Arieja

Mont Valier (2.838 m.)

Pujant cap al Valièr, al fons veiem l'Estanh Redon, un instant

Sortim de les cases de Bonabé i pugem el llarg barranc de Clavera fins al coll fronterer. Submergits en la boira del Coserans seguim la carena cap al Petit Valièr i finalment cap al cim del Senyor de l'Arieja enmig de la nevada que no ens deixa veure res. Baixem al refugi d'Estanhous, i el dia següent, amb mal temps, escurcem la ruta prevista i tornem pel Coll de la Pala Clavera, tot passant pels magnífics Estanhs Redon i Long.

Roc Blanc (2.545 m.) i pic de Baixollada (2.548 m.)

Els pics de Baixollada, Roc Blanc i Jocarets reflectits a l'estany de Laurentí

Sortim des del refugi de Laurentí i ens endisem en un bosc atlàntic, frondós i humit, ple de grans avets. Remuntem la vall per camí fresat fins l'idíl·lic estany de Laurentí, on descobrim els cims que volem pujar. El camí es redreça, especialment abans d'arribar al coll. Una petita grimpada per blocs i coronem el primer cim. Una altra grimpada i una llarga travessa per un prat alpí ens condueixen al segon cim. Baixem per la vall de Barbollera tancant un itinerari circular.

Puig de la Coma d'Or (2.826 m.) i Puigpedrós de Lanós (2.842 m.) per la cresta

La Sílvia superant un pas d'equilibri

Els dos pics, situats entre el coll de Pimorent i l'estany de Lanós, es troben a poca distància i estan units per una dentada cresta. Sortim poc més amunt del Pimorent, remuntem la llarga coma d'en Garcia i encara pugem més fins al pic de la Coma d'Or. Rapel·lem un mur vertical i acabem de desgrimpar amb compte fins a la Portella Roja. Comença llavors una grimpada-escalada divertida, fàcil (II+) i aèria per una successió de blocs de granit que ens condueix a l'estret cim. Excel·lents vistes.

Estany de Laurentí, pic de Joucarets i estany de les Rabassoles

Roc Blanc i riu de Laurentí

El Roc Blanc i el pic de Baixollada centren l'atenció d'aquest sector muntanyós de l'Arieja al sud de Mijanes. Abortem l'intent de pujar-hi per excés de neu i manca d'equipament. Aprofitem però el cap de setmana per gaudir d'un paisatge grandiós, amb muntanyes escarpades, estanys glacials, grans avetoses i rius ufanosos. Accedim el primer dia a l'estany de Laurentí i pugem l'escarpat pic de Joucarets fent una grimpada aèria. El segon dia arribem a l'estany de les Rabassoles i contemplem el bonic entorn.

Tarbesó (2.364 m.) amb esquís

Pleta de l'Orri i pic de Tarbesó

La seva modesta alçada camufla un pic elegant, isolat del seu entorn, amb una vista summital amplíssima i a més a més molt esquiable. Des de l'estació d'esquí de Mijanes, a la comarca de Donasà anem a buscar la coma del riu la Maure. Creuem primer un gran plató, on hi ha un petit refugi. Després pugem fins un ampli coll on ataquem el cim per pendent més fort. Baixada directa i elegant pel vessant nord, i més avall per una de les diverses canals fàcils.

Tomaset (2.741 m.) hivernal

Sortim amb els esquís posats des de l'aparcament de Sorteny, i remuntem la bonica vall de Rialb, passant pel refugi i fins trobar una vella cabana de pastors. Pugem més fort fins al port de Siguer i baixem esquiant fins al magnífic estany Blau que creuem pel mig. Una pala més pendent ens deixa en un petit collet, i a peu remuntem per la carena fins al panoràmic cim. Excel·lent baixada amb neu pols impecable.

Pic de la Mina (2.683 m.) amb esquís

Pic de la Mina

Des de l'estació d'esquí de Porté comencem a foquejar més enllà de les pistes en un dels itineraris més habituals i fàcils d'esquí de muntanya. En un dia esplèndid anem a buscar el llarg llom que, amb pendent progressiu, va aproximant-se a la base del cim. Força aglomeració de gent en aquest cim tan concorregut, molta neu a la part baixa i escassa a la part superior, on el vent ha fet estralls. Des del coll enfilem al cim a peu. Bona baixada fins a la base de l'estació.

Cresta dels pics de Ruf (2.619 m.) a Rulhe (2.798 m.)

En primer terme el Fontargenta, el tram més difícil del crestall

Una escarpada línia granítica separa el coll de l'Alba del Pic de Rulhe, al límit de l'Arieja i Andorra. Sortim des de la vall d'Incles i remuntem el riu Juclar fins a al capçalera. Més amunt dels estanys comencem a grimpar fins al Pic de Ruf, on comença la cresta. Per terreny aeri anem sortejant gendarmes i bretxes, seguint sempre el fil. Fem alguns ràpels abans d'escalar el tram més difícil, just abans del pic de Fontargenta. Grimpant assolim el pic de Rulhe i tornem pel camí normal.

Pic de Clavera (2.721 m.)

Estanyet i pic de Clavera (a la dreta)

Fronterer entre el Pallars i el Coserans, aquest cim amb excel·lents vistes panoràmiques és poc conegut, discret a l'ombra del proper Mont Valier, el Senyor de l'Arieja. Modifiquem sobre la marxa una ruta de dos dies per problemes físics i climatològics amb el resultat d'un cim prou interessant, però amb una aproximació llarga i poc lògica.

Agulla Est de Fontnegra (2.788 m.)

Agulla Est de Fontnegra

Amb una tardana neu recent remuntem la llarga, suau i tranquil·la coma dels Pedrons, encaixonada entre el pic de la Mina i el pic de Pedrons. La coma acaba en un espectacular circ envoltat d'altes i esveltes muntanyes granítiques d'aspecte imponent. Pugem ara més fort fins al coll que separa el pic de la Mina i el grup de Fontnegra, i ja sense els esquís seguim la fàcil cresta fins arribar a tocar el primer i un dels més esmolats dels pics de Fontnegra.

Pàgines

Subscriure a Arieja