Llafranc - Tamariu

Resseguim un tram abrupte de la Costa Brava entre dues de les poblacions més pintoresques del Baix Empordà. Sortim de Llafranc i ens enfilem per un camí molt directe que remunta un fort pendent fins al far de Sant Sebastià, on tenim extraordinàries vistes sobre el mar. Deixem el GR-92 i prenem un corriol més aventurer que avança per damunt dels penya-segats de l'illa Roja i el cap dels Frares. Retornem al còmode GR i baixem a la petita cala Pedrosa, des d'on haurem de pujar fort per resseguir el camí. Fem una aturada a la pedregosa cala d'en Roig, i acabem de planejar còmodament fins a Tamariu. Tornarem per l'interior seguint el PR-C 107 per camins frescals que passen per la font d'en Cruanyes, el Puig Gruí i el dòlmen de Can Mina dels Torrents.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Llafranc (Baix Empordà)
• Distància: 15,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 715 metres
• Temps: 5:35 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Algun tram força dret equipat amb cordes
• Cartografia: Baix Empordà Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Crònica

Dedicarem un suau i assolellat matí d'hivern a recórrer un tram de costa marcat pels penya-segats, els farallons i algunes cales de molt difícil accés. És el tram deliminat entre les poblacions de Llafranc i Tamariu, dins del terme municipal de Palafrugell. El GR-92 és el Camí de la Mediterrània, i ressegueix la costa per camins agradables. Avui seguirem un bon tros d'aquest camí, però en algun tram el deixarem i en prendrem d'altres de més secundaris que passen més a prop de la costa. El GR-92 és molt freqüentat, i s'ha buscat un recorregut apte i de bon fer. El seguirem principalment, però a la zona de l'Illa Roja i el Cap dels Frares avançarem per caminets menys freqüentats que ens acosten a racons poc accessibles. La tornada la farem tota per l'interior seguint l'agradable PR-C 107, que connecta les dues poblacions per camins sobre terreny boscà i zones de cultiu.

Ens desplacem a Llafranc la Sílvia, el Fum i jo mateix i aparquem còmodament al centre, costa totalment impossible en període estival. Els dies assolellats d'hivern acostumen a ser molt lluminosos a la costa, i permeten excursions agradables sempre i quan no faci vent. Avui és un dia de temperatures suaus, sol i sense vent. Ideal per caminar. Creuem el petit passeig marítim de Llafranc, voregem el port i prenem el GR. Però l'abandonem uns metres més enllà i baixem per un vial asfaltat que mor en una petita urbantizació sobre el mar. Al final de les cases neix un caminet aventurer que s'enfila molt fort per un pendent de roca, pins i les figueres de moro que han colonitzat aquest espai abrupte. És un caminet precari on cal parar atenció de trobar el millor pas. Fins i tot hi ha un punt molt dret en què hi ha una corda per facilitar enfilar-se en un pas semivertical. Pugem una bona estona per aquests forts pendents abruptes, amb el mar sempre a la nostra esquena, i arribem al far de Sant Sebastià.

El Far de Sant Sebastià és un mirador extraordinari d'aquest sector de la Costa Brava, ja que es troba enfilat uns 200 metres sobre el nivell del mar, però uns metres gairebé verticals. Com que s'hi arriba amb cotxe i hi ha un restaurant, és un lloc concorregut. Tot i ser a ple hivern hi ha força gent que aprofita aquest dia esplèndid. Contemplem el paisatge i seguim la nostra ruta. Passem al costat del poblat ibèric que hi ha just darrere del restaurant, i seguim el GR-92 en direcció nord. Seguim el GR aproximadament uns 350 metres per camí còmode, però ens hem de fixar que a la dreta marxa un caminet que comença a baixar per una zona boscosa. Deixem el còmode GR i prenem aquest camí secundari que va baixant alhora que s'acosta al mar. Baixem fins a la cala del Cau, pràcticament inaccessible, enmig de la qual hi ha l'Illa Roja, un petit illot enmig d'aquesta cala abrupta.

Contemplem l'Illa Roja i la cala del Cau des d'un cap de roc just a sobre. És un lloc bonic, ja que la petita cala està tancada i enclotada entremig de penya-segats de roca. De fet per baixar fins a l'aigua caldria mig grimpar per terreny abrupte fins arribar-hi. La contemplem des d'un petit mirador natural, una roca que sobresurt just a sobre de l'aigua. Seguim el caminet que ara torna a pujar. Continuem fins prop del cap dels Frares i anem seguint el camí amb la intenció d'arribar a la Cala Pedrosa. Sabem que hi ha un tram de camí força abrupte on també hi ha unes cordes. Però tenim un petit contratemps que ens fa girar cua: ens adonem que hem perdut la cadena del Fum, i per tant tornarem enrere fins a trobar-la. La trobem a tocar del GR, i com que hem perdut molt de temps anant i venint per aquest camí més costerut i abrupte, decidim escurçar i accedir directament a la Cala Pedrosa pel GR, així anirem més ràpid i no haurem de repetir aquest tram. Avancem doncs per bon camí, i al peu d'unes cases prenem un caminet indicat que baixa còmodament a la cala seguint un barranc ombrívol.

Arribem a la Cala Pedrosa, estreta, de reduïdes dimensions, còdols grans i una petita caseta en un lateral que sembla que a l'estiu funciona com a bar improvisat. És una cala encofornada entremig de penya-segats, ja a l'ombra i tot just és el migdia, però a l'hivern el sol va molt baix. Hem arribat a la cala no pel camí directe que volíem, ja que hem hagut de recular, sinó seguint el GR. Per sortir de la cala cal pendre un caminet que puja molt fort i fa zig-zag per superar el fort pendent del penya-segat. Hi ha unes baranes que faciliten el pas i donen seguretat. Pugem doncs seguint sempre el GR fins a la punta de la Musclera Trencada. Aquí el camí va girant cap al nord i entra en una zona de roca que fa petites piscinetes. Avancem caminant per damunt de la Cala Gamarús i fins a la Cala d'en Roig, un lloc agradable on fem una pausa i ens mengem el dinar que portàvem a la motxilla.

Seguim avançant pel camí de la costa i entrem a la badia de Tamariu. De seguida veiem una de les poblacions més emblemàtiques d'aquest sector mariner del Baix Empordà. Tot de casetes blanques arrenglerades davant d'una platja de reduïdes dimensions i en forma de mitja lluna, un paisatge ben idíl·lic, si no fos per l'excessiva construcció que hi ha al voltant. Acabem d'arribar al nucli, tot ple de restaurants on fins i tot un dia d'hivern, a primera hora de la tarda i encara hi ha cua de gent per dinar. Volíem fer un cafè, però desistim, i prenem el camí de retorn. Entrem cap a l'interior i trobem els senyals del PR, però com que veiem que pugem per asfalt, busquem una alternativa. Així doncs deixem l'asfalt i prenem una pista a la dreta que voreja un càmping. Tot seguit comença a pujar seguint la riera de Tamariu fins una casa abandonada, on el Fum té la mala pensada de saltar dins d'un dipòsit que afortunadament està buit. El dipòsit tenia una profunditat d'uns 3 metres, i vam haver d'improvisar una operació de rescat amb uns troncs i taulons que vam trobar al voltant de la masia.

Pugem uns metres més fins que trobem una bifurcació del camí a l'esquerra. Continuem per un bosc espès de surera que ens porta fins a l'ombrívol paratge de la font d'en Cruanyes. L'estret corriol creua una pista i segueix cap al sud per una zona boscosa que s'aclareix just abans d'arribar a unes cases, on retrobem el PR. Seguim el camí indicat cap al sud, ara per una pista que ens porta fins un conjunt de cases al mig del bosc. Ens desviem escassos 100 metres a l'esquerra fins al Puig Gruí (165 m.), on es pot contemplar de nou el mar des d'aquest petit turó. Tornem a la pista i avancem ràpid ja que el terreny és planer i de molt bon fer. Creuem la carretera que va a Tamariu i seguim prop d'unes granges entremig de camps de cereals. Uns metres més endavant veiem l'indicador del dòlmen de Can Mina dels Torrents, i ens desplacem uns metres a l'esquerra per visitar-lo.

Continuem caminant còmodament per la pista que puja lleugerament cap al Puig de Rais, i a l'altre cantó comença a baixar i entra a les urbanitzacions més altes de Llafranc. Acabem de baixar cap al centre, on ara sí fem un cafè en una terrassa fins que marxa el sol i comença a refrescar. Així anem tancant una jornada fàcil i agradable recorrent camins vora el mar en un tram abrupte de costa entre les poblacions de Llafranc i Tamariu, al cor de l'Empordanet marítim.