Tortiellas (2.358 m.) i cova gelada de Lecherines

Des del poble de Canfranc iniciem una dura pujada remuntant el barranc d'Arones fins als plans de Gabardito, i seguim pujant més suau fins la gran esplanada de la Majada de Lecherines. Entrem tot seguit en un paisatge d'alta muntanya i ens enfilem per una canal fins la curiosa cova gelada de Lecherines, on fem una visita a l'interior, plena de caramells de glaç. Seguim pujant, ara per forts pendents de neu fins a guanyar la carena. Crestegem una bona estona sense dificultat seguint el fil de l'aresta, i assolim el cim que es precipita centenars de metres cap al nord. Excel·lents panoràmica del sector càrstic dels Lecherines.

     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada / Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Canfranc Osca (Espanya)
  • Distància: 17,20 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.400 metres
  • Temps: 9:00 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Ruta llarga i amb molt desnivell
  • Cartografia: Valle de Canfranc Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Canfranc 00:00 00:00 0,0
Majada de Gabardito 01:20 01:20 3,6
Majada de Lecherín 01:00 02:20 6,2
Cova gelada de Lecherines 01:15 03:35 7,8
Visita cova 00:45 04:20
Pic de Tortiellas 01:00 05:20 8,7
Inici 03:40 09:00 17,2

Crònica

Canfranc és un lloc ben curiós, un petit poble ubicat al fons d'una vall pirenenca tancada i extraordinàriament freda a l'hivern, ja que el sol amb prou feines i toca uns minuts al migdia. A principis del segle passat va tenir una època esplendorosa ja que per motius més esperpèntics que no pas lògics s'hi va construir una gran estació internacional de ferrocarrils que uns anys més tard va ser abandonada per falta d'interès, sobretot dels francesos. Actualment és un bonic edifici modernista abandonat, igual que tot l'entorn, el qual, això sí manté un gran encant i bellesa. Però per fer l'excursió d'avui no sortim del nucli de Canfranc Estació, sinó del poble, situat uns 4 o 5 quilòmetres més avall.

L'interès principal de la ruta és visitar la cova gelada de Lecherines, a l'interior de la qual s'hi formen a l'hivern grans estructures de gel. Malauradament no és la millor època per visitar-la, ja que les grans columnes, estalactites i estalagmites de gel habitualment es formen a finals d'hivern, fruit del degotall de tot el període hivernal. Com que som a principis d'hivern només podrem veure petites formacions. Un cop a la cova acabarem de pujar el pic, que queda més lluny del que semblava. En total acabem fent una ruta llarguíssima i molt dura, que es podria haver escurçat demanant permís i pujant uns quilòmetres per la pista del poble de Borau, més al sud. La part superior és molt bonica, però difícilment compensa una ruta tan llarga i exigent.

Sortim de la part baixa del poble de Canfranc, on trobem el GR que s'enfila cap a l'oest, just al cantó oposat de la carretera on hi ha les poques cases d'aquest petit poble. Un camí molt bonic s'enfila seguint el congost el barranc d'Arones. Al principi trobem restes d'antigues construccions hidràuliques, i més endavant un camí molt ben traçat, amb llargues giragonses i parets de pedra seca. Un tros més amunt hi havia hagut algunes mines per les quals es van construir aquests camins tan ben traçats, i per on es baixava el material. El camí puja fort i guanya alçada ràpidament des de la fondalada de Canfranc. El camí desemboca en una pista, i la seguim a la dreta alhora que el pendent es suavitza. Passem per la font dels Abetazos, que fa honor a la magnífica avetosa que creuem.

Seguint la pista arribem a la Majada de Gabardito, una gran esplanada on hi acostuma a pasturar el bestiar en temporada estival. Seguim encara el GR que no hem deixat des del principi, i passem per un petit refugi forestal. Després de sortir de la zona enclotada comencem a tenir bones vistes, cap al nord els Lecherines, la zona on ens haurem de dirigir, i a l'est el magnífic cim de la Pala de Ip, sobre l'estany del mateix nom. Creuem el prat inclinat seguint el GR. Creuem el barranc d'Añaza i ens encarem cap al nord, encara seguint el GR. Al cap d'una estona més de pujada suau per dins del bosc, arribem a una gran zona oberta, la Majada de Lecherín.

Creuem aquesta gran esplanada de sud a nord, i enmig hi trobem una petita cabana de pastors i una font que raja ufanosa. Poc més amunt veiem un pal indicador de camins al punt exacte on hem de deixar el GR. El GR-11.1 marxa cap a l'oest, primer cap al refugi militar López Huici, i més enllà cap al refugi guardat de Lizara, als peus del Bisaurín. Nosaltres girem a la dreta, seguint l'indicador de la Cueva Helada de Lecherines i els senyals blancs i verds. Un camí menys evident creua la part alta dels prats en direcció est fins a trobar una evident canal que s'encara cap al nord. Un cop a la canal ens toca pujar molt fort, i ho farem una bona estona sense treva. Cada cop hi ha més neu, sobretot a les parts més enclotades. Pugem i pugem, i just quan la canal es bifurca seguim el ramal de l'esquerra i trobem tot seguit la boca de la cova gelada de Lecherines.

Al peu de la roca i plena de neu, veiem la gran boca de la cova. Ens hi apropem amb compte, ja que tot està molt glaçat. Entrem a l'interior i contemplem una immensa sala d'amplíssimes dimensions. És una sala llarga, alta i ampla, difícil de mesurar. Hi ha molts blocs caiguts. A les parets laterals es poden observar diversos caramells de gel, però res a veure amb algunes fotos que havia vist amb columnes de 10 o 15 metres, que només es formen a finals d'hivern i si hi ha prou humitat. En tot cas fem una bona visita a l'interior. Creuem la gran sala i entrem uns metres per les galeries del final, fins que els blocs ens impedeixen continuar.

Després de prop de tres quarts d'hora a l'interior de la cavitat tornem a sortir a l'exterior i seguim pujant. Tenim la intenció d'enfilar-nos fins al pic de Tortiellas, que sembla més a prop del que acabarà sent, sobretot perquè cada cop hi ha més neu i la progressió es fa difícil. Acabem de pujar fins al cap d'amunt de la coma, i tot seguit tenim davant una gran pala de neu que pugem amb paciència i persistència. És una pala llarga, fa calor i la neu tova no facilita la progressió. Anem pujant amb penes i treballs, i suats i esbufegant acabem arribant a la carena que s'aboca centenars de metres per sobre de la vall de Canfranc.

Des de la carena hem d'anar resseguint el fil cap a l'oest, pujant encara una estona més. La carena és força dreta pel vessant sud, però extremadament aèria pel cantó nord. Les vistes són sensacionals, i ens movem pel fil, l'únic punt on no hi ha neu i es pot avançar amb certa seguretat. Carenegem uns minuts resseguint les ondulacions de la cresta, i al cap d'una estona coronem els 2.358 metres del pic de Tortiellas. El panorama és extraordinari, amb una caiguda vertiginosa cap a la vall de Canfranc, i una vista propera de l'escarpat cim de la Garganta de Borau o Lecherín. També a l'altra banda de la vall gaudim d'un cim que ja fa estona que hem anat observant, l'estètica Punta de Ip.

Fem una breu pausa al cim per contemplar el paisatge, i reculem uns metres per arrecerar-nos del fred i dinar. Tot seguit emprenem la baixada. Desfem la pala de neu, i ho fem amb grampons ja que el pendent és molt fort. Tornem pel mateix camí, amb compte ja que ens enfonsem en alguns punts, i aquest és un terreny càrstic i ple de forats. Tornem a passar per davant de la cova, i entrem a la canal que desfem poc a poc ja que el pendent continua sent molt fort. A partir de la Majada de Lecherín el camí ja és més fàcil, però encara queda una llarga baixada, primer cap a la Majada de Gabardito, i llavors la baixada dins del bosc fins a la fondalada de Canfranc.

Arribem a Canfranc pràcticament de fosc, ja que aquesta època el dia és molt curt i l'excursió és molt llarga. Com dèiem la part superior és molt bonica, i la visita a la cova també. Però el problema d'aquesta ruta és que se surt de molt avall, i cal superar un fort desnivell fins al tram interessant. Possiblement hauria estat una millor opció, i sobretot més curta, demanar el permís pertinent a l'ajuntament de Borau per pujar per la pista fins al refugi López Huici, o fins on es pogués, i hauríem escurçat la part menys interessant de l'itinerari. En tot cas la visita a la cova i la part de la cresta són molt interessants.

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
    Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
    Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

    Imatges

    Afegeix un nou comentari