BTT

Passo della Mulattiera (2.412 m.)

Des de Melezet, un nucli de Bardonecchia, prenem un corriol que enllaça amb una antiga pista militar que puja endimoniadament amb trams de més del 17% de pendent fins al Passo de Colomion. La pista es suavitza però continua pujant enmig d'un entorn d'alta muntanya fins al Passo della Mulattiera, a sota mateix de la Punta Charrà. Visitem les restes de construccions militars al coll, i baixem per un corriol que salta a l'altre vessant fins al coll dels Acles, fronterer amb França, i també amb restes militars. A partir d'aquí el descens del corriol que ressegueix el torrent de Guiaud és més difícil, però alhora molt panoràmic. Més avall enllacem amb el bike park que ens permet uns últims metres de descens divertit i emocionant.

Fort Janus (2.540 m.)

A prop de la frontera franco-italiana a Montginebre hi trobem una notable acumulació d'antics forts militars amb velles pistes que els connecten. Comencem a pedalar al petit nucli dels Alberts, i per una còmoda pista planegem fins a prop de Briançon, on en poca distància trobem els forts Dauphin, des Trois Têtes i Randouillet. Al costat d'aquest últim comença una duríssima pujada per una antiga pista amb desenes de revolts curts que connecta amb una ruta militar mig asfaltada que segueix pujant fins al cim dels Anges, on hi ha el fort Gondran. Queda encara la pujada fins al punt més alt, el cim Janus, on hi ha el fort més espectacular i panoràmic. Iniciem el descens per un corriol entre les pistes d'esquí, després un tram per una ruta fàcil del bike park, i més avall un corriol que ressegueix un torrent, amb algun pas difícil fins al punt d'inici.

Cima Ciantiplagna

Comencem la ruta al Piano dell'Alpe, gairebé a 2.000 metres sota muntanyes imponents, i prenem la popular Strada dell'Assietta. Anem pujant durant 10 quilòmetres fins al punt més alt de l'antiga pista militar, gairebé a 2.500 metres, on la deixem i en prenem una de més precària que segueix pujant cap al fort Gran Serin. Entrem en una zona d'alta muntanya més pedregosa en un dia de fred i boira que fa encara més espectacular l'escena. Seguim amunt per una antiga pista militar en pitjor estat, tancada al trànsit i que va pujant fins al peu mateix del cim, a gairebé 2.800 metres. Des d'aquí, amb poca visibilitat, baixem fort per una pista molt dreta i fins i tot trams aeris que arriba al coll de Vecchia i més endavant el coll de Finestre, des d'on ja només cal seguir l'estreta pista asfaltada en forta baixada fins al punt d'inici.

Monte Gran Costa (2.615 m.)

Per damunt de la localitat turística de Sauze d'Oulx, al Piemont, iniciem una ruta pedalant que comença amb una pujada intensa fins a les granges i el llac Alpe di Laune. Després seguim pujant per dins del parc natural del Gran Bosco enmig d'esplèndids avets fins a trobar la popular Strada dell'Assieta. Planegem ara per una pista còmoda a 2.200 metres que ens ofereix una gran perspectiva de la vall de Chisone i les muntanyes de l'entorn. Passem els colls de Blegier i Lauson tot pujant progressivament fins als 2.500 metres. Deixem la pista principal per pujar uns minuts més fins al fort, situat dalt del cim que és un notable altiplà i ofereix una extensa visió cap als Ecrins i bona part dels Alps. Per al descens triem l'Strada dei Canioni, un llarg corriol de més de 6 quilòmetres, fàcil, divertit i molt panoràmic.

Monte Jafferau (2.815 m.)

Des dels afores de Bardonecchia iniciem una ruta en bicicleta que ens portarà fins un dels antics forts militars més alts d'Itàlia. Comencem a pedalar a Bacini Fregiusa, arribada d'un dels remuntadors de l'estació d'esquí, i prenem una pista que puja fort fins al fort de Föens. Ja per damunt de 2.200 metres planegem una bona estona sobre la vall de Susa, i a les envistes de les coves dels Saraceni canviem de direcció i pugem fort fins al coll Basset. Planegem de nou per l'ampla carena dels Rochers de l'Aigle a més de 2.600 metres i emprenem l'última pujada intensa fins al fort, des d'on tenim bones vistes de les valls, els Ecrins i la Vanoise. Baixem per un camí difícil fins al fons de la Valfredda, i la resseguim baixant amb trams de pista i corriol. Finalment enllacem amb l'Strada Decauville que ens torna plàcidament al punt d'inici.

Volta al llac de Mont Cenis

Contornegem el gran llac alpí a més de 2.000 metres d'alçada i a prop de la frontera entre França i Itàlia a través de pistes i camins. Sortim d'una antiga pedrera més avall de la presa i remuntem una pista que passa per antigues instal·lacions militars. Arribem al fort de Ronce, que està ben conservat, i tot seguit avancem per un corriol fàcil i divertit que creua un vessant muntanyós notablement elevat per sobre de les aigües, amb una bonica panoràmica de tot el llac. Al coll de Mont Cenis prenem una pista asfaltada que voreja el vessant occidental, i a l'ermita de Saint Barthélemy seguim per una pista tancada al trànsit que ressegueix tot el vessant sud fins a tornar a la presa, sota el fort de Variselle.

Fort Malamot (2.915 m.)

Al peu de la presa de l'estany de Mont Cenis, gairebé a 2.000 metres d'altura, iniciem una ruta en bicicleta que ens enfilarà fins al cap d'amunt d'un cim panoràmic on a finals del segle XIX s'hi va bastir un edifici militar. Iniciem la ruta creuant la llarga presa de mes d'un quilòmetre fins a sota del fort de Variselle. Aquí comença una llarga pujada amb nombrosos revolts per l'antiga pista militar. A mitja alçada fem una petita marrada fins al llac Blanc, i reprenem la ruta al costat d'uns barracons on comença un tram molt dur de pujada per un terreny més pedregós i difícil. Coronem el fort a 2.850 metres, i pugem al punt més alt des d'on gaudim d'una àmplia perspectiva. Baixem a buscar un gran altiplà on neix un camí que primer és fàcil, però passada una estreta carena es torna més difícil per un tram costerut. Arribem a l'antic fort de Pattacreuse on enllacem amb una antiga pista que amb una successió de revolts ens apropa al punt d'origen.

Estany de Naorte

Des de la presa de Montalto, situada a la capçalera de la vall de Cardós més amunt de Tavascan, comencem una ruta linial en bicicleta fins a un dels estanys més estètics dels Pirineus. Comencem a pedalar per una pista pedregosa i incòmoda que s'enfila fort per damunt de la vall. Al cap d'uns 6 km. prenem una pista secundària encara més pendent que ens porta al petit estany del Closell. Deixem les bicicletes al costat d'un refugi de pastors, i seguim a peu uns minuts pel camí de l'estany de Naorte, on contemplem les seves aigües i a l'horitzó un reguitzell d'altes muntanyes pallareses. De tornada ens desviem per una altra pista que flanqueja damunt de la vall, molt panoràmica, amb alguns trams aeris i fins i tot un túnel, i que ens porta fins a la captació d'aigües de la central hidroelèctica. Contemplem l'ampli paisatge sobre le vall i reculem fins al punt d'inici.

Creu de l'Eixol

Al peu de la Noguera Pallaresa, comencem a pedalar des d'Escaló per una pista asfaltada molt estreta que ens porta a Escart. Aquí comença la pista de terra que puja sense descans per la muntanya d'Escart fins a la borda Feliu, i continua amunt fins que la vegetació remet al voltant dels 2.000 metres prop del refugi de Quatrepins. Enllacem amb la pista que ve del coll de Triador cap a Espot, i fem l'última pujada forta fins al coll de la Creu d'Eixol. Des del punt més alt baixem per pistes bones cap a la base de l'estació d'esquí d'Espot, i seguim avall en parel·lel al riu Escrita. Al peu del càmping la Mola prenem un corriol ombrívol que baixa decidit cap al petit nucli de Llort, i segueix el descens cap al fons de la vall amb algun tram una mica més difícil.

Vall de Solcén

A la capçalera de la vall de Vicdessos, a la zona més alta de l'Arieja, hi trobem encaixonat entre grans muntanyes l'estany de Solcén. Més amunt de la presa hi ha un aparcament d'on surt una pista pastoral que s'enfila fins uns planells on el riu serpenteja i forma unes boniques aigües tortes. Pedalem per la pista que continua amunt fins a sota mateix del port de Rat i l'escarpat pic de Medacorba, al punt de confluència entre Catalunya, l'Arieja i Andorra. La pista és pedregosa però el paisatge és sensacional, ja que ens movem en un entorn d'alta muntanya, a sota mateix de pics que voregen els 3.000 metres. La pista s'acaba de sobte a sota del port de Rat, a uns 2.150 metres enmig d'un panorama exquisit. L'itinerari és lineal, de manera que tornem pel mateix camí tot contemplant ara el preciós paisatge en direcció oposada.

Pàgines

Subscriure a BTT