Fem una divertida volta al sector més meridional dels Ports que ens porta fins a la punta d'un esperó aeri amb excel·lents vistes. Des de la Tenalla pugem fins al mirador de la Punta de l'Àguila, i pel vessant solei assolim el Portell de l'Infern, on canviem de vessant. Per sota de parets espadades arribem a la gran cova de l'Aire, i per un breu tram d'esmolada cresta fins a la bonica punta. Baixem al barranc, passem pel Salt del Robert i pugem fugaçment fins a Fredes.
TweetFitxa
- Tipus de sortida: Caminada
- Lloc de sortida: Casa forestal La Tenalla, Fredes, La Pobla de Benifassà, (Baix Maestrat)
- Distància: 18,3 quilòmetres
- Desnivell positiu: 1.155 metres
- Temps: 8:40 hores
- Dificultat: F
- Sensació de dificultat: Fàcil. Curta grimpada aèria abans de la punta (evitable)
- Cartografia: El Port, Editorial Piolet (1:30.000)
Itinerari
Punt de pas | T. parcial (h.) | T. acumulat (h.) | Dist. (km.) |
---|---|---|---|
La Tenalla | 00:00 | 00:00 | 0 |
Punta de l'Àguila (sota) | 00:30 | 00:30 | 1,6 |
Portell de l'Infern | 01:04 | 01:34 | 4,9 |
Punta del Solà d'en Brull | 01:29 | 03:03 | 6,9 |
Portell de l'Infern | 01:33 | 04:36 | 8,6 |
Barranc del Salt | 01:03 | 05:39 | 10,8 |
Salt d'en Robert | 00:37 | 06:16 | 12,2 |
Fredes | 01:04 | 07:20 | 14,4 |
La Tenalla | 01:22 | 08:42 | 18,3 |
Crònica
Iniciem uns dies de descoberta al vessant de mar del massís dels Ports, concretament al seu sector més meridional. El paisatge d'aquesta zona és complex, molt abrupte, amb profundes fondalades i moles rocoses que s'aixequen centenars de metres. Un territori calcari molt erosionat que dóna lloc a curioses formes, agulles, coves, pinacles i farallons ben bonics. Comparteixen aquest espai la zona sud del Parc Natural dels Ports, al Principat, i la zona nord del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al País Valencià.
Ens arribem fins a La Sénia (Montsià), i prenem la carretera que es dirigeix cap a La Pobla de Benifassà. Just després del pantà d'Ulldecona prenem la pista a la dreta que remunta el barranc de la Fou. Pugem uns 4 quilòmetres fins que la pista es bifurca, i seguim a l'esquerra tot creuant un pont. Remuntem ara el barranc del Salt fins arribar a la casa forestal de La Tenalla, una zona planera enmig d'un territori enclotat i complex. En aquest punt remot, tot i que de fàcil accés, iniciarem la ruta d'avui.
El dia és ventós, però l'arrecerament d'aquest clot fa que al principi molesti ben poc l'aire. Just davant la casa forestal la pista per on havíem vingut es bifurca. Comencem a caminar per la pista que marxa a l'esquerra fent un gir de 150º. La pista va pujant suaument, i avancem lleugers per entrar en calor, ja que la zona és obaga i fresca. La pista va pujant cada cop més pendent, deixant a la dreta les espadades parets de la Punta de l'Àguila. En canvi a l'esquerra es va obrint una excel·lent visió del gran esperó del Morral Desplegat, a l'altra banda del torrent, cap a l'est, al costat del qual l'impressionant Pont Foradat, que visitarem l'endemà.
La pista arriba a vorejar la Punta de l'Àguila, en un punt en què hi ha un excel·lent mirador natural sobre el barranc del Solà del Brull. Passat el mirador la pista tomba a la dreta i es converteix en camí de seguida. Avancem ara pel vessant solei en una zona boscosa per sobre del barranc. Avancem una bona estona tot planejant, suaument. El camí és agradable i ben traçat, i en alguns punts fins i tot és empedrat. Tot i ser un camí indicat no veiem ningú enlloc. La zona és ben tranquil·la i bonica.
Després de gairebé 4 quilòmetres caminant baixem lleugerament i trobem una cruïlla de camins. Seguim cap a la dreta i de seguida tornem a pujar més decididament. Per un bosc més espès enfilem més fort fent algunes ziga-zagues fins assolir un marcat coll, el Portell de l'Infern. Desconec l'origen etimològic del nom, però segurament està relacionat amb els impressionants penyasegats i les fondalades que trobem a l'altra banda. De sobte el paisatge canvia radicalment, i passem d'un bosc amable i progressiu a una zona retallada i rocallosa. Pels engarristadors més que l'infern això sembla el paradís, amb agulles, moles, forats i llocs bonics i divertits on enfilar-se.
El camí principal continua cap al vessant nord del Portell, i més tard hi tornarem, però ara busquem un caminet a la dreta per dirigir-nos cap a la Punta del Solà d'en Brull. A esquerra i dreta del Portell trobem un penyasegat irregular, castigat per l'erosió. Avancem pel camí de la dreta, que principalment planeja. Després d'uns metres de bosc aviat veurem davant nostre, a certa distància, una altiplà rocallós, arbrat a la part superior, però amb dos característics caramulls de roca al seu cim. De tornada ens hi enfilarem. El camí passa al costat d'una antiga cabana de pastors, una senzilla paret sobre una balma a la roca. Poc més endavant, si ens hi fixem, deixem a l'esquerra un bonic pont de roca natural.
Avancem per aquest camí tan interessant i ens apropem a la mola coronada pels dos caramulls. La vorejarem per l'esquerra en un camí que aprofita unes feixes naturals de la roca, amb algun tram aeri. Un cop situats a la base de la paret, avançarem una bona estona per les feixes, ja que aquesta línia rocallosa (que no podem anomenar cresta ja que no és regular), és força llarga. En un punt ens fixem en uns cóms fets de fusta per aprofitar el degoteig de l'aigua de les parets humides. Poc després dels cóms trobem a la dreta la Cova de l'Aire, una autèntica meravella natural. Es tracta d'una cova de dimensions faraòniques, amb una alçada i una amplada segurament superiors als 30 metres, i una profunditat de 60 o 70. Hi cabrien diversos centenars de persones dintre. Es tracta d'una gran obertura a la roca, situada uns metres sobre la base del cingle, per tant s'ha de mig grimpar per accedir-hi. El sostre forma una grandiosa cúpula rocosa. El lloc és realment fascinant.
Tornem al camí i continuem vorejant la base de la cinglera per unes feixes que en alguns punts estan suspeses al buit. Tenim davant nostre una bonica imatge de la Punta d'en Solà del Brull, cap on ens dirigim. De fet, segons el mapa, la punta és el cim situat més o menys sobre la cova de l'Aire. De tornada mirarem d'enfilar-nos-hi, però ara sembla molt més divertit arribar fins a la punta punta, és a dir, el punt final on la cresta es desploma bruscament al buit. Continuem doncs pel camí fins que aquest desapareix davant d'una agulla rocosa situada sobre el cingle. Voregem l'agulla per la dreta mig grimpant. Ens acostem fins a la base del caramull situat a la punta, buscant el punt feble per grimpar-hi. Són només 8 o 10 metres, i la grimpada és fàcil (II), però considerablement aèria. Amb molt de compte grimpem fins al punt més alt del caramull, on contemplem el paisatge i ens fem la foto de cim, satisfets d'haver arribat fins a la punta.
Tornem enrere pel camí que ja coneixíem, mig desgrimpant fins passat el darrer tram més agrest de la carena. Des d'aquí m'enfilo al punt que els mapes assenyalen com la Punta del Solà d'en Brull, un petit cim situat aproximadament sobre la cova, al qual s'accedeix sense camí, primer per un tram de bosc, i després mig grimpant. És menys interessant que la punta, però té una bona perspectiva. Torno enrere on m'esperava la Sílvia i continuem desfent el camí que voreja les parets per les lleixes de roca. Poc més endavant però tornem a trobar una distracció. Ara veig que falta pujar l'altiplà on hi ha els dos caramulls rocosos bessons. De nou sense camí ens enfilem entremig de les bardisses, buscant algun rastre de sender de cabres. De fet una cabra surt disparada vora la Sílvia. Situats a la base dels dos promontoris rocosos veiem que el més occidental és molt dret, i caldria corda per escalar-hi. En canvi l'oriental, més alt però no tan bonic, sí que permet pujar-hi grimpant uns metres. Aquest és el punt més alt del llarg braç que s'estén des del Portell de l'Infern fins a la Punta del Solà d'en Brull. Baixem pel mateix camí i reculem fins al Portell.
Hem estat gairebé dues hores ben distrets pel llarg braç que arriba fins a la Punta del Solà d'en Brull. Es pot recórrer en menys estona, depèn del que ens entretinguem i dels punts on els vulguem enfilar. Situats de nou al Portell de l'Infern continuem avançant pel camí principal. El tram immediatament següent és molt bonic, ja que transita per una àmplia lleixa de roca a la base de verticals parets de roca. Es nota que antigament havia de ser un camí important, ja que en alguns punts fins i tot hi ha parets de pedra seca per aguantar-lo. Planegem uns centenars de metres al peu de la roca, amb vistes cap al vessant nord. Al cap de poc el camí es bifurca. Si volguéssim anar a Fredes caldria seguir el camí principal, a l'esquerra. Tot i que nosaltres al final hi acabarem anant, la intenció no era aquesta, i per tant prenem el camí de la dreta que comença a baixar fins a trobar el torrent. Anem baixant al peu del torrent sec, per camí ben fresat. Una bona baixada ens porta on aquest barranc secundari desemboca al barranc del Salt, on hi arriba una pista. Si seguim la pista a la dreta en pocs minuts arribarem al punt de partida.
Però val la pena remuntar el barranc i arribar-se fins al Salt d'en Robert, un saltant d'aigua d'uns 60 metres d'alçada. Hi arribem després de caminar pel curs del barranc durant poc més de mitja hora. Pensàvem que el veuríem sec, però baixa poca o molta aigua. Es pot baixar fins al peu mateix de l'aigua, i tot seguit pujar fins una lleixa balmada que permet passar per darrere mateix del saltant. Un lloc que sembla que agrada molt a les cabres per les restes evidents.
Veient que era d'hora decidim acabar-nos d'arribar fins a Fredes, ja que un indicador ens assenyala que hi ha poc més de mitja hora. Però el que no diu és que hi ha una intensa pujada. Així doncs seguim barranc amunt pel camí ben evident. Pugem fort durant gairebé 40 minuts fins arribar al petit poble de Fredes, el que serà el punt més elevat de la ruta d'avui. Aprofitem per fer un cafè i entrar en calor en l'únic bar del poble. Tornem enrere pel mateix camí, baixant el llarg barranc del Salt fins a la pista. Uns minuts més baixant còmodament per la pista i arribem al punt d'inici, a la Tenalla.
La d'avui ha estat una ruta molt gratificant i divertida. El tram que va des del Portell de l'Infern fins a la Punta del Solà d'en Brull és una meravella, un territori salvatge molt interessant, amb coves, pinacles i moles rocoses que ens ofereixen bones grimpades. Molt recomanable!
 
Comentaris
Enviat per Xavier (no verificat) el Dilluns, 10/12/2012 - 13:55 Enllaç permanent
Fotos
Fantàstiques fotos i fantàstic lloc ! Apuntat
Enviat per randy (no verificat) el Dilluns, 24/06/2013 - 00:39 Enllaç permanent
Fantastica cronica,felicitats pel blog i gracies per la detallada informació.
Afegeix un nou comentari