Berga - Palamós en BTT

Índex

Sílvia enfilant fort en una pujada dura cap a la Portella

Després de fer la Transpirenaica l'estiu passat, he agafat gust a fer viatges en bicicleta, i els cinc dies de vacances que tenia per Setmana Santa semblaven perfectes per fer una escapada curta i aprofitar el bon temps dels dies precedents. Bé, el bon temps va durar just fins al moment de començar la travessa, ja que les temperatures van caure bruscament, va ploure i va fer vent, i precisament els factors meteorològics van influir notablement en la travessa.

En aquesta ocasió no anava sol, sinó que vaig convidar la Sílvia que m'acompanyés en aquesta nova aventura, i ella amb la seva espontaneitat i amb una considerable dosi d'insconsciència es va deixar convèncer fàcilment. Cal dir que està en molt bona forma física, i ho va demostrar sobradament en les etapes que vam realitzar, molt més dures del que havia previst inicialment. Va ser un plaer compartir amb ella la ruta, i em vaig adonar que la millor forma de viatjar amb bicicleta no és fer-ho sol sinó ben acompanyat.

Mirant el molt recomanable web rutabike.com vaig veure que tenien descrita una ruta que feia la volta a Catalunya, passant per les quatre capitals en 12 etapes. No teníem tant de temps, i vam agafar una part d'aquesta ruta, concretament la que va des de Berga fins a Girona, i des d'aquí vam acabar d'arribar fins a Palamós fàcilment per la Via Verda. Al web de rutabike.com hi ha un munt de rutes en bicicleta de muntanya per tot Catalunya, i algunes travesses per l'estranger. En aquest cas, fins i tot hi havia els tracks GPS que van ser molt útils per seguir la ruta.

Com a material bàsic per a la travessa vaig utilitzar la mateixa llista que trobareu publicada al relat de la Transpirenaica BTT 2007, amb alguna cosa menys ja que són menys dies, i amb roba d'hivern ja que va fer força fred, fins i tot algun dia vam començar amb temperatures sota zero. Portava unes alforges i una petita motxilla d'hidratació, i la Sílvia, més endreçada i organitzada, portava només una motxilla força petita. Vaig instal·lar el GPS (amb la cartografia de tota la ruta carregada juntament amb els tracks) al manillar de la bicicleta, així en tot moment podia seguir fàcilment la ruta sense marge d'error.

Al final vam estar quatre dies sobre la bicicleta, vam córrer 225 km. amb un desnivell positiu de 4.270 m. Vam estar sobre la bicicleta 24 hores i 5 minuts, un ritme força lent, però les condicions del terreny, especialment el fang i la duresa d'algunes etapes van fer impossible anar més ràpid.

Etapa 1. Berga - Ripoll

Perfil de l'etapa La Sílvia sortint d'un dels túnels de l'antic Carrilet, prop de Berga Monestir de Sant Pere de la Portella El sol comença a pondre's, i nosaltres ens falta poc per arribar a Ripoll
  • Dijous, 20 març 2008
  • Sortida: 10:20
  • Temps: 7:23
  • Distància: 55 km.
  • Desnivell: 1.495 m.

Sortim de Berga una mica més tard del que era previst, però sempre hi ha detalls d'última hora, i a més a més, feia força fred. Precisament el fred és intens i incòmode poc després de sortir, ja que comencem amb una considerable baixada per asfalt, i a l'ombra fins al pont de Pedret. A partir d'aquí rodem en pla per l'antiga via del tren tot travessant un parell de foscos túnels. Després del segon túnel prenem una pista a l'esquerra que comença a pujar de forma considerable. Ens endinsem a les Valls de la Portella. Passem per prop de les cases de Santaugènia, Bossoms i finalment, després d'una bona estona de dura pujada pedregosa arribem a la collada de Mascaró i la casa ensorrada del mateix nom. Arribar fins a aquest punt no ha estat fàcil. Una part de l'itinerari passa per zones humides, i el fang s'ha fet present en diferents punts, dificultant molt la progressió. Hem hagut de parar en nombroses ocasions, caminar, treure el fang de les rodes que impedien fins i tot arrossegar la bicicleta. Avancem lentament.

Des de la collada de Mascaró tenim unes bones perspectives a totes bandes. Cap al nord veiem davant nostre la casa i l'ermita de Sant Miquel de les Canals; a llevant la vall de la Portella i el seu característic monestir; a ponent veiem encara Berga, Queralt i els Rasos de Peguera. Des de la collada comencem a baixar després de molta estona d'ascens.

Resseguim la riera de la Portella fins que una última pujada ens aproxima fins al bonic monestir de Sant Pere de la Portella. Aprofitem el bonic pla de davant del monestir per menjar una mica abans d'enfilar la pujada per asfalt fins al peu de Santa Maria de la Quar. No ens hi acabem d'enfilar, sinó que des del coll baixem directament fins al Pla de la Quar, on prenem una pista en baixada a l'esquerra que ens portarà fins a la riera de Merlès. Un cop arribats a la vall de la riera de Merlès, a l'alçada de la casa de la Molina, prenem la carretera asfaltada remuntant el curs fluvial.

Arribem al Cobert de Puigcercós passades les 14:30, i aprofitem per dinar en el restaurant. Sense temps d'agafar mandra tornem a prendre les bicicletes i continuem remuntant el curs de la riera de Merlès, ara per pista, fins que en un punt ens desviem cap a la dreta en direcció a les Lloses. Passem per pistes poc fressades, i en algunes ocasions el fang torna a molestar força.

Creuem la carretera de les Lloses i enfilem per una pista asfaltada però molt pendent cap a Sant Esteve de Vallespirans, tot i que no hi acabarem d'arribar. Després d'una forta pujada seguim un tram més planer. La llum aquesta hora ja és més pàl·lida i esgrogueïda, i el paisatge combinat de plans verds, boscos i masies disperses és molt bonic. El sol ja no escalfa, i la temperatura baixa ràpidament. Fa força fred. Baixem fins a la riera de Vilardell.

Abans de creuar la riera ens trobem amb un home i els seus dos fills de 6 i 3 anys. Se'ls havia espatllat el cotxe, feia fred i començava a fer-se fosc. Estaven una mica amoïnats, ja que pràcticament no hi havia cobertura del mòbil. Vam aconseguir contactar amb el servei d'emergències, i vam acordar contactar amb la família seva en arribar a Ripoll, i assegurar-nos que haguessin arribat a casa. Curiosament, l'hotel Trobada on teníem reservat l'allotjament està just al costat de la policia local de Ripoll. En arribar a l'hotel, ens truca el Víctor (el pare del Gerard i la Aran) per veure si podíem contactar amb la seva dona, que curiosament estava a les instal·lacions de la policia. Estava una mica amoïnada, ja que pràcticament era fosc. Com que la zona no estava dins del terme de Ripoll, la policia local no hi pot fer res. Finalment la dona i la seva mare van a buscar el marit i els fills amb els Mossos d'Esquadra. Nosaltres els donem el mapa que portàvem imprès de l'etapa d'avui assenyalant-los el punt concret on els havíem trobat. Dos elements més curiosos de l'anèctoda: més tard vam anar a sopar al restaurant la Piazzeta (recomanable), i a mig sopar van arribat tota la família ja feliçment retrobada. Ens van donar les gràcies i nosaltres ens vam alegrar de veure'ls ja a cobert. Ens va comentar també l'àvia dels nens que era de Berga. Curiositats de la ruta!

Després de sopar anem a dormir d'hora. Estem molt cansats. Inicialment la ruta d'avui havia de durar menys de cinc hores, i finalment en va durar més de set. Sobretot el fang, però també el fet d'anar carregats va provocar que la ruta fos dura i lenta. L'endemà ens espera una ruta molt llarga, i cal descansar. Bona nit!

Imatges de l'etapa

Sílvia sortint d'un túnel Des del pont de Pedret seguim l'antiga ruta del carrilet en direcció sud, cap a Cal Rosal. Passem per diversos túnels força foscos. En la imatge la Sílvia sortint d'un dels primers túnels. És un tram planer que evoca records d'altres temps en què el carrilet fumejava les parets dels foscos i estrets túnels.

Riu Llobregat L'itinerari que seguim en aquest tram segueix el curs del riu Llobregat.

Marc creuant un pont sobre el Llobregat En algun punt l'antiga via del tren creua el Llobregat per sobre d'un pont en un estat de conservació força precari, sense baranes.

Fang a la bicicleta A mesura que ens anem endisant a les valls de la Portella cada vegada trobem més fang. En algunes estones és tan gran la quantitat de fang que s'acumula a la bicicleta que no només és impossible pedalar, sinó també arrosegar-la. En aquest cas la meva bicicleta acumulava molt de fang a la suspensió del darrere.

Sílvia treient fang de la bicicleta Quan s'acumula molt fang, l'única solució és agafar un bastó i treure'n l'excés. Aquesta operació la vam haver de repetir nombroses ocasions. La Sílvia treient fang pacientment de la seva bicicleta.

Vista d'Ensija Anem guanyant alçada i tenim bones panoràmiques d'alguns dels cims més propers, en aquest cas veiem la Serra d'Ensija lleugerament emblanquinada per la neu dels dies precedents.

La Sílvia arribant a la collada de Mascaró Després d'una bona estona de constant pujada, amb trams rocosos i força drets, arribem a la collada de Mascaró. La Sílvia fa l'últim esforç abans d'arribar-hi.

Berga a la llunyania Des de la Collada de Mascaró hi ha molt bona vista cap als quatre costats. Cap a ponent veiem encara la ciutat de Berga d'on hem sortit fa una bona estona.

Casa de Mascaró A la Collada de Mascaró hi ha una casa ensorrada del mateix nom. Davant nostre però força més amunt podem contemplar l'església i la casa de Sant Miquel de les Canals. Nosaltres però tombem cap a la dreta en baixada cap a la Portella.

Vall de la Portella Des de la Collada de Mascaró tenim la primera imatge del monestir de Sant Pere de la Portella i tota la seva vall.

Tram amb fang En alguns trams en fang fa molt feixuga la progressió. La Sílvia empenyent la bicicleta poc abans d'arribar a la Portella.

Arribant a la Portella Finalment arribem al bonic monestir de Sant Pere de la Portella, actualment en obres de restauració. Tant a davant com al darrera del monestir hi ha uns bonics prats d'herba.

Les dues bicicletes Deixem descansar per uns moments les dues bicicletes i aprofitem per menjar una mica abans de la pujada que ens espera fins prop de la Quar.

Vista frontal de Sant Pere de la Portella El monestir de Sant Pere de la Portella és auster i alhora megestuós, seguint els principis benedictins.

Salga Aguda Des del costat mateix del monestir es pot veure mirant cap al nord el cim del Salga Aguda (1.172 m.), cim de la serra de Picancel.

Santa Maria de la Quar Un tros amunt veiem Santa Maria de la Quar, i l'edifici que actualment s'està reconstruint com a refugi.

Coll de la Creu de Jovell Des de la Portella hem pujat per pista asfaltada fins al coll de la Creu de Jovell, des d'on es pot accedir amb una curta pujada fins a Santa Maria de la Quar. Nosaltres seguim avall ja que encara ens queden molts quilòmetres fins arribar a Ripoll.

Sílvia pujant Des del Pla de la Quar prenem una pista que segueix principalment en baixada cap a la riera de Merlès. En un breu tram de pujada veiem la Sílvia i al darrera una parella de ciclistes que van avançar-nos.

Riera de Merlès Arribem al mateix curs de la riera de Merlès, i seguirem una carretera que en remunta el curs. Enguany l'aigua hi baixa escassa.

Cobert de Puigcercós Després d'uns quilòmetres de circular per asfalt arribem al Cobert de Puigcercós, un restaurant molt popular a la zona. Ens hi aturem a dinar.

Puigcercós A pocs metres del Cobert hi trobem la casa de Puigcercós, una masia magestuosa dins de la comarca del Berguedà, però a tocar del límit amb el Ripollès.

Sílvia circulant per la pista Després de dinar al Cobert de Puigcercós seguim remuntant la riera ara per pista. La Sílvia passant a primera hora de la tarda per un tram planer.

Refugi de Puigcercós Una mica més amunt, a l'altra banda de la riera trobem el Refugi de Puigcercós, propietat de la UEC Horta.

Sílvia somrient L'optimisme és una gran virtut, especialment quan ens enfrontem a etapes com la d'avui, amb més de 7 hores sobre la bicicleta.

Marc prop de les Lloses Passem per prop de les Lloses, seguint pistes forestals. El Marc en un posat ben natural.

Casa de Dachs Passem pel costat mateix de la impressionant masia de Dachs, habilitada com a casa de colònies i local per a convencions i festes.

La Sílvia i el Marc Els dos protagonistes de l'escapada, la Sílvia i el Marc, circulant a mitja tarda per la zona de les Lloses.

Posta de sol El sol es pon, i Ripoll encara és força lluny. Hi arribem que ja comença a fosquejar. Ha estat un dia intens, i demà encara serà més dur.

Etapa 2. Ripoll - Santa Pau

Perfil de l'etapa Serra de Llaés La Sílvia al Pla de Marenyol Prop de Collfred
  • Divendres, 21 març 2008
  • Sortida: 9:45
  • Temps: 8:49
  • Distància: 73 km.
  • Desnivell: 1.670 m.

El matí a Ripoll es lleva fred i amb algun núvol alt. L'esmorzar tipus buffet de l'Hotel la Trobada està ben assortit, i mengem força per encarar amb garanties la dura etapa que ens espera. Inicialment havíem previst fer la ruta Ripoll-Olot, però en ser Setmana Santa va ser impossible trobar allotjament a Olot, i el més proper que vam trobar va ser Santa Pau. Això ens obligava a fer uns 10 o 12 quilòmetres adicionals a una etapa ja molt dura.

A tres quarts de 10, encara amb la fresca, sortim de l'hotel i directament prenem la Ruta del Ferro (Via Verda) que va de Ripoll fins a Sant Joan de les Abadesses, però només la seguirem durant un tram força curt. Ben aviat trenquem a la dreta i comencem a pujar per una pista de terra ben condicionada seguint el curs de la riera de Carboneres i fins al collet de les Fosses.

En una cruïlla de la pista ens trobem amb l'Enric Colomer, president del Club Excursionista de Ripoll. No el coneixia, però la seva cara em sonava, suposo que de la cursa dels Mossos d'Esquadra - Sant Amand de l'any anterior. Vam fer petar la xerrada una estoneta sobre la zona i la muntanya en general. És un plaer trobar pel camí gent que s'estima el territori i participa activament en la seva dinamització i conservació. Quan li diem que tenim previst arribar fins a Santa Pau, s'esgarrifa una mica, ja que queda molt lluny.

Fem un trosset per carretera i tornem a la pista asfaltada per resseguir la riera de Vallfogona. Comencem una dura i llarga pujada. Passem pel peu de diverses cases, i arribem a la Serra de Llaés, on hi ha una església i un hostal. Just abans d'arribar ens avança un grup de ciclistes que ens animen en veure'ns carregats. Ells van més lleugers, i segurament no tenen per davant tants quilòmetres com nosaltres. Des d'aquest punt elevat contemplem algunes muntanyes característiques dels Pirineus orientals, emblanquinades per les recents nevades.

Continuem un tros de pla a una alçada propera als 1.000 m, i tornem a pujar. Avui la ruta és molt dura, hi ha pujades llarges i feixuges. El fang aviat tornarà a fer acte de presència, i en alguns trams la marxa és molt lenta. Ens hem d'aturar cada dos per tres a treure fang de les rodes, ja que fins i tot costa arrossegar la bicicleta anant a peu. A més a més, fa força fred. Durant tota la jornada d'avui he tingut els peus glaçats, tot i portar mitjons especials contra el vent i el fred.

Passem per una zona que a part de ser humida i freda és força inhòspita, i no veiem pràcticament ningú. Després d'una forta pujada arribem al bonic Pla de Marenyol, on s'obren les vistes. S'agraeix arribar a una zona oberta després de molta estona de circular per valls fredes i obagues. Fem algunes fotografies i seguim endavant. Encara ens queda un tros de pujada fins a remuntar el Coll del Forn. Més endavant trobem una pista asfaltada, que també agraïm després de molta estona de circular per pistes enfangades. Arribem a Collfred ja molt cansats i amb ganes d'arribar al destí, però encara queden uns quants quilòmetres, afortunadament ja de baixada.

Baixem per una pista asfaltada amb fort pendent fins a la plana de la Garrotxa, concretament arribem a Sant Privat d'en Bas. Creuem la carretera general i ens dirigim cap a retrobar el GR. Passem pel costat del mas Jordà i creuem una bona part de la famosa Fageda d'en Jordà, aquesta època amb els arbres ben pelats. Arribem al nucli de Can Xel i des d'aquí ja per la carrera, quatre quilòmetres més i arribem finalment a Santa Pau.

L'etapa d'avui ha estat esgotadora. Gairebé nou hores de ruta. No hem ni dinat, ja que no hem passat per cap zona civilitzada des de mig matí. Només hem menjat una barreta energètica, i és poca cosa per una jornada tan dura. Estem cansats, i no comptàvem que l'etapa fos tan exigent. Segurament jo estic una mica més acostumat a etapes llargues i solitàries. La Sílvia avui estava força tipa de pedalar, més encara havent de fer front a zones molt fangoses, al fred, a no dinar i a passar per zones molt inhòspites. Tot i això ha mostrat una gran fortalesa física i mental. Amb tantes hores sobre la bicicleta no hi ha temps de gaudir del paisatge, de parar i gaudir dels racons, muntanyes, ermites, cases,... és tot massa intensiu. Els dos teníem ganes d'arribar al destí, dutxar-nos i deixar de pedalar!

Arribem a Santa Pau esgotats, quan el sol ja fa una estona que s'ha post. Les instal·lacions de l'alberg Bellavista són acceptables, tot i que he estat en albergs molt millors. Afortunadament ens deixen rentar les bicicletes, que estan curulles de fang. Ens dutxem i anem a estirar les cames pel bonic casc antic de Santa Pau. Al cap de poc tornem a l'alberg per sopar; cal ser puntual. L'alberg està molt ple, i es nota que no estan acostumats a tenir tanta gent. El sopar és fred i no entusiasma. Tot i això, tenint en compte que no hem dinat, endrapem de valent. Sortim a fer un cafè a Santa Pau, on hi ha força ambient. Tornem a l'alberg per anar a dormir d'hora. Hem de compartir habitació amb una altra parella de Vitòria; ell ens avisa que ronca, però estem molt cansats i dormim com troncs. Bona nit!

Imatges de l'etapa

Tram de pista Els primers trams de l'etapa d'avui són per pistes forestals, en bon estat, però amb força fang.

Serra de Llaés Després d'una llarga pujada per pista asfaltada arribem a la Serra de Llaés, on hi ha un hostal i unes vistes panoràmiques dels Pirineus.

Sílvia contemplant el paisatge La Sílvia contempla el paisatge després de la dura i monòtona pujada que ens ha portat fins a la Serra de Llaés.

Serra de Llaés Des de la Serra de Llaés mirant cap al sud.

Gos d'atura Un gos d'atura jau, impassiu a la nostra presència.

Llaés La Sílvia circula per una pista asfaltada direcció al petit nucli encimbellat de Llaés.

Passem prop de Llaés No hem hagut d'acabar d'arribar al petit nucli de Llaés que queda dalt d'un turó. Passem per sota i prenem una pista menys fresada. A partir d'aquí la presència humana ja serà molt escassa.

Pujada Hi ha algun tram amb pujadors molt forts.

Arribant a dalt de la pujada La Sílvia fent un últim esforç per superar una pujada molt dura.

Nucli de Llaés i muntanyes al fons Guanyem alçada, i veiem enllà el nucli encimbellat de Llaés amb les muntanyes dels Pirineus orientals al fons. Llàstima que les condicions de llum del dia no siguin gaire favorables (no fa sol), ja que la imatge és molt bonica.

Mas el Teixidor Passem pel costat mateix del mas el Teixidor. A partir d'aquí la presència humana ja serà nul·la durant força quilòmetres. Entrem en una zona obaga i humida. Passarem per pistes poc transitades.

Riera Creuem la riera de Milany

Camí estret La Sílvia circula per un camí estret i ombrívol. El terreny és molt humit i costa circular. Aquest tram es fa feixuc.

Vall Anem seguint l'orografia del terreny evitant perdre alçada. En resseguir valls i tàlvegs tenim la sensació d'avançar poc.

Vaques parturant Després de molta estona de circular per valls obagues i fosques arribem a un punt elevat, el pla de Marenyol on hi ha bestiar pasturant.

Sílvia circulant enmig de prats La Sílvia circula pel pla de Marenyol, força cansada ja després d'un tram molt monòton, pesat i inhòspit. A partir d'aquí el recorregut és més agraït.

Punta del Pedraforca i Cadí Tot i que la fotografia és petita i les condicions de llum poc òptimes, es pot observar les dues puntes i l'enforcadura del Pedraforca, i més a la dreta la serra del Cadí nevada.

Pla de Marenyol És agradable circular pel pla de Marenyol després de molta estona de pujada constant.

Bestiar El bestiar pastura per aquesta zona plana.

Coll de Forn Veiem al fons Coll de Forn

Església romànica Passem per alguna església romànica, com per exemple Santa Margarida de Cabagés

Prop de coll de Forn Des del coll de Forn ja només ens queda una petita pujada fins a Collfred.

Vall d'en Bas Des de Collfred comencem una pronunciada baixada fins al fons de la Vall d'en Bas. Veiem els fèrtils camps propers a Sant Privat d'en Bas.

Sílvia circulant prop dels camps La Sílvia ja està molt més animada en veure que el més fort de l'etapa ja ha passat. En pocs quilòmetres arribarem al destí.

Marc prop dels camps Aprofitem el tram planer i una breu ullada de sol per fer-nos alguna fotografia. El Marc circulant enmig dels camps.

Can Jordà Passem pel peu mateix de Can Jordà. Des d'aquí creuarem la Fageda d'en Jordà fins al nucli de Can Xel.

Cartell de Santa Pau Des de Can Xel arribem a Santa Pau per carretera, després de gairebé 9 hores de bicicleta. Una etapa llarga, dura i fatigosa

Etapa 3. Santa Pau - Girona

Perfil de l'etapa Nucli antic de Santa Pau Tram de corriol Indicadors tot pujant cap a Rocacorba Ermita de Sant Nicolau
  • Dissabte, 22 març 2008
  • Sortida: 10:00
  • Temps: 4:46
  • Distància: 50 km.
  • Desnivell: 900 m.

En un alberg no cal posar el despertador, ja que sempre hi ha algú que crida, corre, plora o fa cruixir les portes. No va ser l'excepció. Vam dormir bé. Segurament hi va ajudar força el cansament que portàvem de l'etapa anterior. Ens feia por la climatologia, ja que feia dies que anunciaven que aquell dissabte Sant podien caure precipitacions arreu. En llevar-nos vam contemplar un cel variable, amb alguns núvols foscos, d'aquells que espanten, combinats amb esperançadores ullades de sol.

A l'hora indicada ens plantem al menjador puntualment per esmorzar. No és una vocació de disciplina militar, bàsicament era la forma d'aconseguir cafè calent! L'esmorzar és correcte, tot i les torrades fredes i recremades. El cafè amb llet calentonet ens dóna ànims per emprendre la ruta. Endrecem els trastos i ens posem en camí. Abans de començar a pedalar de debò, anem a comprar provisions al centre de Santa Pau. L'etapa d'avui és més curta i passa per zones civilitzades, però amb l'experiència d'ahir, preferim portar a sobre algunes vitualles. Comprem una coca boníssima en un forn. Fem alguna foto de rigor davant del casc antic i comencem a pedalar.

L'etapa d'avui no presenta grans complicacions, almenys sobre el paper. Però estem una mica escarmentats dels dos dies anteriors. L'etapa d'avui té una llarga pujada, amb un pendent dur i sostingut, però un cop superat aquest escull, ja només resta baixada fins arribar a Girona.

No fa gaire fred, però els primers quilòmetres que fem són per carretera i en baixada. Anem de pressa i notem la fresca. Arribats al barri del Sallent deixem la carretera i prenem una pista asfaltada a l'esquerra i ben aviat ens retrobem amb el GR. La pista asfaltada és molt còmoda, i la seguim gairebé sempre en baixada i seguint el curs del Ritort. Sense gaire complicació passem pel peu del nucli de Sant Miquel de Campmajor. Contemplem la bonica església des de dalt mateix de la bicicleta. No ens aturem ja que cada cop veiem més núvols davant nostre, just en la direcció cap on ens dirigim. A la llunyania, veiem una muntanya amb unes antennes al cap d'amunt. La Sílvia comenta que potser és allà on ens hem de dirigir, i jo li comento, innocent, que crec que no, que no compto que haguem de pujar tant. Va ser que sí.

Arribem ara per carretera fins a Sant Martí de Campmajor; creuem una carretera i en seguim una altra. Comencem a pujar de forma suau però constant. Al cap d'una estona deixem la carretera i enfilem per una pista a l'esquerra. El cel és molt fosc, i comencen a caure gotes. No ens acovardim i seguim enfilant costa amunt. La pista que seguim desemboca en una pista asfaltada al collet de Pujarnol, i nosaltres seguim pujant ara ja per asfalt.

La pista asfaltada puja directament des de Banyoles, que més endavant veurem des de les altures. La pista en qüestió és coneguda com la pujada a Rocacorba, ja que arriba a aquest nucli, als peus mateix del Puigsou (992 m.), un punt elevat en què hi ha les famoses antennes que havíem vist uns quants quilòmetres més avall. La pista és molt dura, ja que el desnivell a cobrir és elevat, i el pendent és sostingut, en alguns trams superior a l'11%. Es nota que és una zona on acostumen a entrenar-hi els ciclistes banyolins. A cada punt quilomètric hi ha un cartell en què mostra la distància recorreguda, l'altitud, el pendent del proper quilòmetre i els quilòmetres restants fins al cim. La pujada és feixuga, però en ser per asfalt es pot anar fent sense més patiment que el propi d'un ascens de gairebé 700 m. de desnivell seguits.

No acabem d'arribar a dalt de tot del cim, ja que uns metres més avall hi ha el trencall que hem de seguir. Aprofitem una esplanada per endrapar la coca i la xocolata que havíem comprat a Santa Pau. Com que el temps no és gaire bo no acabem de pujar a dalt del cim i prenem una pista en baixada continuada i força pendent que ens porta fins al terme de Canet d'Adri. La pista té alguns trams força dolents, alguns gairebé es podrien considerar trial·lers. Ens avancen uns nois a tota bufa. Els tornem a trobar més avall, ja al pla.

Un cop arribats al pla el temps empitjora, i el cel cada vegada és més fosc. Passem per alguns petits nuclis com Adri, Montcal i l'església de Sant Medir. Som molt a prop de Girona, i la proximitat de la urb es nota en passar per una luxosa urbanització amb cases i jardins molt bonics. Veiem el destí a l'abast, però no podia ser tan fàcil. A falta només de 3 o 4 quilòmetres per fer l'entrada a la ciutat comença a ploure de valent. Encara estem de sort, ja que als vorals de la carretera estan plens de les restes de la calamarsada caiguda fa pocs minuts. Ens posem els impermeables i seguim fins arribar a les primeres cases de Girona. Es posa a ploure molt, i ens refugiem sota uns balcons. Al cap d'una estona, veient que la pluja era constant i que feia força fred decidim acabar d'arribar fins a l'allotjament que havíem reservat. Arribem al destí ben empapats de peus i cames; la resta ha estat protegida pels impermeables.

L'etapa d'avui hauria estat gairebé perfecta i fàcil si ho hagués estat per la pluja. Vam arribar al destí al migdia avançat, de manera que anem a dinar en un bar proper a la pensió on vam allotjar-nos i aprofitem la tarda per passejar per la ciutat. Al vespre fem un volt pel bonic barri antic de Girona, el Call, la catedral i els carrerons del voltant, i finalment sopem en un dels restaurants característics de la zona, el Bistrot, d'un cert aire parisí. Una bona recompensa després de ja 3 dies de bicicleta. Tot i ser dissabte i veure molta gent amb ànim de gresca, nosaltres anem a dormir a una hora prudent. Demà toca rematar el viatge. Bona nit!

Imatges de l'etapa

Foto d'equip Foto d'equip abans de sortir. Santa Pau és un poble molt interessant, situat a la Baixa Garrotxa, prop d'Olot i a tocar de la zona volcànica i de la Fageda d'en Jordà. Té un nucli antic molt interessant i ben cuidat.

Corral Al barri del Sallent tombem cap a l'esquerra i prenem una pista asfaltada. Passem pel costat d'aquest cobert ple d'ovelles i cabres.

Tram de corriol Més endavant passarem per un tram de corriol estret, divertit i pràcticament ciclable, tret d'algun pas més complicat amb graons molt alts que obliquen a baixar de la bicicleta.

Pujant a Rocacorba L'única dificultat de l'etapa d'avui és la llarga i pendent pujada cap a Rocacorba. L'ascens es realitza per carretera, i ens ho prenem amb calma.

Indicador del pendent A cada punt quilomètric hi ha un indicador que assenyala l'alçada, els quilòmetres recorreguts i els que falten per arribar a Rocacorba. També marca el desnivell mitjà del quilòmetre següent. La pujada és dura, i alguns trams duríssims.

Ermita de Sant Nicolau A mitja pujada trobem l'ermita de Sant Nicolau.

Sílvia a mitja pujada La Sílvia marcant el ritme en l'ascens a Rocacorba, sota mateix del Puigsou (992 m.)

Banyoles al fons Des de diversos punts de l'ascens s'albira Banyoles al fons de la vall.

Antennes al Puigsou Des de primera hora del matí que véiem les antennes al cim del Puigsou molt lluny. Ara ja hi som a sota després d'una dura pujada. No hi acabem d'arribar, ja que el camí trenca a l'esquerra ja en baixada, i el temps comença a ser amenaçador.

Bicicleta del Marc Poc abans del cim hem de començar a baixar per una pista en força mal estat. Abans aprofitem una esplanada amb herba per fer un mos. La bicicleta descansa, ben carregada, recolzada en un cartell indicador de camins.

Tecnologia sobre la bicicleta Portem un bon suport tecnològic per no perdre'ns. Un GPS amb cartografia integrada i el track descarregat des del web rutabike.com ens assenyalen el camí sense marge d'error. També portem la descripció de l'etapa i els mapes en paper, ja que cal ser previsor pel cas que la tecnologia fes figa. No vam tenir cap problema, i tant les indicacions en paper com la cartografia digital van funcionar a la perfecció.

Etapa 4. Girona - Palamós

Perfil de l'etapa La Sílvia, de molt bon humor, fent els primers quilòmetres per la Via Verda El Marc circulant còmodament per la ruta del Carrilet
  • Diumenge, 23 març 2008
  • Sortida: 11:00
  • Temps: 3:06
  • Distància: 47 km.
  • Desnivell: 205 m.

Ens llevem sense pressa. L'etapa d'avui és ben planera i còmode. Seguirem la ruta del Carrilet des de Girona fins a Castell d'Aro, i des d'allí enllaçarem pistes i algun tram d'asfalt fins arribar a Palamós. Tot i estar molt conscienciats per la sequera, abans d'obrir la persiana de l'habitació demano a Sant Pere que ens obri una lluerna de sol per l'etapa d'avui, per acabar la travessa amb un bon regust.

El dia es lleva radiant, totalment diferent de les jornades precedents. Ens mereixíem un dia així, i conclourem la travessa amb una pedalada plàcida i amb el solet al clatell, bé, més aviat de cara, ja que anem cap a llevant. A la pensió Mercè hem dormit bé. És una pensió modesta, però molt correcta. És l'únic allotjament que vam poder trobar en ser Setmana Santa. La propietària, la Mercè, és molt amable, i ens va guardar les bicicletes al seu garatge.

Carreguem per darrera vegada les alforges i les motxilles, i sortim cap al centre de Girona. Ens aturem en un parc que hi ha poc després de sortir i fem un esmorzar de diumenge asseguts al sol en una terrassa. No tenim pressa, i esmorzem tranquil·lament. Gairebé a les 11, quan els ciclistes seriosos gairebé ja arriben al seu destí, nosaltres sortim. Ens apropem a l'Onyar, i des d'aquí ja trobem el carril bici que ens portarà cap a la sortida de Girona per agafar la ruta del Carrilet. L'itinerari no té secret, només anar seguint l'itinerari marcat. És fàcil i planer, bàsicament pista molt ben compactada.

Durant al transcurs de la ruta anem trobant molta gent, ja que la ruta del Carrilet és un itinerari molt freqüentat, sobretot per ciclistes, però també per caminadors i atletes. Anem saludant gent i els quilòmetres avancen sense ni adonar-nos-en. Deixem enrere Quart, Llambilles i Cassà de la Selva. Trobem un grup de ciclistes del Lluçanès que estan fent una ruta similar a la nostra. Compartim amb ells camí i xerrada. És el que té circular per pistes còmodes i plantes: et pots permetre el luxe de fer petar la xerrada tranquil·lament.

Passem pels afores de Llagostera, tot contemplant-ne el característic campanar. Passem també per una zona d'obres de la nova autovia que portarà cap al Baix Empordà. Les obres han obligat a modificar alguns trams del carril bici, però seguim les indicacions sense més problemes. Passem per Font Picant, on hi ha algus ciclistes còmodament asseguts a la terrassa d'aquesta antiga estació de tren. Continuem rodant fins passar Santa Cristina d'Aro i Castell d'Aro. En aquest darrer poble deixem la ruta del Carrilet que ens portaria fins a Sant Feliu de Guíxols i seguim ara les indicacions de les rutes cicloturistes del Baix Empordà.

Amb alguna dificultat afegida per les obres omnipresents per tot arreu, arribem fins a Platja d'Aro per pista. Anem a buscar la façana marítima i ciclem pel passeig fins al final de la turística població. Alguns turistes ben mudats ens miren amb cara extranyada, en veure dos ciclistes carregats, cansats i bruts després de 4 dies de ruta. Des de Platja d'Aro ens dirigim per la carretera de la costa fins a Sant Antoni de Calonge - Palamós, això sí, abans d'arribar-hi parem a netejar les bicicletes amb les mànegues a pressió d'un centre renta-cotxes. Hem d'arribar ben polits!

Arribem al migdia, amb força núvols, però avui no ens hem mullat. Ens espera un plat a taula, i és d'agrair després de 4 dies molt durs per l'acumulació de quilòmetres, la duresa del terreny i sobretot les condicions climatològiques de pluja i fred. Ha estat però una molt bona experiència, compartida entre un servidor i la Sílvia. Mai no havíem fet una ruta així plegats, i ha valgut la pena. Hem mantingut llarges converses i també llargues estones de silenci còmplice. Espero poder compartir moltes més aventures plegats.

Dediquem la resta del llarg cap de setmana a descansar i passejar. Ja començo a pensar en quina nova escapada podem preparar. La Sílvia de moment prefereix no pensar en res que tingui pedals. Ho entenc. Però el camí enganxa, i segur que d'aquí a uns dies ja estarem barrinant una nova aventura.

Imatges de l'etapa

Pont a la Via Verda Durant el còmode recorregut passem per diversos ponts.

Circulant al costat dels camps Tota la ruta d'avui és molt fàcil, sense pràcticament desnivell. A més el terreny és molt bo. Avancem a bon ritme, i avancem molts altres ciclistes tot i no anar de pressa.

Tram en corba Alguns trams de la Via Verda són força bonics, i recorden l'antic pas del Carrilet.

Marc circulant Els quilòmetres avancen ràpidament. Aviat arribem a Castell d'Aro i deixem la ruta del Carrilet per prendre les pistes dels itineraris cicloturistes pel Baix Empordà. Ens plantem ràpidament a Platja d'Aro i d'aquí per carretera fins a Palamós on ens espera un bon dinar. 225 quilòmetres, un bon desnivell i un munt de vivències que hem compartit de forma reposada, que és el que es tracta quan viatges en bicicleta, de prendres-s'ho sense pressa, el que els anglesos en diuen "slow travel". Començo a rumiar la propera...

Comentaris

Què curiós! Aquesta setmana santa 5 berguedans també vam anar de Berga a la platja en bicicleta! Nosaltres vam anar a Sant Feliu de Guíxols en un parell de dies combinant l\'asfalt i la muntanya (via verda). La primera etapa va ser en un 70% asfalt. Berga- Borredà- Les Lloses- Ripoll. A Ripoll vam agafar la Ruta del Ferro fins a Sant Joan de les Abadesses. I d\'aquí fins a la Vall de Bianya per pistes i corriols. Aquest últim tram és molt guapo i va ser el millor de la ruta. Vam fer nit a la Vall de Bianya i l\'endemà vam agafar la Via Verda del Carrilet i enllà!! Abans d\'arribar a Girona ja ens empaitava la pluja i una forta tronada. Al parar a dinar a Llagostera ens va caure el diluvi universal i vam decidir acabar la ruta a 14 quilòmetres de Sant Feliu. Crec que si no haguéssim parat ens hauríem salvat de l\'aiguat perquè li portàvem uns minuts d\'avantage!! Per tant no vam arribar a la platja, però banyats en vam quedar força!
Pel què fa a la ruta he de dir que la Via Verda s\'acaba fent pesada i molt monòtona. Si mai ho tornem a fer agafarem la ruta que vosaltres heu penjat, pinta molt bé!!

Per altra banda, fa una mica d\'enveja tot el tema de la Via verda, perquè ho tenen molt ben cuidat, ben marcat i ben organitzat. Pel Berguedà ens falten impulsos d\'aquest tipus per les rutes de muntanya en general. S\'hauria de consensuar una senyalització i fer inventari de camins, corriols, pistes... per poder consolidar les rutes i que fossin accessibles per tothom.

Apa, salut!!

Ah, per cert, molt bo el video de la mitja de Casserres!!

Jordi T.

Amb tant pedal amunt i avall deurieu arribar a Palamós rebentats... sort que la sue (sogra) és una bona cuinera!
Apa, a veure si pedaleu un dia fins a Vilassar de Mar.

Ramon Sanmiquel

Amb tant pedal amunt i avall deurieu arribar a Palamós rebentats... sort que la sue (sogra) és una bona cuinera!
Apa, a veure si pedaleu un dia fins a Vilassar de Mar.

Ramon Sanmiquel

Dirigit als que coneixeu la zona:
Per passar del Carrilet al nou tram Palamós - Palafrugell amb BTT, hem podrieu explicar si es pot fer sense trapitjar la carretera?
Volem fer ho amb nens i l\'asfalt sempre es perillòs amb ells.
Gràcies per l\'ajuda
Paco

Afegeix un nou comentari