Comabona (2.548 m.) hivernal pel vessant sud

Estrenem un gran pastís de neu i pugem el primer cim del Cadí des del vessant sud. Fem una llarga travessa que comença al mirador de Gresolet, i que continua per la pista que voreja el vessant nord del Pedraforca. Sempre amb un bon gruix de neu avancem fins al Collell i enfilem la Serra Pedregosa. Progressem per la part alta del Cadí, gaudint de grans panoràmiques de l'abrupte cara nord de la serra i coronem el cim emblemàtic.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya / Raquetes
• Lloc de sortida: Mirador de Gresolet Saldes (Berguedà)
• Distància: 22,1 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.085 metres
• Temps: 10:10 hores
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Serra del Cadí - Pedraforca, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Mirador de Gresolet	00:00	00:00	0
El Collell	02:17	02:17	4,8
Prat Llong	01:46	04:03	7,5
Carena Serra Pedregosa	00:34	04:37	8,5
Cim del Comabona	01:14	05:51	11,4
Pausa	00:35	06:26
El Collell	02:18	08:44	17,4
Mirador de Gresolet	01:26	10:10	22,1

Crònica

Ferotjament ceretà, dòcilment Berguedà, el cim emblemàtic amb dues cares tan diferenciades igual que la serra a la qual dóna inici, s'ha convertit aquests dies en un gran pastís de nata. La neu que no ha volgut caure en tot l'hivern, ho ha fet ara, abundosa, quan tot just despunta la primavera i ben poc es podrà aprofitar per a les activitats de muntanya. Tot i això benvinguda sia com a reserva hídrica. Tot just fa un any pujàvem el Comabona per la Canaleta d'Aguiló, i 367 dies després hi tornem pel cantó oposat.

Tot pujant abans d'arribar a Saldes no ens podem resistir i aturar-nos i contemplar el Pedraforca, amb les primeres llums. Aquesta muntanya té un poder d'atracció molt fort, i abans de continuar la marxa ens entretenim a contemplar-la amb la neu recent caiguda.

Tan poc habituats a veure neu aquest passat hivern, aprofitem aquesta primera gran nevada, ja primaveral, per anar a trepitjar-ne. És poc habitual poder pujar el Comabona pel vessant sud trepitjant neu des de l'aparcament, ja que tot el recorregut és cara sud. Però la recent nevada ha deixat entre mig metre i un metre de neu nova, sense base, però suficient per gaudir d'un gran pastís que encara ningú no ha tastat. Per això pugem amb la Sílvia fins al mirador de Gresolet, on podem arribar ja que han netejat la carretera. Estranyament hi ha ben pocs cotxes a l'aparcament, i més enllà la pista ja està tancada per la neu. La ruta d'avui és llarga, molt llarga. No pensàvem que es faria tan feixuga, però la considerable distància, sumada a la forta calor i a una neu molt humida va donar com a resultat una sortida molt llarga i fatigosa.

Sortim des de l'aparcament la Sílvia amb raquetes i jo amb uns esquís curts d'aproximació. De seguida veiem que hi ha força més neu de la que pensàvem. Unes roderes indiquen que un cotxe ha passat per la pista, però aviat trobem el Land Rover del guarda del refugi que ha arribat uns metres més enllà. Trobem també petjades que marxen pista enllà, i pensem que no serem els primers en estrenar la neu. Però aviat trobem dos nois al peu d'una canal de gel amb qui xerrem una bona estona abans de continuar endavant per la pista que voreja la base de la paret nord del Pedraforca. A partir d'aquí ja ningú no ha trepitjat la neu esponjosa i alhora humida. Estrenar la neu és agradable i divertit, però també requereix un esforç que es nota sobretot al cap d'unes hores.

Anem avançant per la pista, parant atenció en alguna de les canals que baixen de la cara nord del Pedraforca no fos cas que baixés alguna petita allau. Veiem que alguna de les canals ja han purgat una mica, i en tot cas és molt poca la neu que s'ha acumulat. Anem pujant suaument fins arribar al Collell, capçalera de la vall de Gresolet cap a a l'est i la Coma de Cerneres cap a l'oest. Continuem per la pista uns metres més fins poc abans d'arribar al Coll de les Bassotes, on l'abandonem i comencem a enfilar amunt, cap a l'esquerra, remuntant els suaus pendents del Prat de les Toixones. Més amunt s'endevina l'antiga pista que enfilava cap al Prat Llong, i l'anirem seguint. Descartem les dreceres per pujar més suaument. De baixada ja adreçarem.

Gaudim del paisatge en un dia esplèndid, tot i que la calor és excessiva i alenteix considerablement la marxa. No passa ni un bri d'aire, i la calor és sufocant. Avancem amb màniga curta. Arribem al Prat Llong, un gran pla inclinat al peu de la Serra Pedregosa. Avancem fent una llarga diagonal anant a buscar la part més alta de la suau Serra Pedregosa, per terreny sempre obert i evident. A la nostra esquena ens queda l'esplèndida visió del Pic de la Costa Cabirolera, i la seva característica mitja lluna coberta de neu. Un cop dalt de la carena de la Serra Pedregosa avancem pel fil en direcció est. El camí normal flanqueja lleugerament per sota, al vessant nord, però avancem pel fil ja que ho considerem més segur amb la quantitat de neu que hi ha. Gairebé al final oriental de la petita serra baixem lleugerament fins a la gran planura del Clot Palomar, tot cobert d'una neu pràcticament intacta, amb només les petjades d'alguns isards que ens miren des de lluny.

Des d'aquest gran prat tenim el Pas dels Gosolans uns centenars de metres cap al nord, gairebé de pla. Nosaltres seguim direcció est i comencem a flanquejar el Puig de la Font Tordera, en pujada suau. Ja es veu el cim del Comabona enllà, molt més aprop del que sembla. Queda encara una bona estona de pujada en flanqueig fins al Collet del Comabona, i des d'aquí ja seguint la carena i en pocs minuts fins arribar al cim.

Hi hem estat moltes vegades en aquest cim, i poc més cal explicar. Esplèndida vista cap a la plana ceretana i impressionant l'espectacle de la paret nord del Cadí, que amb neu encara esdevé més severa. Dinem al cim, tot contemplant el paisatge sense pressa. En acabat reculem, i tornarem pel mateix camí per on hem pujat. La neu és molt humida, i fins i tot en baixada costa d'avançar. Així doncs prenem paciència i desfem els nostres passos. Baixem fins a la gran planura del Clot Palomar, i llavors hem de tornar a remuntar fins a la Serra Pedregosa. Baixem cap al Prat Llong i després ja seguim les dreceres que traçant una línia pràcticament recta ens tornen vora el Coll de les Bassotes. Aquí recuperem la pista que voreja la cara nord del Pedraforca i la seguim. La pista és llarga, i se'ns fa eterna amb el cansament acumulat. Arribem al mirador de Gresolet després de més de 10 hores de ruta.

El Comabona és un cim poc esquiable pel vessant sud, ja que per començar normalment no hi ha prou neu, l'aproximació és llarga i els vessants són suaus i poc interessants. És més interessant per l'esquí el vessant nord, des de Prat d'Aguiló pel Pas dels Gosolans, però el risc d'allaus era massa gran. La ruta pel vessant sud és una ruta adequada per fer amb raquetes quan hi ha prou neu, però cal tenir en compte que és molt llarga.

Tot i la considerable fatiga hem gaudit d'un dia esplèndid després de la nevada, estrenant un bon tou de neu i contemplant el magnífic aspecte que té el Cadí aquests dies.