Creuem transversalment la serra de les Gavarres per pistes forestals, sortint des d'arran de mar, a Sant Antoni de Calonge i arribant a Girona, tot passant per alguns dels punts més significatius: el Puig d'Arques, Sant Cebrià de Lledó, Montigalar, la serra de Montnegre i la muntanya dels Àngels. Baixem a Girona i tanquem el cercle tornant per la ruta del Carrilet.
La ruta uneix els 3 grans monestirs ciscercencs de Catalunya tot creuant part de les comarques de la Conca de Barberà, l'Urgell i l'Alt Camp. Transcorre per terreny de secà, creuant vinyes, ametllers i oliveres, enllaçant petits pobles per pistes i camins, alguns poc transitables amb la bicicleta. Una ruta llarga i força trencacames que segueix principalment el GR-175.
El Berguedà és una comarca amb dues cares molt diferenciades. El Baix Berguedà és una zona més planera i agrícola, amb elevacions suaus. En canvi l'Alt Berguedà és un terreny muntanyós i abrupte, amb alçades que superen els 2.600 metres. No hi ha zona de transició, sinó que des de la plana s'aixequen bruscament fortes elevacions, algunes d'elles accessibles amb bicicleta i que constitueixen excel·lents miradors sobre el Baix Berguedà i la Catalunya central.
El vessant sud del Parc Natural Cadí Moixeró ofereix múltiples possibilitats d'itineraris en bicicleta de muntanya, tots ells exigents pel desnivell que acumulen. La ruta d'avui és molt assequible, i permet en poc més de 30 quilòmetres contemplar bones panoràmiques del Moixeró, del Pedraforca i la vall del Bastareny.
Sortint des d'Os de Civís entro a Andorra per les Bordes de Setúria. Des de l'estació d'esquí de Pal travesso el fronterer port de Cabús i m'endinso a la vall de Tor. Tor, Norís, Alins, Ainet de Besan, Tírvia, Burg i Ferrera, pobles molt bonics de la vall Ferrera. Una llarguíssima pujada m'enfila fins al Coll de Conflent, i d'aquí al punt d'origen. Una ruta molt dura, de més de 80 km. i més de 2.400 m. de desnivell positiu.
Tot i ser ben a prop del mar Mediterrani, la serra de les Gavarres ofereix un excel·lent entorn per rodar amb bicicleta, amb una extensa xarxa de camins i pistes, amb desnivells considerables i amb nombrosos punts d'interès. Un dels centres neuràlgics de la serra és l'església de Santa Coloma de Fitor, un lloc molt bonic. A l'antiga rectoria hi ha un centre d'informació de la zona.
Canviem la muntanya pel pla i ens dirigim cap al Delta de l'Ebre, una gran extensió totalment plana on el riu és l'absolut protagonista. Fem quilòmetres al costat dels arrossars anegats d'aigua, transitem per platges llarguíssimes i desertes, contemplem a ull nu tota mena d'ocells, gaudim de la serenor i la calma que traspua aquest paisatge, i ens deixem seduir per un bon arròs caldós.
El Baix Empordà ofereix una extensa xarxa de pistes i camins força planers que permeten recórrer en bicicleta un ampli i variat territori sense excessiu esforç. Circulem per pobles d'interior i acompanyem el Ter fins a la desembocadura, a la Gola del Ter.
La tardor és l'època en què més m'agrada rodar amb la bicicleta de muntanya. Ja no fa tanta calor, i la muntanya i els boscos adopten mil tonalitats de color. Arriben els bolets, i una agradable olor produïda per la humitat. També apareixen boletaires per tot arreu, guarnits i equipats de les formes més inversemblants.
La Fira del Llibre de Muntanya ens va servir d'excusa i argument per escapar-nos un cap de setmana a Rupit. Vam dedicar els dos dies a rodar amb bicicleta, vam visitar la fira, vam gaudir d'aquest autèntic poble i sense voler-ho, ens vam trobar enmig del rodatge d'un anunci publicitari.
