Al peu del Cadí i del Pedraforca

Al punt d'unió del riu Bastareny al Llobregat comencem una llarga pedalada que ens acostarà a la falda de la serra del Cadí. Pel recorregut de l'antiga via del Nicolau avancem de Guardiola cap a Bagà i sant Joan de l'Avellanet. Uns metres d'asfalt i continua una agradable pista que passa per Sant Martí del Puig i va pujant cap al coll de la Bena i més amunt el coll de Bauma. La pujada continua amb vistes al vessant nord del Pedraforca cap al coll de Torn, on s'inicia el descens per prats alpins a les Bassotes, i continua per la pista quefaldeja les parets del Pedraforca. De Saldes baixem direcció Gresolet, però abans d'arribar-hi prenem la llarga pista que acompanya el riu Saldes entaforat entre cingleres. Un últim tram de corriol estret al Roc de la Senyora i acabem d'arribar al collet d'Eina, on ja només queda planejar al peu del Llobregat fins al poble.

     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Guardiola de Berguedà (Berguedà)
  • Distància: 57,70 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.725 metres
  • Temps: 5:50 hores
  • Dificultat: IBP=111 / Blava
  • Sensació de dificultat: Fàcil Ruta llarga i amb força desnivell, però fàcil, principalment pista i un tram de corriol.
  • Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Guardiola de Berguedà 00:00 00:00 0,0
Bagà (afores) 00:15 00:15 2,9
Sant Martí del Puig 00:40 00:55 9,3
Coll de la Bena 01:00 01:55 16,8
Pausa 00:15 02:10
Coll de Bauma 00:15 02:25 19,1
Coll de Torn 00:40 03:05 23,9
Mirador de Gresolet 00:45 03:50 30,8
Saldes 00:15 04:05 36,3
Roca de Griera 01:15 05:20 50,9
Guardiola de Berguedà 00:30 05:50 57,7

Crònica

Tinc un dia festiu intersetmanal i aprofito per sortir amb bicicleta cap a l'alta muntanya berguedana. Avui tinc ganes de pedalar i surto sol, de manera que planifico una sortida tècnicament fàcil però que em permeti passar una bona estona d'esport i gaudir de grans paisatges. Avançaré per terreny conegut, però sempre acabes trobant alguna sorpresa en forma de raconet que no havies visitat, o algun tram de camí encara no trepitjat. La volta és llarga però senzilla, gairebé tot per bones pistes, això sí, amb llargues pujades. Al final també faré un tram de corriol ben bonic que no coneixia i que em permet evitar un tram d'asfalt. Sortiré del centre de Guardiola de Berguedà, població estratègica per la unió de diferents carreteres, pistes i camins, i també la unió dels tres cursos fluvials més importants de l'alt Berguedà: el Llobregat, el Bastareny i el riu de Saldes.

Començo a pedalar al centre de Guardiola i marxo per asfalt cap al nord fins a trobar la cruïlla que indica la ruta de la via del Nicolau, just abans de creuar l'últim pont sobre el Bastareny. Passo el petit nucli de Reboll i ja trobo el camí que seguia l'antic carrilet de la via del Nicolau, un petit ferrocarril de tracció animal construït fa més d'un segle per portar la fusta dels boscos de Gisclareny. Aquest camí es va recuperar l'any 2009 després de molts anys abandonat, i permet un agradable recorregut pel vessant obac des de Guardiola fins a Sant Joan de l'Avellanet. El primer tram és una pista força planera i agradable a l'ombra d'un bosc espès. Tot seguit arriba als afores de Bagà, que deixo a la dreta, i continua avançant cap al nord. Passat Bagà cal passar un túnel i més amunt un altre. El camí es fa més estret i puja amb vistes cap a Bagà i la vall del Bastareny. Creuo pedalant un curiós pont penjant i avanço per un camí ben agradable fins a sota mateix de Sant Joan de l'Avellanet.

El camí desemboca a la pista asfaltada just a sota de l'ermita de Sant Joan de l'Avellanet i l'àrea recreativa, on també hi ha una bona font. Sense acabar de pujar a l'ermita, continuo per la carretera asfaltada que puja cap a Gisclareny. Creuo un túnel i avanço poc més d'un quilòmetre i mig per asfalt. En un revolt marcat de la carretera abandono l'asfalt i prenc una pista que marxa a la dreta tot planejant. Bones vistes des d'aquí del vessant sud de la Roca Tallada i les costes de la Boixassa. Comença una pista molt agradable, primer suau, però mica en mica s'anirà enfilant. La pista avança cap a l'oest força alçada sobre la vall del Bastareny, i aviat veig alçat sobre un turó una bonica ermita romànica. La pista s'hi acosta fins al trencant, just al peu de la gran masia abandonada del Puig de la Baga. Tot i haver-hi passat moltes vegades, no hi havia acabat de pujar, i m'enfilo uns metres per un pujador molt dur fins al cap del turonet on hi ha la bonica ermita de Sant Martí del Puig. Val la pena acostar-s'hi.

Torno a la pista principal que segueix pujant per un terreny ara més obac fins al peu del castell de Murcarols, en estat de ruïna. La pista va pujant per la baga de Murcarols i un tros més amunt fa dues grans llaçades per guanyar alçada de la forma més suau possible. Mentrestant el camí del GR 107, 150 i Cavalls del Vent retalla pel dret fent una diagonal directa. Un últim pujador em deixa al coll de la Bena, situat un quilòmetre més amunt de Gisclareny, just on s'acaba la carretera asfaltada. Aprofito uns bancs que hi ha en l'ampli aparcament per reposar uns minuts i fer una petita reparació a la roda. Al cap d'uns minuts em torno a enfilar damunt la bicicleta i continuo pujant per la pista que avança cap a ponent pel bac dels Esterrers. Faig algun pujador més dur, i tot seguit un tram més planer abans d'arribar al coll de Bauma. Aquí xerro un moment amb uns excursionistes francesos que m'animen dient que ja s'acaba la pujada. Ells així ho pensen, ja que venen de Gresolet. Però la meva idea és seguit pujant fins al peu del Cadí.

Deixo doncs el trencant que baixa cap a Gresolet i segueixo la pista que puja i fa un parell de revolts marcats. Un cop passat el revolt de la canal de Comabona el paisatge s'obre, i la pista esdevé panoràmica. Bé, avui no és el millor dia per gaudir del magnífic panorama que conec bé, ja que el Pedraforca està tapat des de mitja alçada per uns núvols espessos i persistents. Només es pot veure la meitat de la gran mola rocosa que em queda a l'esquerra, damunt de la fondíssima vall de Gresolet. La pista va pujant sempre amb un pendent constant però molt assequible que permet gaudir del paisatge, avui minvat. Avanço per damunt del clot de l'Orri cap al peu de la Roca Cerdanya, un petit turó punxegut sota el qual hi ha un notable avenc de molta profunditat. Després d'una llarga diagonal arribo al coll de la Jaça, on hi ha una cleda per tancar el bestiar i una petita cabana pel pastor damunt de la pista. Sembla que la pujada s'ha acabat, però encara no és ben bé així.

Des de la collada de la Jaça em giro enrere per contemplar la zona de prats alpins que he creuat, i al fons tota la vall del Bastareny. Continuo a l'altra cantó del coll i encara cal pujar més d'un quilòmetre fins al punt més alt de la ruta, el coll de Torn, a 1.918 metres. És un lloc extraordinari, al peu de la serra Pedregosa i envoltat de prats alpins ben ufanosos. Per moltes vegades que passi per aquí, sempre quedo meravellat d'aquest paisatge, amb el Pedraforca a un costat, a sota la profunda vall de Gresolet, i a l'altra costat la llarga base del Cadí. Des del punt més alt començo a baixar suaument per la pista que creua una extensa pastura inclinada a les Bassotes. Més avall, el Collell és un altre d'aquells punts magnífics, on conflueixen la vall de Cerneres a la dreta i la de Gresolet a l'esquerra, l'una suau i amable i l'altre dreta i abrupta.

Deixo els prats alpins i continuo baixant per la pista que voreja la cara nord del Pedraforca. Vaig tombant cap al sud per una pista més pedregosa que en alguns punts passa sota mateix de notables parets de roca. La pista baixa decidida, amb les immenses parets calcàries a la dreta, i la fonda vall de Gresolet a l'esquerra. En alguns punts oberts es pot contemplar el santuari de Gresolet al fons de la vall, i per damunt unes curioses cingleres calcàries estriades i corroïdes per l'aigua durant mil·lenis. Faig una breu parada a la font del Banquet per reposar aigua i segueixo el descens cap al mirador de Gresolet, punt habitual d'inici de l'ascensió al Pedraforca. Per baixar cap a Saldes trio l'opció més fàcil que és l'asfalt, ja que els diferents camins són força difícils per fer-los sobre la bici. Així doncs baixo ràpidament els 6 km. des del mirador fins al poble, tot passant sota la bonica paret del Roget, al vessant sud del Pedra.

No m'aturo a Saldes i segueixo avall cap a la carretera principal. Baixo uns metres més fins al característic pont curvilini. Un cop creuat el pont deixo l'asfalt i giro a l'esquerra. La pista va baixant i passa per la vora de diverses cases. Passat cal Fumanya trobo una cruïlla de pistes al peu mateix del riu de Saldes. La pista principal continua cap a Gresolet, però prenc el ramal de la dreta en lleugera pujada. Aquí comença una llarga pista que acompanya el riu de Saldes fins a prop de la seva desembocadura al Llobregat al collet d'Eina. La pista avança primer cap al nord i aviat va tombant cap a l'est per damunt del riu. El primer tram avança per un bonic bosc amb pins molt alts, al peu mateix de l'aigua. A l'altra banda podem veure les restes de l'església de Sant Sebastià del Sull. La pista ombrívola planeja per sota de parets que s'aixequen més de 500 metres gairebé en vertical, com el curiós cim del Crestó.

La vall del riu Saldes és molt bonica, un terreny salvatge on gairebé mai no trobes ningú. És una vall entaforada sota parets altíssimes, amb l'altiplà de Gisclareny al nord i el de Maçaners al sud. Curiosament també és una vall que té una orientació oest-est molt marcada i gairebé recta, així des d'alguns punts, mirant enrere es pot contemplar la vall encaixonada amb el Pedraforca al fons. La pista que la recorre és molt llarga, i des del trencant de Saldes fins que abandonaré la pista, hauré pedalat més de 14 quilòmetres. El primer tram és planer i avança prop del riu, sempre pel vessant dret. Però mica en mica es va elevant sobre el curs fluvial i guanya alçada. En alguns punts elevats es poden contemplar els bonics meandres del riu al fons de la vall tancada.

La llarga i solitària pista del riu de Saldes arriba a la roca de Griera, on hi ha un d'aquests miradors naturals sobre el riu, i aquí canvia totalment de direcció. Gira cap a ponent molt per sobre del riu de Vallcebre, passa pel costat de les restes d'uns vells edificis possiblement d'alguna explotació minera, i arriba al torrent de Bosoms, on torna a girar cap a l'est. La pista puja en direcció a cal Griera, i uns metres més endavant la carretera de Saldes. Però per evitar l'asfalt, just abans d'arribar a la masia, cal fixar-se en un corriol que marxa a l'esquerra. Hi ha senyals de PR. És un corriol planer, estret i molt bonic. És fàcilment ciclable, i permet posar la cirereta a una ruta molt bonica paisatgísticament, però bàsicament per pistes. El corriol planeja per dins del bosc al roc de la Senyora i en poc més d'un quilòmetre passa per damunt de la casa del Castellot. Segueixo el vial d'accés a la casa però en direcció contrària i arribo finalment a la carretera de Saldes.

Tiro avall per asfalt durant 2,5 km. fins al collet d'Eina, on trobo la carretera principal C-16. Amb compte creuo a l'altre cantó a les cases del Collet, on marxa un caminet al peu del riu Llobregat que em porta fins al camp de futbol de Guardiola. Acabo d'arribar al centre ben satisfet després d'una llarga ruta amb notable desnivell per paisatges fantàstics d'alta muntanya. Tota la ruta és molt bonica i té parts ben diferenciades: el sector del Bastareny, pujant per terreny boscós fins més amunt del coll de Bauma. Després un tram de prats alpins al peu del Cadí i la baixada sota les parets del Pedraforca. Finalment la llarga pista entaforada al peu del riu de Saldes i un tram curt però intens pel corriol abans d'acabar de baixar al peu del Llobregat. Un bon itinerari per gaudir de l'alta muntanya berguedana amb força ganes de pedalar.

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
    Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
    Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

    Imatges

    Comentaris

    Correcte Xavi! De fet tenim una ruta publicada des de fa gairebé 15 anys, una de les primeres d'aquest web: La falda del Cadí i el Pedraforca (https://www.engarrista.com/node/73) A grans trets les dues rutes són semblants, amb algunes diferències centrades en fer-la més rodadora, evitant els trams més difícils on segurament caldria empènyer.

    Els canvis principals serien:
    - Sortida de Guardiola en comptes de Bagà
    - Via del Nicolau (encara no s'havia rehabilitat en aquell moment), en comptes de passar al peu del Bastareny
    - Pista del Pedraforca en comptes del corriol del Collell a Gresolet. Aquest camí al principi és força difícil.
    - Baixada al collet d'Eina en comptes del corriol de Llenes, ja que aquest camí tot i ser molt bonic obliga a empènyer un bon tros des del riu de Saldes.

    Són dues rutes molt semblants, aquesta última com deia més fàcil i rodadora. Depèn de l'estat d'ànim, si es vol més aventura o rodar més còmodament.

    Afegeix un nou comentari