Arieja

Pic de Font Negra (2.877 m.)

Comencem a caminar des de l'aparcament de la vall de Baladrar, a la carretera del Pas de la Casa, i recorrem la llarga coma que s'encaixa entre els pics de Pedrons i de la Mina. Ens enfilem dalt d'un petit collet on comença la cresta i comencem a grimpar. La cresta és molt marcada i comença força vertical per uns grans blocs de granit molt fosc. Les principals dificultats de la cresta es poden evitar per la dreta, però igualment cal superar llargs trams de II i passos aïllats de III aeris i notablement exposats, sobretot pel cantó esquerra, on tenim una bona timba. La roca és molt ferma, i avancem pel fil o lleugerament per la dreta evitant algun dels blocs més incòmodes. Grimpem una bona estona superant les petites dificultats, i arribem a un collet previ al pic oriental. Acabem de pujar per grans blocs fins al cim principal, punt més elevat de tot el sector. De tornada baixem fins al coll de l'Orri de la Vinyola on girem i seguim per l'aresta cap al sud, passant pel pic de la Mina. Baixem pels amplis lloms i ens llencem pel pendent de l'esquerra fins a les antigues mines del Pimorent.

Pic dels Pedrons (2.715 m.)

Remuntant el llarg llom cap al pic dels Pedrons

Ens enfilem avui a una de les muntanyes més clàssiques, fàcils i típiques de la temporada d'esquí de muntanya. Situada a la capçalera del riu Arieja i fent frontera amb Andorra, el vessant nord de la muntanya és un llarguíssim llom, suau i molt progressiu, que es pot recórrer en la seva totalitat sense haver de fer cap gir. Amb força vent arribem al cim, on tenim una excel·lent perspectiva dels abruptes pics de la Font Negra. El descens és molt fàcil, desfent la suau carena, primer sobre neu força ventada i mes avall sobre una crema molt agradable.

Tarbesó (2.364 m.) amb esquís

Avancem de pla per la coma del riu Maure amb el Tarbesó al fons

Des de la minúscula estació d'esquí de Mijanes, al nord de la comarca occitana del Donasà, sortim una bona colla amb els esquís als peus tot i l'escassetat de neu. Avancem un tram llarg i planer seguint la coma del riu Maure fins passada la cabana de l'Orri. Després comencem a pujar per terreny més obert fins a situar-nos sota les grans pales del cim. Encarem la pujada més forta per la dreta, fins a guanyar la carena. El primer tram del descens i el més dret el fem pel vessant sud fins a la Comella de l'Ós. Llavors per terreny menys uniforme anem desfent la coma fins al punt d'origen.

Cimet (2.423 m.)

Forma piramidal el pic de Cimet

En un recòndit indret de les valls d'Orlú, sobre mateix del gran estany de Naguilha, s'aixeca una petita muntanya molt estètica per la seva forma piramidal. Hi accedim des d'Orgeish per una llarga pista fins al pla de l'Anyell Mort, on comencem a caminar pujant al peu del rierol primer, i després pels forts pendents del Serrat d'en Sur. Arribats al coll veiem per primer cop la bonica silueta del cim, i ens apropem a la seva base per començar a remuntar l'aresta amb algun petit pas de grimpada. Grans vistes des del cim sobre l'estany, la Dent d'Orlú i les escarpades muntanyes de l'Arieja.

Cunyes d'Aulà

A punt d'iniciar la cresta per les Cunyes d'Aulà

Recorrem un tram de cresta en un entorn molt salvatge al límit del Pallars, l'Aran i l'Arieja. Situats a les Cases de Bonabé pugem direcció nord per un dels camins de l'exili fins al fronterer Port d'Aulà. Voregem per darrere l'esperó i ens enfilem dalt del Lanet Clau, el primer cim de la serra que recorrerem pel fil. El recorregut és llarg, aeri i amb trams exposats. Principalment caminant però amb trams de grimpada, avancem sobre un precipici cap al nord i forts pendents herbats al sud. Progressem sense camí per terreny aeri i panoràmic, amb el Mont Valièr sempre de vigia.

Pic d'Ouxis (2.510 m.)

Pic Brasselh des de la jaça de Parau

Des del fons de la vall d'Orlun remuntem fort per una humida fageda fins que el terreny s'obre i contemplem a l'esquena l'espectacular imatge del pic de Brasselh, més conegut com a Dent d'Orlu. Continuem fins a la idíl·lica cabana de Parau, enmig d'una jaça, i més amunt creuem un gran altiplà. Arribats al coll resseguim l'aresta fins al cim, d'amplíssima panoràmica i envoltat de pics escarpats. Tot seguit baixem fort pel cantó oposat fins l'estany de Naguilha. Desfem un bonic camí costerut fins a les Forges d'Orlun, i acabem de pujar al peu del riu Orieja.

Tomaset (2.741 m.)

Cresta del Tomaset

Remuntem tota la vall de Rialb fins a situar-nos a la carena fronterera. Des del coll carenegem cap a llevant fins assolir el pic del Port de Siguer. Comença tot seguit el tram més divertit resseguint la cresta que ens uneix al pic de Tomaset, grimpant i desgrimpant per esperons, petites agulles i murs. Un recorregut fàcil (II), però amb alguns passos aeris. Des del cim baixem cap a l'estètic Estany Blau, el voregem i tornem al coll per desfer el camí de pujada. Itinerari divertit, panoràmic i amb un punt d'emoció.

Pics de Tristaina (2.882) i Estany Forcat (2.855 m.)

Equilibris sobre la cresta

Al final de la carretera d'Arcalís comencem a caminar per un sender ben fresat fins els estanys de Tristaina. Voregem l'Estany del Mig per la dreta, sota l'imponent pic. El camí es redreça, i més amunt hem de mig grimpar per accedir al cim. Prenem ara la cresta oest, baixant fort fins una bretxa i tornant a pujar primer al Pic de Costa Rodona, i deprés a l'escarpat Pic de l'Estany Forcat. Grimpades fàcils (I i II) per terreny aeri i amb vistes espectaculars. Tanquem el cercle seguint la cresta fins al Port de Tristaina i baixem cap als estanys.

Pic de la Mina (2.683 m.)

Traces sobre l'ampli llom davant del Pic de la Mina

Tornem a enfilar un dels cims més clàssics amb els esquís a l'Alta Cerdanya. Des de la comoditat de les pistes d'esquí de la Porté recorrem el llarguíssim llom que va des del coll fins al mateix cim. Passada la cabana de l'Orri superem el tram superior de l'estació i arribem amb els esquís fins al coll. Acabem de pujar caminant i gaudim de les vistes en un dia assolellat i agradable. Baixem amb compte per esquivar els rocs, i gaudim d'una neu excel·lent a la pala sobre la coma de l'Orri de la Vinyola.

Intent al pic de la Coma d'Or

Portella d'en Garcia

En un dia molt ventós sortim des del coll de Pimorent i comencem la llarga travessa de la Coma d'en Garcia. Amb força neu des de la part baixa anem guanyant alçada tot superant un pendent suau i progressiu, més accentuat abans d'arribar al coll. Passada la Portella el vent és molt intens i observem, desolats, el tram summital ben pelat. Decidim posar fi a l'ascensió i baixem còmodament per les suaus pales fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Arieja