Volta a la Rocca Provenzale

Al cap d'amunt de la vall de Maira destaca un cim escarpat i rocallós molt freqüentat pels escaladors. La Rocca Provenzale i la veïna Torre Castello són dues moles de roca imponents i molt vistoses, i farem una volta caminant que puja fins al coll de Greguri, a tocar mateix de les parets, i llavors baixa fins a una gran cubeta on conflueixen diverses valls alpines envoltades de grans muntanyes. La pujada és forta i directa, i la baixada molt més plàcida, amb un últim tram per pista fins al refugi Campo Base, des d'on surten moltes de les rutes d'aquesta zona d'alt interès excursionista.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Rifugio Campo Base Chiappera, Acceglio, Piemont (Itàlia)
• Distància: 9,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 695 metres
• Temps: 3:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Alta Val Maira Fraternali (1:25.000)

Itinerari

Crònica

En els últims estius, hem estat diverses vegades a la vall de Maira, una de les diferents valls que es desprenen des de l'eix alpí cap a la plana del Piemont. Hi hem fet principalment rutes en bicicleta, ja que als dos vessants de la vall hi ha antigues pistes militars a gran alçada que permeten gaudir d'itineraris espectaculars sobre rodes. Recordem especialment la volta a l'Altiplà de la Gardetta. Avui però farem una ruta a peu i a la zona més alta de la vall. Ens desplacem fins a l'últim poble, el nucli de Chiappera (que pertany al municipi d'Acceglio), un poblet encantador de postal, situat en l'última zona ampla de la vall, ja al peu de les muntanyes.

És un poble de muntanya petit i molt interessant, tot i que només hi ha un establiment turístic: el Rifugio Campo Base, que també té un petit càmping on passarem un parell de dies. És una zona freqüentada per excursionistes i escaladors. Just a sobre del càmping es pot veure l'espectacular Rocca Provenzale, amb parets ben verticals molt apreciades pels escaladors. Per aquí també passa la GTA, o Gran Travessa dels Alps, i és habitual trobar-hi excursionistes de travessa. I també es poden fer moltes excursions d'un sol dia, com la que nosaltres farem avui. Aquesta capçalera de la vall està envoltada de muntanyes escarpades que superen els 3.300 metres, i que marquen la frontera alpina amb França.

És un entorn fabulós, i ens va sorprendre només d'arribar. A més a més, el petit càmping-refugi és un lloc molt agradable, i vam estar molt a gust. Avui farem una excursió matinal que fa la volta a l'estètica Rocca Provenzale i la veïna Torre Castello. Com que el Fum anava una mica coix perquè es va clavar una punxa el dia abans, el vam deixar al càmping, i tot i que se'ns fa estrany sortir a caminar sense ell, marxem amb la Sílvia des del mateix càmping, creuem el pont Souttan i prenem el camí de la GTA que comença a pujar per uns prats inclinats. Davant nostre ja veiem l'estètica roca cap on ens dirigim. El camí puja cada cop més fort per la coma que es desprèn al peu de la roca, i s'enfila fins un coll molt marcat.

Quan ens acostem a tocar de la roca, veiem els escaladors just damunt nostre. Aquí la pujada és més intensa, i va fent zig-zags per suavitzar una mica el traçat fins el coll de Greguri. Durant els últims metres hem anat pujant al peu de la roca, ja que forma una cresta que culmina als 2.452 metres de la Rocca Castello, la qual està situada just damunt del coll on hem arribat. La pujada ha estat dura, i ara contemplem enrere com la vall de Maira va baixant entre muntanyes, i cap endavant gaudim d'una notable panoràmica d'altes muntanyes i la valleta del riu Maurin que s'eixampla i forma una zona de pastures amb alguna borda entremig. És un lloc molt bonic, i ens aturem uns minuts a contemplar el paisatge. Just al coll també hi ha un búnquer al qual es pot entrar.

Canviem de vessant i saltem cap al nord per un camí preciós que marxa de pla a gran alçada i es va separant de la Rocca Castello (la punta més al nord del conjunt de la Rocca Provenzale). A mesura que avancem, quan ens girem contemplem una mola vertical i molt estètica. Més endavant el camí comença a baixar cap a una fondalada on conflueixen diverses valletes secundàries que cauen dels cims de més de 3.000 metres. Aquesta fondalada és ampla i oberta, amb diverses zones de pastures i algunes petites granges on hi pastura el bestiar a l'estiu. Baixem fins a trobar el riu Maurin. El travessem i anem girant cap a l'esquerra per encarar la tornada.

Trobem la pista que puja des de la zona del càmping fins a aquestes esplanades on hi pastura el bestiar, però el nostre itinerari no passa per la pista principal sinó per l'antiga pista militar, ara convertida pràcticament en camí. Aquesta antiga pista baixa gairebé en paral·lel al riu Maurin, i anem desfent la vall còmodament durant una bona estona, ja que el descens és llarg, gairebé 4 quilòmetres. Anem desfent l'antiga pista militar i al cap d'una bona estona arribem de nou al càmping ben satisfets d'una ruta molt agradable i panoràmica per la capçalera de la vall de Maira, revoltant l'espectacular Rocca Provenzale.