Carrer Ample i l'Espina (1.181 m.)

  • Caminant pel barranc del Carrer Ample

  • Plecs isoclinals del Carrer Ample

  • Tram engorjat del barranc

  • Boires tenebroses

  • Deixem la boira i avancem per una pista

  • Vista cap a les Roques de Benet

  • Descens pel camí vora un torrent

Al límit entre el vessant marítim i l'interior del Massís del Port iniciem un recorregut per dins d'un barranc encaixonat que ens ofereix una interessant lliçó de geologia, ja que circularem entremig d'uns curiosos plegaments isoclinals de roca calcària. La boira ens fa la guitza, i just al punt més interessant de la ruta entrem en una penombra que es perllongarà fins passat el petit cimet, on hi hauria d'haver bones vistes. De tornada ens conformem contemplant uns bonics teixos i les magnífiques Roques de Benet.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Àrea recreativa de la Franqueta Horta de Sant Joan (Terra Alta)
  • Distància: 16,20 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 845 metres
  • Temps: 7:20 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: El Port Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Àrea recreativa de la Franqueta 00:00 0:00 0
Plegaments del Carrer Ample 02:30 02:30 4,4
L'Espina 01:05 03:35 7,0
Coll de Botana 02:20 05:55 12,2
Inici 01:25 07:20 16,2

Crònica

Iniciem uns dies de ruta pel Massís del Port amb un itinerari d'interès geològic però també paisatgístic. Com dèiem però, una boira inusualment espessa, ens limitarà la visió a uns pocs metres, i restarà bona part de l'interès, per tant ben poca cosa podrem explicar. Caldrà tornar-hi en alguna altra ocasió per gaudir d'aquest paisatge tancat del barranc del Carrer Ample, que alhora constrasta amb una zona molt oberta als altiplans càrstics de les Rases de Maraco. Malgrat tot, i sent sempre optimista, les boires donen un aire tenebrós a alguns punts de la ruta que també té la seva gràcia.

Sortirem des de l'àrea recreativa de la Franqueta, a la qual s'arriba per una pista asfaltada que surt prop d'Horta de Sant Joan. Cal recórrer gairebé 10 quilòmetres per la pista asfaltada seguint el riu dels Estrets. A la Franqueta hi ha una amplia zona d'esbarjo, amb taules, bancs i una font. Aproximadament un quilòmetre abans hi ha trobem l'àrea d'acampada dels Ateus, un bon lloc per pernoctar abans d'iniciar la ruta.

Comencem a caminar seguint la mateixa pista per on veníem, just on s'acaba l'asfalt. Deixem la pista que puja al mas Quintet, i pocs metres més endavant deixem també la pista que continua. Marxem a l'esquerra seguint un caminet indicat fins a la Marbrera, on hi havia hagut una antiga explotació de marbre, actualment en desús però restaurada i amb plafons informatius. Després de fer un volt per l'antiga pedrera, cal continuar per dins del barranc de Carrer Ample, que marxa des del mateix lloc. Aquí nosaltres ens equivocem i tornem enrere a buscar la pista quan en realitat no calia, i acabem tornant al mateix punt.

Avancem doncs barranc amunt, caminant pel llit del riu sec, amb algun petit gorg fàcilment esquivable. Caminem sempre sobre una roca arrodonida i treballada pel pas de l'aigua. Mica en mica el barranc es va encaixonant, i les parets creixen a banda i banda. Deixem a l'esquerra un pont de roca natural, bonic però mig tapat per la vegetació. Pugem suaument fins a la font de les Baranes, situada en un punt molt encaixonat del barranc. A partir d'aquí el barranc s'enfila més decidit i i molt més engorjat. Cal fixar-s'hi i seguir sempre el barranc principal, descartant els secundaris, ja que el camí no sempre és evident. Algunes fites ens seveixen d'orientació.

Quan arribem a la zona més interessant de la ruta, els característics plegaments del Carrer Ample, justament allà som engolits per una espessa boira que ve del cantó marítim i que cobreix tot l'entorn a partir d'una determinada alçada. Decebuts per la falta de visibilitat que amb prou feines ens permet veure els plecs situats a 7 o 8 metres de distància, ens conformem en avançar per un barranc tancat i ara tenebrós. La característica més destacada d'aquest racó són els plecs isoclinals que se superposen com si fossin làmines. Fins i tot esperem uns minuts esperançats que la boira escampi, però no en té intenció, així que seguim endavant.

Quan el barranc sembla que no tingui sortida, trobem un pas estret a la dreta que ens permet continuar. Caminem per un tram molt engorjat i estret, bonic i ara d'aspecte misteriós i fantasmagòric gràcies a la boira. La boira és tan espessa que fins i tot ens oblidem de visitar la petita cova de la Rambla, situada a l'esquerra del barranc tot pujant, a la confluència d'un barranc secundari. Poc més endavant en barranc es va obrint, i entrem en una zona oberta de pastures. Passem al peu del mas de Maraco, enrunat. Costa trobar el camí entremig de les pastures obertes i amb una espessa boira.

Gairebé a cegues anem avançant i endevinant el camí que segueix enfilant-se. Trobem els senyals del GR que ens ajuden qui-sap-lo en el tram superior de la ruta. Passat el coll d'Alfara, on suposem hi deu haver molt bona vista però avui no és el cas, encara pugem uns metres més fins a trobar unes fites que marxen a l'esquerra i que ens acabaran d'enfilar al cim. Amb la boira no som conscients de ser a prop d'un cim, i tot just ens n'adonem quan trobem el vèrtex geodèsic i ja no podem pujar més amunt. Som al cim de l'Espina (1.181 m.) i seguim engolits per una espessa i persistent boira.

Baixem per l'altre cantó del cim, seguint una línia rocosa, una petita cresteta fàcil, on es pot passar caminant sense ni posar les mans a terra. Comencem a baixar per la zona de les Muntanyoles, que segur que és molt interessant i abrupta, però tampoc no ho veiem. Ens entaforem en un torrent que ens fa perdre alçada ràpidament. Passem al costat d'alguns exemplars de Teix molt bonics amb troncs els recargolats, i continuem baixant fins a confluir en una vella pista. Fem una pausa i dinem.

Trobem senyals del PR que puja lleugerament seguint la pista. Pugem fins al coll de Triadó, i planegem còmodament per la pista en lleugera pujada fins un altre collet, on haurem de deixar la pista i prendre un caminet a la dreta. El camí és molt poc evident, i ens hem de fixar en les fites que marxen a la dreta just abans que la pista comenci a baixar fort. Per fi deixem enrere la boira, i contemplem a certa distància la característica forma de les Roques de Benet, vistes des del darrere. El caminet s'apropa al límit d'una petita cinglera i baixa molt fort per un camí zig-zaguejant. En direcció nord acabem d'arribar a l'ampli coll de Botana.

Abans d'arribar a la Corralissa de Franxo, mig ensorrada, girem a l'esquerra i trobem un caminet que comença a baixar per un torrent obert. Anirem seguint un camí poc freqüentat, però que es pot anar seguint fàcilment. Baixarem una bona estona per dins d'un barranc boscós, amb poques vistes. Una bona estona més tard confluïm amb el PR que havíem abandonat en deixar la pista, i seguim baixant fins al Mas de Quintet, on hi ha uns plafons d'interpretació del paisatge del Port. El caminet baixa encara uns minuts més fins a la Franqueta, on havíem sortit unes quantes hores abans.

Ha estat una sortida ben trista, amb la boira com a companya indesitjada i indesitjable de ruta, que ens ha fet especialment la guitza en els trams més interessants. És una ruta llarga que caldrà repetir en millors condicions, ja que la zona dels plecs isoclinals dins del barranc són ben curiosos.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges




Comentaris

Bon dia !
No sé si haureu tornat o no per fer aquesta ruta tan espectacular, però us asseguro que val molt la pena repetirla cuan no Hi hagi boira.
I com ja heu fet el cim de l'Espina, a la propera us recomano després del barranc i abans del pou de Maraco, seguir el GR 7 , on tindreu les magnífiques vistes del Caro, i fareu cap al refugi de les Clotes. Si us animeu a continuar, arribareu al cim de la Tosseta Rassa, sostre comarcal de la Terra alta. Haureu de tornar enrere al coll de Carabasses i pasar per sota de la Punta Serena i agafar la pista de la Vall d'Uixó.
Salut i cames

Gràcies Elena pel suggeriment. De ben segur que et farem cas, i la propera vegada que estiguem per la zona, farem aquesta ruta amb la variant que ens proposes. Sona molt interessant. Salut!

Afegeix un nou comentari