Guardiola de Berguedà

Plans Bagà

Ens enfilem amb bicicleta fins a un extraordinari mirador de les principals serres de l'Alt Berguedà, ja que des dels immensos plans contemplarem el Pedraforca, el Cadí i el Moixeró. Comencem a Guardiola per la via del Nicolau fins a Bagà, on creuem el nucli antic. Enfilem per carretera fins passat Gréixer, i prenem un trencant que evita l'asfalt pujant cap als bonics prats de Millarès. Baixem fins a l'Hospitalet de Roca-sança, on s'inicia una bona pujada per la pista antiga que passa sota les impressionants roques de Claper i va enfilant fins al refugi de Rebost, bon lloc per fer una pausa. De nou toca pujar cap a l'espectacular mirador dels Orris, al costat dels Plans Bagà, per on baixem seguint un bonic i panoràmic corriol. Uns metres per carretera fins a trobar la pista que baixa cap a Gavarrós, i més avall segueix desfent la vall del Riutort. On s'ajunta amb el Llobregat agafem l'asfalt durant 4 km. fins al punt de sortida.

Riutort i Coll Roig

Al peu del Llobregat comencem la ruta remuntant un dels seus afluents, el Riutort. Pugem per la vall fresca i enclotada, creuem el curiós pas de l'Estret i enfilem fort fins a la cruïlla de Gavarrós. Seguim la pista cap a la dreta, encara en considerable pujada i en direcció est fins la magnífica masia de Pardinella. Uns metres més amunt hi ha el punt més curiós de la ruta, el Coll Roig que fa honor al seu nom amb un terreny d'argila d'un vermell molt vistós. Per bona pista comença la baixada que passa pel refugi d'Erols i continua fins al Clot del Moro. Ara per un caminet agradable el peu del Llobregat seguim baixant fins a la Pobla de Lillet. A partir d'aquí avançarem per pistes mig abandonades i algun corriol en un constant puja-baixa. Fem una visita ràpida a l'ermita romànica de Santa Cecília de Riutort, mig ensorrada dalt d'un turó, i acabem d'arribar al punt d'origen.

Tossal Llisol (1.326 m.)

Comencem a pedalar al collet d'Eina i prenem una pista que puja cap a l'oest vorejant unes antigues instal·lacions mineres. Pugem fort fort fins a Sant Climent de la Torre de Foix i seguim 2 km. d'asfalt fins al Jou, on prenem una pista força trencada que segueix pujant cap al peu dels cingles de Vallcebre. Una pujada curta i intensa supera la cinglera pel grau de les Granoteres. Seguim amunt per pista bona fins al Tossal Llisol, que ens ofereix una bona vista del Pedraforca i Ensija. Baixem a Vallcebre i prenem una llarga pista que va pujant per sota dels cingles de Costafreda, i uns quilòmetres més endavant baixa cap a la zona de l'Hostal Pedraforca. Baixem al nucli de Molers i prenem un caminet que baixa fort fins a la pista principal que ressegueix el riu de Saldes. Planegem encaixonats en una vall tancada al peu del riu durant més de 12 km. i sota la roca de Griera comencem a pujar fins a la carretera de Saldes. Ja només queda baixar 3 km. per asfalt fins al punt d'inici.

Penyes Altes (2.276 m.) per la Roca Gran

Ens tornem a enfilar al sostre del Moixeró pel vessant sud seguint una ruta intricada i aventurera que fuig dels camins habituals. Des de la pista de Gréixer pugem fins al petit poblet i emprenem el camí habitual de la Canal de la Serp, que seguim una bona estona fins un punt on planeja uns metres. Deixem el sender còmode i pugem més fort per una canaleta boscosa seguint uns senyals vermells. Dalt d'un collet saltem al vessant est i per un curiós pas empedrat ens enfilem fins a la base d'una aresta de roca. A partir d'aquí cal utlitzar les mans per grimpar seguint el fil de l'esperó amb passos fàcils (II) però una mica exposats. Arribem al cim de la Roca Gran, amb bones vistes de la contrada, i seguim per una carena sobre les canals gairebé verticals que cauen cap al sud fins a trobar un únic pas possible entre les cingleres que ens porta a una canaleta oblíqua i molt pendent que ens conduirà fins al cim. De tornada baixem cap al prat del Moixeró i desfem la tradicional Canal de la Serp.

Túnel del telefèric del Collet

El Berguedà ha estat tradicionalment una comarca amb una notable activitat industrial, i podem trobar-hi importants infraestructures repartides pel territori, algunes encara en actiu i d'altres abandonades. Avui caminarem una estona al peu del Canal Industrial i creuarem dos dels aqüeductes més importants a la zona de Cercs, que sobrevolen els torrents de les Garrigues i de Peguera. Després ens desplacem cap a Guardiola i ens enfilarem cap a les costes de les Cinglades per buscar un túnel de l'antic telefèric que portava el carbó de les mines de Vallcebre fins a l'estació del tren del Collet. Una antiga infraestructura caiguda en l'abandó tot i la seva importància que haurem de buscar amagada entre esbarzers i arços.

Bauma del Roquer del Claper

Bauma del Roquer del Claper

Remuntem el vessant sud del Moixeró des de l'Hospitalet de Roca-sança pel còmode i bonic camí de coll de Jou. Un cop dalt la carena seguim uns minuts cap a l'oest i baixem per la primera canal que trobem fins localitzar el Roquer del Claper, una cinglera on hi trobem la gran balma. Continuem baixant marges a través buscant altres cavitats sense èxit. Sí que localitzem un antic camí transversal que ens porta fins a la font de la Miquela, on acabem de desfer la canal cap al punt d'inici.

Canal de la Miquela

Creuem el Pont de la Miquela

Caminem per sobre l'Hospitalet de Roca-sança i busquem un antic camí que remunta les costes de la Miquela. El camí és poc definit, i en alguns trams cal endevinar-lo. Passem l'estret de la Miquela i pugem encara més fort fins a trobar un curiós pont de roca, un notable forat enmig d'una petita cinglera. Seguim amunt per una coma ampla i molt pendent, caminant sobre la neu caiguda el dia abans. Un cop a la carena del Moixeró la seguim cap a ponent fins a Coll de Jou, on emprenem la baixada per sota de la immensa Roca-sança.

Els ponts de la Llorença i la Miquela

Ens endinsem en les raconades més salvatges del Moixeró, buscant antics camins que utilitzaven pastors i carboners. L'objectiu és localitzar uns ponts de roca, freqüents en aquests vessants calcaris envellits. Des de l'Hospitalet de Roca-sança un caminet remunta el clot de la Llorença, obrint-se pas entre agulles i esperons. Trobem el pont de la Llorença, i com a sorpresa en localitzem un altre de proper més petit. Pugem fins dalt la carena i a la zona dels Molins comencem a baixar fins a trobar el pont de la Miquela. Baixem pel torrent que es va estrenyent i entaforant entre les altives roques, amb un vell camí precari molt pendent, que amb cura es pot anar seguint.

Moixeró (2.090 m.)

Penyes Altes i el clot dels Amorriadors

Comencem a caminar prop de Gréixer, i ens aproximem a les parets de la cara sud del Moixeró, pujant suaument per l'antiga pista del coll de l'Avet. Per camí més costerut enfilem cap al peu del Roc Negre i seguidament al coll de la Cabrera. El camí es bifurca i seguim a l'esquerra cap a les canals d'en Guitart. Amb algun tram molt dret assolim l'ampli coll del Moixeró, i acabem d'arribar al cim, des d'on tenim una bonica vista del Penyes Altes. Baixem a buscar les canals del Goter, i per un sinuós camí sota les parets anem baixant fins al coll d'Escriu. Gaudim dels colors torrats de la fageda de Gréixer, i ens entretenim uns instants al peu de l'Estanyet.

La Tosa (2.536 m.) per les Muntanyetes

Pujant dins les Muntanyetes

Sortim del mirador dels Orris i baixem per una antiga pista fins a la pleta dels Xais, on entrem en el laberint de les Muntanyetes. Remuntem un tram de canal, grimpem uns metres i anem a buscar una altra canal amagada rere un esperó que ens portarà a unes mines abandonades. Per fort pendent arribem sota la font de la Mena, i per terreny més fàcil fins al Niu de l'Àliga. Arrodonim la volta per la carena del Serrat Gran, baixant a la collada de Comafloriu i més endavant als amplis Plans Bagà.

Pàgines

Subscriure a Guardiola de Berguedà