Satisfent una vella il·lusió ens decidim a pujar el cim dels Alps per la via normal. Pugem amb el Tramvia del Mont Blanc i caminem fins al refugi de Tête Rousse on passarem la nit. El segon dia només arribem fins al refugi de Goûter i dediquem la resta del dia a descansar i aclimatar. El tercer dia, acompanyats per la lluna plena fem cim des d'on veiem una esplèndida sortida de sol. Senzillament màgic.

El passat diumenge 20 de juny es va disputar una nova edició de la més alpina de les curses de muntanya de Catalunya. El recorregut és ben simple, i alhora molt complex tècnicament: pujar i baixar el pollegó superior del Pedraforca des de Saldes. Unes setmanes abans ja s’havien exhaurit les 300 places per disputar aquesta cursa.

Tornem al cim del Principat d'Andorra amb una bona colla d'amics per la ruta normal. Creuem cap al vessant català fins arribar a l'espectacular Circ de Baiau, on passarem la nit aprofitant el magnífic refugi lliure que hi ha vora el llac. El dia següent tornem pels Estanys Forcats, en una zona on pràcticament tot l'any hi trobarem neu.

És sens dubte un dels cims més atractius dels Pirineus. La seva espectacular cara nord i la glacera en forma de gran llengua són reclams que porten milers d'excursionistes a aquesta muntanya. En aquesta ocasió l'enfilem per la vall d'Ossue, creuem la glacera, pugem l'esmolada aresta de la Punta Chausenque (3.204 m.), el Piton Carré (3.197 m.) i finalment, després d'una grimpada per terreny descompost el punt més elevat, la Pique Longue (3.298 m.)

Sortim des del fons de la vall per buscar un sender que enfila fort fins al refugi de les Espuguettes, des d'on tenim una excel·lent visió de les muntanyes del circ de Gavarnie. Continuem fins creuar el coll de l'Hourquette d'Alans, fem un llarg flanqueig i enfilem el fort pendent de la canal de Tucarroya. Des del peculiar refugi ubicat enmig de la bretxa de Tucarroya contemplem la cara nord del Mont Perdut.

Pugem un dels "tres-mils" més fàcils dels Pirineus, tot i que amb la neu es complica una mica més. Pel vessant francès de Gavarnie fem un llarg flanqueig cap al refugi de Sarradets. Enfilem fins un dels llocs més màgics dels Pirineus, la Bretxa de Roland. Creuem la bretxa i per l'altre costat flanquegem fins a guanyar una fina aresta que ens apropa fins al panoràmic cim.

El cim més elevat dels Pirineus Orientals està envoltat d'una de les zones lacustres més importants de tota la serralada. Pujar el cim del Capcir té doncs un doble interès, per la pròpia entitat de la muntanya i per un entorn molt espectacular. Durant la primavera el contrast del verd intens de l'herba, el blau dels llacs i en blanc de la neu fan l'excursió encara més atractiva.

Al sud del poble d'Àger trobem una petita serra de suau i arrodonida des d'on podem gaudir d'excel·lents vistes frontals sobre les espadades parets del Montsec. Alhora passa per un punt emblemàtic, el Castell de Cas. Es tracta d'una ruta rodadora, de mitja muntanya, molt agradable i amb un tram de descens ben divertit per una pista dreta i pedregosa. Un bon complement a les rutes pel Montsec.

Enfilem fins al punt més elevat del Montsec d'Ares en una larga pujada. Contemplem el paisatge des de les alçades i baixem per camí trencat fins a l'espectacular Congost de Montrebei. Haurem d'empènyer la bicicleta durant hores per camí feixuc fins arribar a l'ermita de la Pertusa, encinglerada sobre el pantà de Canelles.

Aquest passat 16 de maig 200 corredors i corredores van disputar la Cursa d’Alta Muntanya de Berga, segona prova de la Copa Catalana 2010. Organitzada per l’Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà, la cursa tenia un circuit de més de 31 quilòmetres amb 2.100 metres de desnivell positiu. L’itinerari va transcórrer per les serres de Queralt, els Rasos de Peguera i la Figuerassa.