Sortim amb els esquís posats des de l'aparcament de Sorteny, i remuntem la bonica vall de Rialb, passant pel refugi i fins trobar una vella cabana de pastors. Pugem més fort fins al port de Siguer i baixem esquiant fins al magnífic estany Blau que creuem pel mig. Una pala més pendent ens deixa en un petit collet, i a peu remuntem per la carena fins al panoràmic cim. Excel·lent baixada amb neu pols impecable.
TweetFitxa
- Tipus de sortida: Esquí de muntanya
- Lloc de sortida: Aparcament Parc Natural de Sorteny, Canillo (Andorra)
- Distància: 12 quilòmetres
- Desnivell positiu: 1.140 metres
- Temps: 8:10 hores
- Dificultat: S2 / ME (S3 puntual)
- Sensació de dificultat: Força fàcil
- Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)
Itinerari
Punt de pas | T. parcial (h.) | T. acumulat (h.) | Dist. (km.) |
---|---|---|---|
Aparcament PN Sorteny | 00:00 | 00:00 | 0 |
Refugi de Rialb (prop) | 00:49 | 00:49 | 1,9 |
Cabana de pastors | 00:34 | 01:23 | 2,7 |
Port de Siguer | 00:51 | 02:14 | 3,8 |
Estany Blau | 01:00 | 03:14 | 4,4 |
Coll del Tomaset | 01:20 | 04:34 | 5,7 |
Pic de Tomaset | 00:27 | 05:01 | 6,1 |
Aparcament | 03:11 | 08:12 | 12,0 |
Crònica
Les bones condicions meteorològiques després de molts dies de mal temps, l'excel·lent estat de la neu i el moderat risc d'allaus ens conviden a desenfundar els esquís i emprendre alguna ruta alpina sobre el gran mantell d'aquest hivern. Conjuntament amb el Pep, la Pilar i la Sílvia sortirem de l'aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny per remuntar la vall de Rialb i saltar cap al vessant francès fins a conquerir el bonic pic de Tomaset.
És un cim que ja coneixíem d'una altra ocasió estiuenca, en què vam recórrer la cresta des del port de Siguer, i ens va agradar molt. És un cim molt bonic i poc transitat ja que és força lluny i en el cas d'anar-hi amb esquís cal fer un canvi de pells. Els pendents són progressius i còmodes, de manera que després d'una bona suada pujant podrem gaudir d'amples pales amb prou pendent per passar-ho bé però sense patir.
Sortim amb els esquís posats des del mateix aparcament. La quantitat de neu és important, i fins i tot els cubells d'escombraries estan coberts. Ja a la part baixa hi ha entre dos i tres metres de neu. Aquesta setmana ha caigut una nevada suau que ha deixat el paisatge encara més impecable. Un parell de grups surten abans que nosaltres, i ens estalviaran l'esforç addicional d'obrir traça. Passem per la petita àrea recreativa al costat de l'aparcament, però està irreconeixible, ja que la neu ha cobert totes les taules i fins i tot la font. Poc més amunt passem una petita edificació i continuem per camí estret entremig de bedolls.
El primer tram de la vall és suau, i avancem còmodament gaudint del paisatge i de la fresca matinal. Al cap d'aproximadament tres quarts d'hora de sortir passem vora el refugi de Rialb, mig colgat per la neu. Ens queda a la dreta, i no cal acabar d'arribar-hi. Avancem pel fons de la coma, per la nostra esquerra (riba dreta), encaminats cap al pic del Port de Siguer, que veiem davant. Passat el refugi la vall tomba a l'esquerra (oest), i al cap de poc l'haurem de deixar per començar a remuntar l'ampla pala que ens portarà al port de Siguer. Tenim davant nostre la cara est del Font Blanca, el vessant més abrupte i espectacular. Habitualment s'esquia el vessant oest, on hi ha la típica pala ampla i de fort pendent. Per aquest vessant est és molt més difícil encara, i hi ha pocs esquiadors intrèpids que s'hi atreveixin.
La ruta cap al port és molt evident. Passem vora una vella cabana de pastors i comencem a fer amples zetes per anar superant el desnivell. Tenim davant nostre els dos altres grups que s'emporten la part més feixuga d'obrir traça. El sol i la forta pujada ens fan suar de valent, però finalment arribem al port de Siguer, fronterer entre el Principat d'Andorra i l'Arieja francesa. En aquest punt, a 2.400 metres, el vent bufa fort, i ens arrecerem fins reunir tot el grupet. Descartem la idea de fer la cresta cap al cim, ja que fa força vent, i seria feixuc fer tant tros de cresta amb els esquís a l'esquena.
Des del port tendim uns metres a l'est per buscar el millor pas. Fem un flanqueig pel vessant nord fins a trobar una pala que ens permet baixar fins al magnífic Estany Blau. Traiem les pells per baixar els aproximadament 100 metres de desnivell fins al llac, i les tornem a posar per creuar-lo. El mantell nival cobreix tot el llac i l'entorn, oferint una imatge hivernal magnífica. Creuem l'estany transversalment fins a la riba nord, sota l'estètic i altiu pic de l'Estany Blau, que té una canal molt atractiva tot i que també molt carregada de neu. Amb condicions més estables seria ben interessant.
La Pilar i la Sílvia es queden a la punta del llac, i amb el Pep ens proposem pujar cap al Tomaset. Cal remuntar un fort pendent per amples pales del vessant oest de la muntanya. El recorregut és força evident, i a més a més hi ha un altre grup davant que avui ens ha fet gairebé tota la feina. Comencem a fer zetes per anar superant el pendent, més fort a mesura que anem pujant. Xino-xano remuntem les pales fins un collet on es fa impossible continuar amb esquís, ja que la carena-cresta està força ventada, i en estar formada per blocs caldrà caminar. Els descalcem esquís i deixem les motxilles, ja que encara ens queda remuntar gairebé 200 metres de desnivell.
Pugem fins al cim i gaudim d'una panormàmica amplíssima en què destaca sobretot el pic de la Font Blanca, més enllà de l'estany Blau d'on venim. És fàcil reconèixer diversos pics pirinencs. A dalt al cim trobem el grupet que hem portat sempre davant. Fem unes fotos i baixem de nou fins al coll on ens calcem els esquís i ens disposem a gaudir d'una esplèndida baixada. Tot baixant hem avançat l'altre grup, de manera que tindrem l'honor d'estrenar les pales de baixada tot i que ells havien fet la feina d'obrir-les de pujada.
La neu és tan bona que fins i tot amb un nivell baix d'esquí es pot gaudir d'allò més. Els girs surten sols, i és un plaer deixar-se lliscar sobre un mantell tan flonjo i impecable. En pocs minuts baixem de nou fins a l'estany, on ens esperen les noies. Tornem a posar pells i creuem l'estany. A l'altra banda ens tocarà remuntar uns 100 metres fins al port Siguer. Fem una pausa per menjar una mica i reposar. Tot seguit comença la segona tanda de baixada, amb una pala ampla i de pendent continu fins al fons de la vall de Rialb. La neu continua en excel·lents condicions fins al fons, on ja s'ha transformat una mica.
Baixem lents, ja que el nivell d'esquí és moderat o baix, estem cansats i també ens aturem a gaudir del paisatge i fer fotos. Arribats al fons de la coma anem seguint la vall, cada cop més estreta. Passem vora el refugi i en pocs minuts més tornem a situar-nos a l'aparcament de Sorteny. Hem trigat més de 8 hores, tot i que és una ruta que es podria fer en força menys temps.
El Tomaset és un pic d'allò més recomanable, tant per fer-lo a l'estiu com a l'hivern. A l'estiu és molt recomanable la cresta, ja que amb poca dificultat (II/III) es pot recórrer un itinerari estètic i aeri fins al cim. A l'hivern podem creuar l'estany pel mig i pujar esquiant fins prop del cim, sempre gaudint d'un paisatge feréstec i solitari a cavall entre Andorra i l'Arieja.
 
Afegeix un nou comentari