d'arbres al mig del camí. Ens costa molt avançar, i hem de sortejar molts arbres. Anem voltejant aquest vessant nord del Montsec de Tost a una velocitat molt lenta, gairebé al límit del desànim. Més endavant les condicions milloren, i trobem una pista en més bon estat que ens permet seguir baixant fins a trobar el riu Roig de Sauvanyà.

Des del fons de la clotada s'endevina l'antic poble de Sauvanyà al vessant solei de la vall, mentre que nosaltres anem baixant pel vessant obac. Trobem el trencant que va al poble, i deixem la pista principal per arribar-hi. Planegem fins al torrent i pugem fort uns pocs minuts fins arribar al peu de les cases de l'antic poble. El despoblat de Sauvanyà està totalment abandonat, i fins i tot no sembla que s'utilitzi ni per guardar animals. Tot és inert, i la natura va absorbint allò que un dia se li va arrabassar. El poble té el seu encant, sobretot pel color vermell de les cases i la bonica església de Sant Esteve, que es manté elegant i dempeus a la part alta del poble. Algunes de les cases estan mig ensorrades, però la majoria mantenen l'estructura i fins i algunes també la teulada. La sensació en passar per aquí és d'estar en un lloc inhòspit, allunyat de tot. És un indret amb encant que val la pena visitar.

Tornem a baixar a la pista principal i seguim voltejant el vessant nord del Montsec de Tost. Passem pels camps de Marroi i més endavant per la masia de Cal Felip, que sembla ben conservada. Tot aquest tram és fàcil i plàcid, amb pujades i baixades suaus. Arribem al petit nucli de Torà de Tost, on hi viuen una vintena d'habitants, i alguns més hi tenen segones residències. Està situat a la part alta de la vall de Tost, i és un poble petit i allargat. En una punta hi trobem la petita ermita de la Mare de Déu de l'Esperança. Fem una petita pausa, ens proveïm d'aigua i anem a buscar un trencant que hi ha a la part alta del poble, per on havíem passat uns minuts abans. La pista marxa per sobre mateix d'un viver ple d'aigua, i passa pel costat d'una font. Un rústic indicador de fusta ens marca el camí cap al coll d'Arnat.

La pista que surt de Torà de Tost és estreta i ben poc utilitzada. Comença planejant direcció sud, i s'encamina a voltejar el cantó occidental del Montsec de Tost. Un tros amunt poden contemplar el poble que acabem de deixar enrere. Un veí del poble ja ens va avisar que trobaríem alguna pujada forta, un "mur" segons ell. Veritablement la pista puja, i en algun tram trobem pujadors fortíssims, al límit de la ciclabilitat ja que la pista és pedregosa, però amb una mica d'esforç es pot fer tot sobre la bicicleta. Anem pujant poc a poc, afortunadament a l'ombra dels pins que poblen aquest vessant obac. Un bon tros amunt descartem a la dreta el trencant que baixa cap a Castellar de Tost. Seguim pujant per una pista solitària i senzilla que s'enfila fins al Coll d'Arnat, on arribem després d'una forta pujada.

Al coll d'Arnat obrim la visió cap a la vall de la Vansa, que veiem just al cantó oposat d'on veníem, molt enfonsada. Si volem pujar més, a l'esquerra hi ha una pista que s'enfila fins unes antenes a la part alta del Montsec de Tost. Al coll d'Arnat hi arriba una pista asfaltada que puja des de la vall de la Vansa. Sorprèn trobar asfalt en aquest racó remot, ja que ben poca cosa hi ha en aquesta racó de món. Just on s'acaba l'asfalt comença la pista que baixaria cap a Montan de Tost, però això ja seria cap a la vall del Segre, i nosaltres volem baixar cap a la vall de la Vansa. Així doncs baixem per l'asfalt per una pista que baixa fort i fa diversos revolts. Baixem molt suau tot i que la pista asfaltada convidaria a córrer, però anem amb el Fum i hem d'anar al seu ritme. Baixem 3,5 km. aproximadament fins a la casa de cal Pessic, que ens queda just a sota de la carretera. Prenem una pista asfaltada a la dreta i seguim enfonsant-nos.

La pista passa per sota de Cal Pessic i més endavant de Cal Joan enmig d'un revolt al peu del torrent de l'Espluga. Seguim baixant i passem per la masia de Cal Ton Xic, sempre en baixada considerable per una pista en bon estat. Totes aquestes masies són habitades o si més no cuidades. Algú ens havia comentat, tot i que no ho puc verificar, que aquestes masies les van comprar uns francesos, poc amics de les visites, i que van venir a viure-hi allunyats del brogit mundà. Seguim baixant per un bosc obac, amb algunes pastures entremig, i finalment arribem a l'Espluga de la Vansa, una gran masia situada al cap d'un cingle, amb l'església de Sant Fruitós de l'Espluga uns metres abans. Ens apropem a la petita ermita, que està oberta i veiem que ben decorada de dins, pintada ricament. De fet veiem que algú l'està pintant ja que hi ha estris i molts pots de pintura. Fem una breu pausa al peu de l'ermita i continuem el nostre descens.

La pista passa per sota de Cal Valentí de l'Espluga de la Vansa, la masia principal d'aquest sector, i baixa molt fort, amb trams molt drets i pedregosos on cal anar amb compte. Gairebé al fons de la vall passem per sota de la masia de cal Marroi i finalment arribem als peus del riu de la Vansa. Remuntem el riu cap a l'est i trobem la pista asfaltada que recorre la vall. És una pista tranquil·la per on gairebé no passa ningú. Avancem planejant seguint el curs fluvial i passem el barri de la Barceloneta, format per diverses cases aïllades que veiem a la distància. Seguim l'asfalt fins que trobem un trencant a l'esquerra que puja per una pista de terra cap a les masies de Cal Julià, Cal Perabaixa i més amunt Cal Muntada. Tot aquest tram de pista és força feixuc, ja que puja fort i estem ja al migdia amb tot el sol que ens fueteja. Com dèiem al principi, la lògica d'aquesta ruta seria començar al fons de la vall de la Vansa, per exemple a Sorribes, on hi ha un petit nucli i fins i tot un restaurant.

Després de cal Muntada la pista encara puja una mica més fort fins que s'uneix a una pista asfaltada que puja des del fons de la vall. Seguim amunt i arribem al petit nucli de Sisquer, on hi viuen una vintena escassa de persones. Passat el nucli seguim pujant per la pista a ple sol, això sí, amb bones vistes de la vall de la Vansa, fins que arribem al coll de Bancs, on hi ha una àrea recreativa. Aquí ja portem 32 km., i la Sílvia i el Fum es queden aquí i jo continuaré per asfalt fins al final de la ruta i els vindré a buscar. Passat el coll de Bancs la carretera puja més suaument fins a Adraén, i un parell de quilómetres més enllà ja arribo al punt d'inici. En total cal comptar que els 10 km. finals són per asfalt, i també els 3,5 aproximadament de la baixada del coll d'Arnat.

De nou al coll de la Trava tanquem una ruta per una zona força feréstega, amb els punts d'interès principals al terreny vermellós del coll de la Creu al principi, el poble abandonat de Sauvanyà, els boscos solitaris pujant al coll d'Arnat i el nucli de l'Espluga de la Vansa. Una zona muntanyosa i solitària ben adequada per gaudir de la tranquil·litat. Com dèiem és recomanable començar a la vall de la Vansa per fer la pujada al principi i acabar la ruta baixant. Bon terreny per als amant de la sol·litud i el terreny rost.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari