Vigilada per l'imponent castell templer i banyada literalment pel riu Ebre, s'alça la pintoresca vila de Miravet on comencem a pedalar. A prop de Benissanet tombem a ponent per iniciar la llarga aproximació entre camps de fruiters. Als Quatre Camins comencem a pujar per unes pistes cada cop més dretes i ens enfilem al llom de la serra de Cavalls que creuem transversalment. Baixem a la vall de Carruves i tornem a enfilar, ara cap a la serra de Pàndols, amb una duríssima pujada fins a la Punta Alta (705 m.) on hi ha el Monument a la Pau, en commemoració als difunts de la Lleva del Biberó de la Guerra Civil, que aquí va viure moments dramàtics. Baixada vertigionsa cap a Fontcalda, on fem parada per dinar, i tot seguit prenem la Via Verda direcció sud. La deixem a l'estació del Pinell de Brai i per carretera arribem al poble, on hi ha un bonic celler modernista. Seguim per pistes pujant fort fins al pic de l'Àliga, i ja suaument baixem fins a la riba de l'Ebre i Miravet, on encara fem l'última pujada del dia per contemplar el castell amb els últims rajos de sol.

Amb inici i final a Puig-reig, fem avui una ruta circular amb bicicleta que ens portarà a pedalar al peu mateix de la riera de Merlès, en el seu tram més baix fins prop de la desembocadura. Tornarem remuntant el riu Llobregat fins al punt d'inici. Primer ens aproximarem a la riera passant per Periques, les Comes, i el caminet que travessa el serrat de la Cua de la Guilla. Passem per dins de la cova Guillotera, un antic habitatge troglodític, i assolim la riera de Merlès a la Molina. Creuem el pont, i baixem per una pista fins a Cal Porter, on comença un camí deliciós gairebé a peu d'aigua. Baixem cap a les Canals, el Molí del Vilaró i creuem més avall per unes passarel·les de fusta. Des dels camps de la Lladernosa baixem fins prop de la resclosa de Cal Vidal, i seguint la ruta de les Colònies remuntem a peu del Llobregat passant per Cal Marçal i Cal Pons.

En un dia insegur i amb risc de ruixats fem una escapada curta amb bicicleta cap als serrats de sobre Cal Rosal. Sortim de Berga, ens enfilem a Casampons i seguim fins al collet de Mas Ribera. Baixem per la pista que passa sobre el Canal Industrial i en un ràpid descens arriba a Garrós. Ens acostem fins al mas de Vilafelet per visitar les curioses tines excavades a la roca. Entremig de camps planegem i acabem de baixar a Cal Rosal, on prenem la Via Verda al peu del Llobregat, que baixa ufanós. Al cap d'un quilòmetre ens desviem a la dreta i comencem a pujar per una pista obaga que ens porta primer al Corral de Montsent, on canviem de direcció, i seguim pujant fins a Montsent. Comencem el descens per la pista, i aviat ens desviem a la dreta per prendre corriol de Tàpies, un caminet divertit i fàcil. De nou a Cal Rosal ens refugiem de la tempesta, i quan comença a amainar pugem ràpid cap a Berga.

Arribem per la carretera de Meranges a Malniu fins al Pla de Campllong, ben nevat per la neu del dia anterior. Calcem esquís i comencem a foquejar per un caminet que després enllaça amb una pista fent una diagonal. Trams amb sol, trams amb boira, anem pujant i entrem en un bosc espès, que sortegem buscant el pas més lògic. S'acaba la vegetació i arribem als plans de Matons, uns pendents suaus que es van enfilant fins a la carena de la serra de Comaermada. Tracem una diagonal oberta per sota la carena, evitant el vent que comença a bufar fort. Per terreny obert i poc pendent anem remuntant fins al cim, on només ens estem uns minuts ja que el vent és fred i empipador. Iniciem el descens pels pendents suaus i progressius, gaudint d'una neu recent, amb algun tram ventat. Un esquí fàcil i plaent amb vistes a la Cerdanya que ens porta fins a la zona de bosc. La salvem baixant per una llarga pista que fa una forta marrada i ens obliga a un últim tram llarg i feixuc.

Ens tornem a endinsar a les profunditats de les costes del Garraf per explorar un conegut avenc de 31 metres de profunditat. Des de l'aparcament del Pla d'en Querol surt un caminet que en 10 minuts planejant ens condueix a la boca de dimensions còmodes. Instal·lem la via i baixem un primer pou d'uns 6 metres que arriba fins a una cambra amb fort pendent, a la part baixa de la qual s'inicia el segon i més llarg dels pous. Iniciem el segon ràpel i entrem a la sala més gran i espectacular, amb una vertical d'uns 20 metres. Les parets d'aquesta gran sala cònica estan molt decorades amb formacions litogèniques. El fons és pla i permet una observació fàcil i agradable dels múltiples espeleotemes.

Ens desplacem prop del mar, a les costes del Garraf, per visitar una de les cavitats verticals més conegudes i alhora boniques d'aquest important sector càrstic. Amb una aproximació molt curta de 10 minuts arribem a la boca i instal·lem la via. El primer pou té uns 20 metres, i descendim cap a una sala immensa i molt concrecionada. Al fons de la gran sala una gatera permet continuar per un conducte semivertical amb alguns passos força estrets, com el conegut Tap de Xampany. Després de contorsionar-nos pels passos estrets equipats amb cordes fixes arribem a una sala final, bellament decorada, a -39 metres. Tornem a remuntar la gatera i un cop a la sala gran remuntem per la corda fins a la sortida.

Acompanyats per un bon coneixedor del territori, pedalarem per la zona nord-occidental del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, en un triangle delimitat per les poblacions de Rocafort, Mura i el Pont de Vilomara. Sortim de Rocafort i després d'una breu pujada baixem cap al torrent del Flequer, i resseguim la riba fins les curioses tines del Ricardo. Ens enfilem tot seguit de forma progressiva cap a la serra de Puig Gili, i ens acostem a visitar les Balmes Roges, que havien estat habitades antany. Fem diversos puja-baixes pel solei de la serra de Casassaies, i remuntem una forta pujada fins al coll de la Creueta. Des del punt més alt anem baixant vorejant el Castellot i en fort descens cap a l'espectacular Puig de la Balma, una masia troglodítica habitada per la mateixa família des de fa més de 1.000 anys. Prenem un divertit camí estretíssim de 2 km. que ens acosta de nou a Rocafort.

Tracem una llarga i bonica ruta en bicicleta per l'altiplà de Collsacabra que ens portarà a recórrer alguns dels miradors més interessants sobre les grans cingleres. Sortim des de Rupit, un poble de postal, i pugem fort per pistes i camins fins a l'extraodinari mirador natural de Rocallarga, un gran bloc de roca suspès al buit que ofereix una gran perspectiva sobre els cingles. Baixem cap a l'Avenc i el camí trial·ler de Rajols fins a trobar la pista que ens porta al llavi del cingle per sobre del Salt de Sallent. Seguim pedalant cap a l'est sempre a tocar del precipici, resseguint els cingles de Pujolràs, de la Casadevall i del Far. Fem una breu pausa a la punta del Far, i seguim cap a l'interior fins al coll de Condreu, les Roques Encantades i en santuari de la Salut. Anem tornant pel pla dels Alemanys i el coll de Pruit, on prenem el GR i baixem per un camí estret i divertit que ens porta primer a Pruit i tot seguit a Rupit.

Des de la capital berguedana planegem cap a ponent fins a Avià, i seguim per bones pistes cap al peu de la riera de Clarà, on canviem de direcció i ens apropem a Bernades i les Vinyes de Vilamarí. Al peu d'aquesta casa de colònies prenem un corriol fàcil i molt divertit que contorneja el Pla de la Serra i la baga de Convinçà. Tornem a la pista fins als peus del Serrat dels Tres Hereus, i de nou un caminet fa les delícies un tram breu. Voltem el serrat fins a Canudes, i emprenem la tornada tot passant pel Molí de Bellús, on el notable cabal de la riera de Graugés ens obsequia amb un bonic salt d'aigua. Des del fons de la rasa pugem suaument cap a Bellús i Graugés. Tornem cap a Berga faldejant la serra de Noet i pujant pel Pla de l'Alemany.

Ens enfilem amb els esquís fins al cim d'una de les muntanyes més altes de la Cerdanya tot i que els seus vessants són suaus i arrodonits. Prenem la pista de Meranges a Malniu fins a la tanca, on comencem a caminar. Més endavant seguim la drecera que retalla la pista, i poc abans del refugi calcem els esquís. Voregem l'estany Sec i seguim uns minuts el GR fins a trobar una canal ampla que puja direcció nord. Tot seguit enfilem l'ample, llarg i suau serrat de les Perdius Blanques, que ens porta fins a les Molleres. Creuem una zona pràcticament plana i encarem l'última pala que dibuixa una gran piràmide de base molt ampla. Amb un pendent una mica més fort arribem amb esquís fins al cim, on contemplem els cims de la Cerdanya, d'Andorra, el Capcir, el Cadí i fins i tot el Canigó. Descens suau i agradable pels amples vessants de pendent suau sobre neu primavera, una mica pesada a causa de la calor.