Pic dels Vidals (2.904 m.)

Pugem còmodament amb el telefèric des de la presa de Sallente fins a l'Estany Gento on agafem la drecera cap a la Colomina, un camí poc fresat i conegut que ens porta fins al peu de l'estany. Deixem el refugi a l'esquerra, voregem l'estany i també el bonic estany de Mar. Enfilem el curt però intens pas de l'Os i gaudim d'una panoràmica excepcional. Girem a l'esquerra i comencem a pujar fins al coll de Mar, on ja hem de començar a resseguir la carena pedregosa que amb petites grimpades ens portarà al cim. Continuem per la cresta, baixem, i tornem a pujar al pic de Tort, de nou amb petites grimpades. Vistes excepcionals cap a una de les concentracions lacustres més importants del Pirineu, dins del PN d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / Alta muntanya
• Lloc de sortida: Estany Gento Torre de Cabdella (Pallars Jussà)
• Distància: 11,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 935 metres
• Temps: 6:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Alguna petita grimpada (I)
• Cartografia: Vall Fosca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

És un dels cims menys coneguts del PN d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, eclipsat per veïns més destacats com el Peguera o el Subenuix, però és un pic de gran bellesa per la seva ubicació centrada entremig de les diferents valls que alberguen una impressionant concentració d'estanys d'alta muntanya, possiblement la més destacada de tots els Pirineus. Bona part de la ruta progressa per una carena rocallosa que dona accés a diferents zones farcides d'estanys, i en podrem contemplar desenes, alguns de gran bellesa com l'estany de Mar, el Tort o els petits i plàcids estanys de Vidals.

El nostre objectiu d'avui és tan a prop del Pic de Peguera, un dels més destacats del Parc Nacional, que la majoria d'excursionistes descarten aquest germà petit. Però té característiques ben interessants, ja que és un cim ben definit que ens regala unes unes vistes molt interessants de l'entorn, i ens permet fer una ruta circular fàcil però amb una petita dosi d'emoció, ja que haurem de resseguir un bon tros de cresta fàcil. A més a més, avui jugarem amb un as a la màniga, ja que pujarem amb el telefèric de l'estany Gento, de manera que l'excursió és força assequible. També es pot fer des de l'aparcament de la presa de Sallente, però caldria afegir-hi uns 500 metres de desnivell addicionals.

Per pujar amb el telefèric a l'estiu cal reservar amb antelació, i més encara si es vol pujar amb gos. En aquest cas només es permet pujar amb el primer telefèric, i el gos ha d'anar dins d'un transportí habilitat que la mateixa instal·lació proporciona. Possiblement un pèl exagerat. Però són les normes, i el Fum tot i que va fer una mica el ronso per entrar a la gàbia, no es va queixar durant els 14 minuts que dura el trajecte des de la presa de Sallente fins al refugi de l'estany Gento. Un cop a dalt, amb la intenció de fer la ruta ben circular, busquem el camí directe que puja cap al refugi i l'estany de Colomina. No és un camí evident, sobretot al principi, ni està gaire fresat, però amb intuïció es pot seguir.

Des de l'arribada del teleferic cal pujar cap a unes roques on hi ha precisament els tirants que aguanten els cables de la instal·lació, i continuar per un tram força dret que està equipat amb uns cables. Aquest primer tram és molt dret i puja fins al petit altiplà dels Corralets. Des d'aquí el terreny ja és més obert i és fàcil intuir el recorregut seguint més o menys el torrent que baixa precisament de l'estany de Colomina. Un tros més amunt ja s'endevina el refugi, i tot i que el camí no és sempre evident, el terreny és fàcil i obert i és fàcil trobar el millor pas. Retrobem el GR-11.20 uns metres abans d'arribar a l'estany de Colomina. Veiem el refugi uns metres a la dreta, però no hi acabem d'arribar ja que la nostra ruta continua vorejant l'estany per l'esquerra.

Voregem tot el flanc nord de l'estany de Colomina, i tot seguit fem el mateix amb l'estany de Mar, per mi un dels més bonics del Parc. Al final de l'estany comença el pas de l'Os, un grau que s'enfila fort per una canaleta per damunt de l'estany fins unes roques on hi ha un mirador natural impressionant. Des d'aquesta bonica talaia damunt d'una gran roca es pot contemplar sota els nostres peus els estanys consecutius de Mar i de Colomina, amb el refugi al final. És una vista preciosa i que no em canso mai de contemplar. Aquí parlem uns minuts amb una família d'americans que estan gaudint les vacances als Pirineus, i tot seguit amb dues famílies més d'holandesos que fan la travessa dels Carros de Foc. Un ambient ben internacional al cor dels Pirineus catalans.

Continuem uns metres més el camí ben definit del GR i dels Cavalls del Vent, però ben pocs metres, ja que just abans d'arribar a l'estany de Saburó (que avui té un aspecte trist ja que està força buit), cal deixar el camí principal i buscar unes fites que marxen a l'esquerra. El camí no és definit, i cal intuir-lo una mica, però és fàcil, ja que marxem sempre a l'esquerra de l'estany de Saburó, lleugerament per damunt. Des d'aquí es veu perfectament el nostre objectiu, el pic dels Vidals, així com l'evident i ample coll de Mar, que és precisament la direcció que hem de seguir. El coll és el nostre principal indicador, i anem buscant el millor pas per un terreny més dret que combina prats alpins i trams de roca.

Fem una bona pujada pels clots de Saburó fins al coll de Mar. Aquí obrim la visió cap a la vall de Monestero i els Encantats. A la nostra dreta tenim l'imponent Peguera, el sobirà de tot aquest sector del Parc. Però nosaltres hem de seguir cap a l'esquerra i enfilar-nos per uns pendents oberts i amples que ens portaran fins a l'indefinit pic de Mar (2.845 m.) A partir d'aquí ja entrem en un terreny d'alta muntanya i haurem de resseguir la cresta de roca fins al cim. Tot i que de lluny imposa i sembla molt dret, en realitat és una cresta que es fa pràcticament tota caminant, i com a molt ens ajudem amb les mans en algun punt. El Fum no té problemés per seguir-la, tot i que l'ajudem en algun punt. Gaudim d'un traçat bonic i lleugerament aeri fins al cim, on ens aturem més estona a contemplar unes vistes excepcionals.

Avorriria si em dediqués a relatar tots els estanys que es poden arribar a contemplar dels dels 2.904 metres del pic dels Vidals, però puc assegurar que són un munt. De moltes formes i mides, i formen un tapís preciós amb pics rocallosos que emergeixen entre les llargues valls i la munió d'estanys per totes bandes. Com deia abans, és un cim molt centrat enmig de la major concentració d'estanys, i això el fa especial. Passem uns minuts al cim, i tot seguit continuarem un bon tros més de cresta. Perdem poc més de 100 metres fins a la collada de Carboneres, i tornem a pujar per un tram més dret i rocallós cap al pic de Tort (2.886 m.) Els últims metres són més drets, i aquí sí que cal grimpar una mica, però sense grans dificultats. Aquí destaquen les vistes cap a la banda de l'estany Tort i el sector més occidental.

Fem una pausa més llarga per dinar tot aprofitant un dia esplèndid i un racó fabulós. Tot seguit comencem a baixar seguint de nou la cresta que tomba clarament cap al sud. Baixem fort fins als peus dels estanys dels Vidals, primer els de Damunt i després els de Davall. Un cop a baix, quan girem la mirada, contemplem un cim molt estètic i punxegut. Realment el cim d'on venim, el pic Tort, des d'aquest vessant és molt abrupte i vistós. Ens queda encara una llarga baixada cap a la Portella, a la cua de l'estany Tort, on trobem les antigues vies que van muntar fa més d'un segle per connectar els diferents estanys amb tuberies i poder muntar una gran infraestructura hidroelèctrica. És molt recomanable la visita al museu Hidroelèctric de Cabdella, on expliquen tota la història d'aquesta gran obra d'enginyeria civil.

Des de la Portella retrobem el camí més definit del GR i continuem baixant fins a l'estany Gento. Aprofitarem per fer un cafè al refugi, que a l'estiu està en plena activitat, i esperar l'hora que tenim assignada per baixar de nou amb el telefèric. Aquí donem per finalitzada una excursió que ha superat les expectatives, ja que hem pogut fer un itinerari circular i molt vistós que connecta nombrosos estanys, i que ressegueix una cresta fàcil però divertida i molt panoràmica entre els pics de Vidals i de Tort. Una bona jornada més de muntanya a l'únic Parc Nacional de Catalunya, aquest cop amb accés per la Vall Fosca.