El monestir de Rila és el centre ortodox més important de Bulgària, i està situat en un racó enclotat de la vall del mateix nom. Comencem a caminar creuant per dins el fantàstic monestir, i a la sortida trobem un camí que traça una llarga diagonal dins d'un bosc ombrívol. Pugem durant hores, guanyem una ampla carena i la resseguim fins un extens altiplà on el bestiar pastura lliurement. El camí revolta el llaguíssim altiplà a més de 2.300 metres fins al refugi Ivan Vasov. El segon dia ens enfilem a la carena situada més al nord i avancem pels seus lloms suaus fins a situar-nos dalt d'un mirador natural sobre els Set Llacs. Recorrem el panoràmic fil de la carena per sobre dels 2.600 metres, creuem un ampli coll i seguim endavant fins als peus del Malyovitsa, el cim principal del sector, i ens hi enfilem. Extenses vistes de les valls del voltant i les muntanyes més escarpades cap a aquesta banda. Tornem enrere fins el collet, i acabem amb un llarg i contundent descens que ens torna al monestir.

El cim més alt de Grècia, situat entre les planes de Tessàlia i Macedònia, gairebé sempre cobert per les boires que pugen del mar Egeu ja va atreure l'atenció dels antics pobladors hel·lens, que hi van situar la casa dels déus. Sota el tron de Zeus vivien els dotze déus olímpics al cim emboirat d'aquesta muntanya mítica. Precisament el cim més elevat és el Mytikas, seguit de l'Skolio. Els pujarem tots dos en una ruta de 2 dies que comença als plans de Prionia, prop de la població de Litókhoro, tocant el mar Egeu. El primer dia pugem fins al refugi Spilios Agapitos, i el següent dia sortim del refugi i per un camí ben fresat pugem sense parar fins al coll d'Skala, a la cresta summital. Aquí hi ha la bifurcació dels dos cims. Girem primer a la dreta i grimpem per un terreny feréstec de roca calcària descomposta fins al punt més alt, des d'on s'albira el mar i la gran plana que envolta el massís. Tot seguit pugem la segona punta, l'Skolio, que ens obre la visió a la cara més feréstega de la gran muntanya sagrada.

A la part superior del poble de Kalambaka, sota les roques de Meteora, surt un caminet molt poc evident que s'endinsa en una estreta canal entre grans parets de roca. Principalment caminant però amb alguns trams de grimpada anem remuntant la canal fins al característic pinacle Adrachti, una agulla de roca visible des de molt enllà. Pugem fort per una gran placa de conglomerat molt inclinada fins a buscar una canaleta per on seguim grimpant amunt, amb algun pas delicat. On la canal esdevé impracticable marxa un estretíssim pas tallat a la roca extramadament exposat que ens portarà fins a la gran creu sobre la població. Desfem aquest tram intrèpid i molt aeri (es pot assegurar amb corda) i baixem de nou a l'agulla on un bon camí davalla fins a la població de Kastraki. Tornem a pujar fins al Angios Pnevma, una petita ermita dins la roca amb un bonic mirador. De nou per camins poc fresats creuem canals estretes entre les grans roques fins a la base dels monestirs de Varlaam i el Megalo Meteora, on ens enfilem per visitar-los i contemplar el paisatge.

El poble de Kalambaka està situat just a sota de les espectaculars roques de Meteora, i precisament als cims escarpats d'aquestes formacions de conglomerat s'hi troben els monestirs penjats que donen nom al lloc. Des del poblet comencem a caminar per un camí costerut que s'enfila fins al monestir Agios Triada, gairebé suspès al buit. Seguim fins al proper monestir Agia Stefanos i per un caminet sota els penya-segats avancem cap al monestir Rousanov. Ens resguardem d'una tempesta i seguim per un caminet dins del bosc fins a l'antiga presó dels monjos. Baixem pel mateix camí sota el monestir Nikolaos Anapafsas fins al poblet de Kastraki, i ens tornem a enfilar fins uns petits monestirs excavats i penjats a la roca. Trobem una canal equipada amb un cable que desgrimpant ens permet baixar directes al poble.

Un itinerari entretingut comença al peu de la capital de la Cerdanya, enmig de la gran plana, i s'enfila per una antiga pista que a trams esdevé camí fins als plans de Fontanera, on hi ha l'estació d'esquí de Guils. Tot seguit continuem per una pista principal fins al refugi de la Feixa, i seguim endavant fins a vorejar la pleta del Pas. Tot seguit cal enfilar per forts pendents herbats fins al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i una gran panoràmica de la Cerdanya i les muntanyes que l'envolten. El descens comença creuant els grans plans de la Feixa, cap a l'est, i tot seguit enllacem amb el GR fins passades Roques Feres, on girem a la dreta i comencem a baixar fort per una pista que passa pel panoràmic refugi de pastors de Cabanella. La pista baixa fort, i la deixem uns metres més avall per anar fins a la raconada de Coforn, on comença un deliciós corriol totalment ciclable que baixa directe a Ger. Des d'aquí anem tornant per la plana, seguint més o menys el Segre fins al punt d'inici.

Al peu del Segre iniciem una ruta amb una forta pujada fins un dels punts més elevats de la Cerdanya on es pot arribar pedalant. Als afores d'Oceja comença una pista que s'enfila dins d'un bosc fresc i obac al vessant nord, i que conflueix més endavant amb la ruta forestal asfaltada que puja fins al cim del Coma Morera (2.209 m.) A partir d'aquí una pista precària comença planejant pels immensos plans de les Salines, i tot seguit s'enfila fort per terreny trencat cap al pic Dòrria. Un breu tram de descans abans de l'última pujada fins al cim, on encara podem continuar planejant uns metres més fins al peu del Puigmal. Tornada pel mateix camí fins al coll de Pradelles, on s'inicia un corriol preciós i poc difícil que baixa directe durant 6 km. i uns 700 metres de desnivell fins a Oceja, on ja només cal acabar de tornar planejant.

Sota la ciutadella de Montlluís iniciem una ruta en bicicleta que ens portarà a recórrer una llarga carena que fa frontera entre les comarques del Capcir i el Conflent. Planegem fins a la Llaguna i a partir d'aquí comencem a pujar sense treva fins al cim de la Tossa, creuant un camp de tir dins d'una zona militar que segons els dies pot tenir el trànsit restringit. Dalt del cim es conserva un antic fort militar del segle XIX. Per una bona pista baixem des del cim fins al coll de la Llosa, on hi ha una estació d'esquí de fons, i des d'aquí anem seguint una llarga carena cap al nord que connecta diferents colls, com el de la Jacinta, el coll de Torn on hi ha un refugi guardat, i finalment el coll de la Creu, on prenem un corriol en descens que ens portarà fins a les portes de Matamala. Voregem l'estany i tornem a pujar per un camí fins al coll de la Quillana, on ja planejant acabem d'arribar al punt d'inici.

Un grup de nou excursionistes iniciem una ruta de 3 dies pels confins de la Cerdanya, el Capcir i l'Arieja, en un itinerari força alpí en què gairebé sempre estarem per sobre els 2.000 metres. Comencem al llac de la Bollosa i prenem l'itinerari clàssic del Carlit, però després dels estanys superiors el deixem i ens enfilem sense camí al Puig de l'Estany Sobirà, on seguim la cresta i arribem grimpant al cim del Carlit (2.921 m.) Baixem cap al gran estany de Lanós i entrem a l'Arieja per la portella d'Orlú. Desfem la llarga i perdregosa coma que passa als peus de l'estany Faurí i acabem la primera i llarga jornada al refugi d'En Beis. El segon dia comencem planejant fins a trobar la llarga coma que ens enfila a la Portella Gran, un indret preciós sobre l'estany Blau. Anem a buscar la cresta nord-oest i grimpem fins al pic Peric (2.810 m.) Continuem pel cordal cap al Petit Peric i en forta baixada tanquem el segon dia al refugi de Camporells. El tercer dia és el més suau, avancem pels amplis plans de les Carboneres i pugem lleugerament fins a l'estany d'Aude. Acabem la ruta tancant el cercle a la presa de la Bollosa.

Al costat mateix de la boca nord del túnel del Cadí iniciem el recorregut per dins d'un torrent pràcticament ocult que s'enfila cap al Moixeró. És un barranc congost, amb trams molt estrets envoltats d'altes parets de roca que gairebé es poden tocar amb els braços oberts. Anem remuntant el torrent fins que ens trobem amb un pas vertical que sembla impracticable, però una escala i una cadena de ferro ajuden a enfilar-se per una escletxa i sortir per un forat a la part superior. Seguim amunt una bona estona seguint el torrent fosc, ombrívol i molt relliscós fins a trobar una pista surt a l'esquerra. Prenem un caminet que ens porta fins al refugi del Serrat de les Esposes, on fem una pausa. Baixem un tram per la pista, però aviat la deixem i prenem un camí que ens porta cap al despoblat de Canals, i segueix baixant fins al punt d'inici.

Des de la capital de la Cerdanya la ruta avança per asfalt fins a Saneja, on comença una bona pujada per pistes i trams de camí fins als plans de Fontanera, on hi ha l'estació d'esquí de fons de Guils. Per una pista en bon estat arribem al refugi de la Feixa, on cal creuar els extensíssims prats alpins entre ramats de cavalls fins a assolir el cim, on hi ha un vèrtex geodèsic. Extensa panoràmica de la Cerdanya, Puigmal, Tosa, Cadí, Puigpedrós i Carlit. S'inicia la baixada pels prats, sense camí, fins a trobar la pista que baixa sobre Meranges fins al pla de Campllong, on prenem una nova pista sobre la Valltova fins a Éller amb bonics trams de corriol. Per pistes baixem cap a Cortals, i aquí un camí difícil i pedregós continua fins a Olopte. Una pista secundària continua baixant cap a All, i d'aquí, per la plana, seguint el Segre fins al punt d'origen.