Esquí

Agulla Est de Fontnegra (2.788 m.)

Agulla Est de Fontnegra

Amb una tardana neu recent remuntem la llarga, suau i tranquil·la coma dels Pedrons, encaixonada entre el pic de la Mina i el pic de Pedrons. La coma acaba en un espectacular circ envoltat d'altes i esveltes muntanyes granítiques d'aspecte imponent. Pugem ara més fort fins al coll que separa el pic de la Mina i el grup de Fontnegra, i ja sense els esquís seguim la fàcil cresta fins arribar a tocar el primer i un dels més esmolats dels pics de Fontnegra.

Pic d'Amitges (2.848 m.)

Les Agulles d'Amitges, i al fons el Pic d'Amitges

El segon dia de ruta sortim des del refugi d'Amitges i voregem l'Estany Gran amb precaució, ja que comença a desglaçar. Passem sota les espectaculars Agulles d'Amitges i tendim cap a l'esquerra per buscar uns tubs en considerable pendent que ens porten fins al coll que separa el Tuc de Saboredo del Pic d'Amitges. Amb alguna petita grimpada i últim tram força dret amb els grampons coronem el cim. Contemplem el vast panorama i gaudim d'una magnífica baixada amb bona neu.

Pic del Portarró (2.734 m.)

Pic del Portarró, cara nord (foto del dia següent)

Iniciem un cap de setmana sobre la neu a la zona de Sant Maurici. Des de l'aparcament remuntem fins l'estany i el voregem per l'esquerra per anar a trobar la Coma d'Aiguabella. Arribem al Portarró després d'una llarga pujada, i acabem de pujar al cim de grans panoràmiques. Baixem per la mateixa coma fins a trobar el camí que flanqueja pel Mirador de l'Estany, i pugem fins al refugi d'Amitges on passarem la nit. Jornada dura per la distància, el desnivell, l'estat de la neu i sobretot la calor.

Comabona (2.548 m.) hivernal pel vessant sud

Últims metres abans del cim del Comabona

Estrenem un gran pastís de neu i pugem el primer cim del Cadí des del vessant sud. Fem una llarga travessa que comença al mirador de Gresolet, i que continua per la pista que voreja el vessant nord del Pedraforca. Sempre amb un bon gruix de neu avancem fins al Collell i enfilem la Serra Pedregosa. Progressem per la part alta del Cadí, gaudint de grans panoràmiques de l'abrupte cara nord de la serra i coronem el cim emblemàtic.

Pics de Casamanya (2.740 i 2.752 m.)

La Sílvia després de baixar del Casamanya Sud

La seva posició privilegiada en una gran elevació entre les dues valls principals d'Andorra proporcionen una de les millors panoràmiques del Principat. Pugem per la carena arrodonida i progressiva fins al cim sud, i a partir d'aquí el terreny canvia i esdevé abrupte. Seguim per l'aresta escarpada fins assolir els cims central i nord, el més elevat. Baixem amb neu escassa i ja molt transformada.

Pic de la Mina (2.683 m.)

El grup avançant per la carena cap al Pic de la Mina

És un dels cims més assequibles per pujar amb els esquís de muntanya, però en un dia radiant i en bona companyia resulta un matí excel·lent. Sortim des de l'estació d'esquí de Porté Pimorent i pugem per la vora de les pistes fins que enfilem el llom de la carena que ens acosta al cim. Deixem els esquís en un collet previ al cim i acabem d'arribar-hi caminant. Baixem amb compte el primer tram per la falta de neu i gaudim de valent per una pala ampla i dreta abans d'arribar a les pistes.

Bony de la Pala de Jan (2.525 m.)

Des del cim contemplant els pics de Cabaneta, Sarrera i Coma de SenyacCom a "descans actiu" de la dura jornada anterior enfilem un cim menor, senzill i de curta durada, però alhora un bon mirador de la vall de Ransol i rodalies. Es tracta d'un petit cim, arrodonit, situat enmig de la vall i separat del cordal principal, fet que li ofereix una interessant perspectiva.

Els tres cims del Port del Comte

El Ferran progressant al Cap de les PedrusquesRepetim una sortida ja realitzada aquest any que ens porta a recórrer els 3 cims principals del massís del Port del Comte. Una fàcil matinal amb pendents moderats i turons arrodonits. La qualitat de la neu s'ha ressentit greument de l'ascens fulgurant de les temperatures.

Puigmal (2.910 m.)

Arribant al cim

Pujant pel vessant francès, el Puigmal és un dels cims més agraïts per pujar amb esquís de muntanya, ja que en una simple matinal es pot assolir un dels cims més elevats dels Pirineus orientals en un itinerari d'uns 1.000 metres de desnivell, que comença pujant i acaba baixant, sense grans dificultats, però amb prou pendent per ser ben divertit, especialment amb bona neu.

Pic de la Colilla (2.835 m.)

Pic de la Colilla vist tot baixant

Encarem els esquís vers un cim discret amb tres noms diferents: Pic de la Colilla, Tosseta de la Caülla o Pic dels Estanyols. Un recorregut fàcil però força llarg, amb una aproximació i tornada feixucs. L'entorn és molt bonic, especialment a partir dels estanys de la Pera i des del cim, amb una gran perspectiva de l'andorrana vall de Madriu.

Pàgines